Tag Archives: Paradisos Fiscals

La reunió del G20 de St. Petersburg: un batibull!

9 set.

Si agafem l’accepció de la paraula “batibull” com “a conjunt de coses en desordre i difícils d’aclarir” crec que ens aproximem una mica al que deu haver estat aquesta reunió dels passats 6 i 7 de setembre del G20 a St. Petersburg!

Què és el G20? Han servit i serveixen per alguna cosa les reunions del G20?

Immersos encara en la crisi financera i econòmica més important de la història del capitalisme (i ja hi portem 6 anys des d’aquell estiu del 2007), és difícil esborrar dels nostres pensaments algunes d’aquelles declaracions tan inusuals i tan espectaculars, “semblaven revolucionàries”, de líders mundials, al voltant de les dues primeres reunions del G20 (finals del 2008 i començaments del 2009). Aquell conjunt de països que “representaven” -potser seria més correcte dir que comprenien- uns  tants per cents molt espectaculars de la població i de l’economia (en termes del PIB) mundial, la qual cosa “els hi demanava i els hi atorgava” una “representació” i, en teoria, una capacitat d’actuació que ho resoldria tot; la que ens queia a sobre era molt forta i requeria la creació “d’un G20”, d’una mena de govern mundial fàctic, que ho resoldria tot!

A banda de tapar amb molts diners públics el gran forat en que s’havia transformat el sistema bancari internacional, però sense saber realment quin era aquest forat -i en gran part per això encara som on som: perquè no se sap!-, m’atreveixo a dir que poca cosa més efectiva i real ha donat de si la història del G20. Potser l’altre acord real i d’una certa efectivitat, però que tot just s’està implementant, són els anomenats acords de Basilea III (2010) que, en definitiva, exigeixen al sistema bancari internacional tenir unes tresoreries que, com a mínim, els hi permetin, en qualsevol cas, afrontar riscos com els que solen/poden/han de prendre. Però quan el G20 pren aquesta decisió, de fet ja ho esta fent, no tant com a G20, sinó més aviat com un dels organismes de governament financer mundial del complex conglomerat de Basilea, al voltant del Banc Internacional de Pagaments (BIP-BIS). Per això doncs no calia la teatralitat  del G20!

No és pas estrany, doncs, que el propi G20 trenqués totes les expectatives sobre ell mateix i el 2011 definís la seva existència i futur com la d’un altre fòrum més (diríem que tampoc qualsevol) que no podia considerar-se en cap cas, ja no com una mena de govern mundial com havia arribat a semblar, sinó tampoc com a cap nova organització intergovernamental.

En aquest context no és estrany que, en general, les reunions del G20 tinguin cada vegada menys reso dins de l’agenda internacional.

La reunió de G20 de St. Petersburg i el conflicte de Síria

La reunió de St. Petersburg ha trencat aquesta tendència i crec que, fins i tot, ha tingut algun efecte beneficiós en relació a la crisi més greu que estem vivint darrerament: la del conflicte de Síria.

Parlàvem d’aquest conflicte en el post de la setmana passada i no ens cal, doncs, tornar-lo a situar.

Que ha suposat la reunió de St. Petersburg del G20 pel conflicte de Síria. Diverses coses (algunes ben hipòcrites  però no per això dolentes) : a) el intercanvi de posicions directes entre els líders mundials; una casualitat (la reunió no tenia aquest tema a l’agenda, però, lògicament, l’agenda real actual del món entrava a la reunió per la porta gran); b) l’aïllament en que ha quedat l’anomenat “bloc occidental” en relació a l’opció dels EUA d’una intervenció de càstig per la utilització d’armes químiques per part del govern Sirià; c) el posicionament a favor de tot el BRICS al voltant de la posició de Putin (i d’una Xina menys sorollosa); aquest és un punt probablement novados en l’estatus quo internacional; és diferent, des del meu punt de vista, que Rússia i Xina juguin més o menys el paper de sempre en el Consell de Seguretat, que ara això estigui avalat  -gairebé representi- per tot el BRICS (amb la Índia, Brasil i Sud Àfrica); d) el posicionament de tot “aquest bloc no occidental” a favor de que qualsevol intervenció ha de partir del dret internacional i, per tant, i en aquests moments, del Consell de Seguretat de les NNUU; definitivament una intervenció dels EUA d’Obama, de la França d’Hollande i d’Austràlia, tipus el trio de las Açores, seria un cop molt dur, i de nefastes conseqüències futures en relació al governament dels temes de la pau i seguretat mundials, a la ja bastant maltreta “autoritat legítima”  de les NNUU.

Sigui com sigui doncs, els debats parlamentaris en les democràcies occidentals, l’intercanvi i la presa directe de posicions en el si d’una reunió com la del G20 que passava per allà, semblen conduir a un enfocament més racional i, sobretot, més multilateralment internacional d’un conflicte que no havia d’haver arribat mai on ha arribat (vegeu el post de la setmana passada) i que, tenint en compte la geopolítica de la zona, és, a més a més, un polvorí per la pau i la seguretat internacional.

D’un batibull de reunió a un batibull de post: i de que anava en realitat la reunió del G20 de St. Petersburg? 

He intentat, com sempre, seguir els fils de la reunió que tocava a St. Petersburg. I curiosament, o no, tenen bastant a veure amb alguns dels comentaris que he fet en el primer apartat d’aquest post.

Conscient de fer un post batibull, en consonància amb una reunió batibull, em sembla interessant deixar escrit quin era un dels temes de fons de l’agenda d’aquesta darrera reunió del G20.

En poques paraules i només enunciant-ho, es pot dir que el tema de fons de la reunió era intentar respondre a una pregunta que poques vegades es planteja i respon adequadament (potser perquè aquesta resposta és molt complexa).

Per què no hi ha manera d’estabilitzar el sistema bancari internacional?

Doncs bé, l’agenda i el comunicat final de la reunió del G20 que havia de ser i de fet ha estat, deixen més clar que mai, que mentre no es tregui de la boira (en un sentit internet) i de les tenebres (en un sentit totalment ocult i opac) el que per fi s’anomena sense embuts: “sistema bancari internacional a l’ombra” (ombra que passa sempre per els paradisos fiscals interconnectats en aquesta boira d’internet) no serà possible estabilitzar res ni tancar la part més incontrolada i amb trets de permanència de la crisis financera.

Bo que se’n parli, bo que se’n parli pel seu nom….potser alguna dia es farà alguna cosa en serio; cosa que no pot ser altre que actuar ja (tancant-los, tal com deia el comunicat de la 2a reunió del G20) sobre els paradisos fiscals.

G20russia

 

Xerca; 9 de setembre 2013

Nova valoració quantitativa de l’escàndol dels Paradisos Fiscals

5 nov.

Fa gairebé un any exacte, el 24 d’octubre de 2011, publicava un post en aquest blog

http://wp.me/p1IaoC-4F

que duia per nom “Dades sobre la boira financera especulativa”.

Doncs bé, el passat mes de juliol, en el si d’una de les xarxes d’ONGs internacionals més series sobre les qüestions fiscals al món: Tax Justice Network  

http://www.taxjustice.net/cms/front_content.php?idcat=2

ha vist la llum un nou estudi sobre la valoració quantitativa dels números relatius als paradisos fiscals

http://tjn-usa.org/storage/documents/Price_of_Offshore_Revisited_72612.docx

Si fa un any jo no donava, precisament, cap dada sobre aquest concepte, és perquè llavors les dades que trobava em semblaven poc seriosos i, sobretot, no em quadràvem amb el conjunt de macro dades econòmiques mundials que jo donava en aquell post i de les quals, en termes generals, estic prou convençut de la seva veracitat.

Doncs bé, justament, aquesta nova estimació (molt ben argumentada en l’estudi mencionat) posa un nou número en la palestra del gran escàndol mundial que pesa sobre tot el món financer internacional.

Entre 21 i 32 milions de milions de $ (bilions per nosaltres; trilions pel món anglosaxó), és a dir:

32.000.000.000.000$

es considera, d’acord  amb aquest estudi, que estan “dipositats o invertits” en més de 80 llocs paradisos fiscals o jurisdiccions offshore (extraterritorials) en l’argot financer!

El entre 21 i 32 es considerat com a fluctuació, doncs a diferència d’aquella idea antiquada dels bancs de Suïssa en els que hom guardava fraudulentament els seus “enciams”, ara la majoria de diners en els paradisos fiscals estan en moviment continu i són la base de les operacions financeres especulatives que ja vàrem valorar en el post referit! De fet aquests “llocs offshore” estan ja molt més a la “boira financera” que en un lloc físic o territorial concret.

El lector mateix pot contextualitzar aquesta dada en el context d’aquelles dades publicades fa un any aquí mateix. Per si li fa mandra, li faré notar, només, que la dada explicitada equival, en ordre de magnitud, a la meitat del PIB (Producte Interior Brut) de l’economia mundial! En termes financers doncs, la meitat equivalent a la riquesa (en bens i serveis) que es produeix actualment en el món en un any, esta dipositada o, potser millor dit, es mou en el si d’aquesta boira financera, lliure de cap impost.

L’autor de l’informe destaca altres aspectes relatius a les seves estimacions que de ser correctes apunten clarament (a coses que de fet ja tothom dona per reals): a) la iniquitat financera en el món s’incrementa dia rere dia, doncs aquests diners no es caracteritzen pas per estar distribuïts entre moltes persones ; b) molts països amb problemes de deute pública (mal anomenada perquè de fet de pública normalment en té molt poc) de fet no en tindrien si els propietaris d’aquests actius financers estiguessin legalment ubicats i paguessin els seus impostos; c) la manca de capacitat i/o voluntat política del estats de actuar d’una vegada sobre aquest món virtual i merament especulatiu és, en sentit històric, del tot incomprensible .

En relació a la darrera afirmació, com que sempre ho cito, avui em sembla adequat recollir-ho explícitament aquí; en el pla d’acció aprovat a la segona reunió del G20 (Londres, abril del 2009) es deia textualment:

1.To this end we are implementing the Action Plan agreed at our last meeting, as set out in the attached progress report. We have today also issued a Declaration, Strengthening the Financial System. In particular we agree:

  • to extend regulation and oversight to all systemically important financial institutions, instruments and markets. This will include, for the first time, systemically important hedge funds;
  • to take action against non-cooperative jurisdictions, including tax havens. We stand ready to deploy sanctions to protect our public finances and financial systems. The era of banking secrecy is over. We note that the OECD has today published a list of countries assessed by the Global Forum against the international standard for exchange of tax information;
  • […]

Xerca; 5 de novembre de 2012

%d bloggers like this: