Tag Archives: Treball Humà

Els “líders” mundials són incapaços d’anar més enllà d’una declaració merament retòrica i hipòcrita a la reunió del 2014 del G20!

17 nov.

Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat a Brisbane (Austràlia) la reunió anual del G20!

Qui no recorda les expectatives i l’expectació que va generar la creació del que, inicialment, havia de ser pràcticament un nou govern mundial. En canvi, llegint avui la Declaració final d’aquesta darrera reunió corresponent a l’any 2014 (7 anys després de l’esclat de la crisis financera i econòmica més important de la història del capitalisme mundial), jo diria que tenim molts més elements per patir davant de les problemàtiques mundials existents, degut, entre altres coses,  a la manifesta incapacitat del G20 de fer anàlisis i/o propostes que ens permetessin mirar endavant amb una mica més d’optimisme i credibilitat!

 

El creixement de l’economia i dels llocs de treball

Constatar que la recuperació global va a poc a poc, que persisteixen els riscos, inclosos els dels mercats financers -i incrementats per les tensions geopolítiques-, està bé perquè és veritat!; però no pot portar només com a conclusió / compromís, gairebé únic, a l’afirmació “de que estem determinats a intentar aconseguir un creixement balancejat amb creació de llocs de treball”. I quedar-se tant tranquils afegint-hi que “hem pres un ambiciós objectiu que és fer créixer l’economia mundial un 2% més, del previst -del que tothom augura-, d’aquí a l’any 2018”. I ja podem estar tranquils perquè si això és així, diuen, s’afegiran a l’economia mundial molta capacitat d’inversió i molts llocs de treball.

I pràcticament hom només pot trobar una suposada línia de treball i decisió darrera d’aquesta pretesa voluntat compromís: una inversió global per a la construcció de grans infraestructures globals. I, a partir d’aquí, el de sempre: l’anunci de creació d’una “Global Infrastructure Facility” lligada al Banc Mundial per estudiar i fer propostes sobre el tema ….i res més!

Malgrat no ser experts en temes econòmics financers, sembla que es pot afirmar amb rotunditat que no sé sap pas on va el món ni com hi va o i deixa d’anar.

 

Una economia global resilient!

La nova paraula màgica que tot ho resolt: “resiliència”, arriba a l’economia de la mà del G20. Això si que són avenços.

Ningú es continua fiant un pel del nostre sistema financer i, per tant, en contes de reformar-lo a fons (cosa que es continua dient que s’ha de fer sense més concreció i més aviat amb propostes contradictòries al suposat fi), s’acaba demanant als bancs que continuïn mantenint les seves pèrdues per tal  d’absorbir capacitat (tresoreria) per saldar als clients en cas de fallides bancaries. Com per quedar-se realment tranquils.

S’afirma que els beneficis han de taxar-se en el lloc on les activitats econòmiques els generin i el valor es creí i per tal objectiu es demana que “tothom” que esta treballant en plans per fer-ho possible ho continuï fent i es preveu que cap al 2018 puguin començar, després dels canvis legislatius necessaris, els intercanvis automàtics d’informació entre els països sobre els temes fiscals corresponents. Tot sona tant artificial i volàtil que sembla ben bé que ni tant sols allò de que canviarà tot perquè no canviï res, estigui sobre la taula futura de la política internacional.

 

Enfortiment de les institucions i els processos internacionals oberts  

De vegades hom creu que es pensen que tothom és idiota.

Insistir en que s’han de tirar endavant les reformes treballades el 2010 del FMI i del BM, quan ja vàrem comentar en el seu moment, en aquest mateix blog (http://wp.me/p1IaoC-gd), que els òrgans parlamentaris dels EUA ho van fer impossible fa uns pocs mesos,  és tant inversemblant i hipòcrita que no em puc imaginar com troben algú que els hi escrigui la declaració final.

Seguir parlant de l’enfortiment de la OMC i de l’augment i liberalització del comerç internacional, quan la majoria dels països asseguts a Brisbane estant treballant en grups separats preparant-se per competir entre ells i, a la pràctica, acabar amb lo que podia tenir de multilateral la mateixa OMC és, també, hipocresia pura i dura.

I quan aquesta setmana s’ha parlat dels grans compromisos que posaven EUA i Xina en la lluita sobre el canvi climàtic (ja en parlarem en una altra ocasió) i trobar, llavors, com a punt de la declaració final de la reunió del G20 a Austràlia la repetició textual de l’Acord de Durban del que hom esperaria que s’ha de fer a París 2015 és, gairebé, un insult als mateixos països que representen aquests líders.

 

Captura

 

Xerca; 17 de novembre de 2014

PS: Hom pot trobar la Declaració comentada a:

https://www.g20.org/sites/default/files/g20_resources/library/brisbane_g20_leaders_summit_communique.pdf

 

 

 

 

 

Les primeres previsions econòmiques per al 2014 segueixen sent, globalment, dolentes

10 març

No és que m’agradi trobar cada setmana un títol que ens recordi que anem malament. Del que es tracta és d’intentar seguir analitzant la realitat el més correctament possible. I cada nou informe global ens continua portant a les mateixes conclusions. No vol ser el tema d’avui, però la tesi -el problema greu seria- que no estiguéssim en un període econòmic contra cíclic llarg, sinó que, com apunta Immanuel Wallerstein, aquest contra cicle ja no fos un període sinó una època. Queda pendent parlar-ne.

 

L’Informe anual de UN DESA (Departament d’Afers Econòmics i Socials de les NNUU) sobre la situació i les perspectives de l’economia mundial per al 2014   

Aprofito la circumstància per cridar l’atenció sobre aquest departament de les NNUU. En unes NNUU a les que gairebé els hi esta prohibit parlar d’economia, comerç i finances, doncs els mateixos estats membres  tracten aquest temes en altres organitzacions internacionals  (les IBW, la OMC, ..), la Secretaria General esta organitzada en departaments (de vegades divisions; en definitiva una mena de ministeris) presidits -cadascun d’ells- per un sots secretari general de l’organització que, lògicament, ha anomenat el SG de les NNUU. Doncs potser per la prohibició real esmentada, la Secretaria General de les NNUU té en aquest departament un dels seus centres de recopilació d’informació, de producció de coneixement i de generació d’activitat més potents del món.

Dins dels informes anuals que no falten mai a la cita, acaba de sortir fa unes poques setmanes el de la “Situació i perspectives de l’economia mundial per al 2014” que hom pot trobar (gairebé sempre -actualment- amb accés lliure) a:

http://www.un.org/en/development/desa/policy/wesp/index.shtml 

Després d’un any 2013 on l’economia mundial hauria crescut un 2,1% (continuant la tendència a la baixa dels anys anteriors) la tendència seria ara cap a un creixement del 3% en el 2014! Darrera d’aquesta tendència agregada cal tenir en compte però que, mentre que en els darrers anys, el manteniment del creixement ha estat gairebé en mans exclusives de les economies emergents (del BRICS principalment), ara aquestes economies estarien en tendència de reducció de les seves taxes de creixement que, en el 2014, s’hauria de veure compensat, per garantir les previsions, per unes esperades millores en les economies dels països rics. 

Emperò els riscos són molt i molt complexes d’avaluar quant, sobretot, als seus impactes. Els països rics, començant pels EUA, disminuiran l’aportació de liquidés pública als mercats i les conseqüències d’aquestes polítiques no són encara deterministes. No esta gens clar que l’economia estigui prou en marxa com perquè sense estímuls públics pugui continuar una remuntada creixent per ella mateixa. D’altra banda, i com efecte de la política anterior, els països emergents han començat a notar davallades importants en les inversions estrangeres directes (IED) i, per tant, veiem espurnes de problemes monetaris en alguns d’ells i ningú es capaç de predir, amb fiabilitat, quins efectes tindrà tot això, al llarg de l’any, sobre el creixement final d’aquests països.

En qualsevol cas però, l’alerta principal de l’informe es segueix situant en el tant elevat atur que tenim al món!

 

L’informe anual de l’OIT sobre les “Tendències Globals d’Ocupació 2014”

Efectivament, i de forma molt detallada, així ho corrobora l’altre informe anual que tampoc falla mai a la cita. En aquest cas el de l’agència de les NNUU dedicada al món del treball: la Organització Internacional del Treball, OIT, en el seu informe sobre les “Tendències Globals d’Ocupació 2014” que hom pot trobar també a:

http://www.ilo.org/global/research/global-reports/global-employment-trends/2014/WCMS_234107/lang–en/index.htm

L’any 2013 el nombre de persones aturades en el món s’haurà apropat als 202 milions (5 milions més que l’any anterior 2012; un 1,4% més d’atur al món). Si hom té en compte que la força de treball mundial haurà augmentat en uns 47 milions  -un 1,01%-, hom conclou que la destrucció de llocs de treball creix bastant més ràpidament que l’augment de la força de treball. Horrorós! I després llegirem que, a partir de segons quins tants per cents de creixement de l’economia, es crea ja ocupació. Com a mínim a nivell mundial actualment això no es pas així.

De fet, segons la OIT, el 2013 el dèficit haurà augmentat fins als 62 milions d’ocupació, inclosos 32 milions més de persones que buscaven feina i 7 milions de persones que ja l’han deixat de buscar.

I, a aquest ritme, la OIT preveu que per al 2018 arribarem a l’escandalosa xifra de 215 milions d’aturats al món.

Però tal com ja s’ha remarcat, la tendència més dura de digerir i que ens torna a fer pensar en elements sistèmics més que conjunturals, és la de que la creació neta de llocs de treball al món esta agafant una tendència decreixent molt preocupant. Haurem de tornar doncs a Wallerstein. De moment ens quedem amb la figura de l’informe que il·lustra aquesta tant negativa tendència: la creació neta de llocs de treballs, després de la crisis, segueix una tendència creixent en augment! 

jobs gap

Xerca; Barcelona, 10 de març de 2013

Any Internacional de les Cooperatives; NNUU 2012

5 març

NNUU fa un ús molt abundant d’aquestes declaracions: dies internacionals, anys internacionals. Doncs bé, aquest 2012 és l’Any Internacional de les Cooperatives.

Diria, en aquest cas, que davant d’un finançament absolutament insuficient per tal d’implementar allò que decideix i/o hauria de decidir, amb aquest tipus de declaracions  polítiques, NNUU intenta moure i promoure moviment entorn a temes que considera importants.Dues frases del SG de les NNUU ens donen una mica de llum sobre perquè aquest any internacional de les cooperatives, en aquest 2012.

 “Amb el seu distintiu èmfasi en els valors, les cooperatives han demostrat ser un model empresarial versàtil i viable, que pot prosperar inclús en èpoques difícils. El seu èxit ha contribuït a impedir que moltes famílies i comunitats caiguin en la pobresa”

 “Les cooperatives recorden a la comunitat internacional que és possible perseguir la viabilitat econòmica amb responsabilitat social”

 Podríem dir que s’hi veu el llautó; ara que van mal dades a veure si allò que mai ens hem acabat de prendre en serio, va i resulta que pot ser una solució! Tant li fa: benvingut sigui l’any en qüestió!

 En aquest post més informatiu situem una mica la relació entre les NNUU i el món de les cooperatives: 

  • En una resolució de l’AG de les NNUU de març del 1993, es proposava que el primer dissabte de juliol de 1995 fos un dia internacional de les cooperatives (i que així es mantingués cada any a partir de llavors), tot tenint en compte que es celebraria aquell dia el centenari del naixement de l’Aliança Cooperativa Internacional, ACI-ICA. Entitat que s’auto defineix com a ONG i que ve a ser l’interlocutor més reconegut per NNUU pel que fa al tema.                                  
  • En la mateixa resolució citada de l’AG de les NNUU, es convidava a promoure conjuntament, des del sector i des de les mateixes NNUU, el Comitè per a la Promoció de l’Acció Cooperativa, COPAC. Aquest comitè, i hom pot observar-ne tota la lògica, hi son, fonamentalment, la pròpia ACI i la FAO (per allò de les cooperatives agrícoles i de l’alimentació) i la OIT-ILO (per allò de les cooperatives i el món del treball).

En temps d’especial preocupació, d’una banda pel món de l’economia productiva i de les seves empreses, i d’altra banda per la problemàtica del treball, s’entén perfectament que tot allò hagi derivat ara en aquest Any Internacional de les cooperatives.

Si el lector si vol aproximar amb més detall, les següents en serien els webs més característics:

http://www.un.org/en/events/coopsyear/

http://www.copac.coop/index.html

http://www.ica.coop/al-ica/

I finalment, per aquest post informatiu, alguns titulars d’un informe del 2010 de la citada AIC-ICA que, com a mínim a mi personalment, m’han “interessat”: 

  • A nivell mundial, les 300 cooperatives més grans del món generen  uns ingressos equivalents al que seria el PIB de la novena potència econòmica mundial!
  • D’aquestes cooperatives un 28% són franceses, un 16% nord americanes i un 14% alemanyes; després el pes dels diferents països es van fent bastant més petit!
  • I per sectors, un 29% són agrícoles, un 27% són de crèdit, un 21% són de consumidors i 17% d’assegurances.

                                              ………………………………………………….

Si aquesta vegada he parlat de tot això ha estat per que a Catalunya, amb una molt important i coneguda tradició cooperativa, s’estan celebrant, amb motiu d’aquest any internacional, diversos actes organitzats per diverses realitats cooperatives que, aquesta vegada, no vull pas deixar de referenciar:

www.rocaguinarda.org

http://laciutatinvisible.coop/

no cal ni mencionar que no han perdut ni un mil·límetre  de les seves opcions i voluntats transformadores, tant característiques del cooperativisme català.

Xerca; 5 de març de 2012.

%d bloggers like this: