La COP de Lima no ha estat cap fracàs; el camí cap al fracàs de París, emperò, continua estant servit!

15 des.

Un any més, una COP (Conferència de les Parts de la UNFCCC -Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic-) més, i uns titulars finals més molt semblants als de tants altres anys; aquesta COP de Lima del 2014 ha estat la 20 i precedeix a la COP 21 de finals del 2015 de París.

Des de la COP 17 de Durban del 2011 en la qual es va aprovar, in extremis (i després del fracàs de Copenhaguen el 2009), un nou full de ruta per tornar a dotar a la humanitat d’un protocol  o instrument legal global de lluita contra el canvi climàtic, determinant que això s’havia de produir a la COP 21 de París 2015, crec que és agosarat valorar cap dels passos intermedis, de llavores ençà, com a fracàs o no; que el procés va realment malament i esta molt, però molt, embarrancat és més que ben cert; que, en aquest sentit, avui crec que podria escriure un post bastant semblant, encara, al del 27 d’octubre passat (http://wp.me/p1IaoC-iE) també; que cada vegada, com més ens hi acostem, hi ha més probabilitats que París sigui un segon Copenhaguen, un altre vegada també; però en canvi Lima només era una fita més posada, perquè tocava segons la forma de funcionar de la UNFCCC, al mig -vora al final en aquest cas- del camí i, de fet, a banda de donar continuïtat a les negociacions poca cosa més calia esperar-ne.

I, en canvi, per tot el que he pogut seguir i saber de Lima, la COP 20 no ha estat un fracàs; fins i tot m’atreviria a dir que deu n’hi do; i això és i ha estat així perquè de fet de Lima, d’esperar-se, només se’n podia esperar, a banda de donar la corresponent continuïtat mencionada del procés, un resultat final concret que si no sortia de Lima si que era un problema greu afegit al procés. Però en canvi aquest resultat final ha sortit i, a la meva manera de veure, potser millor fins i tot del que era esperable.

 

Com seran les NDCs (Contribucions Nacionalment Determinades) del proper mes de març del 2015?

De no aprovar-se en la Declaració final de Lima els articles del 8 al 14 (d’un total de 22 articles) llavors si que s’hauria de parlar de fracàs i fracàs greu; però en la mesura que aquests articles hi són, els estats parts de la UNFCCC tenen un criteri (més bo o més dolent) per elaborar i presentar, durant el primer trimestre d’aquest 2015 les seves NDCs.

Això és molt important per diversos motius, però el principal, des del meu punt de vista, és perquè llavors si que es veurà ben clarament que la suma de les parts no s’acosta ni de lluny al total que de diferents maneres ens marca com a objectiu ineludible de mitigació d’emissions l’IPCC (veieu els dos posts de Canvi Climàtic d’aquest blog, anteriors a aquest) i, com a mínim, sabrem clarament del problema del que probablement morirem a París. Però saben això, a un cert temps del momentum final, qui sap si encara podrem salvar París.

Doncs bé que es pot remarcar de positiu (hi ha altres aspectes negatius en els redactats dels articles 8 al 14 però avui no els “vull ni veure”) sobre com seran les NDCs:

 

  • l’article 13 reitera la invitació a les parts

to communicate their intended nationally determined contributions well in advance of the twenty-first session of the Conference of the Parties (by the first quarter of 2015 by those Parties ready to do so) in a manner that facilitates the clarity, transparency and understanding of the intended nationally determined contributions”

 

  • mentre que l’article 14 va fins i tot més enllà del que jo hagués esperat (tal com estan les coses) quan (utilitzo cursives quan cito textualment i negretes per destacar el més important al meu parer)

“14. Agrees that the information to be provided by Parties communicating their intended nationally determined contributions, in order to facilitate clarity, transparency and understanding, may include, as appropriate, inter alia, quantifiable information on the reference point (including, as appropriate, a base year), time frames and/or periods for implementation, scope and coverage, planning processes, assumptions and methodological approaches including those for estimating and accounting for anthropogenic greenhouse gas emissions and, as appropriate, removals, and how the Party considers that its intended nationally determined contribution is fair and ambitious, in light of its national circumstances, and how it contributes towards achieving the objective of the Convention as set out in its Article 2″ (PS.-)

 

Si senyor! És un bon, per comprometedor,  redactat! No li serà gaire senzill a cap part realment important per la seva responsabilitat en el fenomen del canvi climàtic, quedar-se en una mera declaració especulativa d’intencions que, a més a més, i com passa sempre, les condicionava al que fessin els altres. Tothom quedarà bastant retratat per obra u omissió i, efectivament, això permetrà veure a finals del proper mes de març que el governament democràtic del canvi climàtic no es pot fer de baix a d’alt, i que amb els mesos que encara quedaran caldrà posar endavant del procés a una nova màquina de tren que sigui capaç de conduir als estats a comprometre’s a fer el que els hi demana la història passada i sobretot la que volen viure dignament les generacions futures.

De fet és una altra sorpresa agradable que, en el sentit anterior, el propi text final de Lima, en la seva part no articulada digui textualment i tan pesimisticament que:

“Noting with grave concern the significant gap between the aggregate effect of Parties’ mitigation pledges in terms of global annual emissions of greenhouse gases by 2020 and aggregate emission pathways consistent with having a likely chance of holding the increase in global average temperature below 2 °C or 1.5 °C above pre-industrial Levels.”

cop20

 

Xerca; 15 de desembre de 2014

PS.- Nota final: per si algú no recorda l’article 2 de la Convenció vigent aquí va:

Artículo 2.- Objetivo

El objetivo último de la presente Convención y de todo instrumento jurídico conexo que adopte la Conferencia de las Partes, es lograr, de conformidad con las disposiciones pertinentes de la Convención, la estabilización de las concentraciones de gases de efecto invernadero en la atmósfera a un nivel que impida interferencias antropógenas peligrosas en el sistema climático. Ese nivel debería lograrse en un plazo suficiente para permitir que los ecosistemas se adapten naturalmente al cambio climático, asegurar que la producción de alimentos no se vea amenazada y permitir que el desarrollo económico prosiga de manera sostenible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: