La propera setmana comença Rio+20; el futur que voldria Ban Ki-Moon

4 juny

No ho he fet mai ni sé massa bé com ho faré ni que acabarà sent…però la voluntat hi és!

En la mesura que tindré la oportunitat de seguir, en representació de l’associació projecte Governament Democràtic Mundial – apGDM, tot el procés, doncs això, probablement a mena de notes molt personals diàries (si la realitat -segur que desbordant- ho permet) intentaré anar pensant i escrivint sobre el que va passant i, principalment, sobre el que es vagi conformant.

La nostra nova i jove associació (www.apgdm.org) ha estat acreditada per participar activament en el seguiment de la Cimera Oficial. I això és el que intentaré fer! La qual cosa em farà gairebé impossible seguir moltes altres realitats de tot el que serà Rio+20; per exemple, no crec pas que pugui seguir gairebé res de la Cimera dels Pobles (la usual, però aqueta vegada preparada amb molta energia política i com una mena de Fòrum Social Mundial temàtic, cimera paral·lela de la societat civil i els moviments socials).

De fet el procés començarà pròpiament el dimarts 13 de juny amb el PrepCom 3 (la 3a reunió -i en aquest cas la darrera-  del Comitè Preparatori del la Conferència). Serà, oficialment, fins el 15 de juny i, en principi ja hauré començat a escriure, ja des del primer dia, des de Rio de Janeiro ; informalment però, les negociacions continuaran amb tota seguretat i intensitat fins el dia 20 de juny en el que començarà pròpiament la Cimera. Amb presència ja de Caps d’Estat i de Govern (que mai se sap si enreden més que cap altra cosa) la Cimera s’acabarà el divendres 22 de juny a la tarda (però qui no imagina una d’aquelles nits en la que pot passar de tot i/o de res)!

Avui doncs, més pendent de preparatius que de cap altra cosa acabaré aquest post només amb alguna noticia de darrera hora i unes cites d’un article ben especial del SG de les NNUU a l’edició del passat 23 de maig del New York Times.

La noticia és que -no seria ni lògic que en fos ara una altra-, de fet, després del darrer informal informal, que va tenir lloc des del 29 de maig fins l’1 de juny, el nivell de desacords i de manca de concrecions en la majoria de temes i, naturalment i sobretot, en els més importants continua ben palès!

I de l’article d’en Ban Ki-Moon crec que llegir-ne les següents cites mostra la importància que NNUU dona a la Cimera i, a la vegada, la gran preocupació de que, novament, no estiguem, ni molt menys a l’alçada de les circumstàncies! I ho diu qui ho diu!

The Future We Want; by Ban Ki-Moon; NYT May 23, 2012

[…] Two decades later (es refereix a Rio 92), we are back to the future. The challenges facing humanity today are much the same as then, only larger. Slowly, we have come to realize that we have entered a new era. Some even call it a new geological epoch, where human activity is fundamentally altering the Earth’s dynamics.

Global economic growth per capita has combined with a world population (passing 7 billion last year) to put unprecedented stress on fragile ecosystems. We recognize that we can not continue to burn and consume our way to prosperity. Yet we have not embraced the obvious solution — the only possible solution, now as it was 20 years ago: sustainable development.

Fortunately, we have a second chance to act. In less than a month, world leaders will gather again in Rio — this time for the U.N. Conference on Sustainable Development, or Rio+20. And once again, Rio offers a generational opportunity to hit the reset button: to set a new course toward a future that balances the economic, social and environmental dimensions of prosperity and human well-being.

[…] Their overarching challenge: to galvanize global support for a transformative agenda for change — to set in motion a conceptual revolution in how we think about creating dynamic yet sustainable growth for the 21st century and beyond.

If I were to offer advice as U.N. secretary general, it would be to focus on three “clusters” of outcomes that will mark Rio+20 as the watershed that it should be.

First, Rio+20 should inspire new thinking — and action. Clearly, the old economic model is breaking down. In too many places, growth has stalled. Jobs are lagging. Gaps are growing between rich and poor, and we see alarming scarcities of food, fuel and the natural resources on which civilization depends.

(I si se’m permet un comentari entre línies: això no ho diu ni un anti globalització, ni un anti sitema ni un indignat, eh!)

Second, Rio+20 should be about people — a people’s summit that offers concrete hope for real improvements in daily lives. Options before the negotiators include declaring a “zero hunger” future — zero stunting of children for lack of adequate nutrition, zero waste of food and agricultural inputs in societies where people do not get enough to eat.

Third, Rio+20 should issue a clarion call to action: waste not. Mother Earth has been kind to us. Let humanity reciprocate by respecting her natural boundaries. At Rio, governments should call for smarter use of resources. Our oceans must be protected. So must our water, air and forests. Our cities must be made more liveable — places we inhabit in greater harmony with nature.

At Rio+20, I will call on governments, business and other coalitions to advance on my own Sustainable Energy for All initiative. The goal: universal access to sustainable energy, a doubling of energy efficiency and a doubling of the use of renewable sources of energy by 2030.

Because so many of today’s challenges are global, they demand a global response […]!

Xerca; 4 de juny de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: