Tag Archives: Informes Internacionals

Metes i indicadors ODS: 230 indicadors mesuraran l’estat de desenvolupament de la humanitat en els propers 15 anys

5 abr.

El camí de construcció d’una agenda política com la del desenvolupament post 2105 té molts viaranys. Si, ja tenim -i fins i tot hi ha qui ja se’ls ha aprés-, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que defineixen, de fet, els eixos a recórrer per tal d’assolir una millora substantiva en l’estat de desenvolupament global de la humanitat en la perspectiva 2030.

Però actualment tenim tota una experiència prèvia -la corresponent als ODMs 2015- que en alguns aspectes va funcionar molt bé i que, per tant i lògicament, s’està tornant a seguir ara. Pel que fa als temes de desenvolupament sostenible, la Comissió de Desenvolupament Sostenible de les NNUU (creada a Rio 92 i dissolta a Rio+20 -avui no toca recordar ni analitzar per què-) va ser precursora de la cultura dels indicadors relatius a l’anomenada Agenda o Programa 21.

Doncs bé, és en aquest context i amb aquest bagatge que en el següent link:

http://unstats.un.org/sdgs/iaeg-sdgs

hi podem llegir textualment:

“On 6 March 2015, at its forty-sixth session, the United Nations Statistical Commission created an Inter-agency and Expert Group on SDG Indicators (IAEG-SDGs), composed of Member States and including regional and international agencies as observers. The IAEG-SDGs will provide a proposal of a global indicator framework (and associated global and universal indicators) for consideration by the Statistical Commission at its forty-seventh session in March 2016”.

i, a continuació, podem veure que aquesta IAEG-SDGs ha fet la seva feina i que, ara, un any després, la sessió 47 de la UN Stastitical Comission ha aprovat i tramés als òrgans pertinents de les NNUU la proposta que se li havia demanat!

Què tenim doncs ara mateix? Probablement la visió més complerta que el sistema de les NNUU és capaç de definir del que voldrà dir haver assolit el nivell de desenvolupament desitjat en els propers 15 anys.

Com es va fer amb els ODMs, la proposta assigna a cada un dels 17 ODS unes metes concretes que, i valgui la redundància, concretin el que es vol assolir amb l’ODS corresponent i, després, de cada meta, es defineixen els indicadors mesurables que permetran mesurar (i valgui la redundància) i, per tant, avaluar, el grau d’assoliment de cada meta.

Així, per exemple, pel:

 

Goal 1. End poverty in all its forms everywhere

 

la primera de les 7 metes que se li associen és:

 

1.1 By 2030, eradicate extreme poverty for all people everywhere, currently measured as people living on less than $1.25 a day

 

que, en aquest cas, té associat un únic indicador que és el següent:

 

1.1.1 Proportion of the population below the international poverty line, disaggregated by sex, age group, employment status and geographical location (urban/rural).

 

Doncs bé en el text que hom pot trobar a:

http://unstats.un.org/unsd/statcom/47th-session/documents/2016-2-SDGs-Rev1-E.pdf

i de les pàgines de la 39 a la 62 (el darrer annex del document) hi ha la llista final complerta del resultat del treball realitzat que suposa un conjunt de 230 indicadors!

 

Captura

 

Xerca; Barcelona 5 d’abril de 2016

“Una Humanitat, una responsabilitat compartida”: Primera Cimera Humanitària Mundial de les NNUU; Estambul, Maig 2016

14 març

Del 23 al 26 de maig propers tindrà lloc a Estambul aquesta 1a Cimera Humanitària Mundial de les NNUU. El seu link:

https://www.worldhumanitariansummit.org/

Aquestes NNUU que en alguna de les seves etapes no massa llunyanes (administració Bush) volgueren ser relegades, únicament, al paper d’agència humanitària internacional, s’han de plantejar ara, ineludiblement, què fer quan el seu treball humanitari les desborda tan àmpliament; les desborda a elles i ens desborda a totes i a tots en la mesura que totes i tots compartim una part de responsabilitat respecte a una humanitat que és una, però que, malauradament, viu uns anys on la quantitat i les característiques de conflictes i crisis de tota mena s’estenen com una mena de plaga inexorable.

(No entro específicament en el tema de la resposta europea a la crisis dels refugiats del conflicte de Síria, perquè mai he treballat mínimament els temes europeus i no em sento capacitat per dir-hi la meva, però evidentment comparteixo l’avergonyiment en que estem submergits la majoria de ciutadans que rebem la qualificació, de vegades no sabem pas si volguda, d’europeus.)

Tot i així la organització d’aquesta cimera no ha estat pas un camí de roses; el vell debat segons el qual entrar en segons quins conflictes pot ser una “ingerència humanitària” no esta pas del tot superat; com no ha estat encara assumit del tot, ni molt menys, que les NNUU tinguin la Responsabilitat de Protegir, R2P (concepte i activitat que, amb moltes dificultats principalment en el Consell de Seguretat, intenta obrir-se camí en el sí de les NNUU 10 anys després, en aquest cas, de que el concepte fos introduït -reforma de les NNUU del 2005- i es volgués començar a aplicar)

Però potser perquè la R2P no dona encara, ni molt menys, prou de si, durant l’any 2015 més de 125 milions d’humans varen necessitar ajut humanitari, 60 milions d’humans varen ser obligats a sortir de casa seva, 37 països es veieren afectats i es varen necessitar 20.000 milions de US$ per tal que les NNUU i la comunitat internacional pogués fer, mínimament, una certa tasca pal·liativa davant de tant i tant patiment. El nombre de ser humans afectats s’ha duplicat entre les darreres dècades (molts més conflictes i més i més catastròfics desastres naturals); el nombre de refugiats és, per primera vegada a la contemporaneïtat, més gran que després de la 2a guerra mundial. La OCHA (Oficina de Coordinació pels Afers Humanitaris de les NNUU) acaba de fer públic, precisament, l’informe: “Global Humanitarian Overview 2016” que fa feredat només fullejar; el trobareu a:

http://www.unocha.org/

 

Informe del SG de les NNUU i Agenda per la Humanitat

Com es habitual i gairebé preceptiu, fa poques setmanes el SG de les NNUU va fer públic l’informe a partir del qual es realitzarà el treball de la cimera. L’informe porta per títol aquesta frase que ja tant hem citat: “Una humanitat, una responsabilitat compartida” i el podeu trobar a:

https://www.worldhumanitariansummit.org/whs_sgreport

El SG de les NNUU hi acaba proposant una “Agenda per la Humanitat” que, amb els canvis que el treball de la cimera hi pugui introduir, seria el màxim resultat esperable de la propera Cimera d’Estambul, i que passaria a formar de totes les agendes que les NNUU (en aquest final d’etapa tant actiu del mandat de Ban-ki Moon al capdavant de la organització) hauran posat sobre la taula en la direcció cap al 2030. Moltes agendes per a molts reptes!

Sens convida a seguir participativament els preparatius i els treballs de la conferència tot seguint el hashtag: #ShareHumanity

 

WHS

 

Xerca; Barcelona, 14 de març de 2016

“L’ajut humanitari en un món sota el foc -de les guerres-“

16 març

Hem començat aquest 2015 amb un conjunt d’informes que, malgrat que habituals any a any, ens parlen de xifres que, quan hi poses el concepte darrera i hi penses un instant més de lo normal, ens fan posar la pell de gallina i, desgraciadament, ens porten a tornar pensar, concloure i dir que el món no para d’empitjorar; no para d’empitjorar perquè cada vegada hi ha més i més sers humans que, per un motiu o un altre, pateixen i pateixen molt -més cada dia que passa!

L’informe sobre “Els Drets Humans al Món 2014-15” d’Amnistia Internacional (de més impacte mediàtic), l’informe de l’ACNUR-UNHCR (Alt Comissionat de les NNUU per als Refugiats – United Nations High Commissioner for Refugees) amb dades de mitjans del 2014 (Mid-Year Trends 2014), l’informe de la Sra. Kyung-Wha Kang, representant de la OCHA (Oficina per a la Coordinació dels Afers Humanitaris) del UNHCR, davant del 3r Congrés Humanitari de Viena (amb el títol concret que aquesta vegada he utilitzat com a títol del post d’avui: “L’ajut humanitari en un món sota el foc”) celebrat el passat 6 de març, etc. ens condueixen, en paraules textuals d’aquesta representant, al “sentiment de que xoquem contra una paret”!

Algunes dades, alguns titulars (alguns d’ells coneguts i recollits pels mitjans de comunicació) que resumirien els continguts d’aquests informes i que fan ben entenedor el sentiment dominant d’impotència :

  • Més de 50 milions de refugiats al món; mai n’hi havia hagut tants des de després de la 2a guerra mundial
  • Més de 100 milions de persones que necessiten ajut humanitari; xifra que s’ha multiplicat per tres en els darrers 10 anys
  • Es requeririen uns 18.000 milions de US$ (xifra que s’ha multiplicat per sis en els darrers 10 anys) per tal d’atendre les necessitats d’aquestes persones que necessiten l’ajut humanitari
  • 30 conflictes amb violència en el món; dels quals 16 són considerats com a guerres amb més de 1000 morts per any
  • El 2013 varen ser atacades al món 474 persones que treballen en organitzacions humanitàries de la societat civil en zones de conflicte; 155 varen perdre la vida
  • ……

Fa feredat! I no és, apunta aquesta representant, que els donants habituals hagin deixat de fer-ho és que, evidentment, les xifres s’han disparat de tal manera que les necessitats augmenten tant que, actualment, “no hi ha pas manera d’arribar-hi”. Pensem que l’ordre de magnitud econòmic anterior ha arribat ja al nivell del de funcionament de tot el sistema de les NNUU.

I tot això clar, lligat fonamentalment a un augment creixent de guerres en el món; de les principals de les quals tenim el seu nom al cap: Síria, Iraq, Sudan del Sud, República Centreafricana.

El director general de la Creu Roja Internacional afirma davant d’aquesta situació: “El món s’enfronta a transformacions dràstiques i la política no esta a l’alçada”. Un frase que hem més o menys escrit desenes de vegades perquè, a més a més, és pot estendre perfectament a moltes de les realitats actuals en el món.

Salil Shetty, d’Amnistia Internacional, torna a posar el dit a la llaga i reclama que el dret de vet no sigui aplicable dins del Consell de Seguretat de les NNUU quan es tracti de valorar i prendre decisions en les que les NNUU tenen, en les que la comunitat internacional ha assumit, la “Responsabilitat de Protegir”.  En el 70è aniversari de les NNUU és més clar i evident que mai que el Consell de Seguretat esta concebut per la post segona guerra mundial i potser fins i tot per la guerra freda, però en el món multipolar d’avui, i després de que s’hagi sembrat tanta iniquitat en el món durant més de 25 anys, el Consell ha d’afrontar altres reptes i, per tant, ha de canviar substancialment.

Cadascun de nosaltres però ha de deixar arribar les dades i xifres anteriors al cap, no acostumant-nos-hi mai, i posant-hi sempre els rostres que ens les han de fer arribar al nostre cor i transformar-lo en motor de canvi.

mosul

Xerca; 16 de març de 2015

Dones i NNUU: de Beijing 1995 a la CSW59 2015. Planeta 50-50 pel 2030!

9 març

Ahir, diumenge 8 de març, el dia internacional de les dones!

 

D’avui, dilluns 9 de març, fins al divendres 20 de març, és reunirà la 59 edició de la CSW (Comissió Social de la Dona) de les NNUU, creada l’any 1946 per l’ECOSOC (de les pròpies NNUU).

No tinc la perspectiva històrica ni el coneixement suficient per valorar que ha suposat el treball d’aquesta comissió, al llarg dels anys, en la condició actual de les dones al món.

Emperò, no tinc cap dubte que devia jugar un paper important en la convocatòria de la 4a Cimera de les NNUU sobre la Dona que es va celebrar, ara fa 20 anys, a Beijing 2015.

http://www.un.org/womenwatch/daw/beijing/platform/

 

Aquesta Cimera i la seva “Declaració i Pla d’Acció”

http://www.unwomen.org/~/media/headquarters/attachments/sections/csw/pfa_e_final_web.pdf

forma part de les Cimeres de l’anomenada “època d’or” de les NNUU (que començà amb la Cimera de Rio 1992) i, de la qual, aquesta Cimera concreta de Beijing n’és un altre dels exponents més importants. En la mencionada reunió que comença avui a Nova York, s’analitzarà aquella Declaració i Pla d’Acció, el seu estat d’implementació i, sens dubte, se’n realitzarà la seva actualització tenint en compte les noves realitats i els nous reptes.

 

En la meva experiència de treball als voltants de les NNUU durant els primers anys d’aquest segle XXI si que puc afirmar, sense dubtar-ho, que aquella Cimera, de la qual aquest 2015 en celebrem el seu 20 aniversari, marca un abans i un després en el pes i el paper actiu de la dona en el món. Puc constatar, ben clarament, que, des fa uns quants anys i actualment, no hi ha cap reunió internacional important (o no tant) en la qual les dones no hi facin sentir la seva veu com a tals dones.

No em pertoca a mi opinar aquí i avui sobre el to i el contingut d’aquesta veu…com no em tocaria, tampoc i per entendre’ns, fer-ho en relació a la del món sindical…però si que crec que aquest dies del 2015 són una gran oportunitat per afirmar que les dones estan molt més presents que mai en el món internacional i que això, en si mateix, és tant important que és més que suficient per celebrar-ho i, sobretot, per continuar-hi lluitant per mantenir-ho i incrementar-ho.

 

Com a preparació d’aquesta reunió que comença avui hi ha hagut, com és habitual, campanyes i documents previs. Només en remarcaré una: “La Campanya Planeta 50-50 pel 2030”

http://beijing20.unwomen.org/en/step-it-up

No n’he tingut mai cap dubte i em sembla que la pràctica ho ha demostrat com l’únic camí cap la paritat real dona-home. Només amb polítiques de discriminació positiva que exigeixin, arreu i en tot àmbit, circumstància i moment, la paritat estricta, aconseguirem assolir aquest objectiu.

dona

 

Xerca; 9 de març de 2015

Els resums per als responsables de polítiques del darrer informe de l’IPCC en castellà: RECURSOS – 3

2 març

Els idiomes continuen sent, moltes vegades, barreres per a molts de nosaltres.

Per això em sembla “noticiable” i oportú comentar avui, breument, que estan començant a sortir, en castellà, algunes parts del darrer Informe de l’IPCC.

Se’l coneix, recordeu, com el AR5 que, en castellà, seria l’IV5: l’Informe de Valoració 5. Podem trobar la visió general, en castellà -ja no ho repetiré més, en el ben entès que tots els links que posi avui condueixen a informació en castellà de l’IPCC-, a:

http://www.ipcc.ch/report/ar5/index_es.shtml

tot recordant que l’informe en qüestió té tres volums i un quart de síntesi dels altres tres. I que són la base científica de les actuals negociacions sobre canvi climàtic que haurien de culminar a París 2015, a finals de novembre i començaments de desembre. Per tant són un recurs imprescindible per a tothom que vulgui seguir d’a prop i amb criteri les esmentades negociacions.

El primer volum és el de les BASES FÍSIQUES del Canvi Climàtic. Es va fer públic a finals del 2013 i ara tenim a la disposició el “Resum per a responsables de polítiques” que, per tant, és un text relativament curt i a l’abast d’un públic ampli. El trobareu a:

http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar5/wg1/WG1AR5_SPM_brochure_es.pdf

El segon volum és el de “IMPACTES, ADAPTACIÓ I VULNERABILITAT” del Canvi Climàtic. Es va fer públic a començaments de l’any passat i en tenim a la disposició el corresponent “Resum per a responsables de polítiques” que podeu trobar a:

http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar5/wg2/ar5_wgII_spm_es.pdf

El tercer volum és el de “MITIGACIÓ” del Canvi Climàtic, de mitjans de l’any passat. El “Resum per a responsables de polítiques” està anunciat ja i es trobarà, suposo que molt aviat, en el primer link que teniu en aquest post, i clicant a la portada corresponent. El mateix que passarà amb l'”INFORME DE SÍNTESIS” que va aparèixer a finals de l’any passat.

IV5

Xerca; 2 de març de 2015

 

El canvi climàtic al C33 de la televisió catalana: RECURSOS-2

16 febr.

El programa “Latituds” del C33

La setmana passada (en concret el dijous passat) el Canal 33 emetia el segon programa de la nova temporada del programa “Latituds”:

www.tv3.cat/latituds

El seu director, en Jordi Vilardell, m’enviava aquest email dies abans:

 

“Latituds” torna el 5 de febrer al 33 amb nous capítols sobre drets humans, sostenibilitat i desenvolupament social.

El capítol “2015: en transició climàtica”  s’emetrà dijous 12 de febrer a les 23.00. Estem força contents de com ha quedat i esperem que ajudi a centrar el tema, a mobilitzar i prendre decisions.   

“Latituds” vol fomentar la reflexió i el debat sobre les activitats que poden millorar el món, donant visibilitat als que impulsen solucions a través de projectes concrets, i a especialistes de prestigi, i segueix amb especial atenció projectes d’ONGs i de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Els primers capítols de la nova temporada són: “Nous catalans del Raval”, “2015: en transició climàtica”, i “Música per la cohesió social”. 

Dijous a les 23.00 pel 33, “Latituds”, a partir del 5 de febrer.

Abraçades,

 

Jordi Vilardell

Latituds

www.tv3.cat/latituds

Televisió de Catalunya

 

El canvi climàtic al programa “Latituds”; programes del 2012 i el 2015

Vaig conèixer en Jordi Vilardell a finals del 2011. Estava treballant en un primer programa de “Latituds” dedicat al canvi climàtic. Em vàrem parlar força. Per a mi va ser una experiència molt interessant perquè per primera vegada vivia des de la gènesis fins a l’estrena d’un programa de televisió….dedicat en aquest cas a un dels temes que més m’interessen actualment.

Per això aquest post de RECURSOS d’avui el dedico a aquests dos programes. Crec que fer-ho, em permet donar-hi un petit valor afegit més.

Simplement el de veure l’evolució des de la perspectiva mediàtica (en aquest cas de gran qualitat i professionalitat – ho avalen totes els premis rebuts pel programa i pel seu director-) del tractament d’un tema tan important i tan viu, en una distància temporal de només tres anys.

El 6 de maig del 2012 s’estrenava el programa titulat: “Afrontant el canvi climàtic”; el podeu veure aquí:

http://blogs.ccma.cat/latituds.php?itemid=45987

Gairebé tres anys després s’ha estrenat, el 12 de febrer del 2015, el programa titulat: “2015: en transició climàtica”; el podeu veure aquí:

http://blogs.ccma.cat/latituds.php?itemid=55113

Cadascú en pot treure les seves pròpies conseqüències!

 

latituds

 

Xerca; 23 de febrer 2015

PS1: perdoni el possible lector la possible vanitat de l’autor d’aquest post d’avui en la mesura que apareix en els dos programes; com és habitual amb mi no em sento satisfet de la meva participació personal; però en canvi si que estic convençut que els dos programes són molt bons i interessants

PS2: gràcies Jordi i que per moltes més “latituds”

Comentaris sobre l’objectiu de mitigació d’emissions que l’IPCC ha posat sobre la taula per a París 2015

10 nov.

Fa una setmana tot just podíem comentar el fet de la publicació de l’AR5 SYR (l’Informe de Síntesi de l’Informe de Valoració 5 de l’IPCC) i en podíem donar, al nostre parer, el seu missatge fonamental sota el títol “Ja tenim objectiu”.

Avui, havent pogut començar a llegir i a intentar comprendre millor les claus de l’informe, voldríem, també breument de moment, fer alguns comentaris contextualitzadors, en diferents sentits, de l’objectiu en qüestió.

Tenint en compte l’assumpció acceptada actualment “per tothom” de que les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant també, de la concentració dels mateixos a l’atmosfera terrestre, depèn dels següents factors (cito textualment l’AR5 SYR): “quantitat de població, activitat econòmica, estils de vida, us d’energia, tendències d’ús del sòl, tecnologia i política climàtica”, l’IPCC ha realitzat tota una sèrie de projeccions basades en aquests factors per descriure diferents possibles trajectòries o camins que poden seguir les emissions, i la concentració d’elles a l’atmosfera, al llarg del segle XXI. L’IPCC, les ha anomenat “Representative Concentration Pathways (Trajectòries Representatives de Concentracions), RCP”.

De totes les realitzades (directament per l’IPCC o recollides d’altres fonts d’investigació) per a l’IPCC només n’hi ha una, la RCP2.6 (molt restringent pel que fa a les emissions que es puguin emetre d’ara en endavant), que, d’acord amb l’informe AR5 SYR, permetria assegurar (-lykely (probablement)-; és la terminologia molt matisada que caracteritza tot l’AR5) que l’escalfament global es mantindria per sota o igual als 2 graus centígrads més, respecte a les temperatures de l’època pre industrial. Llindar de temperatura que, en teoria, mantindrien el canvi climàtic en unes condicions tolerables per la vida humana sobre el planeta.

En aquest context, l’IPCC remarca insistentment que, tenint en compte el que ja s’ha emès i acumulat fins ara i els seus efectes mesurables sobre la temperatura terrestre, s’observa gairebé una dependència lineal entre l’emissió i l’acumulació de més gasos d’efecte hivernacle i l’augment corresponent de la temperatura global, i continua establint la relació pràcticament lineal, doncs, entre 430ppm de concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i el no més de 2 graus centígrads d’augment de la temperatura a la superfície de la terra, respecte a les temperatures de l’època pre industrial.

Així doncs podem repetir més complertament el que destacàvem la setmana passada com l’objectiu:

“Per tal de mantenir la concentració de diòxid de carboni equivalent a l’atmosfera en el rang entre 430 i 480ppm i, per tant, probablement, la temperatura a la superfície terrestre no més de 2 graus centígrads per sobre de la temperatura pre industrial, el món ha d’haver reduït, l’any 2050, d’entre un 41 a un 72%  les seves emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (respecte a les seves emissions del 2010). I l’any 2100 d’entre un 78 a un 118%.”

que és el que diu resumidament la taula SPM.1 (pàgina SPM-23) i el que s’il·lustra a les figures SPM.5 i SPM.11 (pàgines SPM-31 i SPM-37) de la versió feta pública el diumenge 2 de novembre de l’AR5 SYR. S’adjunta a continuació la figura SPM.5:

 

Captura

 

 

Alguns comentaris sobre l’objectiu; a través del que ens diuen les mencionades taules i figures

 

Les figures citades (i una d’elles adjunta aquí) permeten aprofundir bastant en les característiques profundes de l’informe

 

  • L’IPCC ha fet un informe que parteix de la base que d’aquí a l’any 2050 no hi ha prou trajecte per assolir els objectius pretesos i, per tant, el 2100 passa a ser l’any de referència final sense ometre, emperò, una “definició clara” de l’objectiu intermedi imprescindible a l’any 2050

 

  • Fa temps que es parla de l’any pic, en el sentit de quin ha de ser l’any a partir del qual les emissions mundials ja no creixin més en cap cas i comencin a decréixer. Per a l’IPCC aquí no hi ha cap dubte, ni tant sols masses comentaris, el propi any 2020 en el qual ha d’entrar en vigor el que s’acordi a París 2015, ha de ser l’any pic. No es pot esperar més; qualsevol retard acabarà fent impossible els únics escenaris (trajectòries) acceptables

 

  • De forma probablement coherent amb el que diu l’Acord de Durban quan afirma que l’acord de París serà aplicable a totes les parts (i malgrat les contradiccions que això suposa amb el propi text de la convenció) aquesta vegada l’IPCC defineix rangs de mitigació mundials i no els concreta o distribueix per grups de països (annex I o no; desenvolupats o no). És un treball polític d’alta complexitat i contingut polític que resta fer en el camí cap a París.

 

  • A més a més, els rangs de mitigació s’han de llegir no com a una opció sinó més aviat com la incertesa relativa inherent als escenaris; per tant quan es diu entre un -72 i un 41% i entre un -118 i un -78% s’està referint a unes concentracions entre 430 i 480ppm, dient de fet, en la meva interpretació, que hem d’anar cap a una disminució del 118 d’emissions mundials pel 2100 passant, de fet, per una reducció del 72% l’any 2050. O com a mínim tant a prop d’aquestes fites com sigui possible.

 

El món no pot continuar, ni de bon tros, caminant com ho esta fent ara però, desgraciadament, tinc molts dubtes de que aquesta consciència estigui prou estesa i que tant els governants com nosaltres els pobles siguem conscients dels canvis que hem de fer en els nostres modus de vida.

 

Xerca; 10 de novembre de 2014

El darrer dia internacional de les NNUU per a l’eradicació de la pobresa abans de l’agenda post 2015; no crec pas que anem pel bon camí

6 oct.

El proper 17 d’octubre es celebrarà, com cada any, el dia internacional per a l’eradicació de la pobresa. El mes d’octubre sen celebren molts de dies internacionals de les NNUU, però semblaria que aquest any es vol donar una especial rellevància a aquest dia dedicat a l’eradicació de la pobresa.

Tot i que a priori és una particularitat poc important, és el darrer any que celebrarem aquest dia abans que una nova agenda pel desenvolupament (o serà directa i explícitament pel desenvolupament humà sostenible?) s’aprovi l’any vinent com l’Agenda Post 2015, després de 15 anys amb una agenda basada en els ODMs i amb, ara i després de Rio+20, el repte de tenir també una agenda de ODSs!

Potser per això i perquè, sense cap mena de dubte, el primer objectiu de l’agenda post 2015 que s’acabi aprovant serà eliminar la pobresa al món, aquest any hi hagi aquesta voluntat particular de deixar ben palesa quina és la realitat del problema al món.

 

La pobresa, les extremes pobreses i les línies de pobresa

Ja han sortit alguna vegada en aquest blog però, en el mateix sentit particularitzador anterior, el BM ha volgut refrescar les seves estadístiques sobre les mesures que es fan sobre la pobresa.

Es considera que hom viu a l’extrema pobresa quan hom té uns ingressos econòmics per sota del que s’anomena la línia de pobresa extrema, és a dir, per sota dels 1,25US$ (en preus del 2005) / dia. Si apliquem aquest estàndard a un context de barri barceloní, i per tal de posar “realitat” al “número”, podríem dir que aquesta persona com a molt es pot pagar una oferta de pasta i tallat al dia; això és extrema pobresa, està clar!

Mirant enrere, al “mig-llarg termini”, el BM és molt optimista i afirma que, actualment (la referència és d’una nota actualitzada del passat mes de maig),

http://www.worldbank.org/en/topic/poverty/overview

el 21% de la gent en el món en desenvolupament viu en l’extrema pobresa per sota dels citats 1,25US$ diaris, però que això representa una baixada del 43% respecte a l’any 1990 i d’un 52% respecte a l’any 1981. Que en nombre de persones vol dir que al 2010 vivien en la pobresa extrema 1220 milions de sers humans (gairebé 2 persones de cada 10 de tots nosaltres), però que hi hauria hagut una baixada important comparada amb les 1940 milions que hi vivien el 1981. 720 milions de persones sortint de l’extrema pobresa no és una xifra menyspreable, cert …. però?

El mateix BM reconeix, en la mateixa nota que estic utilitzant de referència pel post d’avui, que mirat respecte a una línia de pobresa de 2 US$ / dia “els números no són tant bons”: 2400 milions de persones (entre 3 i 4 persones de cada 10 de tots nosaltres) viuen amb menys de 2US$ / dia i que, aquest nivell -això és probablement el més greu de tot-, és un molt petit decreixement respecte al nivell del 1981 en que hi vivien 2590 milions de persones.

Tornant a les ofertes d’un barri barceloní ara en tindríem per una pasta amb cafè amb llet (si sempre és més nutritiu un cafè llet que un tallat però….)

 

Alguna (esgarrifosa? sorprenent?) conclusió

No sé que en pensarà el possible lector, però em fa l’efecte que el que de fet sembla haver succeït al món és que d’aquells 720 milions que teòricament haurien sortit de l’extrema pobresa des del 1981 fins al 2010, la majoria d’ells, de fet, el que hagin viscut només, realment, és el pas del tallat al cafè en llet! I no estic pas fent broma, eh!

No es pot obviar al comentar aquests números que en un període d’anys com el que s’està considerant tant la població com l’economia mundial han crescut de forma molt important! Efectivament, la població mundial s’ha multiplicat per 1,53 i, en aquest sentit, l’anàlisi de les dades seria una mica més favorable.

Però l’economia mundial s’ha multiplicat en el mateix període per, aproximadament 5.5 i, llavors, i ara en aquest sentit, les coses es tornen més sorprenents! No descobriré pas res, però em sembla doncs que l’altra conclusió que s’extreu de tot plegat és que el creixement econòmic mundial, com a mínim (per ser cautelosos) tal com s’està duent a terme, no és, des del punt de vista, aquell factor conductor que tanta gent considera la condició sine qua non per eradicar la pobresa al món!

poverty2014

Xerca; 6 d’octubre de 2014

“Canvi climàtic: evidències i causes” (Acadèmies nacionals de ciències dels EUA i de GB)

17 març

Una altra vegada “soroll” qüestionant el canvi climàtic

Cada vegada que comença un període significatiu que hauria de poder portar a acords internacionals sobre el tema del canvi climàtic, tornen a aparèixer noticies, opinions, “soroll” en general que qüestionen el tema i l’acaben portant, fins i tot, al terreny de la mofa.

En alguns mitjans de comunicació anglesos, de la boca d’alguns assessors de governants -australians en aquest cas-, i sempre animats per alguns think tanks escèptics, darrerament s’han pogut llegir frases com les següents:

“D’acord amb un nombre creixent de seriosos científics climàtics, els models computacionals utilitzats durant anys per predir imminents desastres són defectuosos” – Daily Mail      

“El darrer informe de l’IPCC està ple de ciència abracadabra”. “Els millors científics climàtics admeten que les prediccions sobre l’escalfament global estaven equivocades” – Telegraph

De fet aquests soroll s’ha tornat a sentir després de l’aparició de la primera part del 5è i nou Informe de Valoració (AR5) de l’IPCC, aparegut a finals de l’any passat, sobre les bases científiques del canvi climàtic. Sobre aquest important informe i sobre el mateix IPCC, em vàrem parlar fa poc en aquest mateix blog: http://wp.me/p1IaoC-el

Aquesta vegada el punt que hauria permès l’aparició de “nou soroll” ha estat el fet que les dades mesurades sobre l’augment de la temperatura mitjana a la superfície terrestre han estat menors de les que les tendències de les quals veníem semblaven augurar. Emperò, en un sentit contrari i sense estar previst, la temperatura mitjana de l’aigua dels mars i els oceans ha augmentat, amb la qual cosa, la gravetat del fenomen de l’escalfament global i del consegüent canvi climàtic, agafa dimensions potser encara més preocupants que les que ja havíem observat.

Analitzant aquestes crítiques acaba d’aparèixer un estudi ben interessant de la “New Economics Foundation” que hom pot trobar a: http://www.neweconomics.org/publications/entry/model-behaviour, i que precisament analitza, entre altres coses, l’acurat treball científic que ha vingut fent l’IPCC al llarg dels darrers 20 anys. El nombre de revisors científics, el nombre de models diferents utilitzats, la reiteració amb les previsions i prediccions fetes des de ja fa anys, no deixen lloc per l’especulació humorística.  

Però el tema és tant seriós que cal blindar-lo de tota sospita. Per això és d’agrair, i així ha estat subratllat per molt diverses fonts, que les acadèmies científiques nacionals dels EUA i de la GB hagin fent públic un informe que hom pot trobar a: http://www.nap.edu/catalog.php?record_id=18730 i que porta per títol el del post d’avui:

 

“Canvi climàtic: evidències i causes” (Acadèmies nacionals de ciències dels EUA i de la GB)

Un informe de dues de les més prestigioses institucions científiques del món és, evidentment, molt benvingut a la palestra. El paper d’aquestes institucions és precisament elevar a la categoria d’inqüestionable allò que els científics han fet evident després de nombrosos anys de treball rigorós i pacient.

En aquest sentit l’informe  esta escrit en llenguatge planer, és senzill d’entendre i inclou clares explicacions de les evidencies científiques del fenomen i, a més a més, es posiciona explícita i argumentadament en contra dels tòpics que es venen utilitzant per justificar el fet de no prendre decisions per lluitar contra el canvi climàtic i els seus efectes.  

Per exemple:

  • El fet de que la mesura directa de la concentració de CO2 a l’atmosfera hagi augmentat en un 40% des del 1800 fins el 2012, es considerat una evidencia de que el fenomen esta causat per l’activitat humana en aquest període, no poden ser atribuït a canvis naturals .
  • Essent cert que el CO2 ha estat sempre a l’atmosfera de forma natural, és evident que l’increment de concentració citada només es pot explicar per l’ús humà massiu de combustibles de fase fòsil.
  • La tendència menys acusada en l’augment de la temperatura mitjana a la superfície de la terra, d’acord amb el darrer informe de l’IPCC, no és cap evidencia de que l’escalfament global no estigui tenint lloc. Malgrat la velocitat d’increment més baixa, esta fora de tot dubte que els 2000s han estat més calents que els 1990s i que els fenòmens de canvi climàtic són i han estat sempre d’escala de temps llarga.
  • Les mesures directes des de satèl·lits, des dels 70s, mostren que la variació neta en les emissions energètiques solars, no poden ser les responsables de l’escalfament global  del nostre planeta. Les correlacions entre les dues variacions no poden explicar l’escalfament global del nostre planeta.
  • Un canvi de temperatura en la superfície de la terra d’entre 4 i 5C portaria irremissiblement, en una primera etapa relativament immediata, a canvis irregulars i variats però molt important en les meteorologies locals, tant a nivell de temperatures com de precipitacions.

Ho sabíem, però es bo tenir i recordar sovint aquestes afirmacions i les fonts de les quals provenen, per tal de que el “soroll” que només es justifica per defensar interessos econòmics a curt termini, no afebleixi la lluita per, definitivament, canviar el nostre rumb de vida a la terra.

cover

Xerca;  Barcelona, 17 de març de 2014

Les primeres previsions econòmiques per al 2014 segueixen sent, globalment, dolentes

10 març

No és que m’agradi trobar cada setmana un títol que ens recordi que anem malament. Del que es tracta és d’intentar seguir analitzant la realitat el més correctament possible. I cada nou informe global ens continua portant a les mateixes conclusions. No vol ser el tema d’avui, però la tesi -el problema greu seria- que no estiguéssim en un període econòmic contra cíclic llarg, sinó que, com apunta Immanuel Wallerstein, aquest contra cicle ja no fos un període sinó una època. Queda pendent parlar-ne.

 

L’Informe anual de UN DESA (Departament d’Afers Econòmics i Socials de les NNUU) sobre la situació i les perspectives de l’economia mundial per al 2014   

Aprofito la circumstància per cridar l’atenció sobre aquest departament de les NNUU. En unes NNUU a les que gairebé els hi esta prohibit parlar d’economia, comerç i finances, doncs els mateixos estats membres  tracten aquest temes en altres organitzacions internacionals  (les IBW, la OMC, ..), la Secretaria General esta organitzada en departaments (de vegades divisions; en definitiva una mena de ministeris) presidits -cadascun d’ells- per un sots secretari general de l’organització que, lògicament, ha anomenat el SG de les NNUU. Doncs potser per la prohibició real esmentada, la Secretaria General de les NNUU té en aquest departament un dels seus centres de recopilació d’informació, de producció de coneixement i de generació d’activitat més potents del món.

Dins dels informes anuals que no falten mai a la cita, acaba de sortir fa unes poques setmanes el de la “Situació i perspectives de l’economia mundial per al 2014” que hom pot trobar (gairebé sempre -actualment- amb accés lliure) a:

http://www.un.org/en/development/desa/policy/wesp/index.shtml 

Després d’un any 2013 on l’economia mundial hauria crescut un 2,1% (continuant la tendència a la baixa dels anys anteriors) la tendència seria ara cap a un creixement del 3% en el 2014! Darrera d’aquesta tendència agregada cal tenir en compte però que, mentre que en els darrers anys, el manteniment del creixement ha estat gairebé en mans exclusives de les economies emergents (del BRICS principalment), ara aquestes economies estarien en tendència de reducció de les seves taxes de creixement que, en el 2014, s’hauria de veure compensat, per garantir les previsions, per unes esperades millores en les economies dels països rics. 

Emperò els riscos són molt i molt complexes d’avaluar quant, sobretot, als seus impactes. Els països rics, començant pels EUA, disminuiran l’aportació de liquidés pública als mercats i les conseqüències d’aquestes polítiques no són encara deterministes. No esta gens clar que l’economia estigui prou en marxa com perquè sense estímuls públics pugui continuar una remuntada creixent per ella mateixa. D’altra banda, i com efecte de la política anterior, els països emergents han començat a notar davallades importants en les inversions estrangeres directes (IED) i, per tant, veiem espurnes de problemes monetaris en alguns d’ells i ningú es capaç de predir, amb fiabilitat, quins efectes tindrà tot això, al llarg de l’any, sobre el creixement final d’aquests països.

En qualsevol cas però, l’alerta principal de l’informe es segueix situant en el tant elevat atur que tenim al món!

 

L’informe anual de l’OIT sobre les “Tendències Globals d’Ocupació 2014”

Efectivament, i de forma molt detallada, així ho corrobora l’altre informe anual que tampoc falla mai a la cita. En aquest cas el de l’agència de les NNUU dedicada al món del treball: la Organització Internacional del Treball, OIT, en el seu informe sobre les “Tendències Globals d’Ocupació 2014” que hom pot trobar també a:

http://www.ilo.org/global/research/global-reports/global-employment-trends/2014/WCMS_234107/lang–en/index.htm

L’any 2013 el nombre de persones aturades en el món s’haurà apropat als 202 milions (5 milions més que l’any anterior 2012; un 1,4% més d’atur al món). Si hom té en compte que la força de treball mundial haurà augmentat en uns 47 milions  -un 1,01%-, hom conclou que la destrucció de llocs de treball creix bastant més ràpidament que l’augment de la força de treball. Horrorós! I després llegirem que, a partir de segons quins tants per cents de creixement de l’economia, es crea ja ocupació. Com a mínim a nivell mundial actualment això no es pas així.

De fet, segons la OIT, el 2013 el dèficit haurà augmentat fins als 62 milions d’ocupació, inclosos 32 milions més de persones que buscaven feina i 7 milions de persones que ja l’han deixat de buscar.

I, a aquest ritme, la OIT preveu que per al 2018 arribarem a l’escandalosa xifra de 215 milions d’aturats al món.

Però tal com ja s’ha remarcat, la tendència més dura de digerir i que ens torna a fer pensar en elements sistèmics més que conjunturals, és la de que la creació neta de llocs de treball al món esta agafant una tendència decreixent molt preocupant. Haurem de tornar doncs a Wallerstein. De moment ens quedem amb la figura de l’informe que il·lustra aquesta tant negativa tendència: la creació neta de llocs de treballs, després de la crisis, segueix una tendència creixent en augment! 

jobs gap

Xerca; Barcelona, 10 de març de 2013

%d bloggers like this: