Tag Archives: Rio+20

Metes i indicadors ODS: 230 indicadors mesuraran l’estat de desenvolupament de la humanitat en els propers 15 anys

5 abr.

El camí de construcció d’una agenda política com la del desenvolupament post 2105 té molts viaranys. Si, ja tenim -i fins i tot hi ha qui ja se’ls ha aprés-, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que defineixen, de fet, els eixos a recórrer per tal d’assolir una millora substantiva en l’estat de desenvolupament global de la humanitat en la perspectiva 2030.

Però actualment tenim tota una experiència prèvia -la corresponent als ODMs 2015- que en alguns aspectes va funcionar molt bé i que, per tant i lògicament, s’està tornant a seguir ara. Pel que fa als temes de desenvolupament sostenible, la Comissió de Desenvolupament Sostenible de les NNUU (creada a Rio 92 i dissolta a Rio+20 -avui no toca recordar ni analitzar per què-) va ser precursora de la cultura dels indicadors relatius a l’anomenada Agenda o Programa 21.

Doncs bé, és en aquest context i amb aquest bagatge que en el següent link:

http://unstats.un.org/sdgs/iaeg-sdgs

hi podem llegir textualment:

“On 6 March 2015, at its forty-sixth session, the United Nations Statistical Commission created an Inter-agency and Expert Group on SDG Indicators (IAEG-SDGs), composed of Member States and including regional and international agencies as observers. The IAEG-SDGs will provide a proposal of a global indicator framework (and associated global and universal indicators) for consideration by the Statistical Commission at its forty-seventh session in March 2016”.

i, a continuació, podem veure que aquesta IAEG-SDGs ha fet la seva feina i que, ara, un any després, la sessió 47 de la UN Stastitical Comission ha aprovat i tramés als òrgans pertinents de les NNUU la proposta que se li havia demanat!

Què tenim doncs ara mateix? Probablement la visió més complerta que el sistema de les NNUU és capaç de definir del que voldrà dir haver assolit el nivell de desenvolupament desitjat en els propers 15 anys.

Com es va fer amb els ODMs, la proposta assigna a cada un dels 17 ODS unes metes concretes que, i valgui la redundància, concretin el que es vol assolir amb l’ODS corresponent i, després, de cada meta, es defineixen els indicadors mesurables que permetran mesurar (i valgui la redundància) i, per tant, avaluar, el grau d’assoliment de cada meta.

Així, per exemple, pel:

 

Goal 1. End poverty in all its forms everywhere

 

la primera de les 7 metes que se li associen és:

 

1.1 By 2030, eradicate extreme poverty for all people everywhere, currently measured as people living on less than $1.25 a day

 

que, en aquest cas, té associat un únic indicador que és el següent:

 

1.1.1 Proportion of the population below the international poverty line, disaggregated by sex, age group, employment status and geographical location (urban/rural).

 

Doncs bé en el text que hom pot trobar a:

http://unstats.un.org/unsd/statcom/47th-session/documents/2016-2-SDGs-Rev1-E.pdf

i de les pàgines de la 39 a la 62 (el darrer annex del document) hi ha la llista final complerta del resultat del treball realitzat que suposa un conjunt de 230 indicadors!

 

Captura

 

Xerca; Barcelona 5 d’abril de 2016

Passes decisives en la direcció metodològica d’aprovació de l’agenda per al desenvolupament Post 2015 de les NNUU

24 nov.

S’està acabant el 2014 i, per fi, es va clarificant, ja sembla que prou definitivament, les maneres (les modalitats en l’argot propi) , els continguts previs bàsics, els calendaris, etc., d’un dels processos en el que les NNUU han invertit més energia -en tots els sentits-, en aquesta segona dècada del segle XXI, per tal de dotar al món d’una agenda per al desenvolupament post 2015. Una agenda que, d’altra banda, marcarà en molta part la pròpia agenda de treball de les mateixes NNUU després del 2015.

Fins ara jo he estat reticent a parlar massa del tema perquè potser veia encara masses incògnites per resoldre; si avui en parlo és perquè des de diverses fonts arriben noticies bastant coincidents que, a més a més, dibuixen un panorama prou coherent i detallat com per assumir-lo ja, pràcticament, com el bo (encara que d’aquí fins abans de Nadal hi puguin haver encara algunes modificacions i, perquè no, s’hi puguin afegir alguns elements nous, també importants, sobre la taula).

 

Una mica d’història i/o d’antecedents: (1) els ODMs

Els ODMs aprovats a la Cimera del Mil·lenni suposen, a la meva manera de veure, un cert abans i després en la pròpia història de les NNUU. Després de 20 anys de neoliberalisme, el seu fracàs pel que feia, com a mínim, a resoldre els gran temes del desenvolupament humà sostenible (pobresa, fam, salut, medi ambient, etc.) era tant manifest que les NNUU “van trobar el terreny abonat -o no tenien altre remei-“, aprofitant el momentum de l’any 2000, que posar negre sobre blanc uns objectius que, de fet, eren l’antítesi i la resposta necessària als grans fracassos del neoliberalisme.

L’èxit va ser tal, que el que hom troba més aviat desdibuixat en els acords de la cimera, es va convertir ràpidament en tota una maquinària de metes concretes, indicadors per avaluar les evolucions dels temes, valoracions econòmiques i, sobretot, un nord de treball concret de les NNUU i les seves agències i programes que, sempre des del meu punt de vista, no tenia precedents en el passat. NNUU deixava de ser un actor més aviat reactiu a ser un actor actiu en els temes concrets i del dia a dia del desenvolupament humà.

Quantes dinàmiques i energies, algunes amb resultats més satisfactoris que d’altres -perquè les arrels dels problemes són molt profundes-, s’han mobilitzat durant tots aquest primers anys del segle XXI. Jo m’atreviria a qualificar-les com un dels fets, encara que insisteixo sempre insatisfactoris, més significatius en positiu de les NNUU i la humanitat durant aquests anys.

 

Una mica d’història i/o d’antecedents: (2) La Cimera de Rio+20 i els ODSs

Fa un parell d’anys, el juny del 2012, es celebrava a Rio de Janeiro, Rio+20 per tant, la Cimera de les NNUU sobre el desenvolupament sostenible.

Jo ja vaig qualificar aquella cimera (http://wp.me/p1IaoC-9k) com la primera realment a l’alçada del nou segle XXI. Com a resultats posteriors, n’hi ha hagut de ben erronis (com el de la molt dolenta creació del “High Level Political Forum”) i, en canvi, n’han evolucionat d’altres, com precisament el de dotar-se, a semblança dels ODMs, d’uns ODSs, que han portat a uns resultats ben importants i interessants.

De fet, en la mesura que Rio+20 tenia per objectius “eradicar la pobresa” i “fer-ho econòmica i institucionalment de tal manera que ens conduís cap a un desenvolupament humà sostenible”, i que el treball realitzat pel Grup de Treball que la pròpia Rio+20 havia aprovat crear i fer funcionar per dotar-se dels nous ODSs, d’alguna manera, en aquest cas bastant lògica, aquest procés ha acabat englobant la revisió dels ODMs, i ha portat a una certa simplificació del que ha d’acabar sent la definició de l’agenda per al desenvolupament post 2015.

 

El camí futur cap a l’aprovació de l’agenda del desenvolupament post 2015: (1) Sobre dates i modalitats   

Ja esta definitivament fixat que l’agenda post 2015 s’ha d’aprovar a la Cimera de NNUU a Nova York dels dies 21 al 23 de setembre del 2015!

El procés preparatori es farà a semblança molt important de com ha funcionat aquest mateix 2014 el OWG (el grup de treball previst a la cimera de Rio+20 i que ha aprovat la proposta actualment existent de ODSs)

Es preveuen negociacions intergovernamentals durant 4 o 5 dies de cada més (gener a juliol) del proper 2015.

 

El camí futur cap a l’aprovació de l’agenda del desenvolupament post 2015: (2) Sobre els documents de referència

L’AG de les NNUU va aprovar fa uns mesos, tot i que fos una decisió sobtada i que va sobtar a més d’un, que el principal document de referència seria el que hom pot trobar a la següent pàgina web

http://sustainabledevelopment.un.org/index.html

i que és la proposta d’ODSs que va acabar aprovant l’OWG mencionat!

Hom resta a l’espera de l’informe que estava previst que el SG de les NNUU treies a la llum a finals d’aquest any (i que així serà), però que, a la fi, tot sembla indicar que assumirà també, finalment, com a punt de partida el mateix document ja citat. Per tant la incògnita principal, a nivell de continguts previs, que planejava sobre el procés sembla bastant resolta.

Es tracta doncs de tornar a posar sobre les nostres taules el document mencionat!

 

El camí futur cap a l’aprovació de l’agenda del desenvolupament post 2015: (3) Els objectius del procés

Els objectius del procés -tampoc podien ser altres-: assegurar l’eradicació de la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible pel 2030.

El text que hom pensa preparar, discutir i acabar aprovant, es visualitza, de moment, amb quatre grans parts:

  • Una declaració introductòria
  • Objectius de desenvolupament sostenible; metes i indicadors
  • Mitjans d’Implementació d’un nou Partenariat Global
  • Marc per monitoritzar i revisar la implementació

On la part dels ODSs tothom dona per bastant tancada en el document citat i referenciat.

 

El camí futur cap a l’aprovació de l’agenda del desenvolupament post 2015: (4) i els temes financers?; doncs a la 3a Conferència de les NNUU sobre el Finançament per al Desenvolupament, FfD

Durant el procés de treball de l’OWG, va treballar en paral·lel un grup sobre els aspectes del Finançament del Desenvolupament Sostenible. Els resultats d’aquest grup no van ser satisfactoris per moltes parts i, llavors, les NNUU han pres una decisió que té bastant de salomònica però que també té la seva coherència i que, personalment, considero molt ben trobada.

Una vegada aprovats els ODMs, a Monterrey 2002 es va celebrar la primera Cimera de les NNUU sobre el Finançament per al Desenvolupament (aquesta cimera va tenir una primera replica l’any 2008). Hi havia definits uns ODMs i es tractava de veure com es finançava el seu assoliment.

Doncs bé, ara, i en paral·lel a tota l’altre part del procés -la dels objectius-, les NNUU han convocat la 3a Conferència sobre el Finançament per al Desenvolupament (FfD), que es realitzarà a Addis Abeba del 13 al 16 de juliol i que hauria d’aprovar la pota financera de l’agenda del desenvolupament post 2015.

Deu n’hi do….però certament, tot plegat, i llàstima que serà complicat de seguir, fa preveure un any d’intens i molt interessant treball polític per definir acuradament el màxim d’elements possibles de la nova agenda del desenvolupament Post 2015.

 

Captura

 

Xerca; 24 de novembre de 2014

De Rio 92 a París 2015: Seminari per a conèixer i incidir en les negociacions internacionals sobre el canvi climàtic; divendres 9 de maig

24 abr.

De Rio 92 a París 2015: Seminari per a conèixer i incidir en les negociacions internacionals sobre el Canvi Climàtic.

Divendres 9 de maig, de 16 a 20h, a la Sala d’Actes de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona, EUETIB (l’Escola Industrial de Barcelona); Carrer Comte d’Urgell 187

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

Després del fracàs de Copenhaguen (2009), el món es debat entre lluitar contra el canvi climàtic o adaptar-s’hi, preparant-se per a tota mena de riscos i conseqüències.

París 2015 és la nova fita –el final d’un nou full de ruta- que la comunitat internacional s’ha marcat per tal d’intentar posar-se d’acord en com combatre el canvi climàtic. De moment, els darrers informes de l’IPCC (Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) que estan sortint a la llum no deixen lloc per a una tercera oportunitat política; perduda la de Copenhaguen, o és a París 2015 o ens encaminarem irremissiblement a un futur ple d’incerteses, climatològicament parlant.

Les persones que organitzem aquest primer i inicial seminari obert, i del qual en teniu tota la informació adjunta en aquest email, també impulsem la creació i l’organització d’un “Grup de Governament del Canvi Climàtic, GGCC”. Ens proposem, a partir de la  realització del seminari, començar un programa de treball de recerca interdisciplinari i d’acció política que, a partir del millor coneixement possible de la problemàtica mencionada, pugui ésser capaç d’elaborar, en el termini aproximat d’un any, una proposta d’acord mundial de mitigació dràstica de les emissions de CO2 (i dels Gasos d’Efecte Hivernacle, GEH, en general) que pugui contribuir, en definitiva, a un final positiu, pel bé de la humanitat, de París 2015.

Tot això, evidentment,  intentant engrescar a la comunitat UPC i, en general, a la societat catalana, per a que hi participi activament al nivell que sigui (sensibilització, formació, recerca, acció política, etc.)!

Per aquest motiu us convidem a participar en el seminari que us estem anunciant. Per formalitzar la inscripció, ho podeu fer per correu electrònic a  josep.xercavins@upc.edu  i maria.teresa.pardo@upc.edu

 

Ben cordialment,

 

Josep Xercavins Valls

Coordinador del GGCC del STH i de l’apGDM (*)

(*) al final del “post especial d’avui”, i després del programa del seminari que vé a continuació -i que és lo important, teniu més informació dels contexts estructurals de tota aquesta iniciativa, per si fossin del vostre interès!

De Rio 92 a París 2015 - Seminari - 9 de maig de 16 a 20h a l'EUETIB - definitiu_Página_1

De Rio 92 a París 2015 - Seminari - 9 de maig de 16 a 20h a l'EUETIB - definitiu_Página_2

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

 (*) PRESENTACIÓ-ESTRUCTURAL DINS DEL STH

Aquesta iniciativa neix en el si d’un doble context.

D’una banda, el nou GGCC és un nou subgrup de treball del Grup de Recerca de la UPC en: Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme, STH.

Des de l’estiu del 2013, i passades diverses etapes des de la seva creació el 2004 lligada a un Programa de Doctorat de la Càtedra UNESCO a la UPC en Sostenibilitat,  els membres que quedaven en el grup decideixen revitalitzar i apoderar el Grup de Recerca a la UPC: STH, relativament al marge de les realitats mencionades anteriorment, i reafirmant-se en els seus objectius i línies de treball però actualitzant-les i, sobretot, donant l’entrada a nous membres.

Podeu veure-ho en detall a:

https://sth.upc.edu

http://eprints.upc.edu/producciocientifica/grup/176526

 

PRESENTACIÓ-ESTRUCTURAL en el context de l’apGDM

La majoria de persones que han impulsat dins de l’STH la creació del nou subgrup GGCC són, a la vegada, membres d’una associació catalana (que, a la vegada, és l’organització catalana associada al Moviment Federalista Mundial -MFM-WFM-): l’associació projecte Governament Democràtic Mundial, apGDM, de la qual en podeu trobar tota la informació corresponent al seu lloc web:

http://apgdm.org

En la mesura que es dóna aquesta coincidència no casual, aquestes persones estan impulsant també la creació d’un grup de treball específic de l’apGDM: el GGCC de l’apGDM que serà, a la pràctica, una mateixa realitat amb uns mateixos objectius però, en principi, impulsant més la part  d’acció política transversal, tant a nivell de Catalunya com internacionalment parlant.

 

ANTECEDENTS

Com a antecedents d’aquest programa de recerca i d’incidència podeu identificar en el lloc web:

http://www.upc.edu/sostenible2015/copenhaguen/visio-general/copy_of_resum

el treball  elaborat per en Josep Xercavins (actualment coordinador tant del STH com del GGCC i president de l’apGDM, que precedí tot un seguit d’actes de sensibilització de la comunitat UPC en el conte enrere cap a Copenhaguen, així com en la preparació de la participació oficial de la UPC en la COP15 de Copenhaguen, tot plegat en un primer intent de crear una “Comunitat climàtica UPCCC”.

 

MEMBRES

Tot i quedant molt clar que s’està en ple procés de creació, constitució i organització del grup i del seu treball, hom pot citar ja com a membres inicials del GGCC a:

Antequera, Josep                   (col·laborador extern de l’STH i membre de l’apGDM)

Alcaraz, Olga                           (PDI UPC de l’STH i membre de l’apGDM)

Cruz, Yazmín                            (col·laboradora externa de l’STH, membre apGDM)

Navarro, M. Teresa                (PDI UPC de l’STH i membre de l’apGDM)

Tollin, Nicola                            (membre de l’STH; estudiant de doctorat)

Xercavins, Josep                     (PDI UPC de l’STH i membre de l’apGDM)

 

Xerca; Barcelona 24 d’abril de 2014 

Els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible es van gestant!

24 febr.

El resultat de la Cimera de NNUU sobre Desenvolupament Sostenible 2012, o Rio+20, celebrada a Rio de Janeiro el juny d’aquell any, és un document important (que alguna vegada vaig qualificar com la primera agenda política seriosa del segle XXI), que ja s’ha anat desenvolupant (de vegades amb molt poca fortuna, com és el cas del Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre El Desenvolupament Sostenible -ja ho vàrem comentar) i que es continua desenvolupant en els seus diferents aspectes.

Fa pocs dies, durant aquest mateix mes de febrer, s’ha acabat una primera etapa de treball en la direcció de formulació d’uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs) que, entre altres coses, han de formar part de l’agenda post 2015 de NNUU.

La decisió de Rio+20 es pren quan el procés per dotar-se d’uns nous Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODMs) està engegat dins de l’organització. En la mesura que s’ha anat apropant el 2015 i que és ben sabut que, en una part molt important, aquells objectius definits l’any 2000, i que s’haurien d’assolir el 2015, no s’assoliran pas, es tractava de definir com es continuava el camí en el post 2015.

És obvi i natural: simplement perquè una possible dicotomia entre “desenvolupament” i “desenvolupament sostenible” no aguanta, ni 1min, cap reflexió mínimament rigorosa, que els dos processos es cavalcarien i que ja es veuria com s’anava relacionant tot plegat.

El procés caps els nous ODMs va quedar en estat d’espera el setembre de l’any passat 

La darrera vegada que s’ha parlat oficialment de l’agenda post 2015 a nivell d’ODMs va ser en el context de les reunions que tenen lloc en el període d’apertura, setembre 2013 en aquest cas, de l’actual sessió, la 68, de l’Assemblea General de les NNUU.

Venia precedit de la creació d’òrgans de treball sobre el tema que, principalment, van promoure, durant el període 2012-13, consultes a tots els nivells: regionals, nacionals, subnacionals, locals i, en general, multistakeholders.

No es pot dir que, en aquests moments, hi hagi cap document que resumeixi aquell procés  o que, fins i tot, plantegi alguna proposta concreta a algun nivell. En un informe A/68/202/ del 26 de juliol del 2013, el SG de les NNUU ja afirmava el següent que, des del meu punt de vista, deixa clar de forma implícita el perquè de l’actual “stand by”:

  1. La feina que vàrem començar amb els ODMs necessita ser acabada. Necessitarem una acurada atenció per fer la transició a una agenda que englobi les tres dimensions del desenvolupament sostenible que asseguri que l’eradicació de la pobresa és la primera prioritat i que l’extrema pobresa s’ha d’acabar en aquesta generació.

Creació d’un Grup de Treball Obert, OWG, de l’AG sobre els ODSs

El propi document de Rio+20 ja determinava la creació d’aquest grup que fou efectiva a començaments del mateix 2013 (el solapament entre els dos processos “post 2015” no es podia fer més palès) i que, aquest febrer del 2014 ha acabat una primera fase del seu treball després de, principalment, 8 reunions d’un anomenat caràcter “stocktaking”, que podríem traduir com de balanç o inventari dels diferents temes que s’hi han tractat.

Les 8 reunions s’han dedicat, respectivament, als següents temes:

  1. Conceptualització dels ODSs
  2. Eradicació de la pobresa i desenvolupament sostenible. Diferents temes transversals. Pla de treball
  3. a) Seguretat alimentària i nutrició, agricultura sostenible, desertificació, degradació del sòl i sequera; b) aigua i sanejament
  4. a) Lloc de treball decent per a tothom, protecció social, joventut, educació i cultura; b) salut i dinàmica poblacional
  5. a) Creixement econòmic sostingut i inclusiu; qüestions de política macroeconòmica (incloent comerç internacional, sistema financer internacional i sostenibilitat del deute extern), desenvolupament d’infraestructures i industrialització; b) energia
  6. a) Mitjans d’implementació (ciència i tecnologia, compartir el coneixement i capacity building (capacitació); b) partnership (associacionisme) global per assolir el desenvolupament sostenible; c) necessitats de països en situacions especials (Àfrica, LDC, SIDS); d) drets humans, el dret al desenvolupament, i el governament global
  7. a) Ciutats i assentaments humans sostenibles, transport sostenible; b) consum i producció sostenible (incloent químics i residus); c) canvi climàtic i reducció de riscos de desastres
  8. a) Oceans i mars, boscos i biodiversitat; b) promoure l’equitat, incloent l’equitat social, equitat de gènere i empoderament de les dones; c) prevenció de conflictes, construcció de la pau en els post conflictes i promoció d’una pau durable, dret i governament.

Hom pot trobar el document resultant d’aquestes reunions, i molt altra informació relativa a tots els temes de desenvolupament sostenible després de Rio+20, a:

http://sustainabledevelopment.un.org/index.html

Avui deixarem el tema aquí només afirmant que, òbviament, amb aquest joc de temes sobre la taula, no n’hi ha cap dels actuals ODMs que no hi quedi inclòs i que, per tant, tot sembla indicar que l’agenda post 2015 serà la d’uns ODSs que ho englobin tot!

Finançament per al Desenvolupament Sostenible

En paral·lel a aquest procés n’ha començat un altre previst també per Rio+20 que és el relacionat amb el “Finançament per al Desenvolupament Sostenible” que, actualment, esta en estudi per part d’un comitè d’experts de les NNUU, dins d’un procés intergovernamental sota el paraigua, també, de l’AG de les NNUU.

És d’observar que si abans hem parlat de que no hi havia dicotomia possible entre “desenvolupament” i desenvolupament sostenible” és obvi que tampoc ni pot haver entre “Finançament per al desenvolupament, FfD” i “Finançament per al Desenvolupament Sostenible, FfSD”.

Com s’anirà fent convergir el procés post 2015?

Si el 2013 hi va haver un fort treball al voltant de possibles (o no) nous ODMs que va ser informat a l’AG de les NNUU, aquest 2014 passarà el mateix (encara no se sap ben bé com acabarà enguany aquest procés) amb els ODSs.

En el període del setembre del 2014 al 2015 tot sembla indicar que es visqui un procés unitari de preparació d’una Cimera Global sobre l’agenda post 2015 que podria tenir lloc en el període d’apertura de la 70 sessió de l’AG de les NNUU.

CapturaOWG

Xerca; 24 de febrer de 2014

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs): NNUU està treballant, en aquest període de sessions 2013-14, per tal de definir-los

11 nov.

Alguna consideració sobre els ODMs (Objectius de desenvolupament del mil·lenni)

Quan l’any 2000 l’AG de les NNUU aprovà, a la Cimera del Mil·lenni, els anomenats (des de llavors) Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODMs-MDGs), l’escepticisme general  sobre el joc polític, d’acció i de resultats que acabarien donant era la sensació mitjana dominant. Per no ressaltar tant les crítiques ben dures que van rebre, durant bastant temps (i que de fet han continuat rebent), des de molts sectors de la societat civil organitzada.

I tot i que les crítiques i l’escepticisme han sigut i s’han mantingut sempre fortes crec que, actualment, ningú qüestiona (cadascú amb els seus malgrats) que el fet de que es definissin ha servit per moltes coses. Pel que fa als resultats, en alguns d’ells fins i tot es pot parlar d’avenços significatius: no satisfactoris però tampoc menyspreables.

La naturalesa de NNUU és tal que quan els estats hi acaben aprovant alguna cosa, de fet ni ells mateixos son conscients de la repercussió que podrà tenir realment. Però si una cosa posa de manifest tot el procés dels ODMs és que una vegada aprovat, el que són les NNUU “institucionals” (secretaria general, departaments, programes, etc.), en la mesura que hi ha un mandat, hi intenten i hi solen posar (perquè llavors ho poden fer  -perquè llavors tenen el mandat per fer-ho-) molta energia. Només per això, la definició dels ODMs fa que, actualment, es disposi  de molta més informació sobre la realitat mateixa a la que fan referència els ODMs, de més fites que caldria assolir-hi, de més indicadors mesurats i per tant de més i millor coneixement de la pròpia realitat, de més programes d’actuació en marxa, de molt més exemples de bones pràctiques i de bons resultats (i a l’inrevés), que evidentment no tindríem sinó hagués tingut lloc el procés que va poder començar amb la seva aprovació.

En aquest sentit ningú ha pogut qüestionar dins de NNUU que calia definir uns nous Objectius de Desenvolupament a partir del 2015 i hem viscut ja (i seguirem vivint) diferents processos polítics que portaran, en principi, a la seva aprovació en, probablement, una Cimera extraordinària de NNUU abans de l’estiu del 2015.

En el període de sessions 2012-2013 de NNUU s’hi ha treballat molt ja, i ara estem en una fase més contemplativa per dos motius principals: un perquè calia i cal digerir la feina feta per preparar els continguts i les formes vers el  procés final de definició i aprovació en el període 2014-2015; dos, i principalment al meu entendre, perquè abans de l’estiu del 2012 es va celebrar la Cimera Rio+20 i un dels seus resultats més novadosos va ser la proposta de definir, a semblança dels ODMs, uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs- SDGs).

Per això, en aquest període de sessions 2013-2014 de les NNUU, i d’acord amb el mandat explícit de Rio+20, la organització  esta treballant intensament el tema dels possibles futurs ODSs.

 

Què es pot dir que sabem del que haurien de ser els futurs ODSs?

En el document aprovat a Rio+20 hi trobem ja bastantes pistes que, de fet, lliguen, jo diria que més que bastant,  amb el que hem comentat a l’apartat anterior sobre el paper polític que han acabat jugant els ODMs.

A l’article 246 del document “El futur que volem” de Rio+20 (2012) hi podem llegir (ho escriurem en cursives sempre que citem textualment)

“la formulació d’objectius també podria ser útil per a la posada en marxa de mesures concretes i coherents sobre el desenvolupament sostenible”

on el també s’ha de llegir, insistim, en clau de l’anàlisi de l’apartat anterior. Més específicament però, encara en el mateix article es diu

“Els objectius han de guardar relació amb les tres dimensions del desenvolupament sostenible i les seves interrelacions i incorporar-les de forma equilibrada, i han de ser coherents amb l’agenda de les NNUU per al desenvolupament amb posterioritat al 2015, i integrar-se en aquesta, la qual cosa contribuiria a l’assoliment del desenvolupament sostenible i impulsaria la feina connexa i la integració del desenvolupament sostenible en el sistema de les NNUU en el seu conjunt. La formulació d’aquests objectius no ha de desviar l’atenció ni els esforços per aconseguir els ODMs”  

d’aquesta part del text (que només es pot entendre com a resultat d’un procés de negociació on cada coma, cada paraula, cada “reiteració” contenen un petit pas per a un consens final que, de vegades -com aquesta-, pot fer  difícil entendre el que finalment s’ha aprovat.

D’una banda, si que queda clar i és quelcom molt important i que seria molt bo que es pogués aconseguir, la relació dels ODSs amb les tres dimensions  de la sostenibilitat i les seves interrelacions. Ja sabem alguna cosa més (però molt fonamental i no pas senzilla d’assolir) sobre què i com hauran de ser els ODSs.

Emperò la confusió, encara, entre desenvolupament (i la seva agenda històrica dins de NNUU) i desenvolupament sostenible, deixa un dibuix una mica surrealista de la relació que hi haurà d’haver entre els ODMs i els ODSs. És cert que, d’una banda, del text se’n pot extreure la conclusió (que en general es veu com a majoritària en la actualitat) de que al final tindrem un únic conjunt d’objectius; però és cert també, des del meu punt de vista, que la integració de la que parla el text, però amb totes les matisacions i reiteracions redundants que hi venen darrera, permet pensar també, perfectament, en que els ODSs fossin un subconjunt específic i amb identitat pròpia dins d’uns ODMs de, per així dir-ho, més nivell conceptual i polític dins de la institució. Un possible  gran error que s’hauria d’intentar evitar de totes. Precisament, a la meva manera de veure, les coses haurien d’acabar el revés: uns ODSs marc, amb uns ODMs lligats a la pota més social – humana del desenvolupament sostenible, uns objectius de desenvolupament sostenible ambientalment parlant i uns objectius de desenvolupament sostenible econòmicament parlant.

De moment, però, l’article 247 emmarca les característiques generals que hauran de tenir els ODSs

“han d’estar orientats a l’acció, ser concisos i senzills de comunicar, limitats en nombre i ambiciosos, tenir un caràcter global i ser universalment aplicables a tots els països”   

I l’article 249, per tornar-nos a donar conte que com de lligats estan els processos polítics de la definició de les agendes post 2015 de NNUU diu, sempre textualment i per tant en cursives,

“El procés (que queda definit a l’article 248) ha de ser coordinat i coherent amb els processos relacionats amb l’agenda de desenvolupament amb posterioritat a 2015”

 

De què s’està parlant actualment en relació als continguts dels nous ODSs?  Com es pot anar veient quin tipus de problemes conceptuals s’hauran de resoldre per fer possible un entramat  racional entre/de la dualitat (que nosaltres ja hem dit que trencaríem)  ODMs-ODSs post 2015

Sense entrar avui en cap tipus de comentari sobre qui, com i quan s’està duent a terme el procés de treball, només situar que estem a l’equador de la primera fase del procés (de març 2013 a febrer 2014) i que a l’agenda de treball i de debat conceptual s’hi identifiquen, com a principals ítems marc i, per tant, amb tota lògica, els que foren aprovats en el Marc d’Acció del propi document de Rio+20: “El futur que volem”.

En el primer resum oficial sobre el treball que s’està duent a terme hom hi pot llegir, una vegada més textualment,

“Està sorgint un discurs que es centra en el canvi transformador necessari per materialitzar la nostra visió comú de l’eradicació de la pobresa i el desenvolupament humà universal en el context del desenvolupament sostenible, el respecte per la dignitat humana, la protecció del nostre planeta i la convivència en harmonia amb la naturalesa en bé del benestar i la felicitat de les generacions presents i futures”

Això em permet acabar el post d’avui intentant lligar aquest darrer redactat amb el recollit abans com a segona cita de l’article 246 del document “El futur que volem”, i fer-ne una redacció lliure personal que, com a mínim en el meu pensament, posa les coses en el lloc que han d’estar, defugint els redactats de consens i les contradiccions de llenguatge que algunes dinàmiques històriques fan difícil treure’s de de sobre.

Jo m’atreviria a dir, proposar, en aquest sentit:

És imprescindible un canvi transformador per materialitzar una visió comuna de “desenvolupament humà sostenible”, que ho ha de ser social i humanament parlant eradicant, primer que res i de soca arrel, totes les pobreses i tendint cap al millor i més digne bon viure i ben estar possible dels humans -desenvolupament socialment sostenible-, de forma compatible amb la protecció i convivència harmònica del/amb el funcionament natural del nostre planeta (desenvolupament ambientalment sostenible), i fent-ho possible, tot plegat, amb un model econòmic radicalment diferent al vigent (basat en el creixement i per tant en la depredació continuada de la natura i la degradació continuada de la vida humana), en el que la distribució de recursos per satisfer les necessitats humanes sigui ben possible i sostenible (desenvolupament econòmicament sostenible).

logo

Xerca; Barcelona 11 de novembre de 2013

Una gran errada de NNUU, després de Rio+20, en la institucionalització vers la sostenibilitat; o sobre el nou Fòrum Polític d’Alt Nivell de Desenvolupament Sostenible

30 set.

Els posts dels darrers dies han girat al voltant de la tradicional setmana de setembre (en aquest cas la passada) “de reunions d’alt nivell de les NNUU” en el context del començament del  nou període de sessions de la seva Assemblea General. Segur que ha estat una de les més intenses dels darrers anys i, si més no pel ressò mediàtic dels temes de Síria i Iran, les NNUU han aparegut als mitjans de comunicació.

Acabarem aquesta mena de crònica, ben sui generis, d’alguna de les coses que s’hi han viscut, amb, des del meu punt de vista, la més desesperançadora que hi ha tingut lloc.  No ha sigut per sorpresa, estava perfectament prevista i programada, perquè el fet de posar-la dins de l’atapeïda agenda de la setmana en qüestió formava part de la resolució de l’AG de les NNUU, de 27 de juny de 2013, que acabava un llarg i complex procés de treball sobre aquest nou “Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre desenvolupament sostenible” que havia creat la Cimera de Rio+20.

 

Recordant Rio+20

Ha passat poc més d’un any des de Rio+20. Tot va tant ràpid, tot és tant líquid, en els temps que vivim! Jo en vaig fer un post, recent acabada la Cimera (http://wp.me/p1IaoC-9O), molt optimista i qualificant-la com la Cimera que definia una primera agenda política a l’alçada del nou segle XXI.

No tot esta anant malament, però ja em feia ressò en un post de fa uns mesos (http://wp.me/p1IaoC-cu) que, precisament, la creació del nou Fòrum revifava el debat etern sobre la reforma de l’ECOSOC i que, barrejant-t’ho tot, ens podíem fer un gran embolic i perdre una gran oportunitat. Malauradament em temo que així ha estat. Fins i tot pitjor del que personalment m’havia semblat llavors.

Què va aprovar Rio+20 sobre aquest nou Fòrum? Res més i res menys que això:

“84. Decidimos establecer un foro político de alto nivel de carácter intergubernamental y universal que aproveche los puntos fuertes, las experiencias, los recursos y las modalidades de participación inclusiva de la Comisión sobre el Desarrollo Sostenible, y que posteriormente reemplace a la Comisión. El foro político de alto nivel realizará el seguimiento de la aplicación de los planes de desarrollo sostenible y evitará la coincidencia de tareas entre las estructuras, los órganos y las entidades de una manera eficaz en función de los costos.

85. El foro de alto nivel podría: a) Proporcionar liderazgo político, orientación y recomendaciones para el desarrollo sostenibleb) Mejorar la integración de las tres dimensiones del desarrollo sostenible de manera holística e intersectorial en todos los nivelesc) Constituir una plataforma dinámica para el diálogo periódico y para hacer balance y establecer la agenda con el fin de promover el desarrollo sostenible; d) Tener una agenda específica, dinámica y orientada a la acción que tenga debidamente en cuenta los problemas nuevos y en ciernes relacionados con el desarrollo sostenibleh) Promover la transparencia y la ejecución mejorando aún más la función consultiva y la participación de los grupos principales y demás interesados pertinentes en el plano internacional a fin de utilizar mejor sus conocimientos especializados, al tiempo que se mantiene el carácter intergubernamental de las deliberaciones; j) Promover la coherencia y la coordinación de las políticas de desarrollo sostenible en todo el sistema; k) Fortalecer la conexión entre la ciencia y las políticas mediante el examen de la documentación, reuniendo información y evaluaciones dispersas, incluso en forma de informe mundial sobre el desarrollo sostenible, a partir de evaluaciones existentes; […].”

Al tornar-ho a llegir avui (lluny ja de l’intens i interessant context en que es va construir aquest text) realitzo l’existència de la paraula “podria” que tant de mal ha fet com encapçalament dels articles de la carta de NNUU que es refereixen, precisament, a temes econòmics, socials, etc. Emperò aquí el “podria” tenia unes concrecions ben importants (les he posat en negretes) que, depenen de com s’acabés construint el nou òrgan, podien donar-li un paper crucial en el governament institucional del camí cap al desenvolupament sostenible. Aquest, diria jo, era l’esperit que alenava sobre Rio+20, quan tothom es referia a ell com a un nou Consell de NNUU sobre el desenvolupament sostenible, que naixeria i es desenvoluparia com ho ha fet l’actual Consell de Drets Humans -probablement una de les peces més vives, útils i dinàmiques de les actuals NNUU.

 

Aspectes Formals i Organitzatius aprovats del nou Forum Polític d’Alt Nivell sobre el desenvolupament sostenible

A la resolució de l’AG del  27 de juny del 2013, sobre el que s’anomenen les  modalitats (aspectes formals i organitzatius) del nou òrgan, malgrat començar molt bé, perquè precisament aquell “podria” es concreta en un “haurà de” (el “could” ha passat a ser un “shall”), acaba construint-se quelcom que és impossible que serveixi per res. Com diria Einstein, citant-lo a la meva manera, quan les estructures i les explicacions de les coses son tant complicades és que no les estem entenen pas bé.

El nou fòrum ho serà a la vegada de l’AG i de l’ECOSOC. Quan es reuneixi en el context de l’AG ho farà amb les normatives i maneres pròpies de l’AG i quan ho faci en el context de l’ECOSOC ho farà amb les normatives i maneres pròpies de l’ECOSOC. La doble dependència no és dolenta en les actuals NNUU (sobretot per la debilitat de l’ECOSOC). Ara bé, les maneres en que es concretarà aquesta doble dependència, en aquest cas, ratllen l’absurditat!

Pel que fa a la vida del nou Fòrum en el context de l’AG és reunirà cada quatre anys (si, no ho heu llegit malament!) i com a fòrum d’alt nivell (expectativa de presència de caps d’estat i de govern). Precisament per això, la setmana d’alt nivell passada a les NNUU a Nova York es va utilitzar també  per fer la primera i constituent d’aquestes reunions. Amb una obertura amb només dos caps d’estat significatius (Brasil i Itàlia) i els màxims dirigents  del BM i del FMI, el naixement del nou Fòrum es feia després de la dissolució prevista de la CDS (Comissió de desenvolupament sostenible) a la qual substitueix. Si a les reunions de la CSD no s’hi veien més que ministres de medi ambient, a la primera reunió del Fòrum s’hi van acostar, a més a més, ministres de relacions exteriors, de desenvolupament, de comerç, etc. En aquest aspecte, bé, la tridimensionalitat assumida i volguda de la sostenibilitat. Emperò, després de l’apertura, la sala va quedar tan buida -diuen els que hi eren-, que gairebé ens porta al presagi d’un forat ben gris(no pas negre ple d’energia latent)   i merament protocol·lari, que d’aquí quatre anys, quan es torni a reunir, potser visqui, que no aprovi, la presentació, com a molt, d’algun nou informe.

Entre tant, cada any, i en el context de les reunions i modalitats de l’ECOSOC es reunirà durant 8 dies al nivell ministerial (és a dir, amb expectativa d’assistència de ministres). La CDS es reunia cada any durant dues setmanes i tothom coincidia que eren del tot insuficients. I, probablement, no es tant un problema del nombre de dies, sinó de les estructures i els papers que hagin de jugar.

 

Resumint (ho sento!)

Una esperança, que crec que estava ben fonamentada, frustrada, una oportunitat, que crec que hi era perfectament i que potser no hi tornarà ser, perduda i, per tant, una gran errada (de les importants) de NNUU.

Un òrgan amb aquest funcionament tan complicat, tant pel que fa a temps curts totalment insuficients i trencats, nivells (dels membres) diferents segons el marc en que es reuneixi, etc. pot tenir unes bones competències però, en aquest cas, seran molt difícils d’exercir.

 

rio+20 al revés

 

Xerca; 30 de setembre de 2013

 

Integració de les tres dimensions del desenvolupament sostenible a tot el sistema de les Nacions Unides, o un bon embolic a NNUU!

27 maig

La darrera cimera important de les NNUU, Rio+20, i el nou Marc Institucional per al Desenvolupament Sostenible (IFSD pel seu nom en anglès): a)  com està avançant? b) un bon embolic a NNUU!

La Cimera de Rio+20 definia un nou Marc Institucional per al Desenvolupament Sostenible; menys emfàticament, potser més optimísticament, un nou marc de governança per al desenvolupament sostenible.

Ha de tenir diverses peces i pel que fa a una d’elles les coses ja s’estan movent amb bastanta senzillesa i eficàcia. Efectivament, pel que fa a l’UNEP (PNUMA per el seu nom en català o espanyol) ja s’han donat bastantes passes importants en la direcció de transformar-lo en l’eix vertebrador de la governança ambiental del desenvolupament sostenible. Tant al nivell de la seva especificació temàtica clara com al nivell del seu empoderament dins del sistema, diria que les coses van prou bé.

En canvi l’altra gran peça institucional que s’ha de crear de nou i la reforma de l’ECOSOC que, més o menys inconscientment, s’impulsa més fortament que mai des de Rio+20, estan embolicant la troca i m’atreveixo a dir que el desembolicador que la desemboliqui podria fer un gran favor a NNUU; sinó fos així ens podríem tornar a trobar en un altre desencís important, en una altra oportunitat perduda.

En aquest context, el títol del post d’avui és el d’un recent informe (8 de maig) del SG de les NNUU a l’AG i a l’ECOSOC! El fet de que estigui adreçat, a la vegada, a l’AG i a l’ECOSOC és una primera singularitat no excepcional però si significativa.

La segona singularitat significativa és que l’informe surt a la llum al vell mig de dos processos (com a mínim) que, tal com ja m’he permès dir, porten bastant embolicades a les NNUU tal com s’ha pogut viure i veure durant, especialment, tot aquest mes de maig.

Cap a la creació del Fòrum Polític d’Alt Nivell (HLPF pel seu nom en anglès); en el context de Rio+20 es parlava d’ell com d’un futur “Consell de Desenvolupament Sostenible”

D’una banda, el 21 de maig s’ha celebrat una nova sessió del procés de consultes i de reunions informals relatives al procés de creació del Fòrum Polític d’Alt Nivell (HLPF) que, d’acord amb el document resultant de la Cimera de Rio+20, s’ha de constituir el setembre d’aquest any (aquest setembre de 2013 a la seu de NNUU a Nova York sortiran guspires! Hi hauran tants temes i reunions que no m’acabo d’imaginar el resultat de tot plegat. Un/una de les que no parlarem avui però que també hi té relació és la relativa als vells i nous -post 2015- ODMs) amb, entre altres, les funcions de:

  1. Proveir lideratge polític, guia i recomanacions per al desenvolupament sostenible
  2. Millorar la integració de les tres dimensions del desenvolupament sostenible d’una manera holística i intersectorial a tots els nivells

Respecte a aquest procés hi ha moltes expectatives. Sempre en el context de la Cimera de Rio+20, se’l va comparar amb l’actual Consell de Drets Humans que, hores d’ara i després de la seva creació el 2005, és una de les peces amb millor i més efectiu funcionament de les NNUU. La comparació és encara més clara si hom té en compte que el Consell de Drets Humans va substituir (a més alt nivell) l’antiga Comissió de Drets Humans i el nou HLPF substituirà (a més alt nivell) a la Comissió de Desenvolupament Sostenible creada a la Cimera de la Terra del 92, dins de l’ECOSOC, però que darrerament portava un rumb relativament esbiaixat en, només, la dimensió ambiental de la sostenibilitat.

La millor noticia que, a la meva manera de veure, sorgeix de moment  del procés negociador, previ a la creació del HLPF, és que majoritàriament es veu com a un òrgan subsidiari híbrid de l’AG i de l’ECOSOC, la qual cosa seria una semblança positiva més a la del mencionat Consell de Drets Humans.

Cap a l’enfortiment de l’ECOSOC

Amb tota coherència conceptual, a Rio+20 es va aprovar amb més èmfasi que l’usual que, també per al bon governament del desenvolupament sostenible, calia empoderar de forma important l’ECOSOC, i per fer-ho apel·lava a una resolució de l’AG (la 61/16) que estava allà de feia temps però que ningú s’atrevia a moure en serio.

I així, tot d’una, ens trobem amb un altre interessant informe dels co-facilitadors de torn de l’AG, que el seu president ha fet públic aquest 15 de maig, dos dies després d’una reunió, no ordinària, de l’ECOSOC sobre la seva integració en assolir el Desenvolupament sostenible, celebrada doncs el passat 13 de maig.

Sobre les raons polítiques de l’embolic i sobre la gran oportunitat que s’obriria si es tingués la lucidesa necessària per desembolicar-lo adequadament

Si en un mes hem tingut dos informes conceptualment i política importants (un del 8 de maig i l’altra del 15) i dues reunions relatives als dos processos mencionats fins ara (una el 13 de maig i l’altra el 21 de maig), tot plegat sembla l’expressió clara, des del meu punt de vista, del bon embolic en el qual estem.

De què estem parlant? Des dels començaments dels temps de la sostenibilitat, ha anat madurant amb esforç i no sense entrebancs importants que, en definitiva, desenvolupar-se sosteniblement vol dir fer-ho, a la vegada i ben complementàriament -i mai contradictòriament-, social, ambiental i econòmicament. Jo de vegades he definit desenvolupament sostenible com aquell que és socialment desitjable i responsable, ambientalment possible i compatible, i econòmicament viable per assolir les condicions de les altres dues dimensions.

En la mesura que, històricament, l’ECOSOC és el consell que segueix i tracta els temes socials i econòmics, ha sigut ben lògic, també històricament, que quan NNUU s’ha plantejat el tema del desenvolupament sostenible, si l’ECOSOC ja tractava els temes socials i econòmics, doncs també tractés els ambientals, com així ha estat fins ara. De fet més d’una vegada he proposat que el consell, a més de reformar-se i empoderar-se,  amplies la seva denominació amb la paraula ambiental.

Quin és el problema de l’ECOSOC? Doncs que per molts motius que no venen ara al cas, és probablement el taló d’Aquil·les de les NNUU, al que a més a més, mai se li ha “permès a la pràctica” tractar els temes econòmics mundials que van quedar en mans, des del 1947, de les IBW (FMI i BM).

En aquest context, la proposta de RIO+20 era ben sabia! Si l’ECOSOC no funciona valia més crear un nou “Consell de Desenvolupament Sostenible” que a la imatge ja citada del Consell de Drets Humans estigués a l’alçada política dels desafiaments a que s’ha de fer front.

És cert que Rio+20 demanava també l’empoderament de l’ECOSOC; la meva hipòtesi és que no es confiava en aquesta via (no es fixava cap termini, per exemple) i per això sen volia obrir una altra. Ara ens trobem que no sabem ben bé d’on ni perquè, mai s’havia parlat tant de reformar l’ECOSOC. Havent estat totalment d’acord amb aquesta opció/necessitat, en el moment actual i abans de que l’embolic es transformi en un nus molt difícil de des-fer, crec ara que és molt millor  crear el millor HLPF possible, i deixar per després la reforma de l’ECOSOC.

On veig, a més a més, la gran oportunitat que pot suposar aquesta via? Mentre que hi hagi les reformes que hi hagin a l’ECOSOC, l’economia li seguirà estant vetada; en canvi, el naixement, resultat d’una cimera del segle XXI, d’un òrgan d’alt nivell específic per als temes del desenvolupament sostenible, pot ser (gairebé m’atreveixo a dir haurà de ser) la porta d’entrada a les NNUU dels temes econòmics!

sustainable_development-three-pillars

Xerca; 27 de maig de 2013

PS: Veig amb molta preocupació el gairebé nul seguiment d’aquests temes per part de la societat civil organitzada internacionalment!

NNUU comença els processos de treball aprovats a Rio+20

28 gen.

Entre finals de desembre passat i començaments d’aquest gener  l’AG de les NNUU ha començat a prendre decisions relatives a la posada en marxa del diferents processos que han de conduir a implementar els resultats de Rio+20 d’acord amb el document que s’hi va aprovar: “El Futur que volem!”

En el meu post/escrit de 25 de juny del 2012, qualificava Rio+20 com la primera agenda política global significativa del segle XXI. I, de moment, em ratifico amb aquesta valoració positiva. Potser és l’agenda més esperançadora en els difícils temps que vivim.

Rio +20 té una alçada de possible punt de partida cap a un canvi de model de desenvolupament mundial. El nou desenvolupament humà sostenible que hem de construir ha de ser “socialment desitjable” -capaç de satisfer les necessitats primàries i socials bàsiques d’una població mundial creixent- , “ambientalment compatible” -en harmonia cooperativa amb la vida ecològica de la mare terra i els seus funcionaments i bens-i ‘econòmicament viable” -fent possible una justa i equitativa distribució entre els humans de les riqueses naturals i construïdes-.

Per primera vegada Rio+20 assumeix aquest objectiu, és a dir, assumeix clara i explícitament  el desenvolupament humà sostenible  com l’objectiu del segle XXI, donant significança real als Programes 21 que Rio-92 ja proposava elaborar . I per tal d’assolir-ho posa en marxa, primer que res, tot un seguit d’importants reformes dins de les NNUU per tal de fer possible aquest camí i aquest objectiu.

Cap al nou “Consell de Desenvolupament Sostenible”

El president de l’actual sessió 67 de l’AG de les NNUU ha nomenat els representants permanents de Brasil i Itàlia per liderar el procés de negociació que ha de definir el nom (actualment: High Level Political Forum) , el format, les modalitats, etc. d’un nou òrgan de les NNUU a qui Rio+20 va donar les màximes competències per definir el camí cap el desenvolupament humà sostenible, en les seves tres interrelacionades dimensions (social, ambiental i econòmic).

Enguany, la fins ara Comissió de Desenvolupament Sostenible celebrarà una darrera i curta sessió de finalització de les seves activitats, de tal manera que el 2014 el nou “Consell” n’agafi el relleu.

Ens hi juguem molt en aquest procés. Tots hauríem de contribuir i esperar que NNUU fos tant valenta com el 2005 i repetís, amb tant inesperat èxit (ara ja hi tenim experiència), la transformació d’una Comissió en un Consell; en aquell cas el tant reeixit Consell de Drets Humans, una de les actuals noves pedres angulars de les NNUU.

L’empoderament del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA-UNEP)

El passat 21 de desembre les NNUU, tot donant compliment al text final de Rio+20, varen decidir ja que el Consell de Govern del PNUMA estigues format per representants de tots els 193 estats membres de les NNUU, i que els seus acords hagin de ser posteriorment ratificats per l’AG. El que podria semblar una burocratització més, és, en el context de les NNUU, un pas clau per tal de donar al governament democràtic del pilar o dimensió ambiental de la sostenibilitat el màxim nivell dins de l’organització, a través d’aquesta reforma del PNUMA.

Queden moltes altres decisions pendents, començant per la d’un finançament  que deixarà de ser únicament voluntari i passarà a formar part, també, del pressupost general de les NNUU. No cal ni mencionar que en els temps que corren això no serà un camí de roses però, si més no, l’estructuració que tindrem és la que té sentit i la que cal, ara, enfortir tant com es pugui.

Cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible

No ha estat gens senzill arribar al 15 de gener (havia d’haver passat bastant abans) per nomenar el “Grup Obert de Treball de l’AG per als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS-SDG)”.

Però ja el tenim i ja comença a treballar (ben obert a la participació ben necessària  de tots els stakeholders) per tal de començar a construir una proposta que haurà de ser presentada a la propera sessió 68 de l’AG.

D’acord amb Rio+20 podem recordar que aquests objectius han de, entre altres criteris,:

  1. Estar basats en l’Agenda 21 i el Pla d’Implementació de Joburg
  2. Contribuir a la plena implementació dels resultats de les principals cimeres en els camps socials, ambientals i econòmics
  3. Incorporar totes les tres dimensions del desenvolupament sostenible i les seves interrelacions
  4. Ser coherents amb i integrables dins de l’agenda de desenvolupament post 2015, en la direcció dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM-MDG)   

Com seguir i participar activament en tot aquest procés que comença

La Divisió per al Desenvolupament Sostenible (DSD) del Departament d’afers Econòmics i Socials  (DESA) de la Secretaria General de les NNUU, ha posat en marxa una “Plataforma de coneixement sobre Desenvolupament Sostenible” en l’adreça:

http://sustainabledevelopment.un.org/index.html

Captura

com a instrument, entre altres coses, de participació oberta a tothom en aquest important procés.

El primer informe del SG de les NNUU sobre els ODS-DSG

El podem trobar a:

http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/67/634&Lang=S

i en voldríem destacar, positivament, una part de les conclusions del document que, fonamentalment, és una síntesi de les respostes al qüestionari enviat als estats membres per tal de començar a identificar les posicions en relació al que han de ser els ODS-SDG

“A. Una visión común de los objetivos de desarrollo sostenible

77. Los Estados Miembros convenían en general en que la erradicación de la pobreza debía seguir siendo la más alta prioridad, de manera de completar la parte del Objetivo 1 que no se había logrado aún y en que, para alcanzar este objetivo, el crecimiento económico sostenido, inclusivo y equitativo de los países en desarrollo era un requisito imprescindible.

78. Además, se reconoció ampliamente la necesidad de asegurarse de que toda la humanidad tuviese acceso a bienes y servicios básicos para una vida decente, un empleo productivo, salud y educación. Muchos destacaron la necesidad de hacer frente en el programa de desarrollo después de 2015 a las desigualdades de todo tipo.

79. Se manifestó amplio reconocimiento de las graves presiones ambientales y sus repercusiones negativas para el bienestar humano, especialmente entre los pobres y los que están en situación vulnerable. Muchos destacaron la necesidad de promover la ordenación sostenible de la base de recursos y el consumo y la producción sostenibles.

80. En resumen, surge una visión común para el logro de un desarrollo humano universal y equitativo que respete al mismo tiempo los límites ecológicos de la Tierra”.

Consideracions Finals

Continuo sent del tot conscient que el lector pot tenir la sensació (i no només ser una sensació) de que els continguts d’aquest post/escrit ens sonen com el de sempre. I no seré pas jo que li demani un acte de fe en aquest procés. Emperò, segueixo considerant que estem davant d’un procés coherent, per primera vegada, a tot allò que s’ha vingut construint com a concepte de desenvolupament humà sostenible i, a més a més i augmentant-ne la coherència de tot plegat, definint, amb bastanta precisió, els processos de reformes dins de l’organització de les NNUU i dins dels seus programes d’acció que, amb una mica d’encert per part de tots, pot acabar definint unes agendes de treball real i efectiu en les agendes del desenvolupament post 2015.

És evident que anem tard, molt tard i que, principalment, el tema del canvi climàtic segueix quedant, incomprensiblement al meu parer, fora d’aquest procés.

Xerca; 28 de gener de 2013

Rio+20: La primera agenda política global significativa del segle XXI!

25 juny

Rio+20: La primera agenda política global significativa del segle XXI! Un petit pas per al món, el primer missatge clar d’un cert canvi de rumb cap a un desenvolupament humà sostenible, un gran repte de futur per a les NNUU!

Sota els efectes de la síndrome d’Estocolm!

Segons Wikipèdia, la síndrome d’Estocolm és una reacció psíquica en la qual la víctima d’un segrest, o persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb qui l’ha segrestat.

Malgrat que, en aquest cas, fos clarament per voluntat pròpia, de fet no he deixat d’estar segrestat durant 10 dies (del 13 al 22 de juny de 2012) en els espais  -principalment en el pavelló 3 de negociacions-  de “Riocenter” de Rio de Janeiro, seguint les dures, intenses i molt interessants negociacions i processos que  han conduït al document final de la Cimera de les NNUU sobre el Desenvolupament Sostenible 2012: Rio+20. Document aprovat, precisament, el migdia del 19 juny, sota un lideratge clar del país hoste  -Brasil-,  un dia abans de començar la cimera d’alt nivell pròpiament dita per, precisament, evitar un altre Copenhaguen.

M’atreveixo a dir que aquesta síndrome d’Estocolm no només m’ha afectat a mi; també, segur, als negociadors dels estats, als membres de les NNUU més involucrats (incloent el SG Ban Ki-Moon i les seves contradictòries declaracions durant els darrers dies), als representant de la societat civil en les seves més diverses accepcions i varietats (també els que van passar aquest dies a la Cimera dels Pobles, a dues hores de temps real per cobrir-ne la distància física i a moltíssimes més hores per cobrir-ne les distàncies polítiques -potser a voltes més formalment suposades que tant  reals)!

Doncs bé, conscient de que pateixo aquesta síndrome, escric avui dilluns 25 de juny, recent acabada la Cimera i retornat a Barcelona i ho faig, fonamental i gairebé exclusivament, sobre el mencionat document final que hom pot trobar a internet a:

http://www.uncsd2012.org/thefuturewewant.html

Si m’atreveixo a fer-ho en el context de la síndrome d’Estocolm és per tres raons: a) perquè, de fet, el meu primer escrit (no publicat en aquest cas) sobre aquest llarg procés, i arrel de la meva participació en la reunió del PrepCom2  (Comitè Preparatori 2, del març del 2011), era un escrit en el que veia i destacava punts i perspectives molt interessants i positives que, a la fi, jo crec que s’han acomplert bastant! ; b) perquè tots els meus escrits pessimistes i crítics durant el procés ho havien de ser per a una doble raó: perquè políticament calia pressionar i perquè, en molts moments, el procés ha estat a punt de donar lloc a un altre Copenhaguen! (cosa que hagués fet un mal molt important a les realitats més progressistes de les NNUU); c) perquè després de seguir les negociacions i viure intensament la conformació d’un determinat consens i analitzar-lo, ara ja amb una certa perspectiva, crec, sincerament, que els títols d’aquest escrit reflecteixen certament la meva primera valoració política prou positiva de tot plegat…i mira que soc conscient que en fa de temps que no podia escriure en aquest termes!

Algunes qüestions comparatives de context, no gens menors

Hi ha dues perspectives comparatives relatives que permeten justificar una determinada valoració, bastant positiva en aquest cas  -a la meva manera de veure-, del que ha estat i donat de si Rio+20:

1.La comparació Rio 1992 amb Rio 2012; quins contextos tant diferents!

Encara que al 1992 els resultats de Rio foren inicialment molt criticats des de, també, gairebé totes les perspectives, ara que tothom coincideix en qualificar-los com històrics i referencials, no podem oblidar que en aquells moments havia acabat de caure el mur de Berlin, les NNUU començaven a viure el que s’ha anomenat ja, pels acadèmics, la seva dècada d’or i, efectiva i realment, vist des de la perspectiva d’avui, s’obrien nombroses perspectives (les convencions de Rio), objectius (l’agenda 21), metodologies (els grups principals), etc., que han marcat tantes i tantes polítiques i accions durant aquest darrers 20 anys. Sobretot durant els primers anys després del 1992 quan la globalització econòmica neoliberal encara no havia fet  -o encara no es veia clar que fos tant així- el gran mal que ha fet al món i es vivia, amb una certa il·lusió, les oportunitats polítiques que obriria un proper canvi de segle!

Avui, en ple 2012, el món viu, molt probablement, el període històric de més i més importants crisis globals (financera, econòmica, alimentària, energètica, climàtica, etc.) que hàgi viscut mai i, en conseqüència, la fi d’una època i el començament d’una altra es veuen a venir però amb l’absència encara dels nous i imprescindibles paradigmes de canvi que han de desencadenar la transició. És doncs aquest context molt més convuls i confós que potser hàgi viscut la humanitat des de les guerres mundials dels segle XX, el context de la cimera Rio+20!

Per tant, no podíem demanar-nos en aquest moment històric anar gaire més enllà d’on s’ha pogut arribar; encara que molts (i jo també) així ho haguéssim desitjat i volgut!

2.La comparació Copenhaguen (Canvi Climàtic) amb Rio+20 (Desenvolupament Sostenible)!

Encara que la crisi climàtica és una (i potser la més important) de les crisis ambientals antropocèntriques que tenim plantejades, a Copenhaguen (i després a Cancún i a Durban) els objectius a assolir eren (i continuen sent) molt clars: mitigar i invertir radicalment les tendències absolutament insostenibles d’emissions de CO2 a l’atmosfera que no paren de créixer! En la mesura que això no s’ha aconseguit, ni de bon tros, la qualificació de fracàs de Copenhaguen no és pot matisar i continua sent i movent-se (també i potser més encara des de Durban) en el pitjor dels escenaris de futur possibles. Val a dir que aquest punt tant i tant negatiu no ha estat abordat a Rio+20 i que, des del meu punt de vista, aquest si que ha estat un molt greu error (potser un dels més importants) de Rio+20.

Però què permet valorar que una estratègia cap al Desenvolupament Humà Sostenible sigui l’adequada o no és molt més difícil de definir, d’acordar , de valorar…d’aquí les diferències de lectures que hi hagut, hi ha i hi haurà dels resultats de Rio+20.

Ara, a la llum del que, sempre des del meu punt de vista, hi ha de positiu (avui no em dedicaré -pràcticament- als aspectes negatius que, òbviament, també n’hi hi ha i molts) en el document final de Rio+20 (i en el procés que hi ha portat), estaré valorant de fet que no solament no hem fracassat (com desgraciadament és tant habitual) sinó que molt probablement hem fet, a la fi, un avenç força significatiu!

Sobre el document final de Rio+20: l’estructura i els elements claus positius (l’índex d’aquesta part d’aquest post és el del mateix document aprovat a Rio+20; quan el text esta en cursiva, s’estan citant, textualment, articles del text aprovat)

I. LA NOSTRA VISIÓ COMUNA

“La nostra visió comuna” conté un primer missatge clar d’un cert, per fi, canvi de rumb cap a un desenvolupament humà sostenible; i ho dic així perquè el document, excepte deshonroses excepcions, és una visió molt holística dels grans problemes de la humanitat en la cruïlla actual i, davant d’això, l’opció global (no fragmentada o asbaixada en determinades direccions o contexts)  és la del desenvolupament humà sostenible (social, ambiental i econòmicament parlant): important i imprescindible i reflectit així tant clarament, potser per primera vegada, en un document de NNUU. A Rio 92 encara no se sabia de que es parlava ben bé quan es parlava de desenvolupament sostenible i a Johannesburg (Rio+10) tot just ens havíem adonat que la sostenibilitat tenia tres pilars que calia interrelacionar.

Vegem alguns articles clau d’aquesta part I del document que apostant pel canvi de rumb:

1. We, the Heads of State and Government and high-level representatives, having met at Rio de Janeiro, Brazil, from 20 to 22 June 2012 […], renew our commitment to sustainable development and to ensuring the promotion of an economically, socially and environmentally sustainable future for our planet and for present and future generations.

2. Eradicating poverty is the greatest global challenge facing the world today and an indispensable requirement for sustainable development. In this regard we are committed to freeing humanity from poverty and hunger as a matter of urgency.

3. We therefore acknowledge the need to further mainstream sustainable development at all levels, integrating economic, social and environmental aspects and recognizing their interlinkages, so as to achieve sustainable development in all its dimensions.

4. We recognize that poverty eradication, changing unsustainable and promoting sustainable patterns of consumption and production and protecting and managing the natural resource base of economic and social development are the overarching objectives of and essential requirements for sustainable development.

II. RENOVANT ELS COMPROMISOS POLÍTICS

15. We reaffirm all the principles of the Rio Declaration on Environment and Development, including, inter alia, the principle of common but differentiated responsibilities, as set out in principle 7 of the Rio Declaration.

La reafirmació explicitada del “Principi de les responsabilitats comunes però diferenciades”, un dels cavalls de batalla de tots aquest mesos de negociació és un pas (perquè es pretenia “suprimir-lo” per part de més d’una delegació negociadora) que garanteix el camí i la finalitat de l’equitat en la direcció del Desenvolupament Humà Sostenible. És el món industrialitzat, ric i poderós qui ha portat al planeta i a la humanitat als grans problemes actuals i, per tant, és aquest món qui té la responsabilitat ben principal de contribuir a canviar les tendències i a implementar les solucions a nivell mundial.

Però és que a més a més:

39. We recognize that planet Earth and its ecosystems are our home and that “Mother Earth” is a common expression in a number of countries and regions, and we note that some countries recognize the rights of nature in the context of the promotion of sustainable development. We are convinced that in order to achieve a just balance among the economic, social and environmental needs of present and future generations, it is necessary to promote harmony with nature.

40. We call for holistic and integrated approaches to sustainable development that will guide humanity to live in harmony with nature and lead to efforts to restore the health and integrity of the Earth’s ecosystem.

no solament renovem compromisos sinó que, efectivament i tal com ja em subratllat, marquem un sensible canvi de rumb, com afirma aquest article 40!

III. ECONOMIA VERDA EN EL CONTEXT DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

56. We affirm that there are different approaches, visions, models and tools available to each country, in accordance with its national circumstances and priorities, to achieve sustainable development in its three dimensions which is our overarching goal. In this regard, we consider green economy in the context of sustainable development and poverty eradication as one of the important tools available for achieving sustainable development and that it could provide options for policymaking but should not be a rigid set of rules. We emphasize that it should contribute to eradicating poverty as well as sustained economic growth, enhancing social inclusion, improving human welfare and creating opportunities for employment and decent work for all, while maintaining the healthy functioning of the Earth’s ecosystems.

Aquesta definició final d’economia verda ha requerit hores i més hores de discussió per ser finalment acceptada pels països en desenvolupament (el G77). Com a metodologia i període tàctic (que no estratègic) vers un definitiu desenvolupament sostenible em sembla, finalment, un pas prou significatiu ì ben equilibrat que, molt probablement, anirà implementant moltes noves realitats en els propers anys.  Que l’economia verda que el nord industrialitzat, ric i poderós del món vol portar a la pràctica per tal de fer més ambientalment sostenible la seva pròpia i tant insostenible petjada ecològica, s’estengui al sud del món -tot contribuint indestriablement a l’eradicació de la pobresa-, dependrà, principalment, de que el nord assumeixi les responsabilitats històriques i presents que ja hem subratllat.

Com que en aquesta definició hi surt el concepte tabú del creixement econòmic sostingut (que en el document apareix -afortunadament molt poques vegades ja- gairebé sempre amb el següent llenguatge: “sostingut, inclusiu i equitatiu creixement econòmic”) això em permet i m’obliga a comentar el següent: l’ortodòxia sostenible ens demana  -ho he defensat i ho seguiré defensant insistentment- defenestrar aquest concepte; emperò el cert és que no tenim encara l’alternativa paradigmàtica a aquest funcionament i, a més a més i en qualsevol cas, quan la tinguem requeriria primer el decreixement dels que ja han crescut i molt al llarg de la història i, encara, creixements no menors en els terrenys de les infraestructures i els serveis bàsics en els països en desenvolupament.

Mai fins ara un text de NNUU havia solucionat tant bé aquest repte tant esquerp i que tant sens resisteix!

I ja posats a destacar una altra tema ben positiu i ben relacionat, l’article 38:

38. We recognize the need for broader measures of progress to complement gross domestic product, GDP, in order to better inform policy decisions, and in this regard we request the United Nations Statistical Commission, in consultation with relevant United Nations system entities and other relevant organizations, to launch a programme of work in this area building on existing initiatives.

deixa ja escrit un dels passos imprescindibles per tal de que el paradigma econòmic dominant però obsolet pugui anar sent enterrat.

IV. MARC INSTITUCIONAL PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (MIDS-IFSD)

L’apartat més important del document per a una persona que, com jo, creu que davant de les crisis globals tan importants que tenim plantejades cal, més que mai, la construcció d’un Governament Democràtic Mundial.

I no només puc dic que estic d’acord ara, a posteriori, sobre com ha quedat, perquè, en allò més important, estructurarà NNUU en la forma que jo mateix m’atrevia a proposar en el post del 28-05-12, abans de Rio+20, i com jo mateix veia com s’anava conformant a Rio+20 en el post escrit, des d’allà, del 18-06-12. Posts que podeu òbviament llegir dins d’aquest mateix blog!

Dos apartats “chapeaux” de contingut profund, encertat i prou “enfortidors” de NNUU i de la necessitat de governament  mundial democràtic:

A. Strengthening the three dimensions of sustainable development

75. We underscore the importance of a strengthened institutional framework for sustainable development which responds coherently and effectively to current and future challenges and efficiently bridges gaps in the implementation of the sustainable development agenda. The institutional framework for sustainable development should integrate the three dimensions of sustainable development in a balanced manner and enhance implementation by, inter alia, strengthening coherence, coordination, avoiding duplication of efforts and reviewing progress in implementing sustainable development. We also reaffirm that the framework should be inclusive, transparent and effective and that it should find common solutions related to global challenges to sustainable development.

B. Strengthening intergovernmental arrangements for sustainable development

77. We acknowledge the vital importance of an inclusive, transparent, reformed, strengthened and effective multilateral system in order to better address the urgent global challenges of sustainable development today, recognizing the universality and central role of the United Nations and reaffirming our commitment to promote and strengthen the effectiveness and efficiency of the United Nations system.

passant per un article dedicat a l’ECOSOC que podria desencadenar la seva eternament demanada i imprescindible reforma

Economic and Social Council

83. We commit to strengthen the Economic and Social Council within its mandate under the Charter, as a principal organ in the integrated and coordinated follow-up of the outcomes of all major United Nations conferences and summits in the economic, social, environmental and related fields, and recognize its key role in achieving a balanced integration of the three dimensions of sustainable development. We look forward to the review of the implementation of General Assembly resolution 61/16 on the strengthening of the Economic and Social Council.

ens acaben portant als articles més importants (definitoris del seu emmarcament dins de la institució i de les seves atribucions fonamentals) corresponents a las dues peces clau del MIDS-IFSD, i que han quedat així:

High-level political forum

84. We decide to establish a universal intergovernmental high-level political forum, building on the strengths, experiences, resources and inclusive participation modalities of the Commission on Sustainable Development, and subsequently replacing the Commission. The high-level political forum shall follow up on the implementation of sustainable development and should avoid overlap with existing structures, bodies and entities in a cost-effective manner.

en aquest cas amb un text definitori dels més difícils i elaborats que hom pot trobar en el document i que, en la fase final, va contar amb la ploma de l’ambaixador mexicà Luis Alfonso de Alba, primer director del Consell de Drets Humans al qual, i creuem els dits per tal de contribuir-hi, vol apuntar clarament aquest nou òrgan de les NNUU. En la mesura que la sostenibilitat inclou també el pilar econòmic, podria ser, fins i tot, la manera de que l’economia entrés, d’una vegada per totes, per una porta gran i important a les NNUU!

C. Environmental pillar in the context of sustainable development

87. We reaffirm the need to strengthen international environmental governance within the context of the institutional framework for sustainable development, in order to promote a balanced integration of the economic, social and environmental dimensions of sustainable development as well as coordination within the United Nations system.

88. We are committed to strengthening the role of the United Nations Environment Programme (UNEP) as the leading global environmental authority that sets the global environmental agenda, promotes the coherent implementation of the environmental dimension of sustainable development within the United Nations system and serves as an authoritative advocate for the global environment. We reaffirm resolution 2997 (XXVII) of 15 December 1972 which established UNEP and other relevant resolutions that reinforce its mandate, as well as the 1997 Nairobi Declaration on the Role and Mandate of UNEP and the 2000 Malmö Ministerial Declaration. In this regard, we invite the General Assembly, at its sixty-seventh session, to adopt a resolution strengthening and upgrading UNEP in the following manner […]

Efectivament no s’ha transformat el PNUMA-UNEP en una nova agència especialitzada del sistema de NNUU com volien Europa i Àfrica. Una bona noticia pel qui escriu. Composició universal del seu màxim òrgan de govern, mandat clar i fort, pressupost que haurà de créixer molt substanciosament, etc. em semblen “més que suficients, i molt millor manera d’empoderament” que continuant donant vida incrementant l’obsolet món de les agències especialitzades (en orbites pròpies i aïllades) de les NNUU.

V. MARC PER A L’ACCIÓ I SEGUIMENT

Sense ni espai ni temps com per entrar en gairebé cap detall, estem aquí davant de l’agenda global per a l’acció més holística i actualitzada de la que ens dotem, per primera vegada, durant aquest segle XXI; ordenada a la meva manera (i entre parèntesi alguns comentaris meus sobre algunes significances importants sempre, naturalment, des del meu punt de vista):

Població i salut (els desafiaments cap els 9.000 milions)

Alimentació (un apartat crucial i molt ben definit i contemplat)

Aigua i sanejament

Eradicació de la pobresa

Treball i protecció social universal per a tothom (escrit a casa nostra, ara i avui, sona revolucionari; i inserit en un document cap al desenvolupament sostenible, el fa, probablement, el més equilibrat escrit mai a NNUU des del punt de vista del pilar social de la sostenibilitat)

Energia (des incentivant els subsidis sobre polítiques no renovables i no eficients)

Oceans i mars

Ciutats i assentaments humans

Canvi Climàtic (llenguatge fort però sense entrar en el fons del problema del bloqueig de les negociacions dins de la Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic)

Biodiversitat

Desertificació

Residus

Producció i Consum Sostenibles (desencallant la celebració d’una dècada sobre el tema; cosa que havia estat bloquejada fins ara)

Equitat de gènere i empoderament de les dones

es concretarà en els

B. Sustainable Development Goals, SDG

uns Objectius de Desenvolupament Sostenible que no s’han definit explícitament (com algú pretenia), de pressa i corrents i per salvar la cara d’algú durant la pròpia Rio+20, i que, a partir d’ara i dins del funcionament normal de les NNUU, es definiran participadament, conjuntament amb la revisió aprofundida dels ODMs, tot definint el que serà l’agenda post 2015 de les NNUU; probablement la més important de la qual ens hàgim dotat mai com a humanitat sencera (la qual cosa no és un mèrit en si mateix, sinó la resposta imprescindible a una realitat que ho reclama a crits).

Una agenda política global amb terminis polítics molt clars per ser posada en marxa per l’AG de les NNUU, durant el període 2012-14

El problema no era definir el futur que volem (potser seria impossible que ens poséssim d’acord, a nivell de món, sobre el futur que volem, en aquest moment històric multipolar, multinivell, multistakeholder i multidimensional), sinó definir els instruments institucionals i polítics que haurien de permetre caminar cap a la conformació i construcció consensuada del camí i del caminar realment  cap a un Desenvolupament Humà Sostenible.

Doncs vegem com ho fa el document; potser de la manera més seriosa que s’hagi fet en molt temps dins de NNUU i que, en definitiva, posa a l’Assemblea General de les NNUU (i a tots els stakeholders que s’hi puguin i vulguin aproximar) a treballar com potser mai ho ha hagut de fer mai (els subratllats són meus):

a)La reforma de l’ECOSOC i l’article 83

83.[…] We look forward to the review of the implementation of General Assembly resolution 61/16 on the strengthening of the Economic and Social Council.

b)El High Level Political Forum i l’article 86

86. We decide to launch an intergovernmental and open, transparent and inclusive negotiation process under the General Assembly to define the format and organizational aspects of the high-level forum with the aim of convening the first high-level forum at the beginning of the sixty-eighth session of the Assembly. We will also consider the need for promoting intergenerational solidarity for the achievement of sustainable development, taking into account the needs of future generations, including by inviting the Secretary-General to present a report on this issue.

c)La UNEP-PNUMA i l’article 88

88.[…]In this regard, we invite the General Assembly, at its sixty-seventh session, to adopt a resolution strengthening and upgrading UNEP in the following manner:

(a) Establish universal membership in the Governing Council of UNEP, as well as other measures to strengthen its governance as well its responsiveness and accountability to Member States;

(b) Have secure, stable, adequate and increased financial resources from the regular budget of the United Nations and voluntary contributions to fulfil its mandate;

(c) Enhance the voice of UNEP and its ability to fulfil its coordination mandate within the United Nations system by strengthening UNEP engagement in key United Nations coordination bodies and empowering UNEP to lead efforts to formulate United Nations system-wide strategies on the environment;

[…]

d)Els oceans i els mars i l’article 162

162. We recognize the importance of the conservation and sustainable use of marine biodiversity beyond areas of national jurisdiction. We note the ongoing work under the General Assembly of an ad hoc open-ended informal working group to study issues relating to the conservation and sustainable use of marine biological diversity beyond areas of national jurisdiction. Building on the work of the ad hoc working group and before the end of the sixty-ninth session of the General Assembly we commit to address, on an urgent basis, the issue of the conservation and sustainable use of marine biological diversity of areas beyond national jurisdiction, including by taking a decision on the development of an international instrument under the United Nations Convention on the Law of the Sea.

e)Producció i consum sostenibles i l’article 226

226. We adopt the 10-year framework of programmes on sustainable consumption and production patterns, as contained in document A/CONF.216/5, and highlight that the programmes included in the 10-year framework are voluntary. We invite the General Assembly, at its sixty-seventh session, to designate a Member State body to take any necessary steps to fully operationalize the framework.

e)Els SDGs i l’article 248

248. We resolve to establish an inclusive and transparent intergovernmental process on sustainable development goals that is open to all stakeholders, with a view to developing global sustainable development goals to be agreed by the General Assembly. An open working group shall be constituted no later than at the opening of the sixty-seventh session of the Assembly and shall comprise 30 representatives, nominated by Member States from the five United Nations regional groups, with the aim of achieving fair, equitable and balanced geographic representation. At the outset, this open working group will decide on its methods of work, including developing modalities to ensure the full involvement of relevant stakeholders and expertise from civil society, the scientific community and the United Nations system in its work, in order to provide a diversity of perspectives and experience. It will submit a report, to the sixty-eighth session of the Assembly, containing a proposal for sustainable development goals for consideration and appropriate action.

f)El finançament i els articles 255 i 256

255. We agree to establish an intergovernmental process under the auspices of the General Assembly, with technical support from the United Nations system and in open and broad consultation with relevant international and regional financial institutions and other relevant stakeholders. The process will assess financing needs, consider the effectiveness, consistency and synergies of existing instruments and frameworks, and evaluate additional initiatives, with a view to preparing a report proposing options on an effective sustainable development financing strategy to facilitate the mobilization of resources and their effective use in achieving sustainable development objectives.

256. An intergovernmental committee, comprising 30 experts nominated by regional groups, with equitable geographical representation, will implement this process, concluding its work by 2014.

Comentari  final

Durant la Cimera pròpiament dita (amb el document tancat i aprovat el dimarts 19 de juny allà les 13h!) les declaracions contradictòries i els debats sobre si fracàs si o fracàs no es van anar succeint!  Fins i tot el SG de les NNUU, tal com he començat comentat, es va contradir.

Doncs bé, citant-lo a ell mateix en l’article al NYT del 23 de maig passat:

Fortunately, we have a second chance to act. In less than a month, world leaders will gather again in Rio — this time for the U.N. Conference on Sustainable Development, or Rio+20. And once again, Rio offers a generational opportunity to hit the reset button: to set a new course toward a future that balances the economic, social and environmental dimensions of prosperity and human well-being.

m’atreveixo a dir que el text en si mateix aprovat no és, pròpiament, la segona oportunitat a la que es referia el SG, però si que pot ser perfectament el començament, menys espectacular, d’aquest nou camí, d’aquest nou rumb cap al Desenvolupament Humà Sostenible!

PS: fotografia de la mesa del plenari del dimarts 19 de juny al migdia, en el qual es va aprovar el document final de Rio+20; el Ministre d’Afers Exteriors de Brasil, Antoni de Aguiar Patriota, es dirigeix al plenari després d’obtenir l’aprovació!

Xerca; 25 de juny de 2012

Des de Rio+20 (diumenge 17 de juny): ‘no canviant res potser canviaran algunes coses”

18 juny

Espero que ningú hagi vingut a mirar el blog! La meva intenció (malgrat que advertia que era això: una intenció) no s’ha pogut materialitzar, per primera vegada, fins avui i, de fet, de pressa i corrents. I ves a saber si tindrà o no continuïtat; com a mínim des de Rio.

Notes prèvies a mena de crònica i dels perques del meu tipus de seguiment personal

Porto a Rio de Janeiro des del passat dimecres 13 de juny a les 5:30h de la matinada! A les 9h estava registrat i accedia per primera vegada al Riocenter (el lloc de la Conferència Oficial) d’on pràcticament no m’he mogut i que encara no conec, ni molt menys, del tot. Després veurem perquè.
El que coneixem i coneixerem històricament com la Cimera de Rio+20 és, primer que res, un gran batibull. Un amic de NGLs (el servei de NNUU de relació amb les ONGs) em deia que estàvem a la “mare de totes les conferencies”…i, molt probablement, no exagerava.

Però parlar de Rio+20 seria parlar de moltes altres coses; de tantes, que és impossible que una persona pugui parlar de totes; l’escala de Rio+20 no és humana.

En efecte, només des del punt de vista de la Cimera Oficial de les NNUU que es celebra al citat  Riocenter (a més d’una hora d’autobús de les possibilitats normals de vida a la ciutat), tots els seus entorns geogràfics i polítics son molt més grans i tenen moltes més dimensions que el que es estrictament la cimera oficial.

Els pavellons dels estats i de les institucions intergovernamentals; la zona dels Grups Principals (Major Groups) on, precisament des de Rio 92, tenen les seves activitats pròpies les ONGs, les dones, els sindicats, els pobles indígenes, etc. Activitats que, políticament, després es sintetitzaran davant dels estats amb, cada vegada més, incidència real sobre els textos oficials finals. 

Però a més a més, a dues hores de temps en autobús des de Riocenter, tenim la Cimera dels Pobles (la Cimera organitzada en l’entorn polític del Fòrum Social Mundial i que aquesta vegada viu totalment d’esquenes i a part de la Cimera Oficial); espero visitar-la, com els citats pavellons de les organitzacions intergovernamentals, els darrers dies del procés, quan la presencia dels caps d’estat i de govern facin mes difícil l’accés, molt transparent fins ara, a les negociacions oficials finals del text que haurien d’aprovar aquests caps d’estat o de govern. Això serà del 20 al 22 de juny. 

Si dibuixessin en un rectangle geogràfic polític tots els elements que acabo de citar, la meva vida s’hauria viscut en un puntet difícil de visualitzar: la sala on s’ha negociat el tema del Marc Institucional per al Desenvolupament Sostenible, MIDS-IFSD. Hores i hores de negociacions però que per mi, son una manera de veure i analitzar on son capaços, i on no, d’arribar els estats actuals en els temes de Governament per a un Desenvolupament Sostenible.

A banda de que tothom que em coneix sap que aquests son els temes que a mi més m’interessen i que, per a mi, son els més importants per afrontar les grans crisis i reptes globals actuals, crec que només el seguiment d’un punt específic es física i humanament  possible des d’un punt de vista personal; però, a la vegada, et permet, pel tema en si i per l’extrapolació que en pots fer per als  altres temes -perquè els negocien els mateixos estats-, treure conclusions i aprenentatges propis d’un procés com el que tinc la sort de poder viure.   

Les tres fases de la Cimera oficial

Tot el procés relacionat amb la cimera oficial de NNUU passa, de fet, per tres grans fases:

a)      la primera el PrepCom 3 que va començar el dimecres 13 i es va acabar a la nit del divendres 15 tal i com estava previst – hi hauria més que alguna cosa a comentar sobre això però ho deixaré per un informe polític general, sobre tot plegat, que intentaré escriure durant el mes de juliol.

Si veníem de la darrera negociació informal a Nova York amb un 25% d’articles acordats i un 75%  molt bloquejats, el PrepCom 3 de Rio hauria acabat amb un 30% d’articles acordats, però que relativament serien més perquè, d’una banda, el nombre d’articles no hauria parat de créixer i, perquè d’altra banda, dins dels bloquejats, en bastants casos, s’hauria avançant significativament en molts d’ells cap a possibilitats de consens.

Són aquests avenços substantius els que ens permeten  imaginar alguna llum al final del túnel. Si més no les meves molts baixes expectatives sobre el procés han augmentat una mica des de soc aquí.

b)      la segona fase –la menys clara formalment parlant- es la que va des de la finalització del PrepCom 3 fins al començament formal de la Conferencia el proper dimecres 20 de juny, ja amb la presencia de caps d’estat i de govern o de representacions dalt nivell en el seu nom.

En aquesta segona fase, en la tradició no escrita de NNUU, el país hoste, Brasil en aquest cas, agafa el lideratge del procés.

I així ho ha fet i, a més a més, d’una forma clara, rotunda i, com diríem en català, sense masses manies ni miraments. El dissabte 16 al migdia, el ministre d’assumptes exteriors de Brasil (en el cas brasiler, una de les autoritats claus del país) comunicava la seva ferma voluntat de liderar el procés, posava com a termini per arribar a un document final, el dilluns 18 a la nit abans de l’arribada de caps d’estat i de govern, i per assolir aquest objectiu posava a treballar totes les energies negociadores. Anunciava la distribució immediata d’un nou document que, en una estructura pràcticament idèntica a la utilitzada fins a aquell moment:  recollia els avenços fonamentals, sobretot els consensos fonamentals assolits; esborrava gairebé definitivament els temes en els que no hi havia hagut manera d’acostar posicions. Es continuaria treballant essencialment en els mateixos grups negociadors que fins llavors, però es deixaria de fer-ho en la dinàmica de cerca de textos de consens (en la metodologia de claudàtors, esborrar, afegir, etc.) i només es discutiria políticament sobre les grans opcions polítiques possibles, deixant per Brasil l’elaboració del text final com a tal text.

c)      Aquí estem en aquests moments, quan a mitja tarda del diumenge escric aquestes ratlles tot esperant la reunió de la nit en que la presidència del grup negociador del MIDS-IFSD, pretén tancar definitivament aquesta part del text; en comptes doncs d’anar a les platges d’Ipanema o Copacabana els delegats, i alguns companys i companyes de la societat civil que seguim el procés, no sortiran ni sortirem d’aquí (Riocenter) fins a altes hores de la nit.

L’estat actual (diumenge 17 de juny) i una possible previsió final del nou MIDS-IFSD

No voldria caure en l’auto contemplació però tampoc tindria sentir no referir-me al meu post del 28 de maig: “Un governament democràtic mundial per a un desenvolupament humà sostenible”; potser les similituds entre la meva visió – proposta d’aquell post i el que previsiblement podria aprovar-se, és el que ha augmentat la meva expectativa final sobre el procés. Suposo que es lògic o humà que sigui així, però potser no és objectiu.

L’ECOSOC ha de ser el Consell on els tres pilars del desenvolupament sostenible (el social, l’ambiental i l’econòmic) siguin contemplats al mes alt nivell normatiu de les NNUU.

La nova peca clau per assolir aquest objectiu, sense tocar la Carta de les NNUU, es crea, a partir de la desgastada Comissió de Desenvolupament Sostenible, com un nou Òrgan d’Alt Nivell universal sota el paraigües de l’ECOSOC i que, a la vegada, ajudi a empoderar el propi ECOSOC (imprescindible no perdre aquesta peca de NNUU; el seu talo dÁquiles que algun dia aconseguíem sanar); el nom del nou òrgan potser que fins i tot no es tanqui aquí i ho faci en el futur l’AG de les NNUU; però les seves finalitats i funcions si que s’han definit i, al meu parer, son un avenç important..

NNUU ha entès i assumit finalment el concepte de desenvolupament sostenible amb les seves tres indeslligables dimensions i, per això, l’altra pas que donarà serà la d’incrementar notablement la realitat política i instrumental del Programa de les NNUU per al Medi Ambient (PNUMA-UNEP), com a màxim òrgan de NNUU pel que fa al pilar mediambiental. No es donarà el pas de transformar-lo en agencia especialitzada (com voldria la UE), però per al qui escriu això es una bona noticia; molt millor un programa realment fort política i instrumentalment parlant, que una nova agencia aïllada en la seva orbita particular. Ho profunditzarem un altre dia.

Seguirà quedant una gran assignatura pendent; el pilar econòmic; com és la vida!, com és la història!; el gran pecat original de deixar que les institucions de Bretton Woods tinguessin independència total respecte a NNUU continuarà fent que, a NNUU, la sostenibilitat que continuarà liderant amb nova sang i, sobretot, amb noves arteries i venes, tingui una malaltia romanent que és la seva incapacitat de liderar-ne, també, el pilar econòmic.

Ja ho sé; jo també ho diria: així no avancem gens; però en la situació política i econòmica mundial actual, tornant al meu possibilisme del post del 28 de maig, i després de seguir aquest any i mig de negociacions i de viure en directe, aquests dies, com les posicions del G77 i Xina, duna banda, i dels EUA de l’altra (la UE cada vegada pinta menys en més coses) eren capaços de no canviant res canviar potser algunes coses, em fan escriure avui en un to optimista que, soc del tot conscient, que pot estar condicionat pel síndrome d’Estocolm.

Xerca; 17 de juny de 2012; Rio de Janeiro

%d bloggers like this: