I ara què? Multilateralisme, Nacions Unides i Dret Internacional – Part I

2 des.

No sé veure cap altra via cap a un imprescindible Governament Democràtic Mundial que la de preservar activament i apoderar efectivament, en la dècada crucial que estem començant, una tríada-trinomi inseparable: MULTILATERALISME, NACIONS UNIDES I DRET INTERNACIONAL – PART I: ASSAIG d’un inexpert en el tema, però a la vegada d’un sorprès (potser ben ingènuament) en les seves pròpies conclusions

 

0. Preliminars

  • Una malaltia crònica que ve de lluny i que empitjora amb l’edat (i ja en són 64) em dona actualment, en un any, pocs dies efectius de capacitat de pensar i escriure (o d’escriure i pensar que més aviat és el que sempre crec que he fet, o intentat fer); estaríem dins d’un període (que no se sap mai quan durarà) amb ganes i possibilitats de fer-ho i, si més no, ho començo a fer (a escriure) a mitjans de novembre de 2020.
  • Donald Trump acaba de perdre les eleccions als EUA i, si no passa res, estem davant d’una de les millors noticies que hem tingut en els darrers temps. Si un president dels EUA ha fet mal al món, ha fet mal al multilateralisme i a Nacions Unides, ha estat ell. A Octubre d’aquest 2020, les Nacions Unides (NNUU) o l’Organització de les Nacions Unides (ONU), tenen un “sorprenent dèficit de 5.100 milions de dòlars que amenaça greument la capacitat de complir amb els seus compromisos, amb el seu mandat i amb la seva raó de ser”. Degut, gairebé exclusivament -encara que evidentment lligat a altres aspectes de la realitat-, als impagaments del seu màxim i primer contribuent: els EUA presidits per en Trump!
  • Estem en una dècada, la 2020-2030, que tot just estem començant, i que es considerada essencial -per gairebé tothom que segueix els temes del món- pel que fa a l’evolució que tinguin la majoria de desafiaments sobre el futur de la humanitat en el planeta. És essencial el que s’acabi fent o no en/amb l’Agenda pel Desenvolupament 2030 (intentant assolir els tant necessaris Objectius de Desenvolupament Sostenible), i/o en la lluita contra el Canvi Climàtic per mantenir la temperatura mitjana a la superfície planetària en uns nivells que no hipotequin més, del que ja ho està, el futur de la vida humana en el planeta. A més a més, en aquest començament d’aquesta dècada la pandèmia Covid-19, a finals del passat mes d’octubre del 2020, ha contagiat ja a 51.636.989 habitants de la terra (la qual cosa representa unes 6.641 persones per cada milió d’habitants), dels quals n’han mort ja 1.275.124 sers humans.
  • En el context dels preliminars anteriors es fa difícil decidir-se per quines haurien de ser les prioritats dels humans en aquests moments. Qui escriu ha arribat a la conclusió que en són moltes i, sobretot, difícils de prioritzar entre elles i que, de vegades al fer-ho, segons quines prioritzacions en poden empitjorar d’altres. Però la meva conclusió és que en tot cas han d’incloure, segurament potser no d’una manera obsessiva i sobretot no excloent -sinó més aviat evolvent-, la preservació proactiva -paral·lela i incloent a totes les accions corresponents a/de totes les prioritats que s’acordin definir i afrontar- i l’apoderament efectiu del Multilateralisme, les Nacions Unides i el Dret Internacional. La llavor d’aquesta conclusió se’m va sembrar fa molt temps -i al final se m’ha anat transformant en una mena de flor tardana- en una conversa singular i intensa amb en Carlos Villan Duran, president-fundador de la – amb seu a Astúries- “Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos”. Espero que com a gran expert i activista en el tema no s’ofengui pas perquè li dediqui avui aquest assaig meu -d’un inexpert que, com St. Pau, ha tornat a caure d’un cavall-.

Intentaré, a partir d’aquí, desgranar la importància decisiva de la tríada/trinomi ben inseparable del títol, en una part -i amb una mena de part que jo tenia la necessitat de viure, d’escriure- segur que massa llarga, per permetre’m arribar a una part final conclusiva i prepositiva que és la que m’agradaria ser capaç de construir (és escrivint com penso i aprenc) i compartir públicament.

 

  1. Una tríada/trinomi inseparable. 1.1. Sobre el MULTILATERALISME

Definir “Multilateralisme” ens podria omplir pàgines i pàgines de dissertacions més o menys erudites basades en innumerables i ben diverses fonts bibliogràfiques, però que, de fet, només acaben posen de relleu un dels problemes més importants de fons que tenim actualment, definir la política i les relacions internacionals en el nostre món actual,  qualificat amb molt diverses paraules (totes elles segur que interessants -algunes contradictòries i fins i tot antagòniques entre si-): multipolar, unipolar, bipolar, unilateral, multilateral, governat, ingovernable,  etc., per malgrat tot seguir prenent l’opció política personal del multilateralisme, en el ben entès que, com a mínim des del meu punt de vista és la única opció que reforça i pot donar l’apoderament de la tríada/trinomi objecte d’aquest assaig, sense portar-nos inexorablement a un desgavell de resultats ben imprevisiblement dolents.

Sense estendrem massa en aquest punt inicial (al qual però -òbviament tal com acabo de pre anunciar- retornarem en la part conclusiva d’aquest assaig), serveixi com a reflexió gairebé inicial al respecte, que ni l’Organització de les NNUU ni el Dret Internacional (també molt lligats entre sí però també sempre amb vida pròpia i singular) serien possibles, existirien encara, sense una voluntat política multilateral originària, i sense que un multilateralisme amb grans dificultats, contradiccions i enemics hagi anat sobrevivint, més o menys feblement al llarg del temps, i que com en les altres parts de la tríada/trinomi, ens costaria molt de definir aïlladament de les altres dues de les tres potes d’aquest assaig.

Tot acabarà sent una mica més senzill si es lliga una conceptualització àmplia del multilateralisme (la que recullen d’entrada la majoria d’enciclopèdies virtuals: El multilateralisme és, en referencia o en el context de les relacions i la vida i realitats internacionals, l’actuació d’un conjunt de països sobre assumptes determinats que, al i per fer-ho, creen Organismes Multilaterals -les Nacions Unides com exemple més paradigmàtic, amb la Societat de Nacions com a un dels precedents frustrats-, amb el propòsit d’abandonar -en els moments de la creació d’aquests organismes- la unilateralitat que va derivar en guerres, com la segona guerra mundial, essent substituïda llavors per la multilateralitat  com a forma de cooperació de molts països per tractar de conservar l’estabilitat i la pau a nivell mundial.”[i]

En una de les obres de la Catedràtica de la Universitat de Barcelona Esther Barbé[ii] hi trobem la següent cita: “En el text de referència més citat fins els nostres dies en els treballs sobre multilateralisme, Ruggie[iii] feia notar que l’institucionalisme neoliberal, aproximació central en la disciplina de les Relacions Internacionals en els anys vuitanta, s’havia centrat en l’estudi de les institucions i de les normes, però no havia dedicat atenció a la forma multilateral d’aquestes institucions. […] Així, per Ruggie, el multilateralisme és «una forma institucional que coordina les relacions entre tres o més estats en base a principis generalitzats de conducta, és a dir, principis que especifiquen la conducta adequada per a cada tipus d’acció, sense prendre en consideració els interessos particulars de les parts o les exigències estratègiques que puguin donar-se en cada cas concret ». Amb això, l’autor es diferencia de la definició funcional i quantitativa de multilateralisme utilitzada àmpliament, entre d’altres per Robert Keohane, per a qui el multilateralisme és «la pràctica de coordinar polítiques nacionals en grups de tres o més estats, a través de mecanismes ad hoc o per mitjà d’institucions». La interpretació maximalista de Ruggie destaca la importància dels principis que regeixen en l’actuació multilateral i dels quals es deriven alguns corol·laris, com la situació d’indivisibilitat entre els membres d’un marc multilateral o la reciprocitat difusa, que marca l’expectativa d’aquests membres que els beneficis agregats al llarg del temps seran equivalents per a tots ells. El que clarament limita l’autonomia dels Estats per formular polítiques guiades pels seus interessos més directes.”

 

  1. Una tríada/trinomi inseparable. 1.2. Sobre el DRET INTERNACIONAL

Ens agrada especialment (també ens desborda com a analfabets en la matèria, però ens fascina per la seva gran capacitat de combinar la seva vessant acadèmica excel·lent amb la seva capacitat comunicativa a, també, no experts en el tema com un servidor) la COMPRENSIÓ HISTÒRICA DEL DRET INTERNACIONAL recollida dins de la lliçó 1a. del llibre de Alejandro J. Rodríguez Carrión[iv].

Només en citarem alguns paràgrafs que, al nostre entendre,  són els que necessitem per poder donar aixopluc rigorós a l’objectiu d’aquest assaig.

“El terme Dret internacional públic va ser utilitzat per primera vegada pel britànic Bentham, en 1780, com a forma de distinció del dret nacional”.

“Si en les ciències jurídiques la referència a la història és una dada indefugible, el Dret Internacional és el més històric de tots els drets: la seva dependència de les circumstàncies socials és extremada; però peca encara més d’una autèntica servitud en la qual es troba amb relació als esdeveniments històrics.”

En realitat, el Dret internacional, com el coneixem actualment, només va ser possible després de la proclamació de la igualtat sobirana de les entitats polítiques existents, proclamació que, amb tota puritat, al menys pel conjunt d’estats del nostre entorn, es produeix amb motiu dels “Tractats de Westfalia del 1648”, que varen posar fi a les guerres europees de religió, proclamant el dret de cada estat a escollir per si mateix, sense acceptar la possibilitat d’intervenció superior de cap altra autoritat.” Suposaven doncs el naixement de l’estat nació sobirà.

El 1945 es va crear l’organització mundial haguda i per haver per excel·lència, la Organització de les Nacions Unides (ONU), que neix amb cinquanta un estats, la pràctica totalitat d’estats existents en el món en aquell moment, que són reticents a qualsevol creixement, que no pogués ser bàsicament -tal com va ser- el resultat de l’accés a la independència de territoris sotmesos a dominació colonial.” […] “La societat internacional està constituïda, en efecte, per tots els estats de la societat internacional. Des d’una perspectiva exclusivament jurídica, s’afirma el dogma de la igualtat sobirana de tots els estats.”

Si la unanimitat no és essencial en totes les qüestions de que, de fet, s’ocupa la ONU, si que ho és en aquelles que pertoquen o es refereixen a la pau i seguretat internacionals. A més a més, en l’Assemblea General, òrgan democràtic per excel·lència en el qual les resolucions s’adopten per majories dels estats, aquestes resolucions no tenen caràcter obligatori, sinó de recomanació.”

“Però la societat internacional ha experimentat un procés de creixement diferent a la incorporació d’extensos territoris com a resultat de la descolonització produïda predominantment en els anys 60 i 70. […] És per això que en els darrers anys hagi estat possible assistir a un nou canvi en l’escena internacional: el món dels vells Estats, insatisfets amb la política d’enfrontament i confrontació que els nous Estats sorgits de la descolonització realitzaven en els fòrums de les organitzacions internacionals, […], s’han resistit al procés d’universalització de la societat internacional, […], rebutjant a la vegada el tan costós procés de socialització internacional dels problemes. […] En darrer terme , la multiplicació del nombre d’Estats acceptats en les Organitzacions internacionals, ha tornat a posar de manifest la reticència dels Estats de l’ahir a considerar com autèntics subjectes del Dret internacional als nous Estats.”   

El Dret internacional ha experimentat unes extraordinàries transforacions en els darrers 60 anys. […] Ara, en canvi, es pretén que l’ordenament internacional, encara que muntat sobre bases interestatals, atengui demandes plantejades per realitats i entitats infra o supra estatals. […] A l’hora, i per sobre dels àmbits de competència, apareixen invocacions progressives a que les normes internacionals solucionin qüestions candents relatives al desenvolupament econòmic […] o a pal·liar la inexorable degradació del medi ambient. De pretendre impedir que unilateralment un subjecte jurídic pretengués la modificació de situacions existents, el Dret internacional es veu requerit a modificar situacions que els subjectes jurídics no volen transformar.[…] La mutació en les funcions del Dret internacional senyalen el gran drama d’aquest ordenament jurídic: en front a les funcions clàssiques assignades al Dret internacional, les creixents necessitats i exigències de la vida de relació internacional, progressivament independent, pretén un Dret internacional amb funcions expandides i que s’introdueix en el que fins ara eren competències internes dels estats. [….] Gairebé no seria possible trobar alguna qüestió sobre la qual no existeixi una àmplia gama de normes internacionals, en creixement geomètric. Però en front d’aquesta demanda, els instruments operatius del Dret internacional i les exigències de regulació no han vingut acompanyades de la concessió de competències de control i verificació.”

“També hi hagut però una transformació en el procés d’elaboració de les nomes. Ara, la proba del consentiment dels Estats és més assequible en el cas dels tractats o dels actes d’organitzacions o en els actes unilaterals, que en el cas de les normes consuetudinàries. […] Els tractats són, sens dubte, la forma més important avui de generació d’obligacions jurídiques per als estats.”

La lliçó 1a de la font de referènciaiv que estem seguint no té ni el més mínim pudor d’acabar donant la seva pròpia definició:

“El Dret internacional ha de ser entès com el conjunt de normes jurídiques que regulen la societat internacional y les relacions dels seus membres en la consecució dels seus interessos socials col·lectius i individuals”

Tot afirmant algunes característiques peculiars del Dret internacional en el trànsit al segle XXI:

  1. És un ordenament de geometria variable, això és, que en front a l’existència d’un conjunt d’obligacions mínimes uniformes per a tots els estats, permet que cadascun d’ells es vinculi amb major intensitat amb tots els demés membres de la societat, a amb grups reduïts de la mateixa, per a la millor satisfacció dels seus interessos i necessitats
  2. És un ordenament que cerca la seva plenitud o inacabat […]
  3. És un ordenament jurídic essencialment dispositiu: la persistència de la sobirania estatal com a fonament bàsic del Dret Internacional fa que la naturalesa essencial de les seves normes sigui de naturalesa essencialment dispositiva […]
  4. És un ordenament jurídic essencialment no coercitiu […]

  

  1. Una tríada/trinomi inseparable. 1.3. Sobre la CARTA DE LES NACIONS UNIDES (i, per tant, sobre les NACIONS UNIDES) observada només en la seva relació amb el dret internacional del qual, i a l’inrevés, en forma part preeminent!

Els apartats anteriors ens deixen pendents, per que siguin complets i potser realment comprensius, en mans, primer que res, de la definició de les Nacions Unides, només vista indeslligablement de la seva relació amb el dret internacional del que n’és, a la vegada, art i part. Però fer això, definir Nacions Unides amb el fil identificador que hem triat, a banda d’apassionant, és recórrer, simplement passatge a passatge, la seva Carta (Charter) aprovada a San Francisco ha fet ja 75 anys aquest 2020, i considerada des de llavors com un dels nous pilars fonamentals del propi dret internacional! No tenim per que no dir-ho ja: a la Carta no hi trobem, enlloc, la paraula multilateral o multilateralisme. Aquesta vista de la Carta ens anirà portant a altres vistes en el mateix context de les Nacions Unides i, potser, un índex previ del camí a recórrer ens pot ajudar a seguir tot plegat amb una certa visió prèvia més de conjunt.

1.3.1. Carta de les Nacions Unides

1.3.2. Estatut de la Cort Internacional de Justícia

1.3.3. Comissió de Dret Internacional/International Law Comission

1.3.4. Sisena Comissió de l’Assemblea General

1.3.5. Sobre les resolucions de l’Assemblea General i el dret internacional

1.3.6. El Dret internacional, la gran importància dels Tractats o convencions internacional i les Convencions de Viena sobre els Tractats

1.3.7. Col·lecció de tractats de les Nacions Unides

1.3.8. Les Nacions Unides i l’Estat de Dret (The United Nations and the Rule of Law)

Podem començar, potser, citant directament la web oficial de Nacions Unides en relació a la seva pròpia Carta, on[v] podem llegir, per exemple,:

“La Carta de les Nacions Unides, en el seu Preàmbul, va marcar un objectiu: «crear condicions sota les quals puguin mantenir-se la justícia i el respecte a les obligacions emanades dels tractats i d’altres fonts del dret internacional». Des de llavors, el desenvolupament del dret internacional i el respecte pel mateix han estat elements claus de la feina de l’Organització, de la seva pròpia definició. Aquest treball es porta a terme a través de corts, tribunals, tractats multilaterals; així com a través del Consell de Seguretat, que pot aprovar missions de manteniment de la pau, imposar sancions o, si ho considera necessari, autoritzar l’ús de la força quan hi hagi una amenaça contra la pau i la seguretat internacionals. La Carta de les Nacions Unides, concebuda com un tractat internacional (una de les formes més apoderades de dret internacional), li atorga aquests poders. Com a tal, és un instrument de dret internacional i és vinculant per als estats membres de les NNUU, que són els estats que l’han ratificat i signat. La Carta de les Nacions Unides recull els principis de les relacions internacionals, des de la igualtat sobirana dels Estats, fins a la prohibició de l’ús de la força en les relacions internacionals”.

Així doncs el multilateralisme post segona guerra mundial creava un organisme, les NNUU o la ONU, per poder mantenir el respecte a les obligacions dels tractats i del dret internacional. I la nostra tríada/trinomi anava quedant cada vegada més indeslligable, més entrelligada! En aquest sentit ara s’escau fer una petita passada sempre sota el fil identificador de sempre, primer, naturalment, per la Carta de les NNUU com a tal, començant per una part -de fet ja citat- del seu preàmbul,  en la direcció de fer encara més evident la triada/trinomi estudiat (cosa que veurem més clarament en els destacats en negretes de, com sempre que són cites, textos en cursives). De la versió original en espanyol oficial (no traduir al català l’espanyol oficial de la ONU és quelcom que faré prou habitualment):

 

1.3.1. CARTA DE LAS NACIONES UNIDAS[vi]

PREÁMBULO

“Nosotros los pueblos de las Naciones Unidas

resueltos […]

a crear condiciones bajo las cuales puedan mantenerse la justicia y el respeto a las obligaciones emanadas de los tratados y de otras fuentes del derecho internacional”

CAPÍTULO I Propósitos y Principios

Artículo 1

Los Propósitos de las Naciones Unidas son:

  1. Mantener la paz y la seguridad internacionales, y con tal fin: […] lograr por medios pacíficos, y de conformidad con los principios de la justicia y del derecho internacional, el ajuste o arreglo de controversias o situaciones internacionales susceptibles de conducir a quebrantamientos de la paz;

CAPÍTULO IV La Asamblea General

Artículo 13.1

La Asamblea General promoverá estudios y hará recomendaciones para los fines siguientes:
a. fomentar la cooperación internacional en el campo político e impulsar el desarrollo progresivo del derecho internacional y su codificación;

CAPÍTULO X El Consejo Económico y Social

Funciones y Poderes

Artículo 62.3

El Consejo Económico y Social podrá formular proyectos de convención con respecto a cuestiones de su competencia para someterlos a la Asamblea General

CAPÍTULO XIV La Corte Internacional de Justicia

Artículo 92

La Corte Internacional de Justicia será el órgano judicial principal de las Naciones Unidas; funcionará de conformidad con el Estatuto anexo, que está basado en el de la Corte Permanente de Justicia Internacional, y que forma parte integrante de esta Carta.

CAPÍTULO XVI: Disposiciones Varias

Artículo 102.1

Todo tratado y todo acuerdo internacional concertados por cualesquiera Miembros de las Naciones Unidas después de entrar en vigor esta Carta, serán registrados en la Secretaría y publicados por ésta a la mayor brevedad posible.

Artículo 102.2

Ninguna de las partes en un tratado o acuerdo internacional que no haya sido registrado conforme a las disposiciones del párrafo 1 de este Artículo, podrá invocar dicho tratado o acuerdo ante órgano alguno de las Naciones Unidas

Artículo 103

En caso de conflicto entre las obligaciones contraídas por los Miembros de las Naciones Unidas en virtud de la presente Carta y sus obligaciones contraídas en virtud de cualquier otro convenio internacional, prevalecerán las obligaciones impuestas por la presente Carta.”

 

—————-

En la mesura que l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia és citat i contemplat d’acord amb l’article 92 de la Carta com a part de la pròpia carta, és procedent continuar, amb el mateix fil conductor identificador, el recorregut que veníem fent de la Carta en els següents nous passos:

 

1.3.2. ESTATUTO DE LA CORTE INTERNACIONAL DE JUSTICIA

CAPÍTULO II Competencia de la Corte

Artículo 36.1

La competencia de la Corte se extiende a todos los litigios que las partes le sometan y a todos los asuntos especialmente previstos en la Carta de las Naciones Unidas o en los tratados y convenciones vigentes.

Artículo 38.1

La Corte, cuya función es decidir conforme al derecho internacional las controversias que le sean sometidas, deberá aplicar:

  1. las convenciones internacionales, sean generales o particulares, que establecen reglas expresamente reconocidas por los Estados litigantes;
  2. la costumbre internacional como prueba de una práctica generalmente aceptada como derecho;
  3. los principios generales de derecho reconocidos por las naciones civilizadas;
  4. las decisiones judiciales y las doctrinas de los publicistas de mayor competencia de las distintas naciones, como medio auxiliar para la determinación de las reglas de derecho […]

—-

En aquest context és prou pertinent veure, una altra vegada, que diu la web oficial de les Nacions Unides en aquella cita iv sobre la seva pròpia Carta amb la que hem començat aquest apartat d’aquest assaig:

“El dret internacional defineix les responsabilitats legals dels Estats en les seves relacions entre ells, i el tracte als individus dins de les fronteres estatals. Les seves competències comprenen una gran varietat de problemes d’importància internacional, entre els quals figuren els drets humans, el desarmament, el delicte internacional, els refugiats, les migracions, els problemes de nacionalitat, el tracte als presoners, l’ús de la força i la conducta durant la guerra. També regula els béns comuns mundials, com el medi ambient, el desenvolupament sostenible, les aigües internacionals, l’espai ultra terrestre, les comunicacions mundials i el comerç internacional.”

 

—————-

I per constatar expressament la importància que en els anys fundadors de Nacions Unides es donava a aquests temes, del fil identificador que estem seguint, és extremadament rellevant recollir aquí una de les coses que es van fer, més de pressa que corrent, una vegada les NNUU es van posar en marxa?[vii]

“Una vegada creades, multilateralment, les Nacions Unides, l ‘Assemblea General, el 1947, en virtut de l ‘article 13 (1) (a) de la Carta de les Nacions Unides, per “iniciar estudis i fer recomanacions a efectes de. .. fomentant el desenvolupament progressiu del dret internacional i la seva codificació”, va crear la Comissió de Dret Internacional de la qual es fa lògicament del tot inevitable, òbviament, citar-ne, explícitament, l’Estatut de la seva creació i fer una passada per alguns dels seus articles més rellevants dins del nostre fil argumental de sempre.

 

1.3.3. COMISSIÓ DE DRET INTERNACIONAL/INTERNATIONAL LAW COMISSION

ESTATUT DE LA COMISSIÓ DE DRET INTERNACIONAL 1947

Adoptat per l’assemblea general en la resolució 174 (ii) de 21 de novembre de 1947.

Article 1

  1. La Comissió de Dret Internacional tindrà per objecte promoure el desenvolupament progressiu del dret internacional i la seva codificació.

CAPÍTOL II FUNCIONS DE LA COMISSIÓ DE DRET INTERNACIONAL

Article 15

En els articles següents, l’expressió “desenvolupament progressiu del dret internacional” s’utilitza per conveniència com a preparació de projectes de convenis sobre temes que encara no han estat regulats pel dret internacional o respecte dels quals la llei encara no s’ha desenvolupat prou a la pràctica dels Estats. De la mateixa manera, l’expressió “codificació del dret internacional” s’utilitza per conveniència com a formulació i sistematització més precisa de les normes del dret internacional en camps on ja hi ha hagut una àmplia pràctica, precedents i doctrines estatals.

  1. DESENVOLUPAMENT PROGRESSIU DEL DRET INTERNACIONAL
  2. CODIFICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL

Article 24

La Comissió ha d’examinar les maneres i mitjans de fer que les proves siguin habituals en el dret internacional més fàcilment disponible, com ara la recopilació i publicació de documents relatius a la pràctica estatal i les decisions dels tribunals nacionals i internacionals sobre qüestions de dret internacional, i farà un informe a l’Assemblea General sobre aquest tema.

 

—————

I com s’acaba tancant el fil dels temes del Dret Internacional en el sí de les NNUU, de la ONU,? Doncs com no podia ser d’altra manera en el si de l’Assemblea General i, en concret al nivell del treball preparatori corresponent abans d’arribar al plenari, de la seva sexta comissió o comitè.

 

1.3.4. SISENA COMISSIÓ DE L’ASSEMBLEA GENERAL

Segons el seu propi lloc web dins de la web oficial de les Nacions Unides (ONU), la Sisena Comissió és el fòrum principal per a l’examen de qüestions jurídiques en  l’Assemblea General. Tots els estats membres de les Nacions Unides tenen dret a la representació a la Sisena Comissió com a un dels principals comitès de l’Assemblea General.

El seu mencionat lloc web:

https://www.un.org/en/ga/sixth/

conté informació relativa a la tasca de la Sisena Comissió durant la sessió actual o la més recent de l’Assemblea General, així com enllaços als llocs web de sessions anteriors.

No deixa de sorprendrem, una vegada més com tantes vegades m’ha passat a l’anar coneixent les NNUU, el treball, i l’interès d’aquesta comissió -més aviat més que desconeguda- que, en general, és la validació o no del resultat final del treball de la CDI.

A la darrera sessió de l’AG, la 74, la sexta comissió va donar, per exemple, aquests fruits:

https://www.un.org/en/ga/sixth/74/resolutions_extracts.pdf

Recopilació d’extractes de resolucions adoptades per l’Assemblea General, a recomanació de la Sisena Comissió, que contenen sol·licituds dirigides als estats, a les organitzacions internacionals i al secretari general (2019-2020)

que ens mostren que, si més no, el marc per estendre i desenvolupar el paper del Dret internacional en el sí de les Nacions Unides, existeix i va donant els seus resultats.

No volem acabar aquest subapartat de l’assaig sense també citar explícitament una visió -prou crítica però molt interessant- de la mateixa web oficial de les Nacions Unides sobre aquest conjunt de temes del dret internacional i les Nacions Unides que estem tractant:

ORIGEN I ANTECEDENTS DE LA CDI: Sobre la redacció i aplicació del paràgraf 1 de l’article 13 de la Carta de les Nacions Unides i la constitució de la CDI[viii]

Els governs que van participar en la redacció de la Carta de les Nacions Unides es van oposar aclaparadament a conferir a les Nacions Unides el poder legislatiu per promulgar normes vinculants de dret internacional. Com a corol·lari, també van rebutjar les propostes de conferir a l’Assemblea General el poder d’imposar determinats convenis generals als estats mitjançant alguna forma de vot per majoria. No obstant això, hi va haver un fort suport per atorgar a l’Assemblea General els poders d’estudi i recomanació més limitats, cosa que va conduir a l’adopció de la disposició següent a l’article 13, paràgraf 1, sub paràgraf a:

“1. L’Assemblea General iniciarà estudis i formularà recomanacions per tal de:

“a. … fomentant el desenvolupament progressiu del dret internacional i la seva codificació “.

Durant la segona part de la seva primera sessió, l’Assemblea General, l’11 de desembre de 1946, va adoptar la resolució 94 (I) per la qual s’establia el Comitè per al desenvolupament progressiu del dret internacional i la seva codificació, de vegades conegut com el “Comitè dels disset”. Es va demanar al Comitè que considerés els procediments que es recomanarien per a l’acompliment de les responsabilitats de l’Assemblea General en virtut del paràgraf 1 de l’article 13.

El Comitè va celebrar trenta reunions del 12 de maig al 17 de juny de 1947 i va adoptar un informe que recomana l’establiment d’una comissió de dret internacional i estableix disposicions destinades a servir de base per al seu estatut.

El Comitè va discutir a fons diverses qüestions importants de principi relacionades amb l’organització, l’abast, les funcions i els mètodes d’una comissió de dret internacional. Alguns membres del Comitè no van veure cap distinció marcada entre el desenvolupament progressiu del dret internacional i la seva codificació. En ambdós casos, van observar, seria necessari celebrar convencions internacionals abans que els resultats fossin vinculants per als estats. La majoria dels altres membres, però, pensaven que hi havia diferències de naturalesa substancial entre la codificació i el desenvolupament progressiu, tot i que hi havia divergències en l’èmfasi que posaven en un o l’altre dels dos conceptes.

Pel que fa a la composició d’una comissió de dret internacional, la majoria del Comitè va afavorir la idea que els membres no havien de ser representants dels governs, sinó que havien de prestar funcions individuals com a persones de reconeguda competència en dret internacional. Tot i que alguns membres del comitè van subratllar el caràcter científic i no polític del treball a realitzar per la comissió proposada, la majoria del comitè va considerar que el treball de la comissió s’hauria de dur a terme sempre en estreta cooperació amb les autoritats polítiques dels estats i que les accions en relació amb els esborranys preparats per la Comissió haurien de ser decidides per l’Assemblea General.

Durant la segona sessió de l’Assemblea General, una àmplia majoria del Sisè Comitè (Legal) 4 va afavorir la creació d’una comissió de dret internacional i un subcomitè de la Sisena Comissió va preparar un projecte d’estatut de la Comissió de Dret Internacional. El 21 de novembre de 1947, l’Assemblea General va adoptar la resolució 174 (II), per la qual es crea la Comissió de Dret Internacional (ILC) i s’aprova el seu estatut. Des de llavors, l’estatut ha estat modificat per sis resolucions més de l’Assemblea General, adoptades en part per iniciativa de la Comissió i en part per la dels governs.

D’acord amb les disposicions pertinents de l’estatut (articles 3 a 10), les primeres eleccions a la Comissió de Dret Internacional van tenir lloc el 3 de novembre de 1948 i la Comissió va obrir la primera de les seves sessions anuals el 12 d’abril de 1949.

 

—————

 

1.3.5. Sobre les resolucions de l’Assemblea General i el dret internacional

La Carta de la ONU és molt clara en relació a la naturalesa recomanativa i no vinculant de les resolucions de l’Assemblea General en els seus processos de treball general habitual dins de l’àmbit de les seves competències.

Emperò, mai esta tot dit sobre un tema i, en aquest punt, ens sembla especialment interessant citar textualment una reflexió al respecte provinent del món dels blogs[ix]:

“Las resoluciones de la Asamblea General tienen el carácter de recomendaciones (art. 10 y ss. de la Carta de la ONU). Esto significa que dichas recomendaciones no tienen carácter vinculante. Las únicas decisiones de la Asamblea General que tienen efectos jurídicos vinculantes son aquéllas referidas al propio funcionamiento interno de la ONU (incorporación o expulsión de miembros, cuestiones presupuestarias, etc.). […] Las resoluciones de la Asamblea General tienen, por tanto, una fuerza moral que tendrá más o menos efecto en función de la fuerza real, y el compromiso con el contenido de dichas resoluciones, que tengan los Estados que las apoyan.

Ahora bien: el derecho internacional tiene la particularidad de que se reconoce jurisprudencialmente la existencia de normas imperativas (ius cogens), una suerte de principios morales universales jurídicamente vinculantes. Se distinguen de las meras costumbres en que un Estado soberano tiene el derecho de decidir que una costumbre no se le aplica, pero no puede sustraerse al ius cogens, se trate o no de una norma escrita.

El derecho de los tratados (Convención de Viena de 1969, artículos 53 y 64 -no tardarem a parlar-ne-) reconoce la existencia de estas normas, pero no las enumera, de modo que es la práctica cotidiana de los Estados y de los tribunales internacionales la que establece qué es o no es una norma imperativa: forman parte del ius cogens algunos principios jurídicos fundamentales (como el de proporcionalidad) y algunas normas jurídicas que, aun recogidas por escrito, son vinculantes hasta para los Estados no firmantes (como los derechos humanos fundamentales). Esta advertencia es útil porque si la Asamblea General de Naciones Unidas emite reiteradamente resoluciones que subrayan la obligatoriedad de determinadas normas o principios, ello constituye una señal importante de que tales normas forman parte de la “moral” de la sociedad internacional y pueden conducir a los tribunales internacionales a incorporarlas como casos de ius cogens. Evidentemente se trata de un efecto jurídico indirecto, débil y excepcional, pero no debe ser obviado.

Hay, por lo demás, otra excepción interesante, que tiene que ver con la intrahistoria de las Naciones Unidas y de los conflictos entre el Consejo de Seguridad y la Asamblea General: el procedimiento de “Unión Pro Paz”, que permite excepcionalmente a la Asamblea General tomar decisiones relativas al mantenimiento de la paz, que normalmente dependerían del Consejo de Seguridad, si éste se encuentra bloqueado como consecuencia del poder de veto.

Què diu, per cert, la “Resolució Unión pro paz” de l’AG[x]?

La resolució 377ª (V), «Unión pro paz», aprovada per l’Assemblea General en 1950 diu:

«Resuelve que si el Consejo de Seguridad, por falta de unanimidad entre sus miembros permanentes, deja de cumplir con su responsabilidad primordial de mantener la paz y la seguridad internacionales en todo caso en que resulte haber una amenaza a la paz, un quebrantamiento de la paz o un acto de agresión, la Asamblea General examinará inmediatamente el asunto, con miras a dirigir a los miembros recomendaciones apropiadas para la adopción de medidas colectivas, inclusive, en caso de quebrantamiento de la paz o acto de agresión, el uso de fuerzas armadas cuando fuere necesario, a fin de mantener o restaurar la paz y la seguridad internacionales. De no estar a la sazón reunida, la Asamblea General puede reunirse en período extraordinario de sesiones de emergencia dentro de las 24 horas siguientes a la presentación de una solicitud al efecto. Tal período extraordinario de sesiones de emergencia será convocado si así lo solicita el Consejo de Seguridad por el voto de siete cualesquiera de sus miembros, o bien la mayoría de los Miembros de las Naciones Unidas».

 

—————

 

1.3.6. El Dret internacional, la gran importància dels tractats i les Convencions de Viena sobre els tractats

Si una cosa ha quedat clara des de moltes de les referències que hem vist fins ara, és que pel que fa a les NNUU, la millor via per desenvolupar nou Dret internacional ha estat i, si més no de moment, ho continua sent (tot i que també presenta problemes específics que es comentaran més endavant i/o en un segon assaig), la via dels tractats o convencions internacions expressament construïts com a tals (amb reunions extraordinàries de l’Assemblea General concebudes ja com a convencions en si mateixes per a l’objectiu en qüestió de dotar-se d’un tractat, amb processos a voltes més complexos per arribar a tractats més delicats, etc.).

Com que això va esdevenir una evidència bastant clara ben aviat, llavors, i no pas massa tard, es va haver de construir un específic Dret, o Lleis, dels Tractats. En tenim tres que corresponen a períodes històrics successius i que són:

  1. Conveni de Viena sobre el dret dels tractats[xi]. Viena, 23 de maig de 1969
  2. Conveni de Viena sobre la successió d’Estats pel que fa als tractats[xii]. Viena, 23 d’agost de 1978
  3. Conveni de Viena sobre el dret dels tractats entre estats i organitzacions internacionals o entre organitzacions internacionals. Viena, 21 de març de 1986

A banda del seu interès intrínsec, donada només la importància que han adquirit els tractats en l’evolució del Dret internacional en el context de la ONU, a nosaltres ens interessa posar de manifest, només, que aquesta legislació no ha deixat de ser ben i explícitament conscient que era una part d’un tot més ampli: el Dret internacional.

En el sentit anterior, dins d’aquests convenis troben en el primer i en el segon un parell d’articles que podrien semblar menors però que, al meu humil parer, posen de manifest les repercussions que, fins i tot per a estats tercers (estats que no són parts d’algun tractat; que no el fan seu com a Dret internacional), els tractats no deixen d’anar conformant Dret internacional general que pot esdevenir consuetudinari i ser Dret per a tothom. Evident però no òbvia ni trivial conclusió.

En el Conveni de Viena del 1969 hi tenim el següent article 38:

Article 38.

Regles d’un tractat que esdevenen vinculants per a tercers estats per costum internacional. Res dels articles 34 a 37 no impedeix que una norma establerta en un tractat esdevingui vinculant per a un tercer Estat com a norma consuetudinària del dret internacional, reconeguda com a tal.

i en el Conveni de Viena del 1978 hi tenim el següent article 5:

Article 5.

Obligacions imposades pel dret internacional independentment d’un tractat.

El fet que no es consideri que un tractat està en vigor respecte a un Estat en virtut de l’aplicació del present Conveni no afectarà de cap manera el deure d’aquest Estat de complir-ne cap obligació plasmada en el tractat al qual està subjecte segons el dret internacional independentment del tractat.

Finalment, en aquest context i sempre intentant vestir el millor possible el nostre fil conductor, en el primer Conveni de Viena hi trobem també alguns altres articles que podrien rebre un comentari idèntic al que hem fet pels dos articles anteriors, tancant cercles diferents de, sempre, la mateixa idiosincràsia d’aquest assaig:

Article 9.

Adopció del text

  1. L’adopció del text d’un tractat es fa amb el consentiment de tots els estats que participen en la seva elaboració, tret del que es disposa al paràgraf 2.
  2. L’adopció del text d’un tractat en una conferència internacional es fa mitjançant el vot de dos terços dels estats presents i votants, tret que per la mateixa majoria decideixin aplicar una norma diferent.

No toca ara ni avui però la descoberta d’aquest article encara em provoca més desconcert amb el que va passar i continua passant amb la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi climàtic – ho deixem també pel proper assaig-.

Article 53

Tractats en conflicte amb una norma imperativa del dret internacional general (“jus cogens”).

Un tractat és nul si, en el moment de la seva conclusió, entra en conflicte amb una norma imperativa del dret internacional general. Als efectes del present Conveni, una norma imperativa del dret internacional general és una norma acceptada i reconeguda per la comunitat internacional dels estats en el seu conjunt com a norma de la qual no s’admeten derogacions i que només es pot modificar mitjançant una norma posterior de dret internacional general amb el mateix caràcter.

Que, si més no, deixa també més tancat/clarificat alguna altra sorpresa, també ben important i interessant encara que molt poc utilitzada, que hem trobat al final del subapartat 1.3.5.

 

—————

 

1.3.7. Col·lecció de tractats de les Nacions Unides[xiii]

La web oficial dels tractes de les Nacions Unides és, essencialment, -cito textualment-: una base de dades que proporciona informació sobre l’estat de més de 560 principals instruments multilaterals dipositats al secretari general de les Nacions Unides (incloses les accions del tractat posteriors, textos de reserves, declaracions i objeccions) i reflecteix l’últim estat consolidat d’aquests instruments, com a membres els estats signen, ratifiquen, accedeixen o presenten declaracions, reserves o objeccions. Aquesta base de dades s’actualitza diàriament i intra-diàriament, segons sigui necessari”

“Aquesta base de dades conté:

  • Tots els tractats multilaterals dipositats al secretari general (actualment més de 560 tractats);
  • La Carta de les Nacions Unides, en relació amb la qual s’han atribuït al Secretari General determinades funcions de dipositari (tot i que la mateixa Carta es troba dipositada al Govern dels Estats Units d’Amèrica);
  • Tractats multilaterals que anteriorment havien estat dipositats al secretari general de la Societat de Nacions, en la mesura que s’hagin pres formalitats o decisions que els afectessin en el marc de les Nacions Unides;
  • Alguns tractats anteriors a les Nacions Unides, diferents dels que anteriorment havien estat dipositats al Secretari General de la Societat de Nacions, que van ser modificats per protocols adoptats per l’Assemblea General de les Nacions Unides.”

 

—————

 

1.3.8. Les Nacions Unides i l’Estat de Dret (United Nations and the Rule of Law)

Dins de la web oficial de les Nacions Unides trobem, també, una secció dedicada a aquests temes (The Rule of Law) i, com a darrer apartat d’aquest assaig, crec oportú citar textualment el següent text[xiv]:

“En la Declaración de la Reunión de Alto Nivel sobre el Estado de Derecho[1],[2],los Estados Miembros reafirmaron que los Estados deben cumplir todas las obligaciones que les incumben con arreglo al derecho internacional. Al hacerlo, los estados Miembros se hicieron eco del Preámbulo de la Carta de las Naciones Unidas, que afirma que uno de los objetivos de las Naciones Unidas es «crear condiciones bajo las cuales puedan mantenerse la justicia y el respeto a las obligaciones emanadas de los tratados y de otras fuentes del derecho internacional».

El Secretario General es el principal depositario de tratados multilaterales del mundo. En la actualidad hay más de 560 tratados multilaterales depositados en poder del Secretario General, que abordan una amplia variedad de cuestiones, como los derechos humanos, el desarme y el medio ambiente. Como depositario, el Secretario General es responsable de garantizar la adecuada ejecución de todas las medidas relativas a tratados relacionadas con esos tratados. En la práctica, la Sección de Tratados de la Oficina de Asuntos Jurídicos de las Naciones Unidas lleva a cabo funciones de depositaria en nombre del Secretario General.

De conformidad con el Artículo 102 de la Carta de las Naciones Unidas, y con el objetivo de asegurar que todos los tratados y acuerdos internacionales sigan en el dominio público, la Secretaría de las Naciones Unidas, por conducto de la Sección de Tratados de la Oficina de Asuntos Jurídicos, apoya también el registro y la posterior publicación de todos los tratados concertados por los Estados Miembros.

En cumplimiento de esas funciones, el Secretario General mantiene un amplio recurso en línea, la Colección de Tratados de las Naciones Unidas, que proporciona acceso a información actualizada sobre la situación de todos los tratados multilaterales depositados en poder del Secretario General y a decenas de miles de tratados registrados por los Estados de conformidad con el Artículo 102 de la Carta.

La Sexta Comisión (Comisión jurídica) es el principal foro para el examen de las cuestiones jurídicas en la Asamblea General. El sistema de las Naciones Unidas también apoya el desarrollo progresivo y la codificación del derecho internacional mediante la labor de la Comisión de Derecho Internacional, a la que se encomió en la Declaración de la Reunión de Alto Nivel sobre el Estado de Derecho”

 […][xv],[3] Entre los grandes logros de las Naciones Unidas destaca el desarrollo de un corpus de derecho internacional fundamental tanto para la promoción del desarrollo económico y social, como para la paz y seguridad internacionales.

El derecho internacional está consagrado en convenciones, tratados y normas. Muchos de los tratados creados por la ONU forman la base del derecho que rige las relaciones interestatales. Aunque el trabajo de la ONU en este campo no siempre recibe mucha atención, tiene una repercusión diaria en la vida de todos los habitantes del mundo.

El trabajo jurídico de la ONU ha sido pionero en muchos ámbitos a medida que la Organización ha ido afrontando problemas que adquirían un cariz internacional. La ONU ha estado a la cabeza de los esfuerzos por establecer un marco jurídico en áreas tales como la protección del medioambiente, la regulación de la inmigración laboral, la reducción del tráfico de drogas y la lucha contra el terrorismo. Esta labor continúa hoy a medida que el derecho internacional asume un papel aún más importante en un amplio espectro de cuestiones, tales como los derechos humanos y el derecho internacional humanitario.

 —-

De l’Informe mencionat i referenciat del Secretari General, preparatiu de la Reunió corresponent d’Alt Nivell de l’AG, també citada i referenciada, del setembre del 2012, en volem destacar el seu resum:

“El respeto por el estado de derecho en los planos nacional e internacional resulta fundamental para garantizar que las relaciones internacionales sean predecibles y legítimas, así como para lograr resultados justos para la vida cotidiana de todas las personas. A pesar de que el refuerzo del estado de derecho es responsabilidad de los Estados Miembros y de sus ciudadanos, las Naciones Unidas se hallan en una posición idónea para apoyar sus actividades en este sentido, así como para prestarles una asistencia integrada y eficaz. Con el fin de galvanizar los esfuerzos colectivos por reforzar el estado de derecho en los planos nacional e internacional, el Secretario General propone que la Asamblea General apruebe un programa de acción sobre el estado de derecho, dé su acuerdo a un proceso de elaboración de unos objetivos claros en materia de estado de derecho y apruebe otros mecanismos clave para mejorar el diálogo al respecto. Los Estados Miembros también deberían aprovechar la ocasión que brinda la reunión de alto nivel de la Asamblea General sobre el tema “El estado de derecho en los planos nacional e internacional”, durante el sexagésimo séptimo período de sesiones, para realizar promesas individuales relacionadas con el estado de derecho.

1. Programa de acción                                                                                                                El Secretario General propone que los Estados Miembros y las Naciones Unidas adopten algunos compromisos, presentados a continuación, con el objetivo de abordar los problemas actuales a la hora de reforzar el estado de derecho en los planos internacional y nacional. Dichos compromisos se articulan en un programa de acción que tiene por objetivo establecer un programa común para todos los Estados Miembros y las Naciones Unidas, de forma que los debates futuros en esta amplia esfera puedan ser estructurados de manera eficaz y se pueda concretar mejor la acción colectiva.

I de la Declaració mencionada de la Reunió d’Alt Nivell de l’AG de setembre del 2012, en voldríem citar textualment, el següent text:

  1. Ponemos de relieve la importancia de proseguir nuestra consideración y promoción del estado de derecho en todos sus aspectos, y a ese efecto decidimos continuar nuestra labor en la Asamblea General para seguir desarrollando los vínculos entre el estado de derecho y los tres pilares principales de las Naciones Unidas, a saber, la paz y la seguridad, los derechos humanos y el desarrollo. Con tal fin, solicitamos al Secretario General que proponga medios y arbitrios para seguir desarrollando esos vínculos con una participación amplia de los interesados, y que incluya sus propuestas en el informe que presente a la Asamblea en su sexagésimo octavo período de sesiones.

 

I que n’ha quedat de tot aquest procés? Segons la web de sempre[xvi] i citant textualment:

“En septiembre de 2012, el Secretario General imprimió una nueva dirección a los esfuerzos colectivos del sistema de las Naciones Unidas y creó un nuevo sistema de tres niveles que reforzara la capacidad de la Organización para llevar a cabo actividades relacionadas con el estado de derecho sobre el terreno, en la Sede (apoyo operacional) y a nivel ejecutivo superior.

Sobre el terreno, se han ampliado las competencias del personal directivo de las Naciones Unidas. Ahora los administradores sobre el terreno son responsables y rinden cuentas de la orientación y la supervisión de las estrategias de estado de derecho de las Naciones Unidas, la solución de los obstáculos políticos y la coordinación del apoyo de las Naciones Unidas en el país en materia de estado de derecho. Si bien la responsabilidad de la ejecución de los programas descansa firmemente en manos de las distintas entidades de las Naciones Unidas, a fin de aprovechar al máximo sus ventajas comparativas, estas entidades deben cooperar también con el personal directivo superior sobre el terreno.”

i es va arribar a crear el:

“Grupo de Coordinación y Apoyo sobre el Estado de Derecho (The Rule of Law Coordination and Resource Group)”

A nivel ejecutivo superior, la función de dirección general en asuntos de estado de derecho se ha asignado al Grupo de Coordinación y Apoyo sobre el Estado de Derecho (GCAED), presidido por el Vicesecretario General. Vela por que las Naciones Unidas puedan aprovechar nuevas oportunidades y hacer frente a nuevos retos. El Grupo toma en cuenta la aparición de nuevos agentes y realidades en el ámbito del estado de derecho y ofrece orientación para asegurar la coordinación y la coherencia generales en el apoyo de la Organización a los Estados Miembros. Con una dirección reforzada y nuevos mecanismos institucionales en pie, la Organización está en mejores condiciones de hacer frente a los retos que entraña fortalecer el estado de derecho.

Malauradament, i com tantes vegades, el més calent és a l’aigüera! Emperò, crec que el que acabem de comentar és un intent en el camí correcte i imprescindible de ser reprès, probablement, amb molta més força i claredat! En aquests moments, i si hom es mira el tema una mica a fons, la única cosa viva on sembla que es busqui, entre altres coses, una certa continuïtat en el tema que acabem de presentar és en el ODS-SDG 16: Pau, Justícia i Institucions solides (aquí si que, però, no ens toca obrir el que seria, clarament, un altre fil).

Però, en canvi, no puc reprimir, això no, en aquest final de l’assaig -i de fet molt relacionat amb el que hem acabat tractant en aquest darrer apartat- una referència a un altre procés que es vivia, i que Ban Ki-moon també el vivia molt especialment, que era la preparació de la Conferència sobre Desenvolupament Sostenible, Rio+20, que es celebraria a Rio de Janeiro el mateix 2012. Només deixaré citat, per al bon entendre d’algun seguidor més boig que jo encara, dos articles de l’Informe Preparatori, per excel·lència, del SG de la ONU del procés cap a RIO 20 (del qual, no seria bo oblidar-ho, en va acabar sortint tota l’agenda actual del desenvolupament sostenible 2020-2030); del Document A/CONF.216/7[xvii] i textualment: 

  1. Enfoques dirigidos a reforzar el marco institucional para el desarrollo sostenible (MIDS-IFSD)
  2. El marco institucional para el desarrollo sostenible abarca un conjunto de organismos, organizaciones, redes y arreglos con distinto grado de oficialidad que participan en actividades de formulación o ejecución de políticas. Dicho marco debe considerarse en los planos local, nacional, regional e internacional. A escala mundial, dentro del marco institucional ha habido un crecimiento espectacular en el número de instituciones y acuerdos, existiendo actualmente más de 500 acuerdos medioambientales multiaterales. Por lo tanto, se ha ampliado sustancialmente el alcance de la gobernanza en materia de desarrollo sostenible. Sin embargo, el continuo deterioro de los recursos naturales, las amenazas a los ecosistemas, los efectos del cambio climático a nivel mundial y la pobreza persistente plantean dudas sobre su eficacia. Se considera que el panorama institucional internacional está fragmentado y presenta una configuración de regímenes e instituciones compartimentada, con la consiguiente falta de coherencia y coordinación.
  3. Un examen amplio del marco institucional para el desarrollo sostenible estaría incompleto si no se tomara en cuenta el crecimiento en el número de arreglos oficiosos, acuerdos voluntarios, redes y arreglos de la sociedad civil, establecidos en muchos casos por agentes no estatales. Ha habido un importante grado de innovación en la elaboración de normas y códigos por parte de agentes no gubernamentales, con distintos grados de participación de los gobiernos y las instituciones internacionales.

Xerca; Barcelona, 2 de desembre de 2020

 


[1] Celebrada en el període 67 de sessions de l’AG de l’any 2012: A_RES_67_1_S

[2] Precedida d’un Informe preparatori del secretari general de l’any 2011: A_66_749_S

[3] Aquest interès per l’autoresponsabilització de la ONU en els temes del Dret Internacional (per altra banda obligat, podríem dir, per la pròpia Carta) va ser específicament impulsat pel Secretari General de les NNUU senyor Ban Ki-moon. Així, i a banda del que tantes vegades sol passar, després gairebé tot va quedar obert i poques coses han tingut continuïtat.   

—————

[i]https://economipedia.com/definiciones/multilateralismo.html Accés el novembre de 2020 com article de Francisco Coll Morales

[ii] Esther Barbé. 2010. Multilateralisme: adaptació a un món amb potències emergents. Revista Espanyola de Dret Internacional, juliol-desembre 2010, pp. 21-50

[iii] Ruggie, J. G.. 1992. Multilateralism: The Anatomy of an Institution». International Organization,

vol. 46, núm. 3, summer 1992, pp. 561-598

[iv] Rodríguez Carrión, Alejandro J. 2009. Lecciones de derecho internacional público (sexta edición, segunda reimpresión 2009. Editorial Tecnos, Madrid 2009

[v] https://www.un.org/es/sections/what-we-do/uphold-international-law/ Accés el novembre de 2020

[vi] https://www.un.org/es/charter-united-nations/ Accés el novembre de 2020

[vii]https://legal.un.org/ilc/ Accés el novembre de 2020

[viii]https://legal.un.org/ilc/drafting.shtml Accés el novembre de 2020

[ix]https://forocontralaguerra.files.wordpress.com/2016/06/2016-06-07-estatus-jurc3addico-de-las-resoluciones-de-nnuu.pdf Accés el novembre de 2020

[x] https://www.un.org/es/ga/sessions/emergency.shtml Accés el novembre de 2020

[xi] https://treaties.un.org/doc/source/docs/A_CONF.39_11_Add.2-E.pdf Accés el novembre de 2020

[xii] https://legal.un.org/ilc/texts/instruments/english/conventions/3_2_1978.pdf Accés el novembre de 2020

[xiii] https://treaties.un.org/ Accés el novembre de 2020

[xiv] https://www.un.org/ruleoflaw/es/thematic-areas/international-law-courts-tribunals/treaties-and-the-development-of-international-law/ Accés el novembre de 2020

[xv] https://www.un.org/es/sections/issues-depth/international-law-and-justice/index.html  Accés el novembre del 2020

[xvi] https://www.un.org/ruleoflaw/es/what-is-the-rule-of-law/coordination-of-rule-of-law-activities/ Accés el novembre de 2020

[xvii] https://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/CONF.216/PC/7&Lang=S Accés el novembre de 2020

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: