Tag Archives: Fam

Cimera de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible – 25 al 27 de setembre de 2015 – New York

24 set.

Poques vegades s’haurà viscut a New York uns dies amb tanta activitat política multilateral com la que ja es viu i viurà sobretot aquest proper cap de setmana llarg!

Amb molts altres elements al voltant tot girarà, principalment, sobre la Cimera que dona títol a aquest post d’avui i que aprovarà, finalment i després d’anys de feina, l’agenda del desenvolupament post 2015 que estarà basada en els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODSs-SDGs, que agafaran al relleu als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000-2015). A partir d’ara em sentirem a parlar tant i pel simple fet d’existir es mouran tantes energies al món que, probablement, valgui la pena “viure” una mica, ni que sigui virtualment, la seva proclamació.

Avui només em vull fer ressò de l’esdeveniment i senyalar la pàgina web  de la cimera

http://www.un.org/sustainabledevelopment/

des de la qual deu-n’hi-do del que es pot seguir del que passa i passarà aquest dies a NY (intervenció del Papa Francesc inclosa!).

El calendari que hi trobareu, i que adjunto al final del post, ens permet veure les activitats que hi ha cada dia (no solament en relació a la Cimera sinó a tot el que és el començament de la 70a sessió anual de l’Assemblea General de les NNUU), la qual cosa ens  permetrà interpretar millor tot allò que els mitjans de comunicació ens explicaran en uns temps i titulars que difícilment ens podran fer arribar els continguts i les significances reals del moment.

CapturaSDGc

 

Xerca; Barcelona 24 de setembre de 2015

 

<< Sep 2015         >>
M T W T F S S
31 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 1 2 3 4

 

 

El canvi climàtic al C33 de la televisió catalana: RECURSOS-2

16 febr.

El programa “Latituds” del C33

La setmana passada (en concret el dijous passat) el Canal 33 emetia el segon programa de la nova temporada del programa “Latituds”:

www.tv3.cat/latituds

El seu director, en Jordi Vilardell, m’enviava aquest email dies abans:

 

“Latituds” torna el 5 de febrer al 33 amb nous capítols sobre drets humans, sostenibilitat i desenvolupament social.

El capítol “2015: en transició climàtica”  s’emetrà dijous 12 de febrer a les 23.00. Estem força contents de com ha quedat i esperem que ajudi a centrar el tema, a mobilitzar i prendre decisions.   

“Latituds” vol fomentar la reflexió i el debat sobre les activitats que poden millorar el món, donant visibilitat als que impulsen solucions a través de projectes concrets, i a especialistes de prestigi, i segueix amb especial atenció projectes d’ONGs i de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Els primers capítols de la nova temporada són: “Nous catalans del Raval”, “2015: en transició climàtica”, i “Música per la cohesió social”. 

Dijous a les 23.00 pel 33, “Latituds”, a partir del 5 de febrer.

Abraçades,

 

Jordi Vilardell

Latituds

www.tv3.cat/latituds

Televisió de Catalunya

 

El canvi climàtic al programa “Latituds”; programes del 2012 i el 2015

Vaig conèixer en Jordi Vilardell a finals del 2011. Estava treballant en un primer programa de “Latituds” dedicat al canvi climàtic. Em vàrem parlar força. Per a mi va ser una experiència molt interessant perquè per primera vegada vivia des de la gènesis fins a l’estrena d’un programa de televisió….dedicat en aquest cas a un dels temes que més m’interessen actualment.

Per això aquest post de RECURSOS d’avui el dedico a aquests dos programes. Crec que fer-ho, em permet donar-hi un petit valor afegit més.

Simplement el de veure l’evolució des de la perspectiva mediàtica (en aquest cas de gran qualitat i professionalitat – ho avalen totes els premis rebuts pel programa i pel seu director-) del tractament d’un tema tan important i tan viu, en una distància temporal de només tres anys.

El 6 de maig del 2012 s’estrenava el programa titulat: “Afrontant el canvi climàtic”; el podeu veure aquí:

http://blogs.ccma.cat/latituds.php?itemid=45987

Gairebé tres anys després s’ha estrenat, el 12 de febrer del 2015, el programa titulat: “2015: en transició climàtica”; el podeu veure aquí:

http://blogs.ccma.cat/latituds.php?itemid=55113

Cadascú en pot treure les seves pròpies conseqüències!

 

latituds

 

Xerca; 23 de febrer 2015

PS1: perdoni el possible lector la possible vanitat de l’autor d’aquest post d’avui en la mesura que apareix en els dos programes; com és habitual amb mi no em sento satisfet de la meva participació personal; però en canvi si que estic convençut que els dos programes són molt bons i interessants

PS2: gràcies Jordi i que per moltes més “latituds”

Una primera mirada als que poden acabar sent els ODSs de l’agenda del desenvolupament post 2015

1 des.

En el post de la setmana passada comentàvem que el debat de l’agenda del desenvolupament post 2015 giraria molt probablement al voltant de la llista d’Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODSs, que havia elaborat, durant aquest 2014 que ja s’acaba, un Grup de Treball que es va crear per mandat de la Cimera Rio+20. (Vegeu per referències el post de la setmana passada).

En aquest moments, i tot i que segur que hi hauran encara molts intents per canviar-ne, treure’n i/o introduir-ne algun altre, tot sembla indicar que podem acabar amb, bàsicament, aquests objectius.

On probablement el debat esta encara molt obert és en les metes concretes, els indicadors, els mitjans -de tot tipus- per assolir-los, etc.

Per tant, i com ja deia la setmana passada crec que cal començar (o que té sentit començar-se a mirar) quins poden ser aquests nous Objectius. En la versió castellana oficial són els següents:

 

Objetivos de desarrollo sostenible

Objetivo 1. Poner fin a la pobreza en todas sus formas en todo el mundo

Objetivo 2. Poner fin al hambre, lograr la seguridad alimentaria y la mejora de la nutrición y promover la agricultura sostenible

Objetivo 3. Garantizar una vida sana y promover el bienestar para todos en todas las edades

Objetivo 4. Garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad y promover oportunidades de aprendizaje durante toda la vida para todos

Objetivo 5. Lograr la igualdad entre los géneros y el empoderamiento de todas las mujeres y niñas

Objetivo 6. Garantizar la disponibilidad de agua y su ordenación sostenible y el saneamiento para todos

Objetivo 7. Garantizar el acceso a una energía asequible, segura, sostenible y moderna para todos

Objetivo 8. Promover el crecimiento económico sostenido, inclusivo y sostenible, el empleo pleno y productivo y el trabajo decente para todos

Objetivo 9. Construir infraestructura resiliente, promover la industrialización inclusiva y sostenible y fomentar la innovación

Objetivo 10. Reducir la desigualdad en y entre los países

Objetivo 11. Lograr que las ciudades y los asentamientos humanos sean inclusivos, seguros, resilientes y sostenibles

Objetivo 12. Garantizar modalidades de consumo y producción sostenibles

Objetivo 13. Adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus efectos*

* Reconociendo que la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático es el principal foro intergubernamental internacional para negociar la respuesta mundial al cambio climático.

Objetivo 14. Conservar y utilizar en forma sostenible los océanos, los mares y los recursos marinos para el desarrollo sostenible

Objetivo 15. Proteger, restablecer y promover el uso sostenible de los ecosistemas terrestres, efectuar una ordenación sostenible de los bosques, luchar contra la desertificación, detener y revertir la degradación de las tierras y poner freno a la pérdida de la diversidad biológica

Objetivo 16. Promover sociedades pacíficas e inclusivas para el desarrollo sostenible, facilitar el acceso a la justicia para todos y crear

instituciones eficaces, responsables e inclusivas a todos los niveles

Objetivo 17. Fortalecer los medios de ejecución y revitalizar la alianza mundial para el desarrollo sostenible

 

Els nous ODSs a la llum del paradigma sostenibilista en les seves tres dimensions (sancionades una vegada més per Rio+20) social, ambiental i econòmica

 

. La dimensió social

Qui no pot estar d’acord en que els objectius 1-5 són una bona aproximació, des del punt de vista global, a la sostenibilitat social del món. És del tot desitjable, just i necessari que la societat humana mundial assoleixi plenament aquestes necessitats.

Els objectius 6 i 7 tot i presentar ja fronteres importants amb la dimensió ambiental (en el sentit que tant l’accés a l’aigua com a l’energia s’han de fer, en qualsevol cas, compatiblement amb els funcionament dels cicles naturals de vida del nostre habitat planetari) no els qüestionarem nosaltres més enllà d’auto exigir-ne aquesta compatibilitat ambiental inexcusable.

Els objectius 10 i 16 són molt benvinguts com a objectius de desenvolupament sostenible en la vessant més política de la dimensió social; em semblen molt afortunats com a nous ODSs per al desenvolupament post 2015

 

. La dimensió ambiental

Li corresponen, clarament, els objectius 13, 14 i 15 i, com ja he dit, l’exigència de compatibilitat ambiental que ha de formar part dels objectius 6 i 7.

Em disgusta i em preocupa que l’únic asterisc “pretesament clarificador d’alguna cosa” el porti l’objectiu 13 que ja com objectiu té una redacció molt poc a l’alçada del problema ambiental més gran que tenim plantejat com a humanitat. Sobretot perquè ja es posa pràcticament a un mateix nivell les mesures per combatre el canvi climàtic amb les mesures per combatre els seus efectes. Tot sembla indicar que hi ha molts efectes que d’arribar a produir-se ja no podrem combatre!!! Decepció, com sempre, davant del gran repte de la humanitat en aquesta primera meitat del segle XXI.

 

. La dimensió econòmica

La representen principalment els objectius 8, 9, 11 i 12 i, desgraciadament, encara no estan, ni molt menys, a l’alçada del que necessitem imaginar i implementar. No tenim encara llum suficient per canviar els paradigmes obsolets.

Només assolint l’objectiu 12 (modalitats sostenibles de consum i producció per assolir les necessitats fixades en els objectius socials -no d’altres innecessàries, oneroses i del tot insostenibles-) estaríem definint les bases d’una sostenibilitat econòmica.

En canvi tornar a veure escrit, com a ODS, la voluntat de promoure el creixement econòmic sostingut, encara que després se l’adjectivi d’inclusiu i sostenible (de forma, per tant, contradictòria fins i tot al nivell lingüístic), vol dir que al nivell de les NNUU encara no som capaços d’identificar el paradigma dominant de la revolució industrial capitalista com el problema i no ja pas com la solució. La qual cosa es torna a posar de manifest quan a continuació del mateix text de l’objectiu 12 que estic comentat es vol promoure per a tothom el “empleo pleno y productivo” i no s’és capaç de revisar la concepció a fons del treball humà sense lligar-lo a la producció de bens (potser de més i més armes, per exemple) sinó a la satisfacció de necessitats. O en termes de l’economia verda per a un desenvolupament sostenible -l’altra gran resultat de Rio+20- lligant una part molt important del treball o de l’activitat humana a, precisament, fer compatible lo social amb lo ambiental.

Només ha quedat sense enquadrar, a banda de l’objectiu instrumental darrer, l’objectiu 11 que no és que em sembli malament però que crec que no se sap situar correctament en el context de la sostenibilitat. Sense una forta recuperació social i econòmica de la vida rural en totes les seves dimensions, les bases fonamentals de la insostenibilitat econòmica i material de la vida humana en el planeta no es podran extirpar.

owg

Xerca; 1 de desembre de 2012

FA0 2013: Informe sobre la inseguretat alimentària en el món

14 oct.

Com és tradicional, i ja n’hem parlat altres anys, aquest dijous 17 d’octubre és el dia internacional de les NNUU per a l’eradicació de la pobresa i, el dia abans, el dimecres 16 d’octubre, la FAO senyala, també tradicionalment, el dia mundial de l’alimentació.

En aquest context la FAO acaba de treure el seu informe anual sobre la inseguretat alimentària en el món. El podeu trobar a

http://www.fao.org/publications/sofi/en/

I com també és habitual són dies de titulars i d’anàlisi sobre aquests temes.  En particular em centraré avui en els missatges clau amb que la FAO ha presentat aquest informe.

Darreres dades sobre la fam al món 

Una de les característiques de l’època que vivim és la de la profusió de dades, indicadors, objectius, metes, etc. que estan plantejats, actualment, a gairebé totes les dimensions de la vida en el planeta.

En els temes d’aquest post d’avui, el fet de que hi hagin uns objectius de desenvolupament del mil·lenni 2000-2015 (ODMs-MDGs), ha incrementat encara més l’existència d’aquestes dades en els temes específicament compresos dins d’aquests ODMs.

Pel que fa a la fam al món la meta corresponent de l’objectiu 1 del mil·lenni és reduir a la meitat, en el període 1990-2015, la quantitat de gent que passa gana severa en el món.

La figura amb les dades actualitzades de l’evolució d’aquesta quantitat la dona, també habitualment, l’informe que s’acaba de presentar -i al qual estem fent referència en aquest post d’avui-, i és la següent:

FAO2013Captura

i, en general, l’actualització ha estat valorada des de la mateixa FAO, propagant-se en aquesta mateixa direcció valorativa en els mitjans de comunicació, com una noticia en la bona direcció. Tot i que el Director General de la FAO sap trobar-hi un molt bon titular polític: “Menys fam no és suficient”.

Personalment, i en la mesura que els canvis són, des del meu punt de vista, bastant menors (i resultat afegits, també, de canvis en la metodologia d’avaluació de la sèrie històrica de dates) em segueixo quedant amb un titular polític de l’any passat: “Quan es parla de fam l’únic nombre acceptable és zero”. En aquest sentit, jo hi afegiria que la meta concreta que es té plantejada internacionalment és un insult a la condició humana (com es pot mantenir com meta reduir a la meitat la fam al món en 25 anys i quedar-se així  de satisfet?).

Inseguretat alimentària

En les anàlisis sobre el tema, “la inseguretat alimentària” és el terme que s’ha anat imposant com a identificació global immediata de les causes de la fam. D’aquí el nom d’aquest informe anual de la FAO.

En aquesta perspectiva l’informe que tenim ara entre les mans si que crec que avança en la identificació de les causes profundes de la inseguretat alimentària, tot i que es quedi, probablement, en les causes directament responsables i potser no vagi massa més enllà en les causes indirectes o de model sistèmic.

Aquestes causes, vistes com a dimensions sobre les que cal actuar per disminuir la fam al món, són: la disponibilitat, l’accés, la utilització i l’estabilitat (evidentment d’alimentació). I certament, com a un mínim per a un no especialista com a mi, se’m fan entenedores i de sentit comú.

La FAO en reconstrucció (amb el relativament nou Director General brasiler al capdavant) comença a moure’s en direccions que permeten pensar (de moment només pensar) en un cert ressorgiment del seu paper com l’agència especialitzada que realment hauria de liderar aquesta lluita.

La FAO, la Via Campesina, i el 16 d’octubre de 2013 com a , també, “Dia Global d’Acció per la Sobirania Alimentària”    

Una de les transformacions que s’estan vivint a la FAO (en aquest cas ja venen del període del director general anterior) és una participació, en el seu sí,  de les organitzacions de la societat civil internacional que esta superant molts dels nivells assolits en altres àmbits de les Nacions Unides i que, sense arribar a ser la de l’OIT, comença a fer goig!

I si hi ha una organització de la societat civil important en aquest àmbit és la “Via Campesina”. Molt i ben especialment representativa dels petits i mitjans camperols i ramaders d’arreu del món, ha liderat, des de la reunió de Cancún de la OMC del 2003, a) la reivindicació de que l’alimentació no sigui considerada un bé comercial que té “i dona vida al seu darrera” al poderós sector de negoci econòmic  de l’agricultura, b) la reivindicació de que l’agricultura sortí, com a tema mundial, de mans de la OMC que la veu, principalment, com un bé essencialment comercial, i c) que, en canvi, l’alimentació sigui considerada com un bé bàsic amb una única organització internacional al darrera que sigui la FAO.

En aquest context, per la “Via Campesina”, el lema de la diada d’aquest 16 d’octubre és: “Dia Global d’Acció per a la Sobirania Alimentaria”. Una crida i unes accions a favor de la re valorització del paper del món rural agrícola i de, sobretot, els petits i mitjans camperols i ramaders d’arreu del món que, molt probablement, seria la manera d’optimitzar les condicions que segons el propi  informe comentat de la FAO, farien possible la seguretat alimentària: la disponibilitat, l’accés, la utilització i l’estabilitat (evidentment d’alimentació)

Malgrat que hi tindria coses a dir, en el sentit de que en un món globalitzat amb recursos distribuïts de formes diverses, no estic del tot convençut que la suficiència alimentària (el complementari en positiu de la inseguretat) mundial pugui ser, només, el resultat de la sobirania alimentària (que permetria a la gent d’arreu del món dissenyar i executar les seves pròpies polítiques agrícoles per produir els seus propis aliments), avui em pararé aquí, tot subratllant que quan es parla de canvis imprescindibles de paradigmes  per sortir de la crisi de civilització actual, el de que l’agricultura torni a ser, en positiu, una de les activitats econòmiques bàsiques (no de negoci) fonamentals del món que, entre altres coses, defineixi un assentament, un modus de vida, una relació amb el medi ambient  i un treball humà ben diferents per a milions de ciutadans del món, és  imprescindible.

Xerca; 14 d’octubre de 2011

El Panel de NNUU sobre els nous ODMs projecta un món sense pobresa pel 2030: De 15 en 15 i no tiren perquè encara no deu tocar!

3 juny

La notícia

El passat divendres 31 de maig es feia públic un informe que porta per títol “Una nova Associació Global: Eradicar la pobresa i transformar les economies cap el desenvolupament sostenible”, emès per un nou “Panel d’Alt Nivell de Persones Eminents”, en aquest cas, sobre ” l’Agenda del Desenvolupament Post-2015″, que el SG de les NNUU va crear farà prop d’un any! Els copresidents d’aquest panel eren i han estat els presidents o  primers ministres d’Indonesia (Susilo Bambang), Libèria (Ellen J. Sirleaf) i del Regne Unit (Cameron); i, en general, en el Panel estaven presents persones prou “rellevants i/o representatives” de països com (per ordre alfabètic): Alemanya, Brasil,  Colòmbia, Corea del Sud, EUA, Japó, Jordània, Kenia, Mèxic, Moçambic, Nigèria, Suècia,  Turquia, Xina, etc. Podeu trobar l’informe a:

http://www.un.org/sg/management/pdf/HLP_P2015_Report.pdf#.UafAx9h1HTp

 

Sobre els Panels del SG de les NNUU i, en particular, sobre aquest darrer

Pel lector no familiaritzat, potser el primer que calgui contextualitzar és això dels “Panels d’Alt Nivell de Persones Eminents” que, sobre un tema determinat, els SGs de NNUU utilitzen sovint per tenir estudis, anàlisis,  propostes sobre temes d’interès de la organització.

N’he conegut, n’he llegit i n’he seguit uns quants …i la primera característica general que se’n pot  extreure és que, en la majoria d’ocasions, als informes finals corresponents se’ls hi acaba fent molt poc cas. És a dir, quan els estats membres de l’organització acaben decidint coses sobre el tema en qüestió (sobre el qual havia treballat un panel d’aquestes característiques), més aviat sembla que es produeixi una mena de rebuig a la feina feta pel Panel, i no és excepcional que molts d’aquests informes acabin en l’oblit més absolut.

Ara bé, cal fer notar d’entrada que, en aquest cas, els propis membres del Panel i la feinada, recursos i energia que hi ha dedicat l’organització han estat més importants que mai. Per tant no m’atreviria pas a afirmar que, en aquest cas, passi el mateix. És evident, si hom observa la composició i, en aquest cas si, “l’alt nivell” del panel, que és un clar intent de consensuar entre líders de països claus del món una proposta prèvia de nous ODMs post 2015. I, a més a més, el Panel no ha decebut gens respecte a aquesta perspectiva, sinó que, entre altres coses, l’informe acaba amb una proposta clara i treballada de nous ODMs! Una proposta, diguem-ho d’entrada, que crec que es pot qualificar de continuista; de fet el panel parteix d’una anàlisi molt positiva del que han estat i suposat pel món els ODMs vigents i, per tant, conclou com a premissa prèvia que la nova proposta no pot ser, no ha de ser, rupturista.

Cal esmentar també que, en aquest cas ( la setmana passada em queixava del contrari en un altre tema) la participació de la societat civil organitzada internacionalment en el procés de treball del panel ha estat, quantitativament, molt important! Tinc bastants més dubtes sobre la qualitat d’aquesta participació i, sense aprofundir avui en aquest aspecte, deixaré escrit només que, de vegades,  una manera de transformar en una resultant nul.la un procés participatiu, és fer-lo tant i tant intens i amb tants debats (més suposats que reals) a internet, que sigui del tot impossible extreure conclusions reals, i mínimament fortes i consensuades, dels actors que hi han volgut i pogut participar.

Aquest post d’avui serà, només, el primer sobre el tema. Una lectura aprofundida, una anàlisi de les parts més polítiques i de les propostes concretes de nous ODMs, és quelcom que em sedueix i que deixaré per un altre dia. Emperò hi algunes consideracions contextuals, tant passades com futures que, potser, són d’entrada el més important.

 

Algunes contextualitzacions històriques recents

a) La declaració del Mil·lenni i els actuals ODMs – 2015

Sense entrar en detalls i anant aquí directament a la meva visió, naturalment subjectiva, sobre la qüestió, crec que es bo recordar avui que les diverses i profundes realitats de pobreses amb que la humanitat canviava de mil·lenni eren tant  escandaloses que, si més no, NNUU no va amagar el cap sota l’ala i ho va deixar ben palès al marcar-se uns ODMs que , en si mateixos,  eren d’entrada, com a mínim, una crítica radical als resultats del període de globalització neoliberal liderat per les IBW durant els darrers 20 anys del segle XX i que tan progrés havia hagut de portar al món!

Criticats d’entrada (i sempre) per ambigus, poc ambiciosos i incomplets, cal reconèixer, en canvi, que es van transformar en una mena de referència per a l’acció a molts nivells i que, en aquest sentit, han estat agenda de treball de moltes organitzacions, associacions i persones en general  arreu del món.

 

b) Sobre el grau d’assoliment dels objectius

Una altra de las avantatges d’haver-se dotat dels ODMs és que, llavors, NNUU ha pogut i ha fet un intens seguiment de l’evolució sobre el seu assoliment i dels motius que ho explicaven.

En un estudi que vaig realitzar per al CCD de la UPC en motiu de la revisió del tema celebrada l’any 2010 per les pròpies NNUU, i que podeu trobar a:

http://upcommons.upc.edu/e-prints/handle/2117/12718

vaig poder concloure, que en un rang de -100 a +100 (-100 incompliment total; +100 compliment total) les dades del 2009 i del 2010 demostraven que mai, en el seu conjunt, s’ha pogut arribar al 0; sempre ens hem quedat en la franja negativa). Les darreres dades sobre els nivells de compliment o assoliment, les tenim ara ja pel 2012 i hom les pot trobar a:

http://www.un.org/millenniumgoals/pdf/2012_Progress_E.pdf

i segueixen movent-se, globalment, en la franja de l’incompliment!.

I l’anàlisi de motius s’ha caracteritzat, any rere any, per la constatació permanent, en un informe d’un grup de treball de les pròpies NNUU (MDG Gap Task Force), de que mai s’ha posat sobre la taula el finançament necessari per a l’assoliment dels ODMs, d’acord amb el que estava previst i amb el que es van comprometre l’any 2005 els propis estats membres (evidentment els països desenvolupats molt principalment amb el famós i reiteradament incomplert objectiu del 0,7%)!

 

c) Sobre el moment actual, algunes constatacions  i les properes passes

No deixaré de valorar molt positivament el treball que es fa des de les NNUU per donar continuïtat a tot el que ha suposat haver disposat, des del 2000, dels ODMs -2015. Crec, en canvi, que les valoracions que s’han de fer sobre el seu assoliment han de ser molt més crítiques i, en aquest sentit, crec que cal expressar , a manca d’una lectura reposada de l’informe, la disconformitat amb una mena de cofoisme sobre el que s’ha assolit i, en conseqüència, d’una mena de premissa, ja comentada, que el Panel planteja d’opció de continuïtat a partir del 2015.

D’entrada la frase citada en el títol d’aquest post d’avui segons la qual el Panel projecta un futur sense pobresa en el 2030 (i que ja s’ha transformat en titular de primeres notes de premsa sobre l’informe)  em sembla políticament impresentable. En els meus anys d’estudis a la facultat (els 70), la fam al món s’hauria acabat del tot per l’any 2000. En canvi, l’any 2000 no només no s’havia assolit aquesta realitat sinó que ens veiem obligats a situar un termini de 15anys per acabar-hi, i ara resulta que ens en donem 15 any més per treure de la fam i de les pobreses en general a mils de milions de ser humans. Crec que, sobre tot analitzat com a objectiu polític de les NNUU sona totalment al conte de l’enfadós i a una mena de joc de l’oca en la qual els països rics no cal que tirin encara, encara no els hi toca!; d’aquí a 10 anys, potser?

Una altre tema preocupant en aquests moments, és que malgrat tornar a posar el desenvolupament sostenible com el model cap al qual caminar, d’una banda l’informe segueix parlant del creixement econòmic (que sabem insostenible) com a creador de llocs de treball i de riquesa per sortir de la pobresa, però en canvi, l’informe no és capaç de mullar-se sobre la necessitat ineludible (per tants motius!) d’ajuntar d’una vegada les agendes del desenvolupament i del desenvolupament sostenible, i no fa pas cap opció per a una única agenda amb uns objectius de desenvolupament i de desenvolupament sostenible (els que s’han d’elaborar després de Rio+20) en una única estructura i plataforma política.

I pel que fa a les properes passes, l’agenda ens porta ara a la reunió extraordinària d’alt nivell (normalment amb aquesta frase es pretén remarcar que a la reunió s’hi esperen caps d’estat o de govern) de l’AG de les NNUU, prevista per la darrera setmana del proper setembre

panel2015

 

Xerca; 3 de juny de 2013

La fam al món: la visió actualitzada segueix sent molt dolenta

18 març

Els números, les dades “macro econòmiques i socials”, de l’estat del món no estan mai exemptes de polèmica i, com gairebé tot al nivell humà, es poden mirar, a més a més, des de les dues perspectives típiques: la de l’ampolla mig buida i la de l’ampolla mig plena!

També passa això amb els números de la fam al món. I per això em sembla molt important tenir el màxim de llum sobre les mateixes i la màxima “objectivitat” possible en relació a elles.

Arrel de la crisis (i com no!) es van donar unes xifres més escandaloses que mai. A algú no li devia agradar que ho fossin tant. El fariseisme segueix molt estès. I fos com fos, en aquest context, la FAO va fer canvis en la seva manera d’estimar l’estat de la fam al món, que   dulcificaven una mica aquelles dades i, encara avui, quan segueixes aquest tema et sembla que no trepitges sobre segur.

És per això que vull destacar l’aparició d’un informe que m’ha semblat molt rigorós i, sobretot, poc sospitós de voler ser tendenciós en cap cas.

Efectivament, la setmana passada es va presentar  el “IFPRI’s 2012 Global Food Policy Report” que hom pot trobar i contextualitzar a:

http://www.ifpri.org/event/launch-ifpri-s-2012-global-food-policy-report

El IFPRI (sigles en anglès) és l’Institut de Recerca Internacional sobre Polítiques Alimentàries i, tal com es pot veure per la constitució del seu màxim òrgan de govern, ha de ser i es pot considerar, sense cap mena de dubte,  com un institut de recerca independent. I de fet el seu informe, en general, destaca tant tendències de millora com a l’inrevés en la majoria d’aspectes que analitza.

Per això, i perquè darrerament em sentia “desemparat” d’una referència clara sobre l’estat de la fam al món, n’escric avui aquest post i me’n vaig directament a la figura i comentaris claus, en relació a aquestes dades, que hom pot trobar a l’informe.

IFPRI

Pel que fa a aquesta figura, l’institut no ho fa ni ho faré pas jo, no s’entra en el debat al voltant de l’antiga i la nova estimació de la FAO, i les presenta totes i, evidentment, agafa, a partir del 2009, les dades de la FAO pel que fa als darrers anys i que ja només les tenim en la nova metodologia d’estimació.

No són tant dolentes que les de l’antiga estimació, cert, però fixem-nos que ens diuen que des del 2006 fins al 2011 pràcticament no hi hagut cap millora en un número que, des del meu punt de vista, ens ha de continuar fent “molt mal” a totes i a tots: 870 milions de persones que viuen en condicions de fam extrema i que, per tant, ja segur que, com a mínim, en patiran conseqüències greus en el seu desenvolupament com a ser humans.

El text va més enllà i dona una dada estimada pel propi institut i a la qual, per tant, no hi dedica  massa publicitat, però que diu que als 870 milions de persones citades, probablement cal afegir-hi que al voltant de 2.000 milions de sers humans tenen importants deficiències micra nutricionals. A mi em quadre perfectament, estem al voltant dels 3.000 milions de sers humans que viuen en condicions de pobresa (per sota de la línia de pobresa dels 2,5$ paritaris per dia i per capita).

Potser només cal afegir que a l’hora de definir els nous Objectius de Desenvolupament post 2015, caldrà fixar-se i, sobretot, definir les maneres d’assolir una realitat ben diferent, que acabi amb una de les lacres que més vergonya col·lectiva ens ha de fer.

Xerca; 18 de març de 2012

“Quan es parla de fam l’únic nombre acceptable és zero!” Població, alimentació, fam, pobresa, …

15 oct.

Com cada any, el 16 i el 17 d’octubre són, respectivament, els dies internacionals de les NNUU per a l’alimentació i l’eradicació de la pobresa!

Recordo, i hi faig una mirada, que l’any passat per aquestes dates ja vaig fer un post sobre el tema. Hom es pregunta: aquest any també? què puc comentar de diferent? …?

Doncs si, aquesta any també! De fet, si miro enrere, no en fa d’anys que parlo d’aquest tema…no n’hi ha de gent que any rere any, fins i tot dia rere dia, i afortunadament, parlen d’aquest tema i hi actuen…

Com s’ha dit des de la FAO, amb motiu de la presentació del corresponent informe anual sobre “la inseguretat alimentària”, “QUAN ES PARLA DE FAM L’ÚNIC NOMBRE ACCEPTABLE ÉS ZERO!” Per tant, amb més o menys contradiccions, amb més o menys ànims, amb més o menys lucidesa, no podem deixar pas de parlar d’aquests temes. Fins i tot amb el risc de repetir-nos i de no ser capaços de dir-hi res massa nou, n’hem de seguir parlant fins que, final i definitivament, no calgui parlar-ne perquè s’han eradicat.

Sobre la fam i la pobresa al món

La FAO ha canviat de director general; actualment és el Sr. José Graziano da Silva, brasiler. Aquests canvis, no sempre però de vegades si, es noten. En aquest cas, hi ha, per exemple, discontinuïtats no petites entre les dates sobre nombre de persones crònicament desnodrides en el món, que s’han justificat per variacions introduïdes recentment per la mateixa FAO en la manera de comptabilitzar la fam al món. Hem perdut continuïtat en les dades i, en general, el discurs de la FAO és més optimista.

La gran alerta de l’any 2009, en ple desencadenament de les crisis financeres i econòmiques globals, de que durant el 2010, i per diferents factors, arribaríem als 1.000 milions de persones crònicament desnodrides, ha passat, el 2011, a la quantitat de 870 milions de persones, dada que lliga més amb l’històric de dades sobre el tema que es donaven al llarg de la passada dècada. Sens diu també, que d’aquestes persones, 16 milions ho són en els països desenvolupats. I, per tant, que en els països en desenvolupament hi tenim un 15% de la població en condicions de desnutrició crònica.

Repetint les paraules que ja he citat del propi director de la FAO: “QUAN ES PARLA DE FAM L’ÚNIC NOMBRE ACCEPTABLE ÉS ZERO!”, amb les noves dades, i mira’t a nivell global, tenim la següent visualització del problema: a la humanitat, una de cada vuit persones -un de cada vuit de nosaltres- està crònicament desnodrida. Crònicament desnodrida vol dir, a la fi, pràcticament del tot hipotecada en relació a poder desenvolupar-se normalment, amb totes les seves capacitats potencials, com a ser humà.

I hom es pregunta, llavors, i quanta gent passa gana al món actualment, encara que no arribi a la desnutrició crònica? Probablement, més o menys la mateixa que viu en condicions de pobresa econòmica que, actualment, hom considera que està a prop del 50% de la humanitat! Podeu veure-ho en el post de l’any passat:  http://wp.me/p1IaoC-4o

I esta clar, ara que aquesta gana relacionada amb la pobresa econòmica, torna a arribar a les cases del món desenvolupat i que, des dels països en desenvolupament, sens diu que els impactes de la crisis del “nord ric” del món es comencen a notar, en serio i en molt, en el “sud pobre”, m’haig de preguntar, inevitablement, sobre el que hauré d’escriure l’any vinent per aquestes dates. …i m’esgarrifo!

Sobre l’alimentació mundial

Darrera de la fam al món, i com a factor conductor principal, hi ha sens dubte el tema de l’alimentació mundial.

Hem dono compte que he escrit poc, encara, sobre aquest tema en aquest blog. I avui em sembla que no hi haig d’entrar a fons, per no concentrar l’atenció en un dels subjectes del post, sinó més aviat en la relació entre ells, i deixar per un altre dia el desenvolupament més aprofundit del tema de l’alimentació. Però si que crec, en canvi, que serà bo enumerar els elements fonamentals de l’anomenada “crisis alimentària mundial”.

Precisament estem en un any, el 2012, que juntament amb el 2009 (la “crisi financera global” una i altra vegada), s’ha parlat molt d’aquest tema. De fet a la seva reunió d’enguany, fins i tot el G20 hi va dedicar una atenció especial (la qual cosa no permet concloure que això hagi servit per res). Els motius fonamentals han estat dos: a) l’augment de preus dels productes alimentaris a nivell mundial; b) anys de produccions força dolentes en l’agricultura mundial. És obvi que aquest dos temes i, a més a més, actuant conjuntament, posen la problemàtica alimentària en un primer pla d’actualitat.

Però en aquest cas no és l’actualitat el que voldria subratllar sinó els aspectes de fons que expliquen que aquestes actualitats hagin estat tant subratllades i seguides.

Fa molt de temps que la pregunta clau sobre la seguretat alimentària mundial es resolt sense masses més matisos com un problema de distribució. I certament, si més no ara, ben distribuïda, la producció agrícola mundial donaria probablement per a tothom. Emperò, des del meu punt de vista, les senyals que veiem darrerament sobre el tema, ens hauríem d’alertar sobre una problemàtica més greu encara: com alimentarem a una població creixent (fonamentalment al sud del món) en una perspectiva, per exemple, 2050?

He dit que no hi entraria i acabo, per tant, citant només els següents tòpics claus sobre la discussió: a) amb pràcticament tota la terra conreable del planeta en ús, i tota la que és irrigable ja irrigada, com podrem continuar augmentant la producció agrícola mundial per abastir una població creixent?; b) si les crisis climàtiques obren, com esta passant ja, tendències importants d’ús de sòl agrícola per a agró combustibles, com evolucionarà la resposta a la pregunta anterior?; c) quins estàndards alimentaris universals acabarem considerant com a òptims i/o possibles, tenint en compte que quan l’alimentació és de base animal, l’eficiència global de l’agricultura per a l’alimentació humana disminueix molt? ; d) no serà, tot plegat, un dels temes en els quals estem arribant a límits d’escassetat per creixement de la demanda (cosa que explicaria que els mercats financers s’hi interessin com a “nova” possibilitat de benefici especulatiu sobre els preus del futur)?       

Sobre la població mundial

Ara fa més o menys un any, la població mundial arribava als 7.000 milions. També en vaig parlar.  Avui, un any després, podríem fer notar que actualment ja devem ser uns 7070 milions, doncs la població humana al món segueix creixent encara a l’1% anual.

A començaments d’aquest mes s’ha sabut que NNUU convoca pel 2014, 20 anys després de la Conferència del Caire sobre Població, una revisió dels resultats del pla d’acció que s’hi va aprovar. Hi ha hagut una afirmació taxativa i realment incomprensible. En relació a un dels objectius fonamentals d’aquell pla d’acció: “accés a serveis de salut reproductiva i sexual, inclosos el de planificació familiar”, el que s’ha aconseguit en general és tant poc, i amb tants entrebancs, que hi ha qui es pregunta, ben indignadament,: cóm és possible que encara hàgim de debatre sobre aquest tema?

En la terminologia que sovint utilitzo de les “crisis globals”: si hi ha una crisis global que ni tan sols té agenda real d’acció per afrontar-la, aquesta és la del creixement de la població mundial. Creixement que no sabem, hores d’ara, ni si és possible atendre alimentàriament parlant, amb les lligadures agrícoles de les quals hem parlat. 

…una i una altra vegada, doncs, els límits dels creixements ho són, entre altres, de la pròpia població i de la seva alimentació! …i mentre tant hi pot haver més fam i més pobresa!

Xerca; 15 d’octubre de 2012

L’agenda de NNUU més enllà del 2015! Beyond 2015!

3 set.

Previ de començament de curs

La tornada de les vacances de l’estiu europeu sempre es fa mandrosa i, de vegades, s’allarga encara, d’una manera o altra, uns quants dies més. A Catalunya fins a l’11 de setembre i a Barcelona s’allarga fins i tot cap a les festes de la Mercè!

Però és sempre un moment de fer agenda, de pensar en el nou curs (a Europa, el començament d’un nou curs acadèmic , després de les vacances d’estiu, trenca molt més que el propi canvi d’any) , en el futur…i jo (un ser neuròticament organitzat)  sempre intento fer-ho tant com puc.

Els que encara hem tingut la sort de poder fer unes bones vacances estem, probablement, bastant més traumatitzats que habitualment pel xoc post vacances. Al nostre nivell més proper (Catalunya, Espanya, Europa) tenim la sensació de que no parem d’empitjorar i que molta gent ho passarà molt malament. Això ens angoixa, ens indigna, ens frustra ….però desafortunadament encara ens té bastant bloquejats…no sabem massa que fer-hi, com reaccionar-hi, més enllà d’exercir la solidaritat que cadascú pugui fer!

A nivell de món (l’àmbit d’aquest blog) les noticies no són pas millors: una crisis alimentària que pot deixar molts milions de persones en la misèria més absoluta i punyent; unes evolucions lligades als temes de l’escalfament global del planeta (les de l’àrtic sobretot) que, conjuntament amb totes les altres ben vives crisis globals, ens permeten pensar que, probablement, aquesta segona dècada del segle XXI sigui la primera d’arribada a límits; aquells límits del creixement  que es pronosticaran, per primera vegada, allà els anys 70 del segle passat.

Si, com jo, hom creu que davant de tot això cal pensar i actuar globalment, el primer que deu caler mirar, novament, són les principals agendes internacionals, començant per la de les NNUU. Per això aquest primer post del nou curs 2012-13.

La necessitat d’una nova agenda d’acció de NNUU, d’una nova agenda d’acció multilateral

Hi ha diversos fets que fan imprescindible elaborar una nova agenda d’acció de NNUU, eix, a la vegada i al cap i a la fi, d’una nova agenda d’acció multilateral progressista.

En primer lloc, i simplement, pel fet de que l’actual esta pràcticament esgotada. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM-MDG) 2000-2015, com agenda, estan a la seva recta final. De fet l’etiqueta “Beyond 2015” és la que va posar sobre la taula en Ban ki-moon per tal d’endegar la nova agenda del desenvolupament pel després del 2015. Els treballs més clars s’estan fent, de moment, en aquest context.

La realització de Rio+20, i la forma en que s’acaba (podeu veure els meus darrers posts del curs passat) defineix, en si mateixa, la necessitat de tirar endavant l’elaboració de l’agenda del desenvolupament sostenible; per exemple, amb la definició dels Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS-SDG). En aquest punt, és evident que això haurà d’anar molt lligat amb l’agenda anterior i, sensatament, acabar amb una única i, en si mateixa, clarivident agenda. Desenvolupament i desenvolupament sostenible són, haurien de ser, sinònims malgrat la cruïlla pendent de trobar el paradigma alternatiu al del creixement econòmic! 

Les permanentment obertes negociacions sobre el canvi climàtic (enguany a Doha del 26 de novembre al 7 de desembre) reben cada vegada més pressió externa per tal que siguin capaces d’arribar a, això, una agenda d’acció clara, efectiva, imprescindible pel futur del planeta i, sobretot, de la vida de la humanitat en el seu sí. Lo de Mart “és molt bonic” però va per molt llarg!

Encara que Europa sigui el centre del remolí, la crisis financera i econòmica que va esclatar ja fa cinc anys  (ara tothom reconeix que fou a l’agost del 2007 que es va començar a punxar la bombolla financera oficial) segueix tenint tot el món en un estat de provisionalitat econòmica  (en el que l’economia mundial segueix creixent però en el que tot lo econòmic i financer esta agafat en pinces que poden caure d’un moment a l’altre) que, a manca del imprescindible governament democràtic global, ningú sap massa bé cap on va i cap a on ens porta, però que ensumem malament.

Amb diversos lligams i de diversos tipus, les crisis, ja citades en part, relacionades amb l’escassetat alimentària i amb una sequera que deixa sense aigua molts llocs del planeta, posen en primera línia les crisis dels recursos, perquè també es comencen a fer públiques del tot les crisis lligades a l’escassetat notable  de, en general, diverses matèries primeres  importants. NNUU segueix liderant, com pot i en el que pot, la lluita contra els devastadors efectes de les crisis més humanitàries.   

Ara que m’he posat a parlar-ne se’m fa més evident a mi mateix que aquesta segona dècada del segle XXI serà, a ben segur, la primera d’efectes greus d’arribada als límits citats. Però precisament això deu ser el que necessitem per reaccionar d’una vegada i que les noves agendes d’acció a definir i posar en pràctica suposin realment una ruptura amb el passat i el començament (una mica a cegues, naturalment) d’una nova etapa de la vida de la humanitat a la terra.

Els aspectes més endegats del treball cap a  la nova agenda “Beyond 2015”

El SG de NNUU va crear fa uns mesos l’anomenada “UN System Task Team on the post-2015 UN Development Agenda”. Aquesta Task Team va emetre un informe el passat mes de juny, barrejant -correctament des del meu punt de vista- les terminologies dels temes de desenvolupament i de desenvolupament sostenible, anomenat: “Realizing the future we want for all” i que podeu trobar a 

http://www.un.org/millenniumgoals/pdf/UNTTreport_10July.pdf

Per només copsar el tarannà d’aquest document un amic del PNUD em cridava l’atenció sobre el següent paràgraf d’aquest document que, certament, diu coses efectivament interessants:

 27.        Given the outstanding deficits, the post-2015 UN development agenda should maintain the focus on human development and the eradication of poverty as ultimate objectives of any development agenda. Yet, the agenda should also respond to a number of challenges, elaborated in section III, that have become more pressing since the adoption of the Millennium Declaration and did not figure explicitly or were not adequately reflected in the MDG framework: reducing inequalities within and among countries; tackling climate change and achieving sustainable development; increasing resilience to natural disasters; addressing demographic and epidemiological dynamics; dealing with urban growth; ensuring peace and security; improving governance and State capabilities; and respecting human rights and cultural diversity. Dealing with these challenges in the context of a broader development agenda, as outlined in sections IV and V, will require globally coherent responses that are the responsibility of all countries.

A continuació el SG de les NNUU ha anomenat fa molt poc un tradicional High Level Panel on the Post 2015 Development Agenda, del qual destaquen, a priori, dos aspectes:

a) una composició amb presència de representants de la societat civil, que una coalició expressament creada per aquest tema, va proposar democràticament al SG de NNUU. La web d’aquesta coalició de la societat civil és:

http://www.beyond2015.org/

b) que segons els termes de referència del panel definits pel SG de les NNUU, el nou panel haurà de treballar molt estretament amb el “UN General Assembly (UNGA) Open Working Group on Sustainable Development Goals”, que, d’acord amb el previst en el document final de Rio+20, s’anomenarà durant aquest mateix mes de setembre.

Molta feina engegada i molta més per engegar. No hi ha temps per perdre en aquest convuls món en el qual vivim!

Xerca; setembre 2012

POBRESA, FAM, INDIGNACIÓ, … 15, 16 i 17 D’OCTUBRE

17 oct.

Avui 17 d’octubre és el dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, ahir 16 d’octubre era el dia mundial de l’alimentació i el dissabte 15 d’octubre es va viure un jornada de mobilització global del moviment dels indignats!

Tot plegat, per a mi, sensacions i sentiments d’impotència, de contradicció, de …; un amic em recordava aquesta setmana la cosmovisió d’un professor visionari: ens cal (com a humanitat en el planeta) una sotragada; una sotragada prou forta com perquè , d’una vegada, tinguéssim la ineludible necessitat de reaccionar; una sotragada que, a poder ser, no fos tant forta com per fer-ho ja inútil!

Aquests ratlles d’avui m’agradaria que deixessin sortir més que un discurs elaborat, el mar de contradiccions en el qual em sento immers i, potser, esperant la sotragada….

Sobre la comparació de quan s’ha viscut, es viu o es viurà millor o pitjor?      

Amb la crisi financera i econòmica fent mal, sobretot i de moment, a les gents dels països rics i poderosos del món, s’ha fet cèlebre la sentencia aquella de que: per primera vegada a la història una generació futura (la dels joves d’avui) viurà pitjor que l’anterior (la meva -55anys-). I és cert; si, si ens mirem el món des de i on viu (Catalunya, Espanya, Europa) el qui escriu, això serà ben bé així.

Emperò, ja fa temps que discuteixo amb amics que, davant de la meva pessada insistència en els problemes dels límits dels creixements, de les pobreses, dels esclafaments globals, etc., m’acusen de pessimisme i, fins i tot, d’estar equivocat quan des de fan tant de temps, he afirmat i afirmo que anem a pitjor! Però la meva afirmació, no havia pretès mai ser una prospectiva sobre la indignació actual, més aviat era el resultat d’una indignació que, si hom es sent primer que res ciutadà del món, i es mira i pensa una mica en les dades comentades al “post anterior”, ja ens hauria d’haver indignat molt i des de fa molt temps.

Agafant com a referència la població mundial al 1990 (1.600milions) i al 1950 (2.500 milions), resulta que ens hem multiplicat en el planeta de manera que, a finals dels 90, hi vivien més habitants que mai hi havien viscut, sumats, al llarg de tota la història! Dels quals, actualment, uns 3.000milions (més que tota la població mundial al 1950!) viuen en la pobresa, i dels quals, uns 1000 milions (gairebé un 60% de la població mundial al 1990) hi viuen desnodrits greument. 

Com podem dir que la meva generació ha viscut millor que la dels meus pares i dels meus avis; en termes europeus, espanyols i catalans, ben cert; però en termes mitjans de la humanitat en el planeta blau: ben fals!  

N’hi havia molt poques, però n’hi havia alguna de tendència positiva en la direcció de l’assoliment del ODM-1 (Objectiu de desenvolupament del mil·lenni  1) de les NNUU: en la direcció d’eradicació de la pobresa i de la fam al món; però hi era i depenia en gran part de la solidaritat i la cooperació de tots/es. El “sector” ha mostrat rotundament la seva indignació respecte a les retallades en els pressupostos catalans i espanyols d’Ajuda Oficial al Desenvolupament; però, en general, m’atreviria a dir, “i té tota la seva lògica” que no ha indignat massa a la gent.

Les propostes de FTT (Impostos sobre les transaccions financeres) que, fins fa poc, tots reclamàvem com a font a instrument de redistribució de la riquesa mundial i que, per tant, perquè el que es recaptés anés cap als programes de desenvolupament de les NNUU, ara anirà, si s’arriben a aprovar, a les malmeses tresoreries dels nostres estats, que seguiran jugant al pòquer en el gran casino mundial.

 Sobre lo local i lo global; i els indignats per un canvi global

Indignat? Si,  i content de que cada dia n’hi hagi més! Però respecte a què i/o a qui?  I, després, en contra de què i/o de qui? I, sobretot finalment, a favor de què i/o de qui?

També estic avorrit de sentir-me a mi mateix quan dic i torno a dir que els problemes no els tenim a l’escala local (que també n’hi tenim, eh!) sinó a la global (on hi ha els més importants i determinants de la majoria dels altres) i que això, entre altres coses, també és el motiu principal pel qual els nostres polítics –que són part de la nostra societat però que també estan massa condicionats per lo local- semblen tant incapaços de donar resposta als desafiaments que tenim.

És en aquest sentit que, en canvi, estic molt content de que el dissabte el moviment dels indignats, a molts llocs, es manifestés a favor d’un canvi global. En aquests moments que l’escala de les finances, sobretot, i de l’economia en gran part, és la global, el que realment hem d’aconseguir és un sistema de governament democràtic mundial que, per sobre dels interessos de cadascun dels estats nació del món, sigui capaç de prendre les decisions, vinculants per a aquests estats nació, que vagin realment en la direcció de beneficiar el conjunt de la població mundial. 

No toca ara ni avui: però només el tancament dels paradisos fiscals, una fiscalitat global justa, progressiva i redistributiva de les riqueses mundials, acabarà tant amb les retallades que patim avui aquí, com amb les escapçades que viu tanta gent al món des de fa tant de temps.

La població humana arribarà als 7.000milions a finals d’aquest Octubre

5 oct.

El segle passat (el segle XX) ha estat el segle d’un dels creixements exponencials més espectaculars i, des del meu punt de vista, més importants que s’hagin viscut mai en el planeta blau. Dels 1.600 milions de persones que vivien al planeta l’any 1900, hem anat passant als 2.500 l’any 1950, als 6.000 l’any 1998 (mai, fins llavors, havien viscut, sumades al llarg de la història, tantes persones en el planeta) i, ara, més o menys el dia 31 d’Octubre d’aquest 2011, arribarem als 7.000milions. Les prospeccions sobre aquest tema, que sempre es condueixen des de les NNUU, apunten actualment a que l’any 2050, arribarem molt probablement als 9.000milions.

Els comentaris sobre aquestes prospeccions, sobretot en els mitjans de comunicació, no solen tenir “desperdici” i responen, casi sempre, als perjudicis particulars del comentarista i/o als interessos que hi hagin darrera del mitja en qüestió. Que si NNUU va ser una vegada més catastrofista i es va equivocar del tot en les seves prediccions. Que si, finalment, el tema de la quantitat de població no serà mai un problema important per la humanitat. Doncs bé, NNUU no s’ha equivocat mai, encara, en aquest tema tant important! Si es consulten les diferents prediccions fetes des de començaments dels noranta fins ara (la darrera el 2010), pràcticament sempre han apuntat al mateix, que s’ha anat fent realitat una vegada rere l’altra. Vegeu el Post informatiu que acompanyarà a aquest!

Quan es parla d’aquest tema la controvèrsia està servida; diria que és gairebé inevitable, des de que en Malthus, a començaments del segle XIX, alertés de que el planeta terra no podria suportar les tendències creixents de la seva població humana. És obvi que, en el seu moment, es va equivocar plenament; no va ser capaç d’imaginar, en cap sentit, que tindria lloc la revolució científic tecnològica que conformaria, indestriablement, la revolució industrial i el que serien el final del segle XIX i el segle XX.

El tema és, ara i avui, si el malthusianisme és, però, una teoria permanentment equivocada, de la qual ni tan sols cal parlar en l’actual segle XXI. La pregunta es pot formular de moltes maneres; una d’elles: quantes persones pot suportar, sosteniblement -sense hipotecar la vida de les generacions futures-, el planeta blau? Hi ha hagut tantes i tant diferents respostes a aquesta pregunta que, al meu parer, només s’explica perquè amaguen dues coses: des de la dificultat objectiva de la resposta concreta, fins una mena de tabú que ens auto imposem perquè no ens agraden cap de les respostes que s’hi han donat. I és que aquestes respostes són, sempre, relatives. Relatives a què? Relatives a temes molt importants. Essencialment al nivell (qualitatiu i quantitatiu) de satisfacció de necessitats que vulguem preveure que ha de satisfer, i satisfarà o no, aquesta població. Les unitats de cures intensives per a transplantaments d’òrgans vitals? Les proporcionalment necessàries per a tots els 7.000milions de persones, o només per, probablement, un 10% de la població mundial que és la que té accés, de fet, a un 85% de la riquesa econòmica generada actualment al món. Qui alimentarà Xina? És una pregunta, ben sabia per cert, d’en Lester R. Brown. Un dels motius que expliquen alguns aspectes de les darreres puntes de crisis alimentàries mundials, és el fet que els canvis d’hàbits alimentaris de, per exemple, les noves “classes mitjanes” de la Xina o la Índia, que en contes de menjar cereals, començant a menjar bastanta més carn que abans (i, per tant, passen a consumir, indirectament, molt més cereals), fan, una vegada més que la resposta no pugui ser absoluta sinó relativa a decisions “polítiques” fonamentals que la humanitat hauria d’anar prenent.

És un tema que m’apassiona! Soc clarament malthusià. I no veig per enlloc la resposta a la pregunta: com alimentarem a les, ara 7.000, i d’aquí a no massa, 9.000milions de persones que aniran vivint en aquest petit planeta blau. De moment, més de 1.000milions de les actuals viuen en condicions de desnutrició greu (passen gana en serio -cada vegada que ens trobem 7 persones, hauríem de pensar que, estadísticament, una d’elles passa gana en serio)! I, personalment, no vull viure en un món en el qual ens cansem de repetir que hi ha aliments per a tots i totes, però en canvi no diem que, mentre visquem com ho fem i amb les opcions principals que venim prenent, mai els hi arribaran!

Xerca; 5 d’Octubre de 2011

%d bloggers like this: