Setmana del 14 d’octubre de 2019 – Setmana de la sentència
…després de més de dos anys en que l’1 d’Octubre el poble ho fos, segurament, més que mai…
…i que, personalment -jo mateix i tant@s d’altres- per exemple, ens hi poguéssim identificar tant –jo, com a mínim, pogués ser i sentir-me realment poble- que passéssim a estar, probablement per sempre més, independentistes, incloent, segur que com sempre i per sempre, els que no hi estan…
…arriba ara, plena d’estratagemes i astúcies foranies –inclosa una campanya electoral sense cap altra sentit-, la sentència que no respectarem ni acatarem mai i que, només espero, que ens torni a aplegar com el poble que fórem aquell 1 d’Octubre, fins aconseguir que els presos surtin de les presons, els exiliats tornin de l’exili i la proclamació efectiva de la Declaració Unilateral d’Independència obri el pas definitiu al referèndum final per l’autodeterminació…
…en definitiva, necessitava fer-me meu, a la meva manera i paraula, el vers d’en Miquel Martí i Pol –escrit el juliol de 1965- que tant s’ha emprat ja en aquest context, i que tant bé ens va avui, una altra vegada, als qui no tenim el do de comunicar allò que realment és essencial…
I sobretot no oblidis
I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat de viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.
Creix, això sí, en la llengua la tribu,
mot a mot, fidelíssim,
i en l’esperit de revolta que alerta
la teva gent contra la defallença,
perquè en tu s’acompleixi, poc a poc, el futur
i mai no et trobis desvalgut i sol.
Xerca; 13 d’octubre de 2019
(11-02-19: El dret humà internacional a la lliure determinació i el cas de Catalunya; https://wp.me/p1IaoC-nr)
