Informe del SG de les NNUU: “El camí cap a la dignitat el 2030” amb els ODSs

8 des.

Acaba de fer-se públic l’esperat i tant anunciat informe de síntesis -encara en versió provisional- del SG de les NNUU que havia i ha de marcar l’inici del procés final cap a l’elaboració de l’agenda pel desenvolupament post 2015.

L’ha titulat: “El camí cap a la dignitat el 2030: Acabant amb la Pobresa, Transformant totes les Vides i Protegint el Planeta”. Un bon títol! El podeu trobar a:

http://sustainabledevelopment.un.org/

S’ha confirmat tot el que ja s’ha comentat en els dos posts anteriors a aquest d’avui sobre que la base pràcticament tancada dels nous ODSs és l’establerta fa uns pocs mesos pel Grup de Treball previst a Rio+20. L’informe del SG de les NNUU inclou una taula (la taula 1) amb tots i cadascun d’ells sense afegir-hi ni treure-hi una coma. Els podeu llegir doncs, cada vegada amb més atenció, en el post de la setmana passada.

Precisament, jo mateix en el post de la setmana passada n’intentava fer-ne una primera lectura a la llum de la sempre permanent controvèrsia i/o dialèctica sobre les tres dimensions de la sostenibilitat.

Doncs bé, sense massa temps més per fer-ne una anàlisi més detallat i exhaustiu, i en la mesura que el SG de les NNUU intenta fer en el seu informe, i entre molts altres coses, una mena de presentació – classificació del joc d’ODSs que tenim sobre la taula, comprendrà el possible lector que me l’hagi mirat i que hi tingui alguna cosa a dir, en comparació amb el que en deia jo la setmana passada.

El SG de les NNUU parla de “Sis elements essencials per a l’assoliment dels nous ODSs” i al fer-ho els esta agrupant a la seva manera en una mena de macro objectius i, per tant, els podria estar classificant en una perspectiva que no em sembla, en general, especialment encertada, sobretot perquè crec que és més estètica que rigorosa i profunda. La figura és la següent

 

SDG-UNSG

 

i els sis elements, que semblen voler jugar el paper d’agrupadors o macro objectius, els següents:

 

Dignity: to end poverty and fight inequalities

People: to ensure healthy lives, knowledge, and the inclusion of women and children

Prosperity: to grow a strong, inclusive, and transformative economy

Planet: to protect our ecosystems for all societies and our children

Justice: to promote safe and peaceful societies, and strong institutions

Partnership: to catalyse global solidarity for sustainable development

 

Tornant a fer un exercici molt semblant al que vaig fer en el post de la setmana passada, tot agrupant, a la meva manera de veure, tots i cadascun dels 17 objectius en una de les dimensions de la sostenibilitat, avui el resultat i/o els comentaris, pels sis elements o “macro objectius” del SG de les NNUU, seria el següent:

 

  1. La sostenibilitat social agruparia, indestriablement,: la Dignitat, la Gent i la Justícia.

No cal tornar a buscar qualificatius nous perquè el document sembli més actual. Desgraciadament la única cosa actual que aportaria utilitzar aquestes tres paraules juntes és constatar que cap d’elles és possible ni realment realitzable sense les altres i, per això, no les podem separar en macro objectius pretesament diferents.

O algú es pensa que acabarem amb la pobresa sense justícia.

2. Utilitzar la paraula prosperitat per emular la dimensió econòmica de la sostenibilitat i tornar-la a equiparar amb el creixement és quelcom sobre el que ja estic esgotant la meva capacitat de desqualificar-ho mitjançant paraules i de clamar, una i una altra vegada, per un canvi de paradigma. Avui em deixo anar del tot  quan escric que, d’acord amb el que va preveure Marx, pot ser que el desenvolupament de les forces productives hagi sigut ja de tal magnitud i característiques que el creixement econòmic industrial capitalista s’estigui autodestruïnt i, a més a més i mentre ho va fent, deixa de necessitar el treball humà i deixa de crear llocs de treball. És la fi del capitalisme que, emperò, no es fa ni en un any ni en no sé quants. Però esta clar que “cap prosperitat futura de la humanitat” pot esperar-se ja del creixement econòmic capitalista.

3. No em sembla pas gens malament, en canvi, que el SG de les NNUU hagi agrupat en un únic macro objectiu tots els corresponents a la sostenibilitat ambiental i, a més a més, en la perspectiva terminològica més sistèmica: planeta.

4. La setmana passada no vaig ni mencionar l’objectiu 17 que, en canvi, avui el SG de les NNUU eleva a la categoria d’encapçalar un dels 6 elements o “macro objectius” per al desenvolupament sostenible.

No és un objectiu; fa referència, com ja ho feia en els ODMs el vuitè objectiu, als mitjans i metodologies per a la seva implementació.

Aquí em ve a la memòria el procés de preparació de la Cimera Rio+10 (Johannesburg 2002) quan el concepte “partnership” es va començar a introduir com el nou manà que ho havia de solucionar tot.

A la pràctica sancionava la privatització de les responsabilitats públiques. Si ni l’AOD (Ajuda Oficial al Desenvolupament) ni cap altra opció de redistribució pública de la riquesa, en un món en el que la desigualtat és la injustícia més estesa, era capaç d’imposar-se solidàriament en el món, haurien de ser els sectors privats de la societat els que moguessin les forces del mercat per portar justícia equitativa al món, condicionada, evidentment, a l’obtenció de més beneficis per el sectors privats. 14 anys després, la base i essència neoliberal sobre la que es sustenta aquesta opció ha tingut les crisis més imaginables i destructives que hom podia esperar, però, en canvi, segueix regnant fins i tot ideològicament bastant morta.

 

 

Xerca; 8 de desembre de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: