La millor COP de la història arriba ja massa tard!

18 nov.

Josep Xercavins i Olga Alcaraz (Professora directora del Grup de Governament del Canvi Climàtic, GGCC, de la UPC)

Tots els títols porten, com en aquest cas, moltes idees comprimides, però sí, efectivament i amb tota humilitat, considerem que acabem de viure la millor de les 26 COP que s’han fet al llarg de la història. Hem seguit amb molta atenció totes les COPs que s’han realitzat durant aquest segle XXI (per tant 21 de les 26 realitzades), amb menor intensitat al principi i, amb la màxima possible –presencialment i activista–; entre d’altres, les de Copenhaguen el 2009, la de París el 2015 i, en aquestes dues darreres setmanes, la de Glasgow d’aquest 2021.

S’ha trigat anys a aconseguir-ho, però finalment i per primera vegada a la història el millor últim coneixement científic, que l’IPCC va donar com a consensuat el 2018 a l’informe SR1.5 que li havia encarregat la COP de París, es recull textualment al article 22 de la decisió política clau final de la CMA3 de la COP26 de Glasgow.

Textualment diu: 22. Reconeix que limitar l’escalfament global a 1,5 °C requereix la ràpida, profunda i sostinguda reducció de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle […] en un 45% el 2030 en relació amb el nivell del 2010 i a zero nets cap a mitjans de segle […].

I com es pot explicar que en aquesta COP26 hagi quedat recollit l’objectiu més important i sobretot més fort mai recollit en una declaració i/o decisió final d’una COP? Doncs perquè segons un altre informe que, de manera preceptiva, havia de fer i presentar públicament el mes abans de començar la COP de Glasgow, el Secretariat de la Convenció Climàtica, es constatava que d’acord amb els Compromisos Nacionalment Determinats (els “famosos” CNDs-NDCs) presentats i registrats oficial i actualment davant la Convenció, les emissions que es produiran globalment, des d’ara fins al 2030, creixeran en un 13,7% respecte a les del 2010.

Davant d’aquesta terrible constatació de divergència (entre la ciència i la realitat) -que és la que actualment està portant la humanitat a la catàstrofe i el patiment més gran que haurà viscut mai en la seva història- ningú ha pogut aturar que el que des de fa cert temps és l’eslògan més famós de la lluita actual contra el canvi climàtic: “Keeping 1,5 alive (Mantenir l’1,5 viu)”, s’apoderi del tot, es reconegui explícitament una vegada més (com a part de l’objectiu de l’Acord de París que era i és) i, a l’esmentat article 22 de la Declaració final de la CMA3 de la COP 26 de Glasgow, es reculli la meta que cal assolir -globalment i d’acord amb la ciència de l’IPCC- per aconseguir-ho.

Aquest fet, que, per als qui escriuen, fa d’aquesta COP la millor de la història de les COPs, només té un gran i molt greu problema: que ja arriba massa tard! La reducció d’emissions a realitzar en els propers 9 anys és, d’acord també amb el coneixement científic actual i, per tant, amb les tecnologies que tenim i tindrem a la nostra disposició durant aquests propers 9 anys, impossible d’aconseguir. Passar d’estar caminant, “ben tranquil·la i hipòcritament”, cap a augmentar les emissions en un 13,7% a reduir-les en un 45% requeriria a la pràctica -i intentant donar una imatge didàctica del que suposaria fer-ho- aturar, aturar física i econòmicament parlant, pràcticament del tot el nivell i el ritme de vida que portem actualment totes les ciutadanes i ciutadans de tots els països desenvolupats del món, i d’alguna de les seves economies emergents. Ja s’ha arribat tard!

En afirmar, però, que acabem de viure la millor de les 26 COP que s’han realitzat al llarg de la història, ens basem també en el fet que a l’article 3 de la CMA3 d’aquesta COP 26, entre altres coses molt importants, es recull per primera vegada a la història -malgrat l’acèrrima oposició, fins a l’últim segon de les negociacions, del Sr. Kerry- un concepte paradigmàtic clau de la ciència actual sobre l’escalfament global.

Textualment diu: 3. Expressa alarma i màxima preocupació pel fet que les activitats humanes hagin provocat al voltant d’1,1 ° C de l’escalfament fins ara, que els impactes ja s’estan sentint a totes les regions, i que els pressupostos de carboni compatibles amb l’èxit de l’objectiu de temperatura de l’Acord de París són ara petits i s’esgotaran ràpidament.

Efectivament, per no sobrepassar els 1,5 oC, el pressupost global de carboni de CO2 que encara podem enviar a l’atmosfera és, amb un 83% de probabilitats i d’acord amb l’IPCC, de 300 GtCO2. Al ritme actual de 40 Gt anuals de CO2 (que sent molt optimistes com a màxim s’estabilitzarà), d’aquí a 7 anys les activitats humanes hauran provocat al voltant d’1,5 oC d’escalfament global. Hem d’insistir doncs una altra vegada que, tristament, ja hem arribat massa tard.

(Continuarà)

Xerca; Barcelona 18 de novembre de 2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: