Tag Archives: Efectivitat Ajut

Notes diverses sobre l’estat de l’ajuda, i de la seva efectivitat, per al desenvolupament

20 maig

Ara feia un cert temps que no m’apropava a aquests temes i, després de fer-ho una mica, si que puc apuntar algunes notes sobre aspectes que m’han cridat l’atenció!

 

El tema de sempre: l’ajuda augmenta o disminueix?

La qüestió aquí és de molta “finor” perquè les variacions en l’ajuda són tant petites i inclouen un seguit de conceptes diferents que s’acaben sumant, que sempre podrem llegir titulars en un o altre sentit.

Segons l’OCDE, i sempre en el context del DAC (Development Assistance Committee), el titular oficial primer és que el 2013 l’AOD (l’Ajuda Oficial al Desenvolupament) total hauria estat la més alta que mai, arribant als 134,8 bilions de US$ en unitats anglosaxones (i $ del 2012) i donant lloc a una figura, que si que intento “divulgar” cada any, que és la següent:

Captura0

L’ull humà ja ens diu que, des del 2005, i deixant de banda la baixada en el moment més àlgid de la crisi, pràcticament ens movem amb una quantitat constant que en mitjana suposa un 0,3% del PIB dels països donants. Seguim tant lluny com sempre del històric i “màgic”, encara que també del tot insuficient, 0,7%.

No  seria mai bo deixar de recordar que segons l’estudi d’en Jeffrey Sachs de l’any 2005, per assolir els ODMs calia, com a mínim més que duplicar la magnitud de l’AOD.

D’altra banda, i tot i que la figura no ho deixa veure, l’OCDE ens diu que l’ajuda a alguns dels països més necessitats continua baixant i, en particular, a l’Africa Subsahariana ho ha fet en un 4%!

I si ens mirem la figura d’acord amb els tipus d’ajudes que conformen el total observen que es segueixen produint dues tendències en certa manera contraposades. Augmenta l’ajuda humanitària (que òbviament és bo perquè és necessària però que, per així dir-ho, és una ajuda a final de canonada). Disminueix, en canvi, l’ajuda bilateral que, a més de la multilateral (i pel que escriu sempre la més òptima), és la que més contribueix a programes de desenvolupament en països concrets.

 

I del procés sobre l’efectivitat de l’ajuda que en sabem?

El procés sobre l’efectivitat de l’ajuda va començar a París l’any 2005 amb la Declaració de París i ha passat per diverses etapes (Accra, Busan, …), la darrera de les quals s’ha viscut a Mèxic, a mitjans d’abril passat, en una conferència sobre “El Partenariat Global per a una Cooperació al Desenvolupament Efectiva”.

En aquest context l’informe, realitzat per l’OCDE i el PNUD, que hom pot trobar a:

http://www.oecd-ilibrary.org/development/making-development-co-operation-more-effective_9789264209305-en

es pot considerar com a previ a aquesta conferència. I sense poder-ne fer una valoració exhaustiva i que hi destaquen algunes informacions que, des del meu punt de vista, són de gran importància.

El pas de l’etapa més neoliberal de la cooperació al nou marc de l’efectivitat de l’ajuda (París 2015) suposa un conjunt de característiques que, a partir de llavors, haurien d’haver regit la cooperació al desenvolupament entre els països donants i els receptors.

Una d’aquestes característiques, la que probablement més accentuava el deixar enrere l’etapa neoliberal, és que la cooperació, l’ajuda, no podia ser condicionada a res ni a cap interès del donant, sinó només als objectius determinats fonamental ment pel país receptor.

Doncs bé la figura següent d’aquest informe:

Captura

ens diu que, innegablement hem avançat en aquesta direcció, però que 10 anys després de París, encara més d’un 20% de l’ajuda és condicionada.

Finalment, l’ajuda, en el nou context s’havia d’harmonitzar (havia de respondre a una visió conjunta de donants i receptors, guiada sempre pels camins marcats pels receptors) i, a més a més, les ajudes rebudes haurien d’anar a parar als pressupostos dels estats receptors com a millor garantia per a la seva efectivitat.

Doncs bé, en el mateix informe, la següent figura

Captura2

ens diu que, precisament, els països més necessitats no reben l’ajuda que necessitarien per cobrir els seus pressupostos i que, en canvi, països ja no tant necessitats estarien rebent (algun interès especial per part d’algun donant?) més ajuda de la que ells mateixos haurien pressupostat. Aquesta bretxa global d’integració del pressupost és del 36% i afecta a 27 països (en total, al voltant de USD 11 bilions). Alhora, els pressupostos governamentals que han rebut fons registrats en el pressupost més enllà dels previstos, afecten a 11 països, i representen el 23% del total dels desemborsaments programats (en total, al voltant d’US $ 7.000 milions).

 

Comentari final

Malgrat alguns avenços conceptuals gens menyspreables, les xifres de l’ajuda són tan irrisòries (en comparació amb les necessitats reals) que difícilment ni una millor conceptualització ni organització de la mateixa -encara bastant insuficient també- podran canviar el nostre injust món de forma mínimament significativa.

 

Xerca; Barcelona 18 de maig de 2014

Efectivitat de l’Ajut (Busan): propers dies (29N-1D) d’intensa agenda multilateral

14 nov.

Això: unes setmanes especialment intenses de reunions multilaterals al voltant de temes molt sensibles en aquests primers anys del segle XXI.

Ja fa un cert temps que defenso que, malgrat tots els malgrat, l’agenda multilateral és una de les poques agendes polítiques que, de fet, intenta analitzar, preveure i definir plans d’acció de futur per fer front als principals problemes plantejats a nivell global.

El IV Fòrum sobre l’Efectivitat de l’Ajut del 29 de Novembre a l’1 de Desembre

Una reunió que tindrà lloc a Busan (Corea) i que, com indica el “IV”, forma part d’un procés que començà el 2005 amb la Declaració de París, continuà el 2008 amb el Pla d’Acció d’Accra i que ara serà revisat sobretot quant a resultats i noves perspectives.

Sense massa temps avui per estendrem, la Declaració de París sobre l’Efectivitat de l’Ajut és, segons el meu punt de vista, un punt d’inflexió conceptual molt important en els temes de l’Ajut per al desenvolupament, respecte als conceptes corresponents al període neoliberal controlat pel FMI i el BM i caracteritzats per les condicionalitats d’ajust estructural a les que, de fet, estaven condicionades (i valgui la redundància) gairebé totes les ajudes que es donaven.

Donants i receptors, en un marc en el que la OCDE actua d’hoste (aquí les NNUU van perdre una altra ocasió d’or d’estar a l’alçada de les circumstàncies), treballen conjuntament per anar fent possible s els principis de la Declaració de París.

Probablement no sigui doncs un mal moment per recordar textualment aquests principis: 

  • Apropiación. Los países en desarrollo establecen sus propias prioridades de desarrollo, fortalecen sus instituciones y coordinan la cooperación que reciben.
  • Alineamiento. Los donantes alinean su ayuda a las prioridades de los países en desarrollo y hacen el mejor empleo posible de los planes, políticas y sistemas de cada país.
  • Armonización. Los donantes coordinan su actividad para evitar duplicaciones, simplificar los procedimientos y acordar una mejor división del trabajo con los países en desarrollo.
  • Gestión orientada a los resultados. Los países en desarrollo y los donantes enfocan su actividad hacia la producción de resultados que puedan ser medidos.
  • Responsabilidad mutua. Los donantes y los países en desarrollo son solidariamente responsables de los resultados que logran, no sólo entre sí, sino también frente a sus órganos legislativos y a la población.

Dues consideracions que no puc deixar de fer aquesta primera vegada que em refereixo, en aquest blog, als temes de l’efectivitat de l’ajut. 

  1. La feblesa que representa que només es contemplin, en aquest marc, els temes relacionats amb l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, AOD – ODA; és una llàstima i una desgràcia que a la llum del Consens de Monterrey de 2002, no s’hi analitzi el conjunt macroeconòmic que condiciona les possibilitats reals de desenvolupament econòmic d’un país i que, a banda de l’AOD, ho són, i de forma molt més important, les remeses, les inversions estrangeres directes, els fluxos nets de la deute usurera o les balances comercials.                                      
  2. Continua l’històric i reiterat incompliment per part dels països donants de complir els compromisos relatius a dedicar el 0,7% dels seus PIBs a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. És realment increïble que encara estiguem així.

D’acord amb l’informe 2011 de la MDG Task Force de les NNUU (un grup de treball que analitzi justament les dinàmiques econòmiques que han de fer possible o no l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, ODM-MDG) tot segueix igual amb tendència, degut a la crisi, a empitjorar!

 

Comentari sobre aquestes dades: en el post anterior podeu situar l’ordre de magnitud de l’AOD-ODA mundial (al voltant dels 100.000 milions de US$) en relació a altres quantitats econòmiques rellevants  el món mundial. És irrisòria!

Xerca; 14 de novembre de 2011

%d bloggers like this: