Tag Archives: Deute històric

Les tradicionals reunions financeres de primavera: IWB i ECOSOC; i del Finançament pel Desenvolupament, FfD, què?

15 abr.

Les reunions financeres de primavera

Ja ha arribat el mes d’abril i, com és tradició no escrita, al voltant del proper cap de setmana hi hauran, del 19 al 21 a Washington,  les anomenades reunions de primavera de les Institucions de Bretton Woods, IBW, (del Fons Monetari Internacional, FMI, i del Banc Mundial, BM) i, a continuació, el 22 d’abril a New York, hi haurà la reunió de primavera del ECOSOC de les NNUU amb, teòricament, les IBW i la OMC (la Organització  Mundial de Comerç). Dic  teòricament, perquè és ben sabut que pel que fa a la participació de les IBW i de la OMC en aquesta reunió  és un mer tràmit absolutament intranscendent per a elles. Això té que veure amb el que ja he escrit en alguna ocasió sobre l’ECOSOC com el taló d’Aquil·les de les NNUU i la desgraciada assumpció d’independència, respecte a les NNUU, de les IBW,  gairebé des de l’origen de totes.

En el context actual, seran noticia, naturalment, les reunions de les IBW que permetran tornar a valorar l’estat i les perspectives de l’economia financera mundial. I no és que aquest tema no sigui ben interessant i important (qui sap si algun dia les IBW n’endevinaran alguna dins del seu paper de previsores i anticipadores de les crisis financeres!)

Però històricament, i no hem d’anar massa enredera per comprovar-ho, aquestes reunions han estat sempre les que han avaluat l’estat de l’AOD (Ajuda Oficial al Desenvolupament), els temes del deute dels països en desenvolupament amb les IBW i, en general, els temes de Finançament pel Desenvolupament, FfD. I doncs:

I del Finançament pel Desenvolupament, què?

L’OCDE acaba de fer pública la gràfica que actualitza l’evolució de l’AOD mundial i, com no podia ser d’altra manera, seguim anant a la baixa (un 4% en termes reals durant el 2012 respecte al 2011, després d’una caiguda del 6% en termes reals durant el 2011 respecte al 2010) en quelcom que ja estem tant per sota del que seria necessari i del que s’havia compromès que  …i llavors, encara hi ha qui es pregunta pels motius de no assoliment dels ODMs!

Dels percentatges que acabo de citar del 2012 respecte al 2011, els EUA baixen un 2,8% i Europa un 7,4%. Els motius els sabem tots i avui no tornarem sobre ells. Els efectes en alguns casos poden ser devastadors; per exemple en la davallada en les ajudes alimentàries i per la salut que venen principalment dels EUA. Però a més a més, com sempre, davant d’una situació com aquesta ens fan anàlisis i propostes que no es poden deixar passar.

Tot recordant que l’AOD hauria de ser el famós i mai assolit 0,7%, des d’Europa, es surt actualment en que aquest darrer és un objectiu sense sentit i que les relacions països desenvolupats i països en desenvolupament o entre països donants i països receptors és obsoleta i que cal fer taula rassa del model de solidaritat basat en el Finançament pel Desenvolupament. Que si les economies emergents han de transformar-se en donants (ara que ells se’n han sortit que paguin el que no hem pagat nosaltres fins ara). Que si la dispersió de les polítiques d’AOD a nivell europeu hauria de centralitzar-se a Brussel·les. Ara que Brussel·les funciona tant bé, donem-li més poder i que retalli encara més el que, aquí si que nosaltres mateixos, ha hem retallat gairebé del tot!

No puc entrar en detall a valorar totes aquestes i altres bajanades que actualment hom pot llegir a diversos llocs. Però si que cal entrar una vegada més en la qüestió de fons. Els països més empobrits, en la majoria de casos, ho són com a resultat d’unes polítiques primer colonials i després “d’ajuts neoliberals” (com els que ara coneixem tant bé en el sud d’Europa) que els van, com aquell qui diu, anar empobrint en la mateixa proporció que s’enriquien els països del “nord ric” del món, amb la seva globalització econòmica neoliberal. En aquest sentit, les polítiques de Finançament pel Desenvolupament (inclosa l’AOD) són imprescindibles per corregir les injustícies històriques i, efectivament, redistribuir la riquesa mundial tot ajudant als països empobrits a sortir de les seves situacions de fam i pobreses cròniques. És merament una qüestió de justícia; és el nostre deute històric.

oda 2012

 

Xerca; 15 d’abril de 2013

%d bloggers like this: