Tag Archives: Metereologia

21, 22 i 23 de març: dies internacionals dels boscos, de l’aigua i de la meteorologia

24 març

Feia un cert temps que no revisava tendències d’alguns dels temes dels quals la setmana que acabem de passar n’ha celebrat els corresponents dies internacionals.

Sobre el 21 de març com a dia internacional dels boscos podeu trobar la informació a:

http://www.un.org/en/events/forestsday/

Sobre el 22 de març com a dia internacional de l’aigua podeu trobar la informació a:

http://www.un.org/en/events/waterday/

amb el lema particular l’any 2014: “aigua i energia”

Sobre el 23 de març com a dia internacional de la meteorologia podeu trobar la informació a:

http://www.wmo.int/worldmetday/index_en.html

amb el lema particular l’any 2014: “temps i clima: comprometen als joves”.

                                                                …………………………

La qualificació que, personalment però també molt compartidament, assumeixo com absolutament fonamental de l’època en que vivim és la d’una crisi global sense precedents històrics. Una crisi global en que s’hi concatenen i retroalimenten -lògicament però és bo observar-ho- un seguit de crisis globals en, m’atreviria a dir, gairebé tots els temes relatius a la vida en el planeta terra.

Per això avui, em que hom troba amb més facilitat, dades i reflexions sobre, concretament,  tres d’aquests temes: els boscos, l’aigua i la meteorologia  (i d’altres temes molt estretament lligats a ells), em sembla que és una bon moment per valorar alguns trets fonamentals de les respectives crisis com, a la vegada, part i indicadors de la crisi global.

 

Sobre els boscos del món 

D’acord amb dades de la FAO, actualment els boscos cobreixen 4.000 milions d’hectàrees, el 31%, de la superfície terrestre del planeta.

Emperò si ha una realitat en la que la ma de l’home ha estat especialment devastadora és en, precisament, desforestar. Es calcula que en els darrers 5.000 anys s’han perdut, acumulativament, 1.800 milions d’hectàrees de boscos. Representa, en mitjana, una pèrdua de 360.000 hectàrees de boscos a l’any.

Si ens acostem als nostres dies, es calcula que en els darrers 10 anys s’han perdut 5,2 milions d’hectàrees netes de boscos.  Això suposa una pèrdua de 520.000 hectàrees de boscos a l’any.

Em sembla una dada realment escandalosa. Malgrat que l’informe de la FAO ens diu que aquesta velocitat de desforestació ha baixat respecte a la que teníem en el període abans de l’any 1950, no deixa de dir-nos que, actualment, estem desforestant a una velocitat superior a la mitjana d’alguns mil·lennis precedents.

I llavors és sobretot escandalosa, perquè quan es tracten, per exemple, els temes del canvi climàtic (que segueixo més d’a prop) no es deixa de parlar de reforestació (en aquest cas valorant el paper d’absorció de CO2 que juguen els boscos). Alguns programes específics desenvolupats en el si de les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic són, precisament, els relatius a la reforestació. Fins i tot, un dels anomenats “mecanismes nets -no ve al cas ara entrar en detalls sobre això-” que permeten a un país desenvolupat restar, políticament, del seu nivell d’emissions les “absorcions” associades a la inversió en projectes de reforestació. Valguem Déu”: per cada projecte lligat a aquest concepte, se’n deuen desenvolupar desenes, més o menys “amagadament”, de desforestació.

Sobre l’aigua al món

El dia de l’aigua d’aquest 2014 porta com a lema: “Aigua i energia”. I en el context d’aquest blog m’agradaria subratllar i criticar, precisament, un dels missatges corresponents:

“Els subministraments són limitats i la demanda va en augment .- La demanda d’aigua dolça i energia seguirà augmentant significativament en les pròximes dècades. Aquest augment ens portarà grans desafiaments i tensions relacionades amb aquests recursos en gairebé totes les regions, especialment en les en desenvolupament i en les economies emergents.”

Fa temps que ho sabem i, pel que fa a l’aigua (un recurs renovable però finit), és la tendència de creixement més lògica que podem tenir. L’aigua és el recurs més vital per a la vida humana (directament i per a la seva alimentació). Si la població humana, des de l’any 1950, s’ha ja pràcticament triplicat i s’acabarà quadruplicant cap allà el 2050, la necessitat creixent d’aigua per a la nostra vida i per a la nostra suficiència alimentària és inqüestionable.

Emperò no m’acaba d’agradar, crec que és incorrecte i perillós, aquest equiparament entre els creixements d’aigua i d’energia que, si el deixem passar sense més, ens podria anar conduint a concebre i valorar els dos recursos de forma idèntica. No hi ha alternativa al recurs aigua. En canvi, és del tot evident encara que complicat (sobretot pel que suposaria de canvi de models de vida) que podríem viure, com a humanitat, consumint molta, però molta, menys energia.

 

Sobre la meteorologia o, més concretament, sobre el clima i el “temps meteorològic” al món

De fet el lema del dia de la meteorologia d’enguany, a banda de buscar el compromís del jovent, ens demana reflexionar sobre el clima i el temps meteorològic.

En el post de la setmana passada escrivíem justament:

“Un canvi de temperatura en la superfície de la terra d’entre 4 i 5C portaria irremissiblement, en una primera etapa relativament immediata, a canvis irregulars i variats però molt important en les meteorologies locals, tant a nivell de temperatures com de precipitacions.”

que era una frase textual d’un informe de les Acadèmies de Ciències dels EUA i de la GB sobre “Evidencies i causes del canvi climàtic.

Sense repetir-nos gaire, ambdues referències (la del dia internacional que estem comentant, i la del informe que comentàvem la setmana passada) ens demanen de fet el mateix: diferenciar molt curosament tres conceptes ben diferents (encara que estretament interrelacionats): l’escalfament global del planeta degut a les emissions antropocèntriques de CO2, el clima mundial i local, i la meteorologia local.

Tenim un molt greu fenomen global (l’escalfament de la terra) que, d’entrada, esta començant a produir canvis climàtics i meteorològics principalment a nivell local (tant al nivell de la variabilitat del temps meteorològic com a la de l’increment notable i palès de fenòmens meteorològics extrems). Durant bastants anys, aquests canvis en fenomenologies locals, són i seran fins i tot contradictoris i permetran interpretacions també contradictòries però, precisament, el que cal subratllar és que, malauradament, són causats per un mateix i ben conegut fenomen -l’escalfament global-,  sobre el qual les negociacions internacionals governamentals són, de moment, un rosari inacabable de despropòsits.  

lightbox-weather-vs-climate

Podeu trobar la imatge adjunta, i veure’n les seves  interessants animacions en el lloc web: http://www.epa.gov/climatechange/science/overview.html

Xerca; Barcelona 24 de març de 2014

%d bloggers like this: