Un Governament Democràtic Mundial per a un Desenvolupament Humà Sostenible; a pocs dies de Rio+20

28 maig

Amb un secretari general de NNUU expressant públicament la seva preocupació pels pocs avenços i concrecions en el procés negociador, amb uns números de participació previstos que tornaran a posar de manifest el gran interès ciutadà mundial per aquestes problemàtiques (per exemple, prop de 17.000 persones acreditades per seguir la cimera oficial) i amb un darrer procés negociador “informal” a Nova York des del 29 de maig fins el 2 de juny d’aquesta setmana, tot sembla a punt per arribar a Rio+20, excepte la possibilitat de preveure quin final, en els punts més importants, pot tenir aquest gran dispendi d’energia humana que s’ha mobilitzat durant gairebé un any i mig de preparació.

Sobretot doncs perquè encara esta tot molt obert i perquè en els meus posts sobre aquest procés potser he estat més un relator que altre cosa, avui em posicionaré sobre un dels temes importants que hi ha sobre la taula negociadora: el Marc Institucional per a un Desenvolupament Sostenible, (MIDS -IFSD, International Frame for Sustainable Development), que sent menys políticament correctes jo anomenaré: “Un Governament Democràtic Mundial per a un Desenvolupament Humà Sostenible”.

Aspectes conceptuals

No hauria de fer falta, però encara no es pot deixar d’insistir que el desenvolupament humà sostenible, el gran repte en positiu que té plantejada la humanitat sencera en aquest començament del segle XXI, és una tríada indeslligable que suposaria un desenvolupament social desitjat (i quan dic desitjat, vull dir basat en uns valors i uns objectius de satisfacció de necessitats humanes bàsiques que, com a mínim, ha de ser universalitzable ), un desenvolupament ambiental compatible (compatible amb les lleis naturals que regeixen l’habitat en el qual vivim: el planeta terra, la mare terra com ens ha recordat la veu emergent dels pobles indígenes) i un desenvolupament econòmic possible (que distribueix els sempre escassos recursos a la disposició de la humanitat per satisfer les necessitats humanes mencionades, compatiblement amb no hipotecar per al futur el medi ambient planetari).

Quin “marc” tenim ara?: aspectes positius i mancances principals 

La famosa cimera de la terra, de Rio 1992, va crear la Comissió de Desenvolupament Sostenible (CSD-SDC) i la va posar, institucionalment parlant, sota el paraigua de l’ECOSOC (el Consell Econòmic i Social de les NNUU).

Què te això de positiu? Doncs principalment (però no és ni molt menys poc en el terreny internacional) que, per alguna vegada, això és coherent i respon a la conceptualització que es pretén governar: la tríada indeslligable  social, ambiental i econòmica  a la que ens hem referit a l’apartat anterior d’aquest text.

Què te això de negatiu? Principalment que, com tothom sap, l’ECOSOC és el taló d’Aquil·les de les NNUU: una història llarga i a voltes rocambolesca que no deixa d’explicar que, precisament i sobretot en els aspectes econòmics, les NNUU no hagin acabat pintant mai gairebé res en el món i que, molt principalment, les Institucions de Bretton Woods (FMI i BM) hagin sigut, per excel·lència i desgracia de la humanitat, les institucions econòmiques mundials reals governades només pels països més rics i poderosos.

En aquest context, les comissions que depenen de l’ECOSOC, per bona feina que puguin fer, sempre acaben impregnades de la maledicció original i evolucionada que pesa sobre l’ECOSOC! 

I tot això és una mancança realment principal del marc governamental actual; quan hom parla de que el principal problema de les NNUU és que no es capaç d’implementar el que ella mateixa aprova, si en un nivell això és així és en el de l’ECOSOC i en els seus àmbits temàtics i, per tant, i des de Rio 92, també en l’àmbit del desenvolupament sostenible.

Quina seria doncs, però que no és factible, la reforma principal que hauria d’aprovar Rio+20? La reforma de l’ECOSOC!

De fet l’estructura de l’esquelet principal de les NNUU ja seria essencialment correcte; l’Assemblea General com a màxim òrgan i els Consells (el de pau i seguretat, l’econòmic i social, des de fa poc el de drets humans, etc.) com a òrgans principals d’anàlisi i proposició “normativa” i fins i tot executiva, en els temes corresponents.

De la mateixa manera que molts estaríem d’acord en que un Consell de Pau i Seguretat, convenientment i radicalment reformat en la seva composició i funcionament democràtic, ha de ser una peça clau d’un sistema de Governament Democràtic Mundial, imaginar un ECOSOC funcionant democràticament amb uns nivells d’autoritat equiparables als del Consell de Seguretat, seria, probablement, la millor solució als temes de governament per a un desenvolupament humà i sostenible.

Emperò això requereix modificar la Carta de les NNUU; i com tothom amb dos dits de front reconeix, això a banda de que probablement no és possible de fer actualment, tampoc és gens prudent fer-ho: en sortiria una Carta de les NNUU molt pitjor que l’actual.

La reforma necessària però impossible hauria d’incloure, en un imaginari ideal,  el canvi de nom i passar a nomenar-se: Consell social, ambiental i econòmic mundial, és a dir, de fet i d’acord amb l’apartat d’aspectes conceptuals d’aquest post, Consell per a un Desenvolupament Humà Sostenible!

Quin hauria de ser doncs el marc que s’hauria d’intentar aprovar a Rio+20, en la direcció d’un governament democràtic mundial per a un desenvolupament humà sostenible?   

Tenint en compte que, com és ben evident, m’estic movent clara i conscientment en una perspectiva reformista i possibilista, crec que les coordenades que hauríen de definir els nostres objectius són les següents:

1. Indirectament, el que s’aprovi hauria d’enfortir (insisteixo amb lo d’indirectament d’acord amb l’apartat anterior) l’ECOSOC i la seva visibilitat i potencialitat com a Consell de Governament  Democràtic per a un Desenvolupament Humà Sostenible.

Tot el que no sigui això i vagi en la direcció de crear un altre òrgan dins de l’estructura de les NNUU fora de l’ECOSOC, i encara que porti fins i tot una etiqueta -una de les que hi ha sobre la taula- com la de Consell de Desenvolupament Sostenible no seria, des del meu punt de vista, un bon resultat a mig i llarg termini, encara que probablement molts el podríem saludar positivament a curt termini.

Si realment estem convençuts de que els tres pilars del desenvolupament sostenible (social, ambiental i econòmic) són indeslligables i s’han de realimentar mútuament (una mena de misteri com el de la santíssima trinitat, si se’m permet la broma), llavors, si el nou òrgan queda fora de l’estructura de l’ECOSOC acabarà sent només, només!, un òrgan de governament dels temes medi ambientals;  que tot i també ben necessari (i també sobre la taula negociadora de Rio+20 en relació a com s’hagi de reformar la UNEP-PNUMA, Programa de les Nacions Unides per el Medi Ambient) és una altra dimensió de la qüestió sobre la qual avui i aquí no entraré.

2. S’ha d’aconseguir, com a mínim -i dins i/o lligat clarament a l’ECOSOC d’acord amb la coordenada anterior-, el que dins de l’argot de les NNUU es coneix com un òrgan subsidiari permanent d’alt nivell, creat amb les millors i més capacitats possibles en el context de l’article 22 de la Carta de les NNUU .

Una operació que hauria de tenir unes característiques el més semblants possibles a les que ha seguit el procés de creació i desenvolupament del nou Consell de Drets Humans de les NNUU, amb la particularitat de que, d’acord sempre amb els aspectes conceptuals i la coordenada objectiu anterior, ha de quedar lligat a l’ECOSOC de tal forma que, fins i tot, en sigui una forma clara i indirecta de l’imprescindible  empoderament de l’ECOSOC.

 3. Quines altres particularitats i característiques haurien de conformar aquest nou òrgan? 

És evident, sempre a la meva manera de veure, que aquest nou òrgan substituiria l’actual Comissió de Desenvolupament Sostenible que, tot i havent jugat un paper molt interessant i important en la 1a dècada després de Rio92 (sobretot pel que fa a les propostes d’indicadors en el marc dels programes 21), actualment ha perdut tot el seu vigor i s’ha anat reduint a un àmbit de debat de temes ambientals bastant especialitzats que, clarament, repeteix i duplica en dolent el que ja fa, i bastant millor, la UNEP-PNUMA.

Hauria de ser l’òrgan més multistakholder i més multinivell de les NNUU, avantguarda de noves dinàmiques de governament democràtic mundial.

. Tothom ho diu: la sostenibilitat pretesa requereix de la participació activa de tots els actors (multistakeholder) i, en aquest cas, els marcs de Rio, on es van imaginar i institucionalitzar els Grups Principals o Major Groups, és el que millors condicions polítiques ofereix per a la creació d’un veritable òrgan multistakeholder.  En aquest sentit, d’acord amb l’article 77 de la Carta de les NNUU, això on es fa més senzill de fer és en el ECOSOC!

. I per les mateixes raons i amb les mateixes o similars condicions polítiques, el caràcter multinivell (mundial, regional, subregional, estatal, subestatal i local) que la implementació del governament democràtic mundial per a un desenvolupament sostenible requereix ineludiblement, hauria de ser una de les característiques més innovadores i avançades d’aquest pas imprescindible pel propi bé de les NNUU i, sobretot, per a la resolució de les problemàtiques mundials fruit de les tendències insostenibles dominants -de vida, producció, consum, etc.-, que hom reclama a grits invertir radicalment a Rio+20.

 

 

Xerca; 28 de maig de 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: