Tag Archives: Sostenibilitat

Metes i indicadors ODS: 230 indicadors mesuraran l’estat de desenvolupament de la humanitat en els propers 15 anys

5 abr.

El camí de construcció d’una agenda política com la del desenvolupament post 2105 té molts viaranys. Si, ja tenim -i fins i tot hi ha qui ja se’ls ha aprés-, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que defineixen, de fet, els eixos a recórrer per tal d’assolir una millora substantiva en l’estat de desenvolupament global de la humanitat en la perspectiva 2030.

Però actualment tenim tota una experiència prèvia -la corresponent als ODMs 2015- que en alguns aspectes va funcionar molt bé i que, per tant i lògicament, s’està tornant a seguir ara. Pel que fa als temes de desenvolupament sostenible, la Comissió de Desenvolupament Sostenible de les NNUU (creada a Rio 92 i dissolta a Rio+20 -avui no toca recordar ni analitzar per què-) va ser precursora de la cultura dels indicadors relatius a l’anomenada Agenda o Programa 21.

Doncs bé, és en aquest context i amb aquest bagatge que en el següent link:

http://unstats.un.org/sdgs/iaeg-sdgs

hi podem llegir textualment:

“On 6 March 2015, at its forty-sixth session, the United Nations Statistical Commission created an Inter-agency and Expert Group on SDG Indicators (IAEG-SDGs), composed of Member States and including regional and international agencies as observers. The IAEG-SDGs will provide a proposal of a global indicator framework (and associated global and universal indicators) for consideration by the Statistical Commission at its forty-seventh session in March 2016”.

i, a continuació, podem veure que aquesta IAEG-SDGs ha fet la seva feina i que, ara, un any després, la sessió 47 de la UN Stastitical Comission ha aprovat i tramés als òrgans pertinents de les NNUU la proposta que se li havia demanat!

Què tenim doncs ara mateix? Probablement la visió més complerta que el sistema de les NNUU és capaç de definir del que voldrà dir haver assolit el nivell de desenvolupament desitjat en els propers 15 anys.

Com es va fer amb els ODMs, la proposta assigna a cada un dels 17 ODS unes metes concretes que, i valgui la redundància, concretin el que es vol assolir amb l’ODS corresponent i, després, de cada meta, es defineixen els indicadors mesurables que permetran mesurar (i valgui la redundància) i, per tant, avaluar, el grau d’assoliment de cada meta.

Així, per exemple, pel:

 

Goal 1. End poverty in all its forms everywhere

 

la primera de les 7 metes que se li associen és:

 

1.1 By 2030, eradicate extreme poverty for all people everywhere, currently measured as people living on less than $1.25 a day

 

que, en aquest cas, té associat un únic indicador que és el següent:

 

1.1.1 Proportion of the population below the international poverty line, disaggregated by sex, age group, employment status and geographical location (urban/rural).

 

Doncs bé en el text que hom pot trobar a:

http://unstats.un.org/unsd/statcom/47th-session/documents/2016-2-SDGs-Rev1-E.pdf

i de les pàgines de la 39 a la 62 (el darrer annex del document) hi ha la llista final complerta del resultat del treball realitzat que suposa un conjunt de 230 indicadors!

 

Captura

 

Xerca; Barcelona 5 d’abril de 2016

NNUU ha fet feina: el llegat del 2015

1 març

 

Tot commemorant -aquest passat 2015- el seu 70è aniversari, en allò que l’hi està a l’abast fer -com a organisme de relacions i treball multilateral entre els seus sobirans estats membres- ha tret una de les millors notes possibles.

Això si, amb una gran excepció: el Consell de Seguretat ha estat incapaç de fer front de maneres justes a terribles conflictes bèl·lics que produeixen, en ple segle XXI, patiments que no haurien d’existir mai!. En parlarem un altre dia.  Així com d’altres excepcions no tant greus però també significatives.

Però dit això, acabar l’any amb l’agenda 2030 del desenvolupament sostenible, per transformar el nostre món d’acord, principalment, amb els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible  és un gran llegat. Trobareu l’agenda i els seus nous objectius en el següent link:

https://sustainabledevelopment.un.org/post2015/transformingourworld

i els següents nous portal de la organització esdevindran, a ben segur, punts de referència constant per al seguiment i el treball en tots aquests temes:

http://www.un.org/sustainabledevelopment/

https://sustainabledevelopment.un.org/

I en la mesura que un d’aquest nous objectius, el 13, és el de prendre accions urgents per combatre el canvi climàtic i els seus impactes, i que aquest any passat s’acabava en certa manera, fins i tot com a any, amb l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic (veure els posts d’aquest mes de gener en aquest mateix blog i evidentment, en aquest cas, la web de sempre de la UNFCCC):

http://wp.me/p1IaoC-lA & http://wp.me/p1IaoC-lH

http://unfccc.int/2860.php

llavors, i independentment ara de valoracions tant crítiques com siguin necessàries, hom ha d’apujar la nota de resultats del treball del conjunt de l’organització de les NNUU.

I si, a més a més, encara que no tant reeixidament, s’hagi estat capaç d’aprovat també l’Agenda d’Addis Ababa sobre el Finançament del Desenvolupament post 2015 (la trobareu en el següent link)

https://sustainabledevelopment.un.org/frameworks/addisababaactionagenda

llavors és difícil trobar, durant els 70 anys de la seva existència, un any tant prolífic com el 2015.

Gairebé no caldria dir que aquest darrer ítem no té, malauradament, la rellevància dels dos anteriors. Però potser per això, i perquè la figura global sigui més completa i s’hi vegin els clars obscurs, sense cooperació i finançament internacional per al desenvolupament a l’alçada de les altres agendes aprovades, tot plegat pot tenir seriosos problemes d’implementació. Per això crec que la referència d’aquesta altra agenda (en minúscules en aquest cas) com a part del conjunt de resultats d’aquest 2015 excepcional, és del tot necessària.

I res més avui; encara que tot això és prou conegut, ja feia dies que ho volia deixar per escrit en aquest blog. L’actuar, sobretot localment, a partir d’aquest 2016 tindrà, moltes vegades sense ser-ne conscients, una empremta que sempre trobarem en les agendes de treball i d’acció aprovades (actuant globalment) durant el passat 2015 a nivell de les NNUU.

Llàstima, tant mateix, que tot això no hagi estat acompanyat, en un 70è aniversari, d’algunes veus i de més accions encaminades a les imprescindibles reformes de les NNUU per transformar-les en un ben necessari i veritable actor de governament democràtic mundial que, entre altres coses, pogués garantir ara -llavors si- que aquestes agendes s’aplicaran i es duran realment a terme.

ptda-tagcloud

Xerca; Barcelona 29 de febrer de 2016

De Cochabamba 2010 (després de Copenhaguen) a Cochabamba 2015 (abans de París): Bolivia i el canvi climàtic!

13 oct.

No seria del tot estrany que el possible lector d’aquestes ratlles recordés alguna cosa de la Conferència de Cochabamba (2010) sobre el Canvi Climàtic que el govern de Bolivia va organitzar després del fracàs de Copenhaguen (2009) i poc abans de la COP 16 que tindria lloc a Cancún a finals d’aquell mateix any 2010. I al lector no llatinoamericà difícilment li arribaran noticies de la Conferència que va acabar ahir mateix a Cochabamba, organitzada novament pel govern Bolivià: “Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i la Defensa de la Vida” (del 10 al 12 d’octubre del 2015 – dos mesos abans de quan s’haurà acabat la COP 21 de París 2015).

 

Sobre Cochabamba 2010 (després de Copenhaguen 2009): la “Mare Terra”, el “Bon viure”, “Pachamama”, …

El desastrós i tens final de la COP 15 de Copenhaguen va tenir entre altres característiques no pas menors la següent: per primera vegada un petit però significatiu nombre de països impedien que s’aprovés absolutament res com a resultat d’aquella COP.

Es va pretendre aprovar un anomenat, i finalment no nat doncs, “Acord de Copenhaguen”. Un document resultant d’un darrer intent negociador entre els EUA, la Xina, la Índia i Brasil que tenia lloc a la més darrera hora i entre els seus més màxims dirigents (Obama, Lula, …).

L’ambient de frustració i irritació de la majoria de negociadors va ser el caldo de cultiu que devia acabar de donar la força necessària als líders, també presents a Copenhaguen, de Bolívia, Cuba, Nicaragua, Veneçuela i Sudan (aquest darrer país ostentava en aquell moment la presidència del G77), per oposar-se fins al final (i després de rebre enormes pressions de les altres delegacions perquè no ho fessin) a que s’aprovés aquell intent d’acord final.

Això era possible, també, en la mesura que l’article sobre la presa de decisions a la UNFCCC seguia (i segueix!) sense aprovar i, per tant, tot s’ha d’aprovar per unanimitat o consens. Els “països bolivians” trencaven doncs el que normalment és un hàbit; un hàbit transformat en una mena de tràmit però que, com es va demostrar en aquella ocasió, es podia i es pot tornar a trencar, perfectament, en qualsevol moment.

La Bolivia d’Evo Morales és va erigir, de seguida, en la líder política d’aquella ossada “no obediència” a un “status quo” que es demostrava ben fràgil i que era i és una incapacitat més, però molt notable, del multilateralisme de les NNUU.

I al fer-ho emetia un nou i potent missatge al món. No havia estat només un acte de rebel·lia, es sustentava en una visió i un discurs que emergia amb força i s’empoderava, estenia i estendria a partir d’aquell moment a molts altres indrets i sectors de la població de molts llocs del món.

És en aquest context on, des del meu punt de vista, cal situar aquella 1a Conferència de Cochabamba que, des d’un país (i països) amb una de les realitats de diversitat i riquesa quantitativa i qualitativa de pobles indígenes més important del món, construïa i oferia a la humanitat el discurs basat en la Mare Terra com a centre i no objecte d’ús de la vida i també, per tant, de la vida humana. Vida humana que s’ha de basar en el bon viure amb i a la mare terra.

En resum: “Pacha Mama o Pachamama o més usualment pacha (de l’aimara i quítxua pacha: terra i, per extensió bastant moderna “món”, “cosmos”; i mama: mare -és a dir “Mare Terra”) és la gran deïtat, entre els pobles indígenes dels Andes Centrals d’Amèrica del Sud. La Pachamama és descrita com la Terra en un sentit holístic, però no el sòl o la terra geològica, així com tampoc el cel cristià és el cel cosmogràfic. La “Pachamama” ho és tot, ho explica tot i si bé no està localitzada, particularment se la ubica en certs llocs naturals” (Wiquipèdia català).

En una vessant més política o, en aquest cas, metodològica, la Conferència de Cochabamba era un altre pas, en aquest cas en un altre context, de les opcions particpativistes (de baix a d’alt; conduïdes per la gent i els seus actors i moviments socials) que ja havíem vist néixer, a la mateixa llatinoamericà, al voltant de Porto Alegre, dels seus pressupostos participatius i dels seus primers Fòrums Socials Mundials.

La Bolivia d’Evo Morales ha tingut la coherència (aquella virtut tant escassa en el món de la política) de transmetre i intentar posar en pràctica aquests principis de treball polític metodològic en el context dels processos de negociació internacional sobre el canvi climàtic en el sí de la UNFCCC.

En definitiva, i al nivell d’un text d’anàlisi curt com aquest, podríem afirmar que el fracàs de Copenhaguen va anar lligat a l’emergència d’un nou discurs i d’una nova manera d’intentar fer política que, en el context del tema del Canvi Climàtic, han donat molt de si des d’aquella Cochabamba 2010.

 

Sobre Cochabamba 2015 (abans de París 2015)

En textos anteriors de seguiment de les negociacions actuals del canvi climàtic he intentat relatar moltes coses, però una d’elles té molt a veure amb el que acabo d’exposar sobre unes maneres de conduir les negociacions polítiques en el si de la convenció UNFCCC i que, de fet, venen precisament, a la meva manera de veure i tal com ho acabo de subratllar, d’aquells post Copenhaguen.

I de fet, diria també, que aquestes maneres han estat hegemòniques en el context en qüestió fins fa pràcticament uns quatre mesos. La reunió de l ‘ADP2.8 de les dues primeres setmanes del passat mes de juny acabava de forma en certa manera sorprenent quan els estats parts de la UNFCCC acaben encarregant als actuals co chairs del procés de negociació un instrument que facilités una negociació a la que hom no veia sortida. D’alguna manera s’acabava, precisament, el de baix a d’alt, el conduït per les parts, etc.

I a la reunió següent de l ‘ADP2.9 de la primera setmana del passat setembre la pau a les negociacions va funcionar i la reunió de l’ADP2.10 que es celebrarà la setmana vinent també a Bonn sembla encarrilada en la mateixa direcció. D’això però en parlarem després de que acabi aquesta propera reunió. Però, en aquest sentit, el camí cap a l’Acord de París sembla cada dia més proper. Això si, un acord tant inesperat com insatisfactori per tothom que ha demanat que, definitivament, calia afrontar conseqüentment la lluita contra el canvi climàtic.

Doncs bé, és en aquest nou i darrer context on Evo Morales torna a jugar carta i convoca la 2a Conferència de Cochabamba. Vaig rebre la carta d’invitació a participar-hi no fa més de tres setmanes i mitja. No en tinc la certesa, clar, però tot semblaria indicar que és el darrer, i potser entre precipitat o desesperat, intent de recuperar una certa iniciativa política abans de la reunió de la COP 21.

La conferència ha tingut un caràcter principalment llatinoamericà (sense Brasil sobretot). En uns temps de lideratges i situacions polítiques complicades, delegacions governamentals i socials de, entre altres països,: Argentina, Xile, Paraguai, Uruguai, Perú, Equador, Colòmbia, Veneçuela, Costa Rica, Nicaragua, El Salvador, Guatemala i Cuba hi han estat bastant presents.

I si vàrem tenir un dia inaugural amb Laurent Fabious -frívol- (president de la futura COP 21) al migdia, i Ban Ki-moon al vespre, el que va brillar més va ser la diversitat indígena i multicultural de la Pachamama, davant de la qual Ban Ki-moon va tributar un inspirat discurs d’homenatge al que ha significat i significa per al món la figura d’Evo Morales.

Una nota, a mig del camí, que no pot passar desapercebuda: la forta ressonància en la Conferència del Papa Francesc; amb salutació inclosa en l’acte inaugural de la conferència al migdia, i extremadament citat com a nou magma moral i ideològic -en els debats de la primera tarda- en els quals avançar en el discurs de la mare terra i el bon viure.

El diagnòstics i les idees del discurs fonamental segueixen sent les mateixes. La Mare Terra no és el medi ambient del ser humà i el bon viure ho és satisfer les necessitats més bàsiques i més essencials de la condició humana i no pas el resultat d’un consum exacerbat basat amb una relació extractiva i residual que fa trontollar el funcionament mateix de la mare terra ecosistèmica.

La causa de tots aquests mal està clara en aquestes conferències de Cochabamba: el capitalisme amb el que cal acabar.

I les propostes més concretes de cara a la COP 21 les basades en els retorns de les deutes del capitalisme amb el sud del món. Amb un tribunal Internacional ambiental que jutgi tots els incompliments del nord en aquest àmbit.

 

De Cochabamba a París 2015; algunes preguntes obertes

Tot i que l’èxit de la conferència de Cochabamba (quantitativament superior fins i tot al de la 1a Conferència) és notable, no sé veure-hi la força suficient per incidir a la pràctica en la direcció que porta l’elaboració del possible “Acord de París”.

Diria doncs que és més aviat la re obertura d’un procés paral·lel en el que, suposadament, la societat civil i els moviments socials han de prendre la direcció real de la lluita contra el canvi climàtic, i que ha de permetre a Morales i altres líders llatinoamericans conviure, menys contradictòriament, amb un acord amb el que no es podran sentir gens a prop però que tampoc estaran en condicions de vetar com ho vàrem fer, per així dir-ho i salvant totes les distàncies, a Copenhaguen.

Perquè insisteixo, és que no sé pas veure per enlloc la força política necessària per tornar a fer descarrilar la COP 21. Diria fins i tot que, per fer-ho, calia haver actuat abans i no haver conviscut amb la pau a les negociacions en els darrers mesos.

Si al món en el seu conjunt és un mena de mocador ple de conflictes i crisis creixents i de tota mena, això també és cert a nivell del sud del món. Així, les possibilitats de la cooperació sud sud són, especialment en els temes de la lluita climàtica, de vegades gairebé tant distants com entre el nord i el sud del mateix món.

I, en aquest context, la complicada realitat llatinoamericana tampoc viu una situació exempta de les contradiccions anteriors. La no presència de Brasil no pot ser ignorada per ningú com un dels fons conceptuals fonamentals d’aquestes ratlles, com tantes vegades en calent, d’avui mateix.

 

pachamama

 

Xerca; avions de Cochabamba a Barcelona del 11 d’octubre de 2015

 

PS: Des d’ahir a la nit mateix està accessible ja a la web de la Conferència:

http://www.jallalla.bo

la “DECLARACION DE LA CONFERENCIA MUNDIAL DE LOS PUEBLOS SOBRE CAMBIO CLIMATICO Y DEFENSA DE LA VIDA. TIQUIPAYA – BOLIVIA“.

Sense temps d’analitzar-la de moment, em permeto extreure, de l'”Acord dels Pobles” adoptat a Cochabamba 2010 una cita textual ben representativa:

“El sistema capitalista nos ha impuesto una lógica de competencia, progreso y crecimiento ilimitado. Este régimen de producción y consumo busca la ganancia sin límites, separando al ser humano de la naturaleza, estableciendo una lógica de dominación sobre ésta, convirtiendo todo en mercancía: el agua, la tierra, el genoma humano, las culturas ancestrales, la biodiversidad, la justicia, la ética, los derechos de los pueblos, la muerte y la vida misma.

Bajo el capitalismo, la Madre Tierra se convierte en fuente sólo de materias primas y los seres humanos en medios de producción y consumidores, en personas que valen por lo que tienen y no por lo que son.

El capitalismo requiere una potente industria militar para su proceso de acumulación y el control de territorios y recursos naturales, reprimiendo la resistencia de los pueblos. Se trata de un sistema imperialista de colonización del planeta.

La humanidad está frente a una gran disyuntiva: continuar por el camino del capitalismo, la depredación y la muerte, o emprender el camino de la armonía con la naturaleza y el respeto a la vida.

Requerimos forjar un nuevo sistema que restablezca la armonía con la naturaleza y entre los seres humanos. Sólo puede haber equilibrio con la naturaleza si hay equidad entre los seres humanos.

Planteamos a los pueblos del mundo la recuperación, revalorización y fortalecimiento de los conocimientos, sabidurías y prácticas ancestrales de los Pueblos Indígenas, afirmados en la vivencia y propuesta de “Vivir Bien”, reconociendo a la Madre Tierra como un ser vivo, con el cual tenemos una relación indivisible, interdependiente, complementaria y espiritual.

Para enfrentar el cambio climático debemos reconocer a la Madre Tierra como la fuente de la vida y forjar un nuevo sistema basado en los principios de: a) armonía y equilibrio entre todos y con todo; b) complementariedad, solidaridad, y equidad; c) bienestar colectivo y satisfacción de las necesidades fundamentales de todos en armonía con la Madre Tierra; d)  respeto a los Derechos de la Madre Tierra y a los Derechos Humanos; e) reconocimiento del ser humano por lo que es y no por lo que tiene; f) eliminación de toda forma de colonialismo, imperialismo e intervencionismo; g) paz entre los pueblos y con la Madre Tierra.”

A punt de començar la fase final de les negociacions climàtiques en el camí cap a París: Conferència de la UNFCCC a Bonn de l’1 al 11 de Juny del 2015. Nosaltres hi participarem activament!

18 maig

Introducció

Arriba, després de tant parlar-ne, la fase final de negociacions climàtiques reals que ens ha de portar fins a París a finals d’any.

Probablement aquesta propera reunió, d’altra banda habitual en el funcionament de la UNFCCC -és la reunió d’estiu a Bonn dels òrgans subsidiaris de la Convenció Climàtica- serà, aquesta vegada, una de les reunions claus que marcarà, jo diria que bastant indefectiblement, les característiques de la conte enrere política cap a la COP 21 de París.

En particular, la reunió de Bonn serà la reunió 2-9 de l’ADP: l’òrgan subsidiari de treball específic que esta intentant fer el camí de Durban 2011 a París 2015 tot intentant desenvolupar la “Plataforma de Durban” que, en el seu moment, decidia elaborar un nou protocol -o  semblant!- que s’hauria d’aprovar el 2015 a la COP 21 -ara sabem que a París- per entrar en vigor el 2020. De vegades utilitzo l’analogia acadèmica de que París és “la repesca de Copenhaguen”.

http://unfccc.int/2860.php

Per què serà tant important aquesta reunió? Doncs perquè després de la reunió de Ginebra del febrer passat tenim finalment un “Negotiating Text” que, això, s’ha de començar a negociar. Per entendre’ns: el text de Ginebra és un embolic de textos en el que tots els estat parts de la UNFCCC hi posàvem el que hi volguessin posar. Ara, a la fi, ens queden com a molt uns 7 mesos per passar d’aquest jeroglífic o puzle desordenat i de màxim nivell de complicació -i amb moltes més peces que les que hi poden cabre- per ordenar i construir …amb una altra complicació afegida: el dibuix del puzle que s’ha de fer és, de moment, molt diferent segons qui se’l imagini/miri!

En aquest mateix blog podeu trobar-hi alguns fils per situar-vos millor en el moment actual:

http://wp.me/p1IaoC-jH

http://wp.me/p1IaoC-jH

http://wp.me/p1IaoC-iK

 

Participació personal en el context d’un grup de recerca de la UPC

La vida dona moltes voltes i, en aquesta ocasió, m’ha brindat una altra vegada l’oportunitat de ser present en un procés com aquest,  i de participar-hi potser molt més activament del que jo mateix hagués pogut imaginar.

Naturalment no és una participació personal sinó a través d’un col·lectiu: el del “Grup sobre el Governament del Canvi Climàtic, GGCC”, del grup singular de recerca en “Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme, STH” de la Universitat Politècnica de Catalunya, UPC.

http://sth.upc.edu

Un grup, val a dir-ho d’entrada, amb participació de persones d’altres universitats (directa o indirectament: de la UAB, de la UB i de la URLL) i d’altres diversos mons de fora de la universitat.

Doncs bé, després de més d’un any d’apassionant treball de recerca interdisciplinària amb voluntat d’acció política aquest grup ha arribat a elaborar una proposta que, formalment, porta per títol:

PROPOSTA QUANTIFICADA – BASADA EN UN CRITERI DE JUSTÍCIA CLIMÀTICA PER CÀPITA- DE DISTRIBUCIÓ ENTRE ELS DIFERENTS ESTATS-PARTS DE L’UNFCCC DE L’OBJECTIU GLOBAL DE MITIGACIÓ D’EMISSIONS DEFINIT PER L’ESCENARI RCP2.6 DE L’AR5 DE L’IPCC 

i que, més políticament, podria portar aquest títol:

“Els pressupostos de carboni que faran que la temperatura mitjana a la superfície de la terra no augmenti més de 2oC respecte a la temperatura de l’època preindustrial”

Aquesta proposta serà presentada públicament per primera vegada en un “Side Event” dins del programa oficial de la Conferència, el primer dia de la Conferència; és a dir, l’1 de Juny a les 15h a Bonn. El Secretariat de la UNFCCC ens ha donat doncs molta visibilitat política tot posant-nos, a més a més, en una de les sales de més capacitat. Podria ser que considerés interessant la proposta?

 

Perquè una proposta i de quin tipus de proposta es tracta

En el cor del nostre treball hi ha l’assumpció que quan es parla de canvi climàtic, el tema clau és (si o si) la mitigació de les emissions que l’actual sistema econòmic continua emeten, més i a més velocitat, cap a l’atmosfera i els altres embornals de CO2.

De fet, i en aquest sentit, tots els principals desacords de profunditat que hem tingut en les diverses COPs (especialment a Copenhaguen, és clar) eren, de fet, en aquest punt. Per això sense propostes noves i de pes sobre aquest tema París tornarà a ser un fracàs.

Ara bé, el darrer informe de l’IPCC, l’AR5 del 2013-14, ha aportat un nivell de coneixement recent més detallat relacionat amb els objectius globals de mitigació que s’haurien d’implementar per tal de satisfer la meta de no augmentar la temperatura mitjana a la superfície de la terra més de 2ºC respecte a la temperatura de l’època preindustrial.

Aquesta important i molt interessant novetat és l’estimació de la quantitat de Gt de CO2 que podrien ser encara enviades a l’atmosfera durant aquest segle XXI: al voltant de 1.000! Però no pas més!

Per tant, al nostre parer, estem en una millor posició per proposar un paradigma alternatiu relacionat amb els objectius de mitigació globals i nacionals en el context d’un possible “Acord de París”. El nostre treball ha estat proposar, d’una forma molt clara, senzilla, rigorosa i específica com s’hauria de distribuir aquesta quantitat entre els diferents estat parts de la UNFCCC, atenent a un criteri polític de Justícia Climàtica per Càpita. Un model matemàtic pensat i desenvolupat per la companya i professora Olga Alcaraz ens ha donat uns resultats poderosos, i des del nostre punt de vista molt interessants, que volem intentar que incideixen en el procés de negociació que començarà ara a Bonn i acabarà d’aquí uns mesos a París.

En la mesura que aquests resultats obeeixen a una voluntat de justícia climàtica, decanten clarament l’assignació dels “pressupostos de carboni” cap a aquells països que més els necessiten per eradicar la pobresa que, majoritàriament, encara regne al món.

 

Cap a una “Task Force a favor d’una forta Mitigació d’Emissions basada en un Criteri de Justícia Climàtica”

En aquest sentit la nostra presència a Bonn no es limitarà a presentar una proposta i continuar després en un paper més o menys habitual d’espectadors de les negociacions.

A partir de la presentació esmentada ens proposem començar, immediatament, un procés polític cap a una constitució  d’una Task Froce (en l’argot multilateral habitual: un grup actiu de pressió i intervenció), durant el procés, que es proposi influir tant com pugui en els redactats claus del text del possible “Acord de París” relatius als objectius de mitigació, on proposarem, òbviament, la consideració dels nostres criteris polítics i dels resultats concrets del nostre model.

 

Us mantindrem informats

Treballar en aquests temes a dia d’avui i a casa nostra (on hi ha tanta energia en moviment lligada a tants temes que fan malviure social i econòmicament a tantes persones) dificulta la comunicació del treball que es pot fer en una tema com aquest.

Intentarem, en la mesura de les nostres possibilitats, mantenir el màxim nivell d’informació que el temps (aquell bé tant escàs) ens permeti.

Durant les properes setmanes, doncs, ens trobareu en aquestes pàgines d’aquest blog que, en aquest període, serà més grupal (GGCC) que personal; també ens trobareu a la pàgina web del nostre grup de recerca:

http://sth.upc.edu/ggcc/participacio-a-la-reunio-de-bonn-de-la-unfccc-1-11-de-juny-2015

 

I, si voleu, ens hi podeu ajudar

Per acabar aquest singular post d’avui, m’atreveixo a demanar-vos que considereu la possibilitat de donar suport a aquest projecte. Hi ha tants llocs i tants temes on cal donar suport actualment, que no seré pas jo qui digui que aquest projecte té cap prioritat especial. Però si que diré que en una perspectiva de solidaritat amb les generacions futures, com acabi París té una importància cabdal.

I de la mateixa manera que, com he dit fa un moment, aquest no és un tema visible en aquests moments a casa nostra, doncs, òbviament, aquest és un tema que, actualment, no rep tampoc, pràcticament, cap suport d’enlloc. Va caminant a “peu coix” gràcies a l’esforç d’aportacions personals. Aprofito doncs, també, per donar-vos, per tant, un número de conte corrent on, si acabeu decidint fer una aportació econòmica al projecte, podeu fer la corresponent transferència bancària.

És la conte corrent de “la caixa”: 2100 1841 06 0200221867

I us agrairia que si hi feu una transferència hi féssiu constar el concepte: GGCC. És la conte corrent de l’associació sense ànim de lucre apGDM; associació que aquest any està de “sabàtic”, però que crec que és la més adient per rebre, si és el cas, donacions d’aquest tipus.

 

Informació concreta del Side Events a Bonn 2015

https://seors.unfccc.int/seors/reports/events_list.html

 

Captura3

 

Xerca; 18 de maig 2015

Fulls de ruta NNUU 2015. Audiovisuals sobre l’agenda post 2015 i els SDGs: RECURSOS IV

4 maig

Estic vivint uns dies de molta feina personal, tot preparant la participació a la propera reunió sobre canvi climàtic que tindrà lloc a Bonn de l’1 al 11 de juny propers!

Però mentre tant l’agenda post 2015 es va construint també, en un any d’una intensitat multilateral molt difícil de seguir. Per això com a mínim vull compartir un full de ruta en el qual es visualitzen gairebé tots (però que, insisteixo, són molts i ben importants) els processos que es viuen en el context de les NNUU; es tracta en aquest cas d’un calendari elaborat per CAFOD (la “Mans Unides” britànica):

 

cafod2015

 

I, a continuació, es poden veure tres vídeos que permeten, si més no, mirar i estar una mica en la matèria corresponent als nous Objectius de Desenvolupament Sostenible que s’aprovaran el proper mes de setembre.

El primer és una breu contextualització des del punt de vista de les pròpies NNUU:

https://www.youtube.com/watch?v=viWp53ISA8g&index=3&list=PLKnUaRyhTxD0l5fOt4ZgxV60Jyz2tkTd-

El segon, també breu, una altra contextualització des de fora de les NNUU:

https://www.youtube.com/watch?v=u5BDIBRwQ88&list=PLKnUaRyhTxD0l5fOt4ZgxV60Jyz2tkTd-

I el tercer, més llarg però més interessant, un vídeo també de les pròpies NNUU que es va presentar el febrer passat en una reunió de l’ECOSOC de les NNUU:

https://www.youtube.com/watch?v=kR-YRC5D-QY&list=PLKnUaRyhTxD0l5fOt4ZgxV60Jyz2tkTd-&index=22

 

Que us siguin interessants!

Xerca; 4 de maig 2015

Una nova web per al 70 aniversari de les NNUU

20 abr.

Si sou dels que, de vegades, aneu a donar una ullada a la web de les NNUU ja us haureu adonat que estem de canvis…canvis notables…una nova aparença però també una nova estructuració de continguts que, de moment, no soc pas capaç de valorar…s’haurà d’anar mirant i veient!

Però em sembla que una cosa que pot semblar anecdòtica té més importància de la que hom es pot imaginar. Actualment, una web ja no és només un conjunt de pàgines d’internet, és tota una concepció del que es vol i pot comunicar …i, en aquest cas, i tractant-se d’una institució tant complexa com ho són les NNUU, els mitjans de comunicació són gairebé tant importants com els continguts dels que informin.

Avui em limito a propagar la noticia. Noticia que, precisament, té la seva raó de ser en un any en el qual es celebra el 70è aniversari del naixement de les NNUU.

Aniversari que coincideix amb un any d’activitat frenètica i important a la casa.  Recordem que, a començaments de juliol, tindrem la tercera Cimera sobre Finançament per al Desenvolupament (FfD3)

http://www.un.org/esa/ffd/overview/third-conference-ffd.html

i que el mes de setembre s’aprovaran els nous ODSs que han de definir l’agenda post 2015 del desenvolupament i del desenvo0lupament sostenible al món.

http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/

 

Una Biblioteca Audiovisual de les NNUU

Però avui hem dit que ens quedaríem en la propagació de la noticia i, en aquest sentit, comentar, per acabar, que la nova web suposa la creació pública d’una biblioteca audiovisual de les NNUU. I ja que estem en any de commemoració pot ser interessant mirar el vídeo:

http://www.unmultimedia.org/avlibrary/asset/1005/1005113/

 

Captura

 

Xerca; 20 d’abril de 2015

El 2015: l’any en el que el món hauria de canviar de rumb! Nous Objectius de Desenvolupament Sostenible i nou instrument de lluita contra el Canvi Climàtic?

26 gen.

El 2015

Ja el tenim aquí! La màgia de l’evolució del temps i dels números l’ha senyalat com a singular. L’any 15 d’un nou segle, del segle XXI, hauria de perfilar ja, seriosa i rigorosament, algunes característiques significatives del que hauria de ser el futur de la humanitat al planeta terra.

De moment però, i si això és així, l’any nou s’ha estrenat amb molta i molt dolorosa sang humana; no és precisament un bon presagi! A Nigèria amb una matança de més de 2000 humans. A París amb una matança de 20 humans. Etc. Totes elles horribles i sense sentit de cap mena. Amb les seves “interpretacions polítiques”, com sempre; però com sempre interpretacions ben contradictòries i que ens tornen a fer pensar i “donar més voltes sobre guerres d’Iraq, 11Ss i 11Ms, revolucions àrabs i enquistaments cancerígens diversos a l’orient mitjà i a algunes antigues repúbliques soviètiques”. La pau, la seguretat, els drets humans (entesos en els més amplis dels seus sentits i de les seves assumpcions) i la justícia al món tornen a estar més en entredit que mai (com a mínim, des de la 2a guerra mundial).

En aquest context, i per no citar avui també com a part de tal context els temes de les crisis financeres i econòmiques que, entre moltes coses, venen dibuixant els majors desequilibris i iniquitats que hom pugui recordar en les èpoques modernes, la política internacional multilateral -però també els seus valors- que segueixen intentar liderar unes NNUU que, precisament, aquest 2015 compliran el juny els seus 70 anys de vida, es planteja una agenda política per l’any 2015 que és de les més importants que hàgim tingut mai sobre la taula.

Els darrers posts del 2014 d’aquest blog parlaven ja de tots els seus ingredients:

  • Una nova agenda de desenvolupament post 2015
    • Una nova agenda de Finançament per al Desenvolupament
  • Un nou instrument polític que permeti, definitivament, una lluita dramàtica però efectiva contra el canvi climàtic.

Recordem-ne només, avui, els calendaris de treball, les pàgines webs i els punts més conflictius que caldrà resoldre en cada cas.

 

A.- L’agenda del desenvolupament post 2015 amb uns nous Objectius de Desenvolupament Sostenible

La web central per seguir el procés, en la qual trobarem des dels documents fonamentals fins el calendari precís de negociacions, és:

https://sustainabledevelopment.un.org/index.html

Pel que fa al calendari de negociacions trobem reunions de negociació intergovernamental a NY totes les penúltimes setmanes de cada més de l’any (des de gener fins a juliol; el juliol les dues darreres setmanes).

I la cita clau final la tenim ben programada, de fa dies, en una cimera extraordinària del 25 al 27 de setembre, sempre a NY, i formant part destacada de les activitats del mes que coincidiran amb l’apertura de la sessió 70 de l’AG de les NNUU.

Sembla que molta feina estigui feta, sobretot perquè ningú sembla voler tocar la llista de nous ODSs a que va arribar un grup de treball específic, creat per acord de la Cimera Rio+20, i que hom pot trobar a:

https://sustainabledevelopment.un.org/sdgsproposal

El punt més polèmic als nivells més paradigmàtics, i que sortirà de fet, amb aquesta mateix qualificatiu, en totes les altres peces de l’agenda de l’any, és seguir considerant el creixement econòmic primer, com a objectiu en si mateix i, segon, com a condició sense la qual seguim sense atrevir-nos a voler concebre l’assoliment dels altres objectius realment finalistes i importants: humans, socials i ambientals.

 

B.- L’agenda del Finançament per al Desenvolupament

El lloc web de la 3a Cimera de les NNUU sobre el Finançament per al Desenvolupament és:

http://www.un.org/esa/ffd/overview/third-conference-ffd.html

On també hi podrem trobar antecedents, documents fonamentals i calendaris de treball abans d’arribar a la Cimera com a tal que es celebrarà a la capital d’Etiòpia, Addis Abeba, del 13 al 16 de juliol d’aquest atapeït 2015.

La convocatòria d’aquesta Cimera fou una sorpresa -per a mi- tal com també vaig comentar en el seu moment. L’objectiu inicial de la seva convocatòria, no crec que pugui ser un altre que intentar no discutir els temes de finançament en el mateix procés que ha de portar als nous ODSs.

Aquesta en principi hàbil maniobra suposa però obrir l’olla dels trons; i que ben oberta estigui des del meu punt de vista. Acabar convocant-se una 3a Conferència sobre el FfD i revisar i aprofundir en el Consens de Monterrey del 2002, concebut, com a mínim a grans trets, com l’alternativa al neoliberal Consens de Washington, és sempre un repte que cal tornar a afrontar amb ganes i renovades idees i sobretot alternatives.

 

C.- COP 21 de la UNFCCC a París: Un nou instrument per a la lluita contra el canvi climàtic

Aquests primers dies del nou anys no crec que hi hagi hagut ningú “que es presti” que no hagi situat el tema com el fonamental, el més important, el que ho pot hipotecar tot, el que més grans riscos presenta….des del Papa Francesc passant pel Fòrum de Davos no pararíem de citar gent que ja s’hi ha referit en algun d’aquests darrers termes que, no fa pas massa temps, haguessin estat acusats d’apocalíptics.

Com sempre la web de referència segueix sent:

http://unfccc.int/2860.php

I tingueu conte al anar-hi, perquè s’està procedint a una canvi de web de la UNFCCC que, en part, amaga una mica a la clàssica, però que és tot un compendi de la història i l’actualitat de la Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic, i per la que no podeu deixar de passar en tant en tant.

De reunions n’hi hauran moltes més però, de moment, les tres fonamentals són les següents (que marquen els grans tempos de la negociació):

  • Del 8 al 13 de febrer propers, reunió a Ginebra de l’ADP 2.8
  • Del 1 al 15 de juny, reunió a Bonn de l’ADP 4 i dels SB (òrgans subsidiaris)
  • Del 30 de novembre a l’11 de Desembre, a París, la COP21
  • L’AG de les NNUU no n’ha volgut quedar al marge, i sigui per bé o per mal, ha convocat un Acte d’Alt Nivell (caps d’estat i/o govern) a NY, el 29 de juny, per tal de seguir de prop l’evolució del treball de la UNFCCC.

Al meu parer hi ha però un momentum fonamental que és el de finals del primer trimestre de l’any, durant el qual les parts de la convenció estan convidades a presentar les seves NDCs (Contribucions nacionalment determinades), a la llum de les quals i sobretot de la seva agregació, i corresponent comparació amb els objectius de mitigació dibuixats clarament per l’Informe de Valoració 5 de l’IPCC, veurem la magnitud de la tragèdia que sens ve a sobre…potser llavors començarem a córrer!

Captura

Xerca; 26 de gener 2015

Una primera mirada als que poden acabar sent els ODSs de l’agenda del desenvolupament post 2015

1 des.

En el post de la setmana passada comentàvem que el debat de l’agenda del desenvolupament post 2015 giraria molt probablement al voltant de la llista d’Objectius de Desenvolupament Sostenible, ODSs, que havia elaborat, durant aquest 2014 que ja s’acaba, un Grup de Treball que es va crear per mandat de la Cimera Rio+20. (Vegeu per referències el post de la setmana passada).

En aquest moments, i tot i que segur que hi hauran encara molts intents per canviar-ne, treure’n i/o introduir-ne algun altre, tot sembla indicar que podem acabar amb, bàsicament, aquests objectius.

On probablement el debat esta encara molt obert és en les metes concretes, els indicadors, els mitjans -de tot tipus- per assolir-los, etc.

Per tant, i com ja deia la setmana passada crec que cal començar (o que té sentit començar-se a mirar) quins poden ser aquests nous Objectius. En la versió castellana oficial són els següents:

 

Objetivos de desarrollo sostenible

Objetivo 1. Poner fin a la pobreza en todas sus formas en todo el mundo

Objetivo 2. Poner fin al hambre, lograr la seguridad alimentaria y la mejora de la nutrición y promover la agricultura sostenible

Objetivo 3. Garantizar una vida sana y promover el bienestar para todos en todas las edades

Objetivo 4. Garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad y promover oportunidades de aprendizaje durante toda la vida para todos

Objetivo 5. Lograr la igualdad entre los géneros y el empoderamiento de todas las mujeres y niñas

Objetivo 6. Garantizar la disponibilidad de agua y su ordenación sostenible y el saneamiento para todos

Objetivo 7. Garantizar el acceso a una energía asequible, segura, sostenible y moderna para todos

Objetivo 8. Promover el crecimiento económico sostenido, inclusivo y sostenible, el empleo pleno y productivo y el trabajo decente para todos

Objetivo 9. Construir infraestructura resiliente, promover la industrialización inclusiva y sostenible y fomentar la innovación

Objetivo 10. Reducir la desigualdad en y entre los países

Objetivo 11. Lograr que las ciudades y los asentamientos humanos sean inclusivos, seguros, resilientes y sostenibles

Objetivo 12. Garantizar modalidades de consumo y producción sostenibles

Objetivo 13. Adoptar medidas urgentes para combatir el cambio climático y sus efectos*

* Reconociendo que la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático es el principal foro intergubernamental internacional para negociar la respuesta mundial al cambio climático.

Objetivo 14. Conservar y utilizar en forma sostenible los océanos, los mares y los recursos marinos para el desarrollo sostenible

Objetivo 15. Proteger, restablecer y promover el uso sostenible de los ecosistemas terrestres, efectuar una ordenación sostenible de los bosques, luchar contra la desertificación, detener y revertir la degradación de las tierras y poner freno a la pérdida de la diversidad biológica

Objetivo 16. Promover sociedades pacíficas e inclusivas para el desarrollo sostenible, facilitar el acceso a la justicia para todos y crear

instituciones eficaces, responsables e inclusivas a todos los niveles

Objetivo 17. Fortalecer los medios de ejecución y revitalizar la alianza mundial para el desarrollo sostenible

 

Els nous ODSs a la llum del paradigma sostenibilista en les seves tres dimensions (sancionades una vegada més per Rio+20) social, ambiental i econòmica

 

. La dimensió social

Qui no pot estar d’acord en que els objectius 1-5 són una bona aproximació, des del punt de vista global, a la sostenibilitat social del món. És del tot desitjable, just i necessari que la societat humana mundial assoleixi plenament aquestes necessitats.

Els objectius 6 i 7 tot i presentar ja fronteres importants amb la dimensió ambiental (en el sentit que tant l’accés a l’aigua com a l’energia s’han de fer, en qualsevol cas, compatiblement amb els funcionament dels cicles naturals de vida del nostre habitat planetari) no els qüestionarem nosaltres més enllà d’auto exigir-ne aquesta compatibilitat ambiental inexcusable.

Els objectius 10 i 16 són molt benvinguts com a objectius de desenvolupament sostenible en la vessant més política de la dimensió social; em semblen molt afortunats com a nous ODSs per al desenvolupament post 2015

 

. La dimensió ambiental

Li corresponen, clarament, els objectius 13, 14 i 15 i, com ja he dit, l’exigència de compatibilitat ambiental que ha de formar part dels objectius 6 i 7.

Em disgusta i em preocupa que l’únic asterisc “pretesament clarificador d’alguna cosa” el porti l’objectiu 13 que ja com objectiu té una redacció molt poc a l’alçada del problema ambiental més gran que tenim plantejat com a humanitat. Sobretot perquè ja es posa pràcticament a un mateix nivell les mesures per combatre el canvi climàtic amb les mesures per combatre els seus efectes. Tot sembla indicar que hi ha molts efectes que d’arribar a produir-se ja no podrem combatre!!! Decepció, com sempre, davant del gran repte de la humanitat en aquesta primera meitat del segle XXI.

 

. La dimensió econòmica

La representen principalment els objectius 8, 9, 11 i 12 i, desgraciadament, encara no estan, ni molt menys, a l’alçada del que necessitem imaginar i implementar. No tenim encara llum suficient per canviar els paradigmes obsolets.

Només assolint l’objectiu 12 (modalitats sostenibles de consum i producció per assolir les necessitats fixades en els objectius socials -no d’altres innecessàries, oneroses i del tot insostenibles-) estaríem definint les bases d’una sostenibilitat econòmica.

En canvi tornar a veure escrit, com a ODS, la voluntat de promoure el creixement econòmic sostingut, encara que després se l’adjectivi d’inclusiu i sostenible (de forma, per tant, contradictòria fins i tot al nivell lingüístic), vol dir que al nivell de les NNUU encara no som capaços d’identificar el paradigma dominant de la revolució industrial capitalista com el problema i no ja pas com la solució. La qual cosa es torna a posar de manifest quan a continuació del mateix text de l’objectiu 12 que estic comentat es vol promoure per a tothom el “empleo pleno y productivo” i no s’és capaç de revisar la concepció a fons del treball humà sense lligar-lo a la producció de bens (potser de més i més armes, per exemple) sinó a la satisfacció de necessitats. O en termes de l’economia verda per a un desenvolupament sostenible -l’altra gran resultat de Rio+20- lligant una part molt important del treball o de l’activitat humana a, precisament, fer compatible lo social amb lo ambiental.

Només ha quedat sense enquadrar, a banda de l’objectiu instrumental darrer, l’objectiu 11 que no és que em sembli malament però que crec que no se sap situar correctament en el context de la sostenibilitat. Sense una forta recuperació social i econòmica de la vida rural en totes les seves dimensions, les bases fonamentals de la insostenibilitat econòmica i material de la vida humana en el planeta no es podran extirpar.

owg

Xerca; 1 de desembre de 2012

Passes decisives en la direcció metodològica d’aprovació de l’agenda per al desenvolupament Post 2015 de les NNUU

24 nov.

S’està acabant el 2014 i, per fi, es va clarificant, ja sembla que prou definitivament, les maneres (les modalitats en l’argot propi) , els continguts previs bàsics, els calendaris, etc., d’un dels processos en el que les NNUU han invertit més energia -en tots els sentits-, en aquesta segona dècada del segle XXI, per tal de dotar al món d’una agenda per al desenvolupament post 2015. Una agenda que, d’altra banda, marcarà en molta part la pròpia agenda de treball de les mateixes NNUU després del 2015.

Fins ara jo he estat reticent a parlar massa del tema perquè potser veia encara masses incògnites per resoldre; si avui en parlo és perquè des de diverses fonts arriben noticies bastant coincidents que, a més a més, dibuixen un panorama prou coherent i detallat com per assumir-lo ja, pràcticament, com el bo (encara que d’aquí fins abans de Nadal hi puguin haver encara algunes modificacions i, perquè no, s’hi puguin afegir alguns elements nous, també importants, sobre la taula).

 

Una mica d’història i/o d’antecedents: (1) els ODMs

Els ODMs aprovats a la Cimera del Mil·lenni suposen, a la meva manera de veure, un cert abans i després en la pròpia història de les NNUU. Després de 20 anys de neoliberalisme, el seu fracàs pel que feia, com a mínim, a resoldre els gran temes del desenvolupament humà sostenible (pobresa, fam, salut, medi ambient, etc.) era tant manifest que les NNUU “van trobar el terreny abonat -o no tenien altre remei-“, aprofitant el momentum de l’any 2000, que posar negre sobre blanc uns objectius que, de fet, eren l’antítesi i la resposta necessària als grans fracassos del neoliberalisme.

L’èxit va ser tal, que el que hom troba més aviat desdibuixat en els acords de la cimera, es va convertir ràpidament en tota una maquinària de metes concretes, indicadors per avaluar les evolucions dels temes, valoracions econòmiques i, sobretot, un nord de treball concret de les NNUU i les seves agències i programes que, sempre des del meu punt de vista, no tenia precedents en el passat. NNUU deixava de ser un actor més aviat reactiu a ser un actor actiu en els temes concrets i del dia a dia del desenvolupament humà.

Quantes dinàmiques i energies, algunes amb resultats més satisfactoris que d’altres -perquè les arrels dels problemes són molt profundes-, s’han mobilitzat durant tots aquest primers anys del segle XXI. Jo m’atreviria a qualificar-les com un dels fets, encara que insisteixo sempre insatisfactoris, més significatius en positiu de les NNUU i la humanitat durant aquests anys.

 

Una mica d’història i/o d’antecedents: (2) La Cimera de Rio+20 i els ODSs

Fa un parell d’anys, el juny del 2012, es celebrava a Rio de Janeiro, Rio+20 per tant, la Cimera de les NNUU sobre el desenvolupament sostenible.

Jo ja vaig qualificar aquella cimera (http://wp.me/p1IaoC-9k) com la primera realment a l’alçada del nou segle XXI. Com a resultats posteriors, n’hi ha hagut de ben erronis (com el de la molt dolenta creació del “High Level Political Forum”) i, en canvi, n’han evolucionat d’altres, com precisament el de dotar-se, a semblança dels ODMs, d’uns ODSs, que han portat a uns resultats ben importants i interessants.

De fet, en la mesura que Rio+20 tenia per objectius “eradicar la pobresa” i “fer-ho econòmica i institucionalment de tal manera que ens conduís cap a un desenvolupament humà sostenible”, i que el treball realitzat pel Grup de Treball que la pròpia Rio+20 havia aprovat crear i fer funcionar per dotar-se dels nous ODSs, d’alguna manera, en aquest cas bastant lògica, aquest procés ha acabat englobant la revisió dels ODMs, i ha portat a una certa simplificació del que ha d’acabar sent la definició de l’agenda per al desenvolupament post 2015.

 

El camí futur cap a l’aprovació de l’agenda del desenvolupament post 2015: (1) Sobre dates i modalitats   

Ja esta definitivament fixat que l’agenda post 2015 s’ha d’aprovar a la Cimera de NNUU a Nova York dels dies 21 al 23 de setembre del 2015!

El procés preparatori es farà a semblança molt important de com ha funcionat aquest mateix 2014 el OWG (el grup de treball previst a la cimera de Rio+20 i que ha aprovat la proposta actualment existent de ODSs)

Es preveuen negociacions intergovernamentals durant 4 o 5 dies de cada més (gener a juliol) del proper 2015.

 

El camí futur cap a l’aprovació de l’agenda del desenvolupament post 2015: (2) Sobre els documents de referència

L’AG de les NNUU va aprovar fa uns mesos, tot i que fos una decisió sobtada i que va sobtar a més d’un, que el principal document de referència seria el que hom pot trobar a la següent pàgina web

http://sustainabledevelopment.un.org/index.html

i que és la proposta d’ODSs que va acabar aprovant l’OWG mencionat!

Hom resta a l’espera de l’informe que estava previst que el SG de les NNUU treies a la llum a finals d’aquest any (i que així serà), però que, a la fi, tot sembla indicar que assumirà també, finalment, com a punt de partida el mateix document ja citat. Per tant la incògnita principal, a nivell de continguts previs, que planejava sobre el procés sembla bastant resolta.

Es tracta doncs de tornar a posar sobre les nostres taules el document mencionat!

 

El camí futur cap a l’aprovació de l’agenda del desenvolupament post 2015: (3) Els objectius del procés

Els objectius del procés -tampoc podien ser altres-: assegurar l’eradicació de la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible pel 2030.

El text que hom pensa preparar, discutir i acabar aprovant, es visualitza, de moment, amb quatre grans parts:

  • Una declaració introductòria
  • Objectius de desenvolupament sostenible; metes i indicadors
  • Mitjans d’Implementació d’un nou Partenariat Global
  • Marc per monitoritzar i revisar la implementació

On la part dels ODSs tothom dona per bastant tancada en el document citat i referenciat.

 

El camí futur cap a l’aprovació de l’agenda del desenvolupament post 2015: (4) i els temes financers?; doncs a la 3a Conferència de les NNUU sobre el Finançament per al Desenvolupament, FfD

Durant el procés de treball de l’OWG, va treballar en paral·lel un grup sobre els aspectes del Finançament del Desenvolupament Sostenible. Els resultats d’aquest grup no van ser satisfactoris per moltes parts i, llavors, les NNUU han pres una decisió que té bastant de salomònica però que també té la seva coherència i que, personalment, considero molt ben trobada.

Una vegada aprovats els ODMs, a Monterrey 2002 es va celebrar la primera Cimera de les NNUU sobre el Finançament per al Desenvolupament (aquesta cimera va tenir una primera replica l’any 2008). Hi havia definits uns ODMs i es tractava de veure com es finançava el seu assoliment.

Doncs bé, ara, i en paral·lel a tota l’altre part del procés -la dels objectius-, les NNUU han convocat la 3a Conferència sobre el Finançament per al Desenvolupament (FfD), que es realitzarà a Addis Abeba del 13 al 16 de juliol i que hauria d’aprovar la pota financera de l’agenda del desenvolupament post 2015.

Deu n’hi do….però certament, tot plegat, i llàstima que serà complicat de seguir, fa preveure un any d’intens i molt interessant treball polític per definir acuradament el màxim d’elements possibles de la nova agenda del desenvolupament Post 2015.

 

Captura

 

Xerca; 24 de novembre de 2014

Els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible es van gestant!

24 febr.

El resultat de la Cimera de NNUU sobre Desenvolupament Sostenible 2012, o Rio+20, celebrada a Rio de Janeiro el juny d’aquell any, és un document important (que alguna vegada vaig qualificar com la primera agenda política seriosa del segle XXI), que ja s’ha anat desenvolupant (de vegades amb molt poca fortuna, com és el cas del Fòrum Polític d’Alt Nivell sobre El Desenvolupament Sostenible -ja ho vàrem comentar) i que es continua desenvolupant en els seus diferents aspectes.

Fa pocs dies, durant aquest mateix mes de febrer, s’ha acabat una primera etapa de treball en la direcció de formulació d’uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs) que, entre altres coses, han de formar part de l’agenda post 2015 de NNUU.

La decisió de Rio+20 es pren quan el procés per dotar-se d’uns nous Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODMs) està engegat dins de l’organització. En la mesura que s’ha anat apropant el 2015 i que és ben sabut que, en una part molt important, aquells objectius definits l’any 2000, i que s’haurien d’assolir el 2015, no s’assoliran pas, es tractava de definir com es continuava el camí en el post 2015.

És obvi i natural: simplement perquè una possible dicotomia entre “desenvolupament” i “desenvolupament sostenible” no aguanta, ni 1min, cap reflexió mínimament rigorosa, que els dos processos es cavalcarien i que ja es veuria com s’anava relacionant tot plegat.

El procés caps els nous ODMs va quedar en estat d’espera el setembre de l’any passat 

La darrera vegada que s’ha parlat oficialment de l’agenda post 2015 a nivell d’ODMs va ser en el context de les reunions que tenen lloc en el període d’apertura, setembre 2013 en aquest cas, de l’actual sessió, la 68, de l’Assemblea General de les NNUU.

Venia precedit de la creació d’òrgans de treball sobre el tema que, principalment, van promoure, durant el període 2012-13, consultes a tots els nivells: regionals, nacionals, subnacionals, locals i, en general, multistakeholders.

No es pot dir que, en aquests moments, hi hagi cap document que resumeixi aquell procés  o que, fins i tot, plantegi alguna proposta concreta a algun nivell. En un informe A/68/202/ del 26 de juliol del 2013, el SG de les NNUU ja afirmava el següent que, des del meu punt de vista, deixa clar de forma implícita el perquè de l’actual “stand by”:

  1. La feina que vàrem començar amb els ODMs necessita ser acabada. Necessitarem una acurada atenció per fer la transició a una agenda que englobi les tres dimensions del desenvolupament sostenible que asseguri que l’eradicació de la pobresa és la primera prioritat i que l’extrema pobresa s’ha d’acabar en aquesta generació.

Creació d’un Grup de Treball Obert, OWG, de l’AG sobre els ODSs

El propi document de Rio+20 ja determinava la creació d’aquest grup que fou efectiva a començaments del mateix 2013 (el solapament entre els dos processos “post 2015” no es podia fer més palès) i que, aquest febrer del 2014 ha acabat una primera fase del seu treball després de, principalment, 8 reunions d’un anomenat caràcter “stocktaking”, que podríem traduir com de balanç o inventari dels diferents temes que s’hi han tractat.

Les 8 reunions s’han dedicat, respectivament, als següents temes:

  1. Conceptualització dels ODSs
  2. Eradicació de la pobresa i desenvolupament sostenible. Diferents temes transversals. Pla de treball
  3. a) Seguretat alimentària i nutrició, agricultura sostenible, desertificació, degradació del sòl i sequera; b) aigua i sanejament
  4. a) Lloc de treball decent per a tothom, protecció social, joventut, educació i cultura; b) salut i dinàmica poblacional
  5. a) Creixement econòmic sostingut i inclusiu; qüestions de política macroeconòmica (incloent comerç internacional, sistema financer internacional i sostenibilitat del deute extern), desenvolupament d’infraestructures i industrialització; b) energia
  6. a) Mitjans d’implementació (ciència i tecnologia, compartir el coneixement i capacity building (capacitació); b) partnership (associacionisme) global per assolir el desenvolupament sostenible; c) necessitats de països en situacions especials (Àfrica, LDC, SIDS); d) drets humans, el dret al desenvolupament, i el governament global
  7. a) Ciutats i assentaments humans sostenibles, transport sostenible; b) consum i producció sostenible (incloent químics i residus); c) canvi climàtic i reducció de riscos de desastres
  8. a) Oceans i mars, boscos i biodiversitat; b) promoure l’equitat, incloent l’equitat social, equitat de gènere i empoderament de les dones; c) prevenció de conflictes, construcció de la pau en els post conflictes i promoció d’una pau durable, dret i governament.

Hom pot trobar el document resultant d’aquestes reunions, i molt altra informació relativa a tots els temes de desenvolupament sostenible després de Rio+20, a:

http://sustainabledevelopment.un.org/index.html

Avui deixarem el tema aquí només afirmant que, òbviament, amb aquest joc de temes sobre la taula, no n’hi ha cap dels actuals ODMs que no hi quedi inclòs i que, per tant, tot sembla indicar que l’agenda post 2015 serà la d’uns ODSs que ho englobin tot!

Finançament per al Desenvolupament Sostenible

En paral·lel a aquest procés n’ha començat un altre previst també per Rio+20 que és el relacionat amb el “Finançament per al Desenvolupament Sostenible” que, actualment, esta en estudi per part d’un comitè d’experts de les NNUU, dins d’un procés intergovernamental sota el paraigua, també, de l’AG de les NNUU.

És d’observar que si abans hem parlat de que no hi havia dicotomia possible entre “desenvolupament” i desenvolupament sostenible” és obvi que tampoc ni pot haver entre “Finançament per al desenvolupament, FfD” i “Finançament per al Desenvolupament Sostenible, FfSD”.

Com s’anirà fent convergir el procés post 2015?

Si el 2013 hi va haver un fort treball al voltant de possibles (o no) nous ODMs que va ser informat a l’AG de les NNUU, aquest 2014 passarà el mateix (encara no se sap ben bé com acabarà enguany aquest procés) amb els ODSs.

En el període del setembre del 2014 al 2015 tot sembla indicar que es visqui un procés unitari de preparació d’una Cimera Global sobre l’agenda post 2015 que podria tenir lloc en el període d’apertura de la 70 sessió de l’AG de les NNUU.

CapturaOWG

Xerca; 24 de febrer de 2014

%d bloggers like this: