Tag Archives: FAO

FA0 2013: Informe sobre la inseguretat alimentària en el món

14 oct.

Com és tradicional, i ja n’hem parlat altres anys, aquest dijous 17 d’octubre és el dia internacional de les NNUU per a l’eradicació de la pobresa i, el dia abans, el dimecres 16 d’octubre, la FAO senyala, també tradicionalment, el dia mundial de l’alimentació.

En aquest context la FAO acaba de treure el seu informe anual sobre la inseguretat alimentària en el món. El podeu trobar a

http://www.fao.org/publications/sofi/en/

I com també és habitual són dies de titulars i d’anàlisi sobre aquests temes.  En particular em centraré avui en els missatges clau amb que la FAO ha presentat aquest informe.

Darreres dades sobre la fam al món 

Una de les característiques de l’època que vivim és la de la profusió de dades, indicadors, objectius, metes, etc. que estan plantejats, actualment, a gairebé totes les dimensions de la vida en el planeta.

En els temes d’aquest post d’avui, el fet de que hi hagin uns objectius de desenvolupament del mil·lenni 2000-2015 (ODMs-MDGs), ha incrementat encara més l’existència d’aquestes dades en els temes específicament compresos dins d’aquests ODMs.

Pel que fa a la fam al món la meta corresponent de l’objectiu 1 del mil·lenni és reduir a la meitat, en el període 1990-2015, la quantitat de gent que passa gana severa en el món.

La figura amb les dades actualitzades de l’evolució d’aquesta quantitat la dona, també habitualment, l’informe que s’acaba de presentar -i al qual estem fent referència en aquest post d’avui-, i és la següent:

FAO2013Captura

i, en general, l’actualització ha estat valorada des de la mateixa FAO, propagant-se en aquesta mateixa direcció valorativa en els mitjans de comunicació, com una noticia en la bona direcció. Tot i que el Director General de la FAO sap trobar-hi un molt bon titular polític: “Menys fam no és suficient”.

Personalment, i en la mesura que els canvis són, des del meu punt de vista, bastant menors (i resultat afegits, també, de canvis en la metodologia d’avaluació de la sèrie històrica de dates) em segueixo quedant amb un titular polític de l’any passat: “Quan es parla de fam l’únic nombre acceptable és zero”. En aquest sentit, jo hi afegiria que la meta concreta que es té plantejada internacionalment és un insult a la condició humana (com es pot mantenir com meta reduir a la meitat la fam al món en 25 anys i quedar-se així  de satisfet?).

Inseguretat alimentària

En les anàlisis sobre el tema, “la inseguretat alimentària” és el terme que s’ha anat imposant com a identificació global immediata de les causes de la fam. D’aquí el nom d’aquest informe anual de la FAO.

En aquesta perspectiva l’informe que tenim ara entre les mans si que crec que avança en la identificació de les causes profundes de la inseguretat alimentària, tot i que es quedi, probablement, en les causes directament responsables i potser no vagi massa més enllà en les causes indirectes o de model sistèmic.

Aquestes causes, vistes com a dimensions sobre les que cal actuar per disminuir la fam al món, són: la disponibilitat, l’accés, la utilització i l’estabilitat (evidentment d’alimentació). I certament, com a un mínim per a un no especialista com a mi, se’m fan entenedores i de sentit comú.

La FAO en reconstrucció (amb el relativament nou Director General brasiler al capdavant) comença a moure’s en direccions que permeten pensar (de moment només pensar) en un cert ressorgiment del seu paper com l’agència especialitzada que realment hauria de liderar aquesta lluita.

La FAO, la Via Campesina, i el 16 d’octubre de 2013 com a , també, “Dia Global d’Acció per la Sobirania Alimentària”    

Una de les transformacions que s’estan vivint a la FAO (en aquest cas ja venen del període del director general anterior) és una participació, en el seu sí,  de les organitzacions de la societat civil internacional que esta superant molts dels nivells assolits en altres àmbits de les Nacions Unides i que, sense arribar a ser la de l’OIT, comença a fer goig!

I si hi ha una organització de la societat civil important en aquest àmbit és la “Via Campesina”. Molt i ben especialment representativa dels petits i mitjans camperols i ramaders d’arreu del món, ha liderat, des de la reunió de Cancún de la OMC del 2003, a) la reivindicació de que l’alimentació no sigui considerada un bé comercial que té “i dona vida al seu darrera” al poderós sector de negoci econòmic  de l’agricultura, b) la reivindicació de que l’agricultura sortí, com a tema mundial, de mans de la OMC que la veu, principalment, com un bé essencialment comercial, i c) que, en canvi, l’alimentació sigui considerada com un bé bàsic amb una única organització internacional al darrera que sigui la FAO.

En aquest context, per la “Via Campesina”, el lema de la diada d’aquest 16 d’octubre és: “Dia Global d’Acció per a la Sobirania Alimentaria”. Una crida i unes accions a favor de la re valorització del paper del món rural agrícola i de, sobretot, els petits i mitjans camperols i ramaders d’arreu del món que, molt probablement, seria la manera d’optimitzar les condicions que segons el propi  informe comentat de la FAO, farien possible la seguretat alimentària: la disponibilitat, l’accés, la utilització i l’estabilitat (evidentment d’alimentació)

Malgrat que hi tindria coses a dir, en el sentit de que en un món globalitzat amb recursos distribuïts de formes diverses, no estic del tot convençut que la suficiència alimentària (el complementari en positiu de la inseguretat) mundial pugui ser, només, el resultat de la sobirania alimentària (que permetria a la gent d’arreu del món dissenyar i executar les seves pròpies polítiques agrícoles per produir els seus propis aliments), avui em pararé aquí, tot subratllant que quan es parla de canvis imprescindibles de paradigmes  per sortir de la crisi de civilització actual, el de que l’agricultura torni a ser, en positiu, una de les activitats econòmiques bàsiques (no de negoci) fonamentals del món que, entre altres coses, defineixi un assentament, un modus de vida, una relació amb el medi ambient  i un treball humà ben diferents per a milions de ciutadans del món, és  imprescindible.

Xerca; 14 d’octubre de 2011

%d bloggers like this: