Rio+20: La primera agenda política global significativa del segle XXI!

25 juny

Rio+20: La primera agenda política global significativa del segle XXI! Un petit pas per al món, el primer missatge clar d’un cert canvi de rumb cap a un desenvolupament humà sostenible, un gran repte de futur per a les NNUU!

Sota els efectes de la síndrome d’Estocolm!

Segons Wikipèdia, la síndrome d’Estocolm és una reacció psíquica en la qual la víctima d’un segrest, o persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb qui l’ha segrestat.

Malgrat que, en aquest cas, fos clarament per voluntat pròpia, de fet no he deixat d’estar segrestat durant 10 dies (del 13 al 22 de juny de 2012) en els espais  -principalment en el pavelló 3 de negociacions-  de “Riocenter” de Rio de Janeiro, seguint les dures, intenses i molt interessants negociacions i processos que  han conduït al document final de la Cimera de les NNUU sobre el Desenvolupament Sostenible 2012: Rio+20. Document aprovat, precisament, el migdia del 19 juny, sota un lideratge clar del país hoste  -Brasil-,  un dia abans de començar la cimera d’alt nivell pròpiament dita per, precisament, evitar un altre Copenhaguen.

M’atreveixo a dir que aquesta síndrome d’Estocolm no només m’ha afectat a mi; també, segur, als negociadors dels estats, als membres de les NNUU més involucrats (incloent el SG Ban Ki-Moon i les seves contradictòries declaracions durant els darrers dies), als representant de la societat civil en les seves més diverses accepcions i varietats (també els que van passar aquest dies a la Cimera dels Pobles, a dues hores de temps real per cobrir-ne la distància física i a moltíssimes més hores per cobrir-ne les distàncies polítiques -potser a voltes més formalment suposades que tant  reals)!

Doncs bé, conscient de que pateixo aquesta síndrome, escric avui dilluns 25 de juny, recent acabada la Cimera i retornat a Barcelona i ho faig, fonamental i gairebé exclusivament, sobre el mencionat document final que hom pot trobar a internet a:

http://www.uncsd2012.org/thefuturewewant.html

Si m’atreveixo a fer-ho en el context de la síndrome d’Estocolm és per tres raons: a) perquè, de fet, el meu primer escrit (no publicat en aquest cas) sobre aquest llarg procés, i arrel de la meva participació en la reunió del PrepCom2  (Comitè Preparatori 2, del març del 2011), era un escrit en el que veia i destacava punts i perspectives molt interessants i positives que, a la fi, jo crec que s’han acomplert bastant! ; b) perquè tots els meus escrits pessimistes i crítics durant el procés ho havien de ser per a una doble raó: perquè políticament calia pressionar i perquè, en molts moments, el procés ha estat a punt de donar lloc a un altre Copenhaguen! (cosa que hagués fet un mal molt important a les realitats més progressistes de les NNUU); c) perquè després de seguir les negociacions i viure intensament la conformació d’un determinat consens i analitzar-lo, ara ja amb una certa perspectiva, crec, sincerament, que els títols d’aquest escrit reflecteixen certament la meva primera valoració política prou positiva de tot plegat…i mira que soc conscient que en fa de temps que no podia escriure en aquest termes!

Algunes qüestions comparatives de context, no gens menors

Hi ha dues perspectives comparatives relatives que permeten justificar una determinada valoració, bastant positiva en aquest cas  -a la meva manera de veure-, del que ha estat i donat de si Rio+20:

1.La comparació Rio 1992 amb Rio 2012; quins contextos tant diferents!

Encara que al 1992 els resultats de Rio foren inicialment molt criticats des de, també, gairebé totes les perspectives, ara que tothom coincideix en qualificar-los com històrics i referencials, no podem oblidar que en aquells moments havia acabat de caure el mur de Berlin, les NNUU començaven a viure el que s’ha anomenat ja, pels acadèmics, la seva dècada d’or i, efectiva i realment, vist des de la perspectiva d’avui, s’obrien nombroses perspectives (les convencions de Rio), objectius (l’agenda 21), metodologies (els grups principals), etc., que han marcat tantes i tantes polítiques i accions durant aquest darrers 20 anys. Sobretot durant els primers anys després del 1992 quan la globalització econòmica neoliberal encara no havia fet  -o encara no es veia clar que fos tant així- el gran mal que ha fet al món i es vivia, amb una certa il·lusió, les oportunitats polítiques que obriria un proper canvi de segle!

Avui, en ple 2012, el món viu, molt probablement, el període històric de més i més importants crisis globals (financera, econòmica, alimentària, energètica, climàtica, etc.) que hàgi viscut mai i, en conseqüència, la fi d’una època i el començament d’una altra es veuen a venir però amb l’absència encara dels nous i imprescindibles paradigmes de canvi que han de desencadenar la transició. És doncs aquest context molt més convuls i confós que potser hàgi viscut la humanitat des de les guerres mundials dels segle XX, el context de la cimera Rio+20!

Per tant, no podíem demanar-nos en aquest moment històric anar gaire més enllà d’on s’ha pogut arribar; encara que molts (i jo també) així ho haguéssim desitjat i volgut!

2.La comparació Copenhaguen (Canvi Climàtic) amb Rio+20 (Desenvolupament Sostenible)!

Encara que la crisi climàtica és una (i potser la més important) de les crisis ambientals antropocèntriques que tenim plantejades, a Copenhaguen (i després a Cancún i a Durban) els objectius a assolir eren (i continuen sent) molt clars: mitigar i invertir radicalment les tendències absolutament insostenibles d’emissions de CO2 a l’atmosfera que no paren de créixer! En la mesura que això no s’ha aconseguit, ni de bon tros, la qualificació de fracàs de Copenhaguen no és pot matisar i continua sent i movent-se (també i potser més encara des de Durban) en el pitjor dels escenaris de futur possibles. Val a dir que aquest punt tant i tant negatiu no ha estat abordat a Rio+20 i que, des del meu punt de vista, aquest si que ha estat un molt greu error (potser un dels més importants) de Rio+20.

Però què permet valorar que una estratègia cap al Desenvolupament Humà Sostenible sigui l’adequada o no és molt més difícil de definir, d’acordar , de valorar…d’aquí les diferències de lectures que hi hagut, hi ha i hi haurà dels resultats de Rio+20.

Ara, a la llum del que, sempre des del meu punt de vista, hi ha de positiu (avui no em dedicaré -pràcticament- als aspectes negatius que, òbviament, també n’hi hi ha i molts) en el document final de Rio+20 (i en el procés que hi ha portat), estaré valorant de fet que no solament no hem fracassat (com desgraciadament és tant habitual) sinó que molt probablement hem fet, a la fi, un avenç força significatiu!

Sobre el document final de Rio+20: l’estructura i els elements claus positius (l’índex d’aquesta part d’aquest post és el del mateix document aprovat a Rio+20; quan el text esta en cursiva, s’estan citant, textualment, articles del text aprovat)

I. LA NOSTRA VISIÓ COMUNA

“La nostra visió comuna” conté un primer missatge clar d’un cert, per fi, canvi de rumb cap a un desenvolupament humà sostenible; i ho dic així perquè el document, excepte deshonroses excepcions, és una visió molt holística dels grans problemes de la humanitat en la cruïlla actual i, davant d’això, l’opció global (no fragmentada o asbaixada en determinades direccions o contexts)  és la del desenvolupament humà sostenible (social, ambiental i econòmicament parlant): important i imprescindible i reflectit així tant clarament, potser per primera vegada, en un document de NNUU. A Rio 92 encara no se sabia de que es parlava ben bé quan es parlava de desenvolupament sostenible i a Johannesburg (Rio+10) tot just ens havíem adonat que la sostenibilitat tenia tres pilars que calia interrelacionar.

Vegem alguns articles clau d’aquesta part I del document que apostant pel canvi de rumb:

1. We, the Heads of State and Government and high-level representatives, having met at Rio de Janeiro, Brazil, from 20 to 22 June 2012 […], renew our commitment to sustainable development and to ensuring the promotion of an economically, socially and environmentally sustainable future for our planet and for present and future generations.

2. Eradicating poverty is the greatest global challenge facing the world today and an indispensable requirement for sustainable development. In this regard we are committed to freeing humanity from poverty and hunger as a matter of urgency.

3. We therefore acknowledge the need to further mainstream sustainable development at all levels, integrating economic, social and environmental aspects and recognizing their interlinkages, so as to achieve sustainable development in all its dimensions.

4. We recognize that poverty eradication, changing unsustainable and promoting sustainable patterns of consumption and production and protecting and managing the natural resource base of economic and social development are the overarching objectives of and essential requirements for sustainable development.

II. RENOVANT ELS COMPROMISOS POLÍTICS

15. We reaffirm all the principles of the Rio Declaration on Environment and Development, including, inter alia, the principle of common but differentiated responsibilities, as set out in principle 7 of the Rio Declaration.

La reafirmació explicitada del “Principi de les responsabilitats comunes però diferenciades”, un dels cavalls de batalla de tots aquest mesos de negociació és un pas (perquè es pretenia “suprimir-lo” per part de més d’una delegació negociadora) que garanteix el camí i la finalitat de l’equitat en la direcció del Desenvolupament Humà Sostenible. És el món industrialitzat, ric i poderós qui ha portat al planeta i a la humanitat als grans problemes actuals i, per tant, és aquest món qui té la responsabilitat ben principal de contribuir a canviar les tendències i a implementar les solucions a nivell mundial.

Però és que a més a més:

39. We recognize that planet Earth and its ecosystems are our home and that “Mother Earth” is a common expression in a number of countries and regions, and we note that some countries recognize the rights of nature in the context of the promotion of sustainable development. We are convinced that in order to achieve a just balance among the economic, social and environmental needs of present and future generations, it is necessary to promote harmony with nature.

40. We call for holistic and integrated approaches to sustainable development that will guide humanity to live in harmony with nature and lead to efforts to restore the health and integrity of the Earth’s ecosystem.

no solament renovem compromisos sinó que, efectivament i tal com ja em subratllat, marquem un sensible canvi de rumb, com afirma aquest article 40!

III. ECONOMIA VERDA EN EL CONTEXT DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

56. We affirm that there are different approaches, visions, models and tools available to each country, in accordance with its national circumstances and priorities, to achieve sustainable development in its three dimensions which is our overarching goal. In this regard, we consider green economy in the context of sustainable development and poverty eradication as one of the important tools available for achieving sustainable development and that it could provide options for policymaking but should not be a rigid set of rules. We emphasize that it should contribute to eradicating poverty as well as sustained economic growth, enhancing social inclusion, improving human welfare and creating opportunities for employment and decent work for all, while maintaining the healthy functioning of the Earth’s ecosystems.

Aquesta definició final d’economia verda ha requerit hores i més hores de discussió per ser finalment acceptada pels països en desenvolupament (el G77). Com a metodologia i període tàctic (que no estratègic) vers un definitiu desenvolupament sostenible em sembla, finalment, un pas prou significatiu ì ben equilibrat que, molt probablement, anirà implementant moltes noves realitats en els propers anys.  Que l’economia verda que el nord industrialitzat, ric i poderós del món vol portar a la pràctica per tal de fer més ambientalment sostenible la seva pròpia i tant insostenible petjada ecològica, s’estengui al sud del món -tot contribuint indestriablement a l’eradicació de la pobresa-, dependrà, principalment, de que el nord assumeixi les responsabilitats històriques i presents que ja hem subratllat.

Com que en aquesta definició hi surt el concepte tabú del creixement econòmic sostingut (que en el document apareix -afortunadament molt poques vegades ja- gairebé sempre amb el següent llenguatge: “sostingut, inclusiu i equitatiu creixement econòmic”) això em permet i m’obliga a comentar el següent: l’ortodòxia sostenible ens demana  -ho he defensat i ho seguiré defensant insistentment- defenestrar aquest concepte; emperò el cert és que no tenim encara l’alternativa paradigmàtica a aquest funcionament i, a més a més i en qualsevol cas, quan la tinguem requeriria primer el decreixement dels que ja han crescut i molt al llarg de la història i, encara, creixements no menors en els terrenys de les infraestructures i els serveis bàsics en els països en desenvolupament.

Mai fins ara un text de NNUU havia solucionat tant bé aquest repte tant esquerp i que tant sens resisteix!

I ja posats a destacar una altra tema ben positiu i ben relacionat, l’article 38:

38. We recognize the need for broader measures of progress to complement gross domestic product, GDP, in order to better inform policy decisions, and in this regard we request the United Nations Statistical Commission, in consultation with relevant United Nations system entities and other relevant organizations, to launch a programme of work in this area building on existing initiatives.

deixa ja escrit un dels passos imprescindibles per tal de que el paradigma econòmic dominant però obsolet pugui anar sent enterrat.

IV. MARC INSTITUCIONAL PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (MIDS-IFSD)

L’apartat més important del document per a una persona que, com jo, creu que davant de les crisis globals tan importants que tenim plantejades cal, més que mai, la construcció d’un Governament Democràtic Mundial.

I no només puc dic que estic d’acord ara, a posteriori, sobre com ha quedat, perquè, en allò més important, estructurarà NNUU en la forma que jo mateix m’atrevia a proposar en el post del 28-05-12, abans de Rio+20, i com jo mateix veia com s’anava conformant a Rio+20 en el post escrit, des d’allà, del 18-06-12. Posts que podeu òbviament llegir dins d’aquest mateix blog!

Dos apartats “chapeaux” de contingut profund, encertat i prou “enfortidors” de NNUU i de la necessitat de governament  mundial democràtic:

A. Strengthening the three dimensions of sustainable development

75. We underscore the importance of a strengthened institutional framework for sustainable development which responds coherently and effectively to current and future challenges and efficiently bridges gaps in the implementation of the sustainable development agenda. The institutional framework for sustainable development should integrate the three dimensions of sustainable development in a balanced manner and enhance implementation by, inter alia, strengthening coherence, coordination, avoiding duplication of efforts and reviewing progress in implementing sustainable development. We also reaffirm that the framework should be inclusive, transparent and effective and that it should find common solutions related to global challenges to sustainable development.

B. Strengthening intergovernmental arrangements for sustainable development

77. We acknowledge the vital importance of an inclusive, transparent, reformed, strengthened and effective multilateral system in order to better address the urgent global challenges of sustainable development today, recognizing the universality and central role of the United Nations and reaffirming our commitment to promote and strengthen the effectiveness and efficiency of the United Nations system.

passant per un article dedicat a l’ECOSOC que podria desencadenar la seva eternament demanada i imprescindible reforma

Economic and Social Council

83. We commit to strengthen the Economic and Social Council within its mandate under the Charter, as a principal organ in the integrated and coordinated follow-up of the outcomes of all major United Nations conferences and summits in the economic, social, environmental and related fields, and recognize its key role in achieving a balanced integration of the three dimensions of sustainable development. We look forward to the review of the implementation of General Assembly resolution 61/16 on the strengthening of the Economic and Social Council.

ens acaben portant als articles més importants (definitoris del seu emmarcament dins de la institució i de les seves atribucions fonamentals) corresponents a las dues peces clau del MIDS-IFSD, i que han quedat així:

High-level political forum

84. We decide to establish a universal intergovernmental high-level political forum, building on the strengths, experiences, resources and inclusive participation modalities of the Commission on Sustainable Development, and subsequently replacing the Commission. The high-level political forum shall follow up on the implementation of sustainable development and should avoid overlap with existing structures, bodies and entities in a cost-effective manner.

en aquest cas amb un text definitori dels més difícils i elaborats que hom pot trobar en el document i que, en la fase final, va contar amb la ploma de l’ambaixador mexicà Luis Alfonso de Alba, primer director del Consell de Drets Humans al qual, i creuem els dits per tal de contribuir-hi, vol apuntar clarament aquest nou òrgan de les NNUU. En la mesura que la sostenibilitat inclou també el pilar econòmic, podria ser, fins i tot, la manera de que l’economia entrés, d’una vegada per totes, per una porta gran i important a les NNUU!

C. Environmental pillar in the context of sustainable development

87. We reaffirm the need to strengthen international environmental governance within the context of the institutional framework for sustainable development, in order to promote a balanced integration of the economic, social and environmental dimensions of sustainable development as well as coordination within the United Nations system.

88. We are committed to strengthening the role of the United Nations Environment Programme (UNEP) as the leading global environmental authority that sets the global environmental agenda, promotes the coherent implementation of the environmental dimension of sustainable development within the United Nations system and serves as an authoritative advocate for the global environment. We reaffirm resolution 2997 (XXVII) of 15 December 1972 which established UNEP and other relevant resolutions that reinforce its mandate, as well as the 1997 Nairobi Declaration on the Role and Mandate of UNEP and the 2000 Malmö Ministerial Declaration. In this regard, we invite the General Assembly, at its sixty-seventh session, to adopt a resolution strengthening and upgrading UNEP in the following manner […]

Efectivament no s’ha transformat el PNUMA-UNEP en una nova agència especialitzada del sistema de NNUU com volien Europa i Àfrica. Una bona noticia pel qui escriu. Composició universal del seu màxim òrgan de govern, mandat clar i fort, pressupost que haurà de créixer molt substanciosament, etc. em semblen “més que suficients, i molt millor manera d’empoderament” que continuant donant vida incrementant l’obsolet món de les agències especialitzades (en orbites pròpies i aïllades) de les NNUU.

V. MARC PER A L’ACCIÓ I SEGUIMENT

Sense ni espai ni temps com per entrar en gairebé cap detall, estem aquí davant de l’agenda global per a l’acció més holística i actualitzada de la que ens dotem, per primera vegada, durant aquest segle XXI; ordenada a la meva manera (i entre parèntesi alguns comentaris meus sobre algunes significances importants sempre, naturalment, des del meu punt de vista):

Població i salut (els desafiaments cap els 9.000 milions)

Alimentació (un apartat crucial i molt ben definit i contemplat)

Aigua i sanejament

Eradicació de la pobresa

Treball i protecció social universal per a tothom (escrit a casa nostra, ara i avui, sona revolucionari; i inserit en un document cap al desenvolupament sostenible, el fa, probablement, el més equilibrat escrit mai a NNUU des del punt de vista del pilar social de la sostenibilitat)

Energia (des incentivant els subsidis sobre polítiques no renovables i no eficients)

Oceans i mars

Ciutats i assentaments humans

Canvi Climàtic (llenguatge fort però sense entrar en el fons del problema del bloqueig de les negociacions dins de la Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic)

Biodiversitat

Desertificació

Residus

Producció i Consum Sostenibles (desencallant la celebració d’una dècada sobre el tema; cosa que havia estat bloquejada fins ara)

Equitat de gènere i empoderament de les dones

es concretarà en els

B. Sustainable Development Goals, SDG

uns Objectius de Desenvolupament Sostenible que no s’han definit explícitament (com algú pretenia), de pressa i corrents i per salvar la cara d’algú durant la pròpia Rio+20, i que, a partir d’ara i dins del funcionament normal de les NNUU, es definiran participadament, conjuntament amb la revisió aprofundida dels ODMs, tot definint el que serà l’agenda post 2015 de les NNUU; probablement la més important de la qual ens hàgim dotat mai com a humanitat sencera (la qual cosa no és un mèrit en si mateix, sinó la resposta imprescindible a una realitat que ho reclama a crits).

Una agenda política global amb terminis polítics molt clars per ser posada en marxa per l’AG de les NNUU, durant el període 2012-14

El problema no era definir el futur que volem (potser seria impossible que ens poséssim d’acord, a nivell de món, sobre el futur que volem, en aquest moment històric multipolar, multinivell, multistakeholder i multidimensional), sinó definir els instruments institucionals i polítics que haurien de permetre caminar cap a la conformació i construcció consensuada del camí i del caminar realment  cap a un Desenvolupament Humà Sostenible.

Doncs vegem com ho fa el document; potser de la manera més seriosa que s’hagi fet en molt temps dins de NNUU i que, en definitiva, posa a l’Assemblea General de les NNUU (i a tots els stakeholders que s’hi puguin i vulguin aproximar) a treballar com potser mai ho ha hagut de fer mai (els subratllats són meus):

a)La reforma de l’ECOSOC i l’article 83

83.[…] We look forward to the review of the implementation of General Assembly resolution 61/16 on the strengthening of the Economic and Social Council.

b)El High Level Political Forum i l’article 86

86. We decide to launch an intergovernmental and open, transparent and inclusive negotiation process under the General Assembly to define the format and organizational aspects of the high-level forum with the aim of convening the first high-level forum at the beginning of the sixty-eighth session of the Assembly. We will also consider the need for promoting intergenerational solidarity for the achievement of sustainable development, taking into account the needs of future generations, including by inviting the Secretary-General to present a report on this issue.

c)La UNEP-PNUMA i l’article 88

88.[…]In this regard, we invite the General Assembly, at its sixty-seventh session, to adopt a resolution strengthening and upgrading UNEP in the following manner:

(a) Establish universal membership in the Governing Council of UNEP, as well as other measures to strengthen its governance as well its responsiveness and accountability to Member States;

(b) Have secure, stable, adequate and increased financial resources from the regular budget of the United Nations and voluntary contributions to fulfil its mandate;

(c) Enhance the voice of UNEP and its ability to fulfil its coordination mandate within the United Nations system by strengthening UNEP engagement in key United Nations coordination bodies and empowering UNEP to lead efforts to formulate United Nations system-wide strategies on the environment;

[…]

d)Els oceans i els mars i l’article 162

162. We recognize the importance of the conservation and sustainable use of marine biodiversity beyond areas of national jurisdiction. We note the ongoing work under the General Assembly of an ad hoc open-ended informal working group to study issues relating to the conservation and sustainable use of marine biological diversity beyond areas of national jurisdiction. Building on the work of the ad hoc working group and before the end of the sixty-ninth session of the General Assembly we commit to address, on an urgent basis, the issue of the conservation and sustainable use of marine biological diversity of areas beyond national jurisdiction, including by taking a decision on the development of an international instrument under the United Nations Convention on the Law of the Sea.

e)Producció i consum sostenibles i l’article 226

226. We adopt the 10-year framework of programmes on sustainable consumption and production patterns, as contained in document A/CONF.216/5, and highlight that the programmes included in the 10-year framework are voluntary. We invite the General Assembly, at its sixty-seventh session, to designate a Member State body to take any necessary steps to fully operationalize the framework.

e)Els SDGs i l’article 248

248. We resolve to establish an inclusive and transparent intergovernmental process on sustainable development goals that is open to all stakeholders, with a view to developing global sustainable development goals to be agreed by the General Assembly. An open working group shall be constituted no later than at the opening of the sixty-seventh session of the Assembly and shall comprise 30 representatives, nominated by Member States from the five United Nations regional groups, with the aim of achieving fair, equitable and balanced geographic representation. At the outset, this open working group will decide on its methods of work, including developing modalities to ensure the full involvement of relevant stakeholders and expertise from civil society, the scientific community and the United Nations system in its work, in order to provide a diversity of perspectives and experience. It will submit a report, to the sixty-eighth session of the Assembly, containing a proposal for sustainable development goals for consideration and appropriate action.

f)El finançament i els articles 255 i 256

255. We agree to establish an intergovernmental process under the auspices of the General Assembly, with technical support from the United Nations system and in open and broad consultation with relevant international and regional financial institutions and other relevant stakeholders. The process will assess financing needs, consider the effectiveness, consistency and synergies of existing instruments and frameworks, and evaluate additional initiatives, with a view to preparing a report proposing options on an effective sustainable development financing strategy to facilitate the mobilization of resources and their effective use in achieving sustainable development objectives.

256. An intergovernmental committee, comprising 30 experts nominated by regional groups, with equitable geographical representation, will implement this process, concluding its work by 2014.

Comentari  final

Durant la Cimera pròpiament dita (amb el document tancat i aprovat el dimarts 19 de juny allà les 13h!) les declaracions contradictòries i els debats sobre si fracàs si o fracàs no es van anar succeint!  Fins i tot el SG de les NNUU, tal com he començat comentat, es va contradir.

Doncs bé, citant-lo a ell mateix en l’article al NYT del 23 de maig passat:

Fortunately, we have a second chance to act. In less than a month, world leaders will gather again in Rio — this time for the U.N. Conference on Sustainable Development, or Rio+20. And once again, Rio offers a generational opportunity to hit the reset button: to set a new course toward a future that balances the economic, social and environmental dimensions of prosperity and human well-being.

m’atreveixo a dir que el text en si mateix aprovat no és, pròpiament, la segona oportunitat a la que es referia el SG, però si que pot ser perfectament el començament, menys espectacular, d’aquest nou camí, d’aquest nou rumb cap al Desenvolupament Humà Sostenible!

PS: fotografia de la mesa del plenari del dimarts 19 de juny al migdia, en el qual es va aprovar el document final de Rio+20; el Ministre d’Afers Exteriors de Brasil, Antoni de Aguiar Patriota, es dirigeix al plenari després d’obtenir l’aprovació!

Xerca; 25 de juny de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: