Des de Rio+20 (diumenge 17 de juny): ‘no canviant res potser canviaran algunes coses”

18 juny

Espero que ningú hagi vingut a mirar el blog! La meva intenció (malgrat que advertia que era això: una intenció) no s’ha pogut materialitzar, per primera vegada, fins avui i, de fet, de pressa i corrents. I ves a saber si tindrà o no continuïtat; com a mínim des de Rio.

Notes prèvies a mena de crònica i dels perques del meu tipus de seguiment personal

Porto a Rio de Janeiro des del passat dimecres 13 de juny a les 5:30h de la matinada! A les 9h estava registrat i accedia per primera vegada al Riocenter (el lloc de la Conferència Oficial) d’on pràcticament no m’he mogut i que encara no conec, ni molt menys, del tot. Després veurem perquè.
El que coneixem i coneixerem històricament com la Cimera de Rio+20 és, primer que res, un gran batibull. Un amic de NGLs (el servei de NNUU de relació amb les ONGs) em deia que estàvem a la “mare de totes les conferencies”…i, molt probablement, no exagerava.

Però parlar de Rio+20 seria parlar de moltes altres coses; de tantes, que és impossible que una persona pugui parlar de totes; l’escala de Rio+20 no és humana.

En efecte, només des del punt de vista de la Cimera Oficial de les NNUU que es celebra al citat  Riocenter (a més d’una hora d’autobús de les possibilitats normals de vida a la ciutat), tots els seus entorns geogràfics i polítics son molt més grans i tenen moltes més dimensions que el que es estrictament la cimera oficial.

Els pavellons dels estats i de les institucions intergovernamentals; la zona dels Grups Principals (Major Groups) on, precisament des de Rio 92, tenen les seves activitats pròpies les ONGs, les dones, els sindicats, els pobles indígenes, etc. Activitats que, políticament, després es sintetitzaran davant dels estats amb, cada vegada més, incidència real sobre els textos oficials finals. 

Però a més a més, a dues hores de temps en autobús des de Riocenter, tenim la Cimera dels Pobles (la Cimera organitzada en l’entorn polític del Fòrum Social Mundial i que aquesta vegada viu totalment d’esquenes i a part de la Cimera Oficial); espero visitar-la, com els citats pavellons de les organitzacions intergovernamentals, els darrers dies del procés, quan la presencia dels caps d’estat i de govern facin mes difícil l’accés, molt transparent fins ara, a les negociacions oficials finals del text que haurien d’aprovar aquests caps d’estat o de govern. Això serà del 20 al 22 de juny. 

Si dibuixessin en un rectangle geogràfic polític tots els elements que acabo de citar, la meva vida s’hauria viscut en un puntet difícil de visualitzar: la sala on s’ha negociat el tema del Marc Institucional per al Desenvolupament Sostenible, MIDS-IFSD. Hores i hores de negociacions però que per mi, son una manera de veure i analitzar on son capaços, i on no, d’arribar els estats actuals en els temes de Governament per a un Desenvolupament Sostenible.

A banda de que tothom que em coneix sap que aquests son els temes que a mi més m’interessen i que, per a mi, son els més importants per afrontar les grans crisis i reptes globals actuals, crec que només el seguiment d’un punt específic es física i humanament  possible des d’un punt de vista personal; però, a la vegada, et permet, pel tema en si i per l’extrapolació que en pots fer per als  altres temes -perquè els negocien els mateixos estats-, treure conclusions i aprenentatges propis d’un procés com el que tinc la sort de poder viure.   

Les tres fases de la Cimera oficial

Tot el procés relacionat amb la cimera oficial de NNUU passa, de fet, per tres grans fases:

a)      la primera el PrepCom 3 que va començar el dimecres 13 i es va acabar a la nit del divendres 15 tal i com estava previst – hi hauria més que alguna cosa a comentar sobre això però ho deixaré per un informe polític general, sobre tot plegat, que intentaré escriure durant el mes de juliol.

Si veníem de la darrera negociació informal a Nova York amb un 25% d’articles acordats i un 75%  molt bloquejats, el PrepCom 3 de Rio hauria acabat amb un 30% d’articles acordats, però que relativament serien més perquè, d’una banda, el nombre d’articles no hauria parat de créixer i, perquè d’altra banda, dins dels bloquejats, en bastants casos, s’hauria avançant significativament en molts d’ells cap a possibilitats de consens.

Són aquests avenços substantius els que ens permeten  imaginar alguna llum al final del túnel. Si més no les meves molts baixes expectatives sobre el procés han augmentat una mica des de soc aquí.

b)      la segona fase –la menys clara formalment parlant- es la que va des de la finalització del PrepCom 3 fins al començament formal de la Conferencia el proper dimecres 20 de juny, ja amb la presencia de caps d’estat i de govern o de representacions dalt nivell en el seu nom.

En aquesta segona fase, en la tradició no escrita de NNUU, el país hoste, Brasil en aquest cas, agafa el lideratge del procés.

I així ho ha fet i, a més a més, d’una forma clara, rotunda i, com diríem en català, sense masses manies ni miraments. El dissabte 16 al migdia, el ministre d’assumptes exteriors de Brasil (en el cas brasiler, una de les autoritats claus del país) comunicava la seva ferma voluntat de liderar el procés, posava com a termini per arribar a un document final, el dilluns 18 a la nit abans de l’arribada de caps d’estat i de govern, i per assolir aquest objectiu posava a treballar totes les energies negociadores. Anunciava la distribució immediata d’un nou document que, en una estructura pràcticament idèntica a la utilitzada fins a aquell moment:  recollia els avenços fonamentals, sobretot els consensos fonamentals assolits; esborrava gairebé definitivament els temes en els que no hi havia hagut manera d’acostar posicions. Es continuaria treballant essencialment en els mateixos grups negociadors que fins llavors, però es deixaria de fer-ho en la dinàmica de cerca de textos de consens (en la metodologia de claudàtors, esborrar, afegir, etc.) i només es discutiria políticament sobre les grans opcions polítiques possibles, deixant per Brasil l’elaboració del text final com a tal text.

c)      Aquí estem en aquests moments, quan a mitja tarda del diumenge escric aquestes ratlles tot esperant la reunió de la nit en que la presidència del grup negociador del MIDS-IFSD, pretén tancar definitivament aquesta part del text; en comptes doncs d’anar a les platges d’Ipanema o Copacabana els delegats, i alguns companys i companyes de la societat civil que seguim el procés, no sortiran ni sortirem d’aquí (Riocenter) fins a altes hores de la nit.

L’estat actual (diumenge 17 de juny) i una possible previsió final del nou MIDS-IFSD

No voldria caure en l’auto contemplació però tampoc tindria sentir no referir-me al meu post del 28 de maig: “Un governament democràtic mundial per a un desenvolupament humà sostenible”; potser les similituds entre la meva visió – proposta d’aquell post i el que previsiblement podria aprovar-se, és el que ha augmentat la meva expectativa final sobre el procés. Suposo que es lògic o humà que sigui així, però potser no és objectiu.

L’ECOSOC ha de ser el Consell on els tres pilars del desenvolupament sostenible (el social, l’ambiental i l’econòmic) siguin contemplats al mes alt nivell normatiu de les NNUU.

La nova peca clau per assolir aquest objectiu, sense tocar la Carta de les NNUU, es crea, a partir de la desgastada Comissió de Desenvolupament Sostenible, com un nou Òrgan d’Alt Nivell universal sota el paraigües de l’ECOSOC i que, a la vegada, ajudi a empoderar el propi ECOSOC (imprescindible no perdre aquesta peca de NNUU; el seu talo dÁquiles que algun dia aconseguíem sanar); el nom del nou òrgan potser que fins i tot no es tanqui aquí i ho faci en el futur l’AG de les NNUU; però les seves finalitats i funcions si que s’han definit i, al meu parer, son un avenç important..

NNUU ha entès i assumit finalment el concepte de desenvolupament sostenible amb les seves tres indeslligables dimensions i, per això, l’altra pas que donarà serà la d’incrementar notablement la realitat política i instrumental del Programa de les NNUU per al Medi Ambient (PNUMA-UNEP), com a màxim òrgan de NNUU pel que fa al pilar mediambiental. No es donarà el pas de transformar-lo en agencia especialitzada (com voldria la UE), però per al qui escriu això es una bona noticia; molt millor un programa realment fort política i instrumentalment parlant, que una nova agencia aïllada en la seva orbita particular. Ho profunditzarem un altre dia.

Seguirà quedant una gran assignatura pendent; el pilar econòmic; com és la vida!, com és la història!; el gran pecat original de deixar que les institucions de Bretton Woods tinguessin independència total respecte a NNUU continuarà fent que, a NNUU, la sostenibilitat que continuarà liderant amb nova sang i, sobretot, amb noves arteries i venes, tingui una malaltia romanent que és la seva incapacitat de liderar-ne, també, el pilar econòmic.

Ja ho sé; jo també ho diria: així no avancem gens; però en la situació política i econòmica mundial actual, tornant al meu possibilisme del post del 28 de maig, i després de seguir aquest any i mig de negociacions i de viure en directe, aquests dies, com les posicions del G77 i Xina, duna banda, i dels EUA de l’altra (la UE cada vegada pinta menys en més coses) eren capaços de no canviant res canviar potser algunes coses, em fan escriure avui en un to optimista que, soc del tot conscient, que pot estar condicionat pel síndrome d’Estocolm.

Xerca; 17 de juny de 2012; Rio de Janeiro

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: