Tag Archives: Agenda post 2015

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs): NNUU està treballant, en aquest període de sessions 2013-14, per tal de definir-los

11 nov.

Alguna consideració sobre els ODMs (Objectius de desenvolupament del mil·lenni)

Quan l’any 2000 l’AG de les NNUU aprovà, a la Cimera del Mil·lenni, els anomenats (des de llavors) Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODMs-MDGs), l’escepticisme general  sobre el joc polític, d’acció i de resultats que acabarien donant era la sensació mitjana dominant. Per no ressaltar tant les crítiques ben dures que van rebre, durant bastant temps (i que de fet han continuat rebent), des de molts sectors de la societat civil organitzada.

I tot i que les crítiques i l’escepticisme han sigut i s’han mantingut sempre fortes crec que, actualment, ningú qüestiona (cadascú amb els seus malgrats) que el fet de que es definissin ha servit per moltes coses. Pel que fa als resultats, en alguns d’ells fins i tot es pot parlar d’avenços significatius: no satisfactoris però tampoc menyspreables.

La naturalesa de NNUU és tal que quan els estats hi acaben aprovant alguna cosa, de fet ni ells mateixos son conscients de la repercussió que podrà tenir realment. Però si una cosa posa de manifest tot el procés dels ODMs és que una vegada aprovat, el que són les NNUU “institucionals” (secretaria general, departaments, programes, etc.), en la mesura que hi ha un mandat, hi intenten i hi solen posar (perquè llavors ho poden fer  -perquè llavors tenen el mandat per fer-ho-) molta energia. Només per això, la definició dels ODMs fa que, actualment, es disposi  de molta més informació sobre la realitat mateixa a la que fan referència els ODMs, de més fites que caldria assolir-hi, de més indicadors mesurats i per tant de més i millor coneixement de la pròpia realitat, de més programes d’actuació en marxa, de molt més exemples de bones pràctiques i de bons resultats (i a l’inrevés), que evidentment no tindríem sinó hagués tingut lloc el procés que va poder començar amb la seva aprovació.

En aquest sentit ningú ha pogut qüestionar dins de NNUU que calia definir uns nous Objectius de Desenvolupament a partir del 2015 i hem viscut ja (i seguirem vivint) diferents processos polítics que portaran, en principi, a la seva aprovació en, probablement, una Cimera extraordinària de NNUU abans de l’estiu del 2015.

En el període de sessions 2012-2013 de NNUU s’hi ha treballat molt ja, i ara estem en una fase més contemplativa per dos motius principals: un perquè calia i cal digerir la feina feta per preparar els continguts i les formes vers el  procés final de definició i aprovació en el període 2014-2015; dos, i principalment al meu entendre, perquè abans de l’estiu del 2012 es va celebrar la Cimera Rio+20 i un dels seus resultats més novadosos va ser la proposta de definir, a semblança dels ODMs, uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs- SDGs).

Per això, en aquest període de sessions 2013-2014 de les NNUU, i d’acord amb el mandat explícit de Rio+20, la organització  esta treballant intensament el tema dels possibles futurs ODSs.

 

Què es pot dir que sabem del que haurien de ser els futurs ODSs?

En el document aprovat a Rio+20 hi trobem ja bastantes pistes que, de fet, lliguen, jo diria que més que bastant,  amb el que hem comentat a l’apartat anterior sobre el paper polític que han acabat jugant els ODMs.

A l’article 246 del document “El futur que volem” de Rio+20 (2012) hi podem llegir (ho escriurem en cursives sempre que citem textualment)

“la formulació d’objectius també podria ser útil per a la posada en marxa de mesures concretes i coherents sobre el desenvolupament sostenible”

on el també s’ha de llegir, insistim, en clau de l’anàlisi de l’apartat anterior. Més específicament però, encara en el mateix article es diu

“Els objectius han de guardar relació amb les tres dimensions del desenvolupament sostenible i les seves interrelacions i incorporar-les de forma equilibrada, i han de ser coherents amb l’agenda de les NNUU per al desenvolupament amb posterioritat al 2015, i integrar-se en aquesta, la qual cosa contribuiria a l’assoliment del desenvolupament sostenible i impulsaria la feina connexa i la integració del desenvolupament sostenible en el sistema de les NNUU en el seu conjunt. La formulació d’aquests objectius no ha de desviar l’atenció ni els esforços per aconseguir els ODMs”  

d’aquesta part del text (que només es pot entendre com a resultat d’un procés de negociació on cada coma, cada paraula, cada “reiteració” contenen un petit pas per a un consens final que, de vegades -com aquesta-, pot fer  difícil entendre el que finalment s’ha aprovat.

D’una banda, si que queda clar i és quelcom molt important i que seria molt bo que es pogués aconseguir, la relació dels ODSs amb les tres dimensions  de la sostenibilitat i les seves interrelacions. Ja sabem alguna cosa més (però molt fonamental i no pas senzilla d’assolir) sobre què i com hauran de ser els ODSs.

Emperò la confusió, encara, entre desenvolupament (i la seva agenda històrica dins de NNUU) i desenvolupament sostenible, deixa un dibuix una mica surrealista de la relació que hi haurà d’haver entre els ODMs i els ODSs. És cert que, d’una banda, del text se’n pot extreure la conclusió (que en general es veu com a majoritària en la actualitat) de que al final tindrem un únic conjunt d’objectius; però és cert també, des del meu punt de vista, que la integració de la que parla el text, però amb totes les matisacions i reiteracions redundants que hi venen darrera, permet pensar també, perfectament, en que els ODSs fossin un subconjunt específic i amb identitat pròpia dins d’uns ODMs de, per així dir-ho, més nivell conceptual i polític dins de la institució. Un possible  gran error que s’hauria d’intentar evitar de totes. Precisament, a la meva manera de veure, les coses haurien d’acabar el revés: uns ODSs marc, amb uns ODMs lligats a la pota més social – humana del desenvolupament sostenible, uns objectius de desenvolupament sostenible ambientalment parlant i uns objectius de desenvolupament sostenible econòmicament parlant.

De moment, però, l’article 247 emmarca les característiques generals que hauran de tenir els ODSs

“han d’estar orientats a l’acció, ser concisos i senzills de comunicar, limitats en nombre i ambiciosos, tenir un caràcter global i ser universalment aplicables a tots els països”   

I l’article 249, per tornar-nos a donar conte que com de lligats estan els processos polítics de la definició de les agendes post 2015 de NNUU diu, sempre textualment i per tant en cursives,

“El procés (que queda definit a l’article 248) ha de ser coordinat i coherent amb els processos relacionats amb l’agenda de desenvolupament amb posterioritat a 2015”

 

De què s’està parlant actualment en relació als continguts dels nous ODSs?  Com es pot anar veient quin tipus de problemes conceptuals s’hauran de resoldre per fer possible un entramat  racional entre/de la dualitat (que nosaltres ja hem dit que trencaríem)  ODMs-ODSs post 2015

Sense entrar avui en cap tipus de comentari sobre qui, com i quan s’està duent a terme el procés de treball, només situar que estem a l’equador de la primera fase del procés (de març 2013 a febrer 2014) i que a l’agenda de treball i de debat conceptual s’hi identifiquen, com a principals ítems marc i, per tant, amb tota lògica, els que foren aprovats en el Marc d’Acció del propi document de Rio+20: “El futur que volem”.

En el primer resum oficial sobre el treball que s’està duent a terme hom hi pot llegir, una vegada més textualment,

“Està sorgint un discurs que es centra en el canvi transformador necessari per materialitzar la nostra visió comú de l’eradicació de la pobresa i el desenvolupament humà universal en el context del desenvolupament sostenible, el respecte per la dignitat humana, la protecció del nostre planeta i la convivència en harmonia amb la naturalesa en bé del benestar i la felicitat de les generacions presents i futures”

Això em permet acabar el post d’avui intentant lligar aquest darrer redactat amb el recollit abans com a segona cita de l’article 246 del document “El futur que volem”, i fer-ne una redacció lliure personal que, com a mínim en el meu pensament, posa les coses en el lloc que han d’estar, defugint els redactats de consens i les contradiccions de llenguatge que algunes dinàmiques històriques fan difícil treure’s de de sobre.

Jo m’atreviria a dir, proposar, en aquest sentit:

És imprescindible un canvi transformador per materialitzar una visió comuna de “desenvolupament humà sostenible”, que ho ha de ser social i humanament parlant eradicant, primer que res i de soca arrel, totes les pobreses i tendint cap al millor i més digne bon viure i ben estar possible dels humans -desenvolupament socialment sostenible-, de forma compatible amb la protecció i convivència harmònica del/amb el funcionament natural del nostre planeta (desenvolupament ambientalment sostenible), i fent-ho possible, tot plegat, amb un model econòmic radicalment diferent al vigent (basat en el creixement i per tant en la depredació continuada de la natura i la degradació continuada de la vida humana), en el que la distribució de recursos per satisfer les necessitats humanes sigui ben possible i sostenible (desenvolupament econòmicament sostenible).

logo

Xerca; Barcelona 11 de novembre de 2013

%d bloggers like this: