Tag Archives: Alimentació

Cimera de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible – 25 al 27 de setembre de 2015 – New York

24 set.

Poques vegades s’haurà viscut a New York uns dies amb tanta activitat política multilateral com la que ja es viu i viurà sobretot aquest proper cap de setmana llarg!

Amb molts altres elements al voltant tot girarà, principalment, sobre la Cimera que dona títol a aquest post d’avui i que aprovarà, finalment i després d’anys de feina, l’agenda del desenvolupament post 2015 que estarà basada en els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODSs-SDGs, que agafaran al relleu als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000-2015). A partir d’ara em sentirem a parlar tant i pel simple fet d’existir es mouran tantes energies al món que, probablement, valgui la pena “viure” una mica, ni que sigui virtualment, la seva proclamació.

Avui només em vull fer ressò de l’esdeveniment i senyalar la pàgina web  de la cimera

http://www.un.org/sustainabledevelopment/

des de la qual deu-n’hi-do del que es pot seguir del que passa i passarà aquest dies a NY (intervenció del Papa Francesc inclosa!).

El calendari que hi trobareu, i que adjunto al final del post, ens permet veure les activitats que hi ha cada dia (no solament en relació a la Cimera sinó a tot el que és el començament de la 70a sessió anual de l’Assemblea General de les NNUU), la qual cosa ens  permetrà interpretar millor tot allò que els mitjans de comunicació ens explicaran en uns temps i titulars que difícilment ens podran fer arribar els continguts i les significances reals del moment.

CapturaSDGc

 

Xerca; Barcelona 24 de setembre de 2015

 

<< Sep 2015         >>
M T W T F S S
31 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 1 2 3 4

 

 

FA0 2013: Informe sobre la inseguretat alimentària en el món

14 oct.

Com és tradicional, i ja n’hem parlat altres anys, aquest dijous 17 d’octubre és el dia internacional de les NNUU per a l’eradicació de la pobresa i, el dia abans, el dimecres 16 d’octubre, la FAO senyala, també tradicionalment, el dia mundial de l’alimentació.

En aquest context la FAO acaba de treure el seu informe anual sobre la inseguretat alimentària en el món. El podeu trobar a

http://www.fao.org/publications/sofi/en/

I com també és habitual són dies de titulars i d’anàlisi sobre aquests temes.  En particular em centraré avui en els missatges clau amb que la FAO ha presentat aquest informe.

Darreres dades sobre la fam al món 

Una de les característiques de l’època que vivim és la de la profusió de dades, indicadors, objectius, metes, etc. que estan plantejats, actualment, a gairebé totes les dimensions de la vida en el planeta.

En els temes d’aquest post d’avui, el fet de que hi hagin uns objectius de desenvolupament del mil·lenni 2000-2015 (ODMs-MDGs), ha incrementat encara més l’existència d’aquestes dades en els temes específicament compresos dins d’aquests ODMs.

Pel que fa a la fam al món la meta corresponent de l’objectiu 1 del mil·lenni és reduir a la meitat, en el període 1990-2015, la quantitat de gent que passa gana severa en el món.

La figura amb les dades actualitzades de l’evolució d’aquesta quantitat la dona, també habitualment, l’informe que s’acaba de presentar -i al qual estem fent referència en aquest post d’avui-, i és la següent:

FAO2013Captura

i, en general, l’actualització ha estat valorada des de la mateixa FAO, propagant-se en aquesta mateixa direcció valorativa en els mitjans de comunicació, com una noticia en la bona direcció. Tot i que el Director General de la FAO sap trobar-hi un molt bon titular polític: “Menys fam no és suficient”.

Personalment, i en la mesura que els canvis són, des del meu punt de vista, bastant menors (i resultat afegits, també, de canvis en la metodologia d’avaluació de la sèrie històrica de dates) em segueixo quedant amb un titular polític de l’any passat: “Quan es parla de fam l’únic nombre acceptable és zero”. En aquest sentit, jo hi afegiria que la meta concreta que es té plantejada internacionalment és un insult a la condició humana (com es pot mantenir com meta reduir a la meitat la fam al món en 25 anys i quedar-se així  de satisfet?).

Inseguretat alimentària

En les anàlisis sobre el tema, “la inseguretat alimentària” és el terme que s’ha anat imposant com a identificació global immediata de les causes de la fam. D’aquí el nom d’aquest informe anual de la FAO.

En aquesta perspectiva l’informe que tenim ara entre les mans si que crec que avança en la identificació de les causes profundes de la inseguretat alimentària, tot i que es quedi, probablement, en les causes directament responsables i potser no vagi massa més enllà en les causes indirectes o de model sistèmic.

Aquestes causes, vistes com a dimensions sobre les que cal actuar per disminuir la fam al món, són: la disponibilitat, l’accés, la utilització i l’estabilitat (evidentment d’alimentació). I certament, com a un mínim per a un no especialista com a mi, se’m fan entenedores i de sentit comú.

La FAO en reconstrucció (amb el relativament nou Director General brasiler al capdavant) comença a moure’s en direccions que permeten pensar (de moment només pensar) en un cert ressorgiment del seu paper com l’agència especialitzada que realment hauria de liderar aquesta lluita.

La FAO, la Via Campesina, i el 16 d’octubre de 2013 com a , també, “Dia Global d’Acció per la Sobirania Alimentària”    

Una de les transformacions que s’estan vivint a la FAO (en aquest cas ja venen del període del director general anterior) és una participació, en el seu sí,  de les organitzacions de la societat civil internacional que esta superant molts dels nivells assolits en altres àmbits de les Nacions Unides i que, sense arribar a ser la de l’OIT, comença a fer goig!

I si hi ha una organització de la societat civil important en aquest àmbit és la “Via Campesina”. Molt i ben especialment representativa dels petits i mitjans camperols i ramaders d’arreu del món, ha liderat, des de la reunió de Cancún de la OMC del 2003, a) la reivindicació de que l’alimentació no sigui considerada un bé comercial que té “i dona vida al seu darrera” al poderós sector de negoci econòmic  de l’agricultura, b) la reivindicació de que l’agricultura sortí, com a tema mundial, de mans de la OMC que la veu, principalment, com un bé essencialment comercial, i c) que, en canvi, l’alimentació sigui considerada com un bé bàsic amb una única organització internacional al darrera que sigui la FAO.

En aquest context, per la “Via Campesina”, el lema de la diada d’aquest 16 d’octubre és: “Dia Global d’Acció per a la Sobirania Alimentaria”. Una crida i unes accions a favor de la re valorització del paper del món rural agrícola i de, sobretot, els petits i mitjans camperols i ramaders d’arreu del món que, molt probablement, seria la manera d’optimitzar les condicions que segons el propi  informe comentat de la FAO, farien possible la seguretat alimentària: la disponibilitat, l’accés, la utilització i l’estabilitat (evidentment d’alimentació)

Malgrat que hi tindria coses a dir, en el sentit de que en un món globalitzat amb recursos distribuïts de formes diverses, no estic del tot convençut que la suficiència alimentària (el complementari en positiu de la inseguretat) mundial pugui ser, només, el resultat de la sobirania alimentària (que permetria a la gent d’arreu del món dissenyar i executar les seves pròpies polítiques agrícoles per produir els seus propis aliments), avui em pararé aquí, tot subratllant que quan es parla de canvis imprescindibles de paradigmes  per sortir de la crisi de civilització actual, el de que l’agricultura torni a ser, en positiu, una de les activitats econòmiques bàsiques (no de negoci) fonamentals del món que, entre altres coses, defineixi un assentament, un modus de vida, una relació amb el medi ambient  i un treball humà ben diferents per a milions de ciutadans del món, és  imprescindible.

Xerca; 14 d’octubre de 2011

“Quan es parla de fam l’únic nombre acceptable és zero!” Població, alimentació, fam, pobresa, …

15 oct.

Com cada any, el 16 i el 17 d’octubre són, respectivament, els dies internacionals de les NNUU per a l’alimentació i l’eradicació de la pobresa!

Recordo, i hi faig una mirada, que l’any passat per aquestes dates ja vaig fer un post sobre el tema. Hom es pregunta: aquest any també? què puc comentar de diferent? …?

Doncs si, aquesta any també! De fet, si miro enrere, no en fa d’anys que parlo d’aquest tema…no n’hi ha de gent que any rere any, fins i tot dia rere dia, i afortunadament, parlen d’aquest tema i hi actuen…

Com s’ha dit des de la FAO, amb motiu de la presentació del corresponent informe anual sobre “la inseguretat alimentària”, “QUAN ES PARLA DE FAM L’ÚNIC NOMBRE ACCEPTABLE ÉS ZERO!” Per tant, amb més o menys contradiccions, amb més o menys ànims, amb més o menys lucidesa, no podem deixar pas de parlar d’aquests temes. Fins i tot amb el risc de repetir-nos i de no ser capaços de dir-hi res massa nou, n’hem de seguir parlant fins que, final i definitivament, no calgui parlar-ne perquè s’han eradicat.

Sobre la fam i la pobresa al món

La FAO ha canviat de director general; actualment és el Sr. José Graziano da Silva, brasiler. Aquests canvis, no sempre però de vegades si, es noten. En aquest cas, hi ha, per exemple, discontinuïtats no petites entre les dates sobre nombre de persones crònicament desnodrides en el món, que s’han justificat per variacions introduïdes recentment per la mateixa FAO en la manera de comptabilitzar la fam al món. Hem perdut continuïtat en les dades i, en general, el discurs de la FAO és més optimista.

La gran alerta de l’any 2009, en ple desencadenament de les crisis financeres i econòmiques globals, de que durant el 2010, i per diferents factors, arribaríem als 1.000 milions de persones crònicament desnodrides, ha passat, el 2011, a la quantitat de 870 milions de persones, dada que lliga més amb l’històric de dades sobre el tema que es donaven al llarg de la passada dècada. Sens diu també, que d’aquestes persones, 16 milions ho són en els països desenvolupats. I, per tant, que en els països en desenvolupament hi tenim un 15% de la població en condicions de desnutrició crònica.

Repetint les paraules que ja he citat del propi director de la FAO: “QUAN ES PARLA DE FAM L’ÚNIC NOMBRE ACCEPTABLE ÉS ZERO!”, amb les noves dades, i mira’t a nivell global, tenim la següent visualització del problema: a la humanitat, una de cada vuit persones -un de cada vuit de nosaltres- està crònicament desnodrida. Crònicament desnodrida vol dir, a la fi, pràcticament del tot hipotecada en relació a poder desenvolupar-se normalment, amb totes les seves capacitats potencials, com a ser humà.

I hom es pregunta, llavors, i quanta gent passa gana al món actualment, encara que no arribi a la desnutrició crònica? Probablement, més o menys la mateixa que viu en condicions de pobresa econòmica que, actualment, hom considera que està a prop del 50% de la humanitat! Podeu veure-ho en el post de l’any passat:  http://wp.me/p1IaoC-4o

I esta clar, ara que aquesta gana relacionada amb la pobresa econòmica, torna a arribar a les cases del món desenvolupat i que, des dels països en desenvolupament, sens diu que els impactes de la crisis del “nord ric” del món es comencen a notar, en serio i en molt, en el “sud pobre”, m’haig de preguntar, inevitablement, sobre el que hauré d’escriure l’any vinent per aquestes dates. …i m’esgarrifo!

Sobre l’alimentació mundial

Darrera de la fam al món, i com a factor conductor principal, hi ha sens dubte el tema de l’alimentació mundial.

Hem dono compte que he escrit poc, encara, sobre aquest tema en aquest blog. I avui em sembla que no hi haig d’entrar a fons, per no concentrar l’atenció en un dels subjectes del post, sinó més aviat en la relació entre ells, i deixar per un altre dia el desenvolupament més aprofundit del tema de l’alimentació. Però si que crec, en canvi, que serà bo enumerar els elements fonamentals de l’anomenada “crisis alimentària mundial”.

Precisament estem en un any, el 2012, que juntament amb el 2009 (la “crisi financera global” una i altra vegada), s’ha parlat molt d’aquest tema. De fet a la seva reunió d’enguany, fins i tot el G20 hi va dedicar una atenció especial (la qual cosa no permet concloure que això hagi servit per res). Els motius fonamentals han estat dos: a) l’augment de preus dels productes alimentaris a nivell mundial; b) anys de produccions força dolentes en l’agricultura mundial. És obvi que aquest dos temes i, a més a més, actuant conjuntament, posen la problemàtica alimentària en un primer pla d’actualitat.

Però en aquest cas no és l’actualitat el que voldria subratllar sinó els aspectes de fons que expliquen que aquestes actualitats hagin estat tant subratllades i seguides.

Fa molt de temps que la pregunta clau sobre la seguretat alimentària mundial es resolt sense masses més matisos com un problema de distribució. I certament, si més no ara, ben distribuïda, la producció agrícola mundial donaria probablement per a tothom. Emperò, des del meu punt de vista, les senyals que veiem darrerament sobre el tema, ens hauríem d’alertar sobre una problemàtica més greu encara: com alimentarem a una població creixent (fonamentalment al sud del món) en una perspectiva, per exemple, 2050?

He dit que no hi entraria i acabo, per tant, citant només els següents tòpics claus sobre la discussió: a) amb pràcticament tota la terra conreable del planeta en ús, i tota la que és irrigable ja irrigada, com podrem continuar augmentant la producció agrícola mundial per abastir una població creixent?; b) si les crisis climàtiques obren, com esta passant ja, tendències importants d’ús de sòl agrícola per a agró combustibles, com evolucionarà la resposta a la pregunta anterior?; c) quins estàndards alimentaris universals acabarem considerant com a òptims i/o possibles, tenint en compte que quan l’alimentació és de base animal, l’eficiència global de l’agricultura per a l’alimentació humana disminueix molt? ; d) no serà, tot plegat, un dels temes en els quals estem arribant a límits d’escassetat per creixement de la demanda (cosa que explicaria que els mercats financers s’hi interessin com a “nova” possibilitat de benefici especulatiu sobre els preus del futur)?       

Sobre la població mundial

Ara fa més o menys un any, la població mundial arribava als 7.000 milions. També en vaig parlar.  Avui, un any després, podríem fer notar que actualment ja devem ser uns 7070 milions, doncs la població humana al món segueix creixent encara a l’1% anual.

A començaments d’aquest mes s’ha sabut que NNUU convoca pel 2014, 20 anys després de la Conferència del Caire sobre Població, una revisió dels resultats del pla d’acció que s’hi va aprovar. Hi ha hagut una afirmació taxativa i realment incomprensible. En relació a un dels objectius fonamentals d’aquell pla d’acció: “accés a serveis de salut reproductiva i sexual, inclosos el de planificació familiar”, el que s’ha aconseguit en general és tant poc, i amb tants entrebancs, que hi ha qui es pregunta, ben indignadament,: cóm és possible que encara hàgim de debatre sobre aquest tema?

En la terminologia que sovint utilitzo de les “crisis globals”: si hi ha una crisis global que ni tan sols té agenda real d’acció per afrontar-la, aquesta és la del creixement de la població mundial. Creixement que no sabem, hores d’ara, ni si és possible atendre alimentàriament parlant, amb les lligadures agrícoles de les quals hem parlat. 

…una i una altra vegada, doncs, els límits dels creixements ho són, entre altres, de la pròpia població i de la seva alimentació! …i mentre tant hi pot haver més fam i més pobresa!

Xerca; 15 d’octubre de 2012

%d bloggers like this: