Tag Archives: Àfrica

L’agenda de NNUU més enllà del 2015! Beyond 2015!

3 set.

Previ de començament de curs

La tornada de les vacances de l’estiu europeu sempre es fa mandrosa i, de vegades, s’allarga encara, d’una manera o altra, uns quants dies més. A Catalunya fins a l’11 de setembre i a Barcelona s’allarga fins i tot cap a les festes de la Mercè!

Però és sempre un moment de fer agenda, de pensar en el nou curs (a Europa, el començament d’un nou curs acadèmic , després de les vacances d’estiu, trenca molt més que el propi canvi d’any) , en el futur…i jo (un ser neuròticament organitzat)  sempre intento fer-ho tant com puc.

Els que encara hem tingut la sort de poder fer unes bones vacances estem, probablement, bastant més traumatitzats que habitualment pel xoc post vacances. Al nostre nivell més proper (Catalunya, Espanya, Europa) tenim la sensació de que no parem d’empitjorar i que molta gent ho passarà molt malament. Això ens angoixa, ens indigna, ens frustra ….però desafortunadament encara ens té bastant bloquejats…no sabem massa que fer-hi, com reaccionar-hi, més enllà d’exercir la solidaritat que cadascú pugui fer!

A nivell de món (l’àmbit d’aquest blog) les noticies no són pas millors: una crisis alimentària que pot deixar molts milions de persones en la misèria més absoluta i punyent; unes evolucions lligades als temes de l’escalfament global del planeta (les de l’àrtic sobretot) que, conjuntament amb totes les altres ben vives crisis globals, ens permeten pensar que, probablement, aquesta segona dècada del segle XXI sigui la primera d’arribada a límits; aquells límits del creixement  que es pronosticaran, per primera vegada, allà els anys 70 del segle passat.

Si, com jo, hom creu que davant de tot això cal pensar i actuar globalment, el primer que deu caler mirar, novament, són les principals agendes internacionals, començant per la de les NNUU. Per això aquest primer post del nou curs 2012-13.

La necessitat d’una nova agenda d’acció de NNUU, d’una nova agenda d’acció multilateral

Hi ha diversos fets que fan imprescindible elaborar una nova agenda d’acció de NNUU, eix, a la vegada i al cap i a la fi, d’una nova agenda d’acció multilateral progressista.

En primer lloc, i simplement, pel fet de que l’actual esta pràcticament esgotada. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM-MDG) 2000-2015, com agenda, estan a la seva recta final. De fet l’etiqueta “Beyond 2015” és la que va posar sobre la taula en Ban ki-moon per tal d’endegar la nova agenda del desenvolupament pel després del 2015. Els treballs més clars s’estan fent, de moment, en aquest context.

La realització de Rio+20, i la forma en que s’acaba (podeu veure els meus darrers posts del curs passat) defineix, en si mateixa, la necessitat de tirar endavant l’elaboració de l’agenda del desenvolupament sostenible; per exemple, amb la definició dels Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS-SDG). En aquest punt, és evident que això haurà d’anar molt lligat amb l’agenda anterior i, sensatament, acabar amb una única i, en si mateixa, clarivident agenda. Desenvolupament i desenvolupament sostenible són, haurien de ser, sinònims malgrat la cruïlla pendent de trobar el paradigma alternatiu al del creixement econòmic! 

Les permanentment obertes negociacions sobre el canvi climàtic (enguany a Doha del 26 de novembre al 7 de desembre) reben cada vegada més pressió externa per tal que siguin capaces d’arribar a, això, una agenda d’acció clara, efectiva, imprescindible pel futur del planeta i, sobretot, de la vida de la humanitat en el seu sí. Lo de Mart “és molt bonic” però va per molt llarg!

Encara que Europa sigui el centre del remolí, la crisis financera i econòmica que va esclatar ja fa cinc anys  (ara tothom reconeix que fou a l’agost del 2007 que es va començar a punxar la bombolla financera oficial) segueix tenint tot el món en un estat de provisionalitat econòmica  (en el que l’economia mundial segueix creixent però en el que tot lo econòmic i financer esta agafat en pinces que poden caure d’un moment a l’altre) que, a manca del imprescindible governament democràtic global, ningú sap massa bé cap on va i cap a on ens porta, però que ensumem malament.

Amb diversos lligams i de diversos tipus, les crisis, ja citades en part, relacionades amb l’escassetat alimentària i amb una sequera que deixa sense aigua molts llocs del planeta, posen en primera línia les crisis dels recursos, perquè també es comencen a fer públiques del tot les crisis lligades a l’escassetat notable  de, en general, diverses matèries primeres  importants. NNUU segueix liderant, com pot i en el que pot, la lluita contra els devastadors efectes de les crisis més humanitàries.   

Ara que m’he posat a parlar-ne se’m fa més evident a mi mateix que aquesta segona dècada del segle XXI serà, a ben segur, la primera d’efectes greus d’arribada als límits citats. Però precisament això deu ser el que necessitem per reaccionar d’una vegada i que les noves agendes d’acció a definir i posar en pràctica suposin realment una ruptura amb el passat i el començament (una mica a cegues, naturalment) d’una nova etapa de la vida de la humanitat a la terra.

Els aspectes més endegats del treball cap a  la nova agenda “Beyond 2015”

El SG de NNUU va crear fa uns mesos l’anomenada “UN System Task Team on the post-2015 UN Development Agenda”. Aquesta Task Team va emetre un informe el passat mes de juny, barrejant -correctament des del meu punt de vista- les terminologies dels temes de desenvolupament i de desenvolupament sostenible, anomenat: “Realizing the future we want for all” i que podeu trobar a 

http://www.un.org/millenniumgoals/pdf/UNTTreport_10July.pdf

Per només copsar el tarannà d’aquest document un amic del PNUD em cridava l’atenció sobre el següent paràgraf d’aquest document que, certament, diu coses efectivament interessants:

 27.        Given the outstanding deficits, the post-2015 UN development agenda should maintain the focus on human development and the eradication of poverty as ultimate objectives of any development agenda. Yet, the agenda should also respond to a number of challenges, elaborated in section III, that have become more pressing since the adoption of the Millennium Declaration and did not figure explicitly or were not adequately reflected in the MDG framework: reducing inequalities within and among countries; tackling climate change and achieving sustainable development; increasing resilience to natural disasters; addressing demographic and epidemiological dynamics; dealing with urban growth; ensuring peace and security; improving governance and State capabilities; and respecting human rights and cultural diversity. Dealing with these challenges in the context of a broader development agenda, as outlined in sections IV and V, will require globally coherent responses that are the responsibility of all countries.

A continuació el SG de les NNUU ha anomenat fa molt poc un tradicional High Level Panel on the Post 2015 Development Agenda, del qual destaquen, a priori, dos aspectes:

a) una composició amb presència de representants de la societat civil, que una coalició expressament creada per aquest tema, va proposar democràticament al SG de NNUU. La web d’aquesta coalició de la societat civil és:

http://www.beyond2015.org/

b) que segons els termes de referència del panel definits pel SG de les NNUU, el nou panel haurà de treballar molt estretament amb el “UN General Assembly (UNGA) Open Working Group on Sustainable Development Goals”, que, d’acord amb el previst en el document final de Rio+20, s’anomenarà durant aquest mateix mes de setembre.

Molta feina engegada i molta més per engegar. No hi ha temps per perdre en aquest convuls món en el qual vivim!

Xerca; setembre 2012

Sobre les hambrunes a la banya d’Àfrica

2 set.

Per no anar més enrere, des dels anys 50 del segle passat, i contant l’actual, portem unes 8 hambrunes importants a la banya d’Àfrica. Més o menys, un mínim d’una cada dècada. En total, probablement,  alguns milions de persones hauran mort de gana en aquella zona del món en tot aquest temps, o les seves vides hauran quedat definitivament hipotecades per les desnutricions sofertes.

No perquè això em doni més autoritat per parlar-ne, però justament, i una mica per casualitat, la meva tesi doctoral (acabada el 1999) estudiava precisament la capacitat dels països de la banya d’Àfrica (Etiòpia i Somàlia fonamentalment; però amb parts de Sudan, Uganda i Kenia sempre)  d’autoalimentar-se, del que avui anomenem tenir suficiència alimentària. La resposta, segons la meva tesi, era i és que no.

És cert que les condicions climàtiques d’una banda i les polítiques d’una altra no han ajudat ni ajuden gens. Però crec que ens quedem totalment a la “superfície” dels problemes si donem per bona les explicacions que majoritàriament rebem dels mitjans i fins i tot d’alguns entesos massa especialitzats.

La població en aquesta zona d’Àfrica segueix creixent a un ritme molt important i, des dels anys 50 fins avui, pràcticament s’ha triplicat (i això és molt) i s’acosta als 200milions de persones.

En canvi, la superfície de terra conreable no té, ja, gaires possibilitats de créixer molt. I on pot créixer normalment ho fa per conrear-hi productes que els hi comprem des del nord ric del món: cafè, té,…; per allò de que el comerç els permetrà sortir de les seves pobreses!

Els rendiments agrícoles (tant el de Kg/ha com el de Kcal/kg) estan molt relacionats amb l’aigua de regadiu que es pugui utilitzar en aquestes agricultures. Aquí, emperò, els acords històrics entre Etiòpia, Sudan i Egipte impedeixen a Etiòpia fer una política diàfana de molta més utilització -d’altra banda ben possible- de l’aigua del Nil. Egipte s’hi oposa frontalment i, de fet, darrera les freqüents “guerres” entre Eritrea i Etiòpia sempre hi ha amagada la mà d’Egipte. Per tant, aquella data que s’ha donat dels diners que ve gastant Etiòpia en armament s’ha de contextualitzar bé, en aquesta conjuntura, abans d’arribar a la senzilla conclusió de que la corrupció a Àfrica és, com sempre, l’explicació de tot. Com sempre, en canvi, hi ha molts interessos, també foranis, al darrera de tot plegat.

La banya d’Àfrica és un dels exemples més importants de com la incidència del nord sobre el sud, masses vegades, només fa que empitjorar les coses. Els hi hem desestabilitzat el seu equilibri demogràfic, els hi fem utilitzar les millors terres de conreu pels productes que ens interessen a nosaltres i, això si, cada vegada que tornem a tenir una hambruna, ens omplim de paraules de solidaritat i d’ajuda que, en masses ocasions nodreixin més els pressupostos de les nostres organitzacions internacionals i de les nostres ONGs, que les d’uns cossos ja del tot malmesos per una desnutrició que no és puntual i que té unes causes endèmiques clares.

Només una política mundial a mig i llarg termini i que tingui en compte tots els elements del problema impedirà que d’aquí a pocs anys tornem a veure una fotografia com aquesta del 1996 que encapçalava la meva tesis.   

 

Xerca; setembre 2011

%d bloggers like this: