La darrera reunió del G20, altres poderosos Grups (G) i el governament mundial

7 nov.

La darrera reunió del G20 acabava el passat 4 de novembre amb, entre altres documents, el comunicat preceptiu que, textualment, finalitzava de la següent manera (excepte les del títol, les altres negretes i subratllats son meus):

Reforming global governance for the 21st century

30. We welcome the report of UK Prime Minister David Cameron on global governance. We agree that the G20 should remain an informal group. We decide to formalise the Troika. We will pursue consistent and effective engagement with non-members, including the UN and we welcome their contributions to our work.

31. We reaffirm that the G20’s founding spirit of bringing together the major economies on an equal footing to catalyze action is fundamental and therefore agree to put our collective political will behind our economic and financial agenda, and the reform and more effective working of relevant international institutions. We support reforms to be implemented within the FAO and the FSB We have committed to strengthen our multilateral trade framework. We call on international organisations, especially the UN, WTO, the ILO, the WB, the IMF and the OECD, to enhance their dialogue and cooperation, including on the social impact of economic policies, and to intensify their coordination.

La gran problemàtica del governament mundial resta més oberta que mai

S’havia parlat i comentat que les coses podien anar en direcció totalment contraries i que el G20 s’aniria auto constituint en el nou centre de gravetat del governament mundial. Afortunadament, des del meu punt de vista, això no ha estat i ja no serà així; al contrari, s’explicita que continuarà sent un grup informal: aquesta mena de barreja G8-G20 on es troben i relacionen els actuals grups d’estat més poderosos del món sense, de moment, massa èxit en res. Evidentment tenen tot el dret d’anar-se trobant per fer-se la foto de rigor!

També em sembla una bona noticia, encara que tardana i molt hipòcrita, les referències positives a les NNUU i l’expressió d’una voluntat política de reformar i fer més efectives les organitzacions internacionals, a les quals es demana intensificar la seva coordinació i cooperació. Segurament per això la majoria de països del G20 han dificultat, com a mínim fins ara, tots els intents de NNUU de participar i tenir el seu paper en el governament de les finances i l’economia mundial. No toca avui parlar-ne però tothom hauria de tenir molt clar que, per exemple, el Fons Monetari Internacional, FMI, no solament no és sinó que està ben enfrontat a les NNUU.

I precisament per tot això, crec que és més interessant que mai analitzar quins són actualment els grups d’estat més poderosos del món actual que, política i econòmicament, intenten “governar” (o com a mínim s’hi barallen per fer-ho)  l’actual “sistema -món” (en concepte d’Ignacio Ramonet).

El G1 (EUA), el G5 (EUA, Japó, Alemanya, França i Anglaterra), el G7 (G5 + Itàlia i Canada) i el G8 (G7 + Rússia) i el FMI

Des dels anys setanta el poder econòmic mundial (a nivell d’estats) residia clarament en el G5 amb l’hegemonia absoluta del G1 (EUA). Durant els 90 s’hi van afegir Itàlia i Canada i vam sentir parlar molt temps del G7. A començaments del segle XXI es va convidar a Rússia a anar a les seves reunions i s’ha acabat parlant del G8.

Des de l’època del G5 són aquests cinc països els que controlen, com accionistes absolutament majoritaris i, per tant, amb una quota total de vots totalment determinant, les polítiques del FMI (i, naturalment també, del Banc Mundial). I, d’una manera o altra, sempre han anat aconseguint dirigir exclusivament l’economia mundial.

D’acord amb la seva pròpia web, hom pot comprovar que, actualment (hi ha hagut reformes importants que tornarem a citar després), el G7 té, encara, el 47,203% de vot al FMI!  

Així doncs, sense i amb crisis, el FMI, a qui de seguida el G20 va donar la responsabilitat màxima en la sortida de la crisis actual, està governat per aquests 1-5-7 estats.

En aquesta darrera reunió del G20 a Cannes, s’ha tornat a reforçar el paper i la re capitalització del FMI en detriment, en aquest cas, del recentment creat Fons d’Estabilitat Europea. El deute Grec afecta tant a la banca francesa i alemanya que l’autonomia financera europea és, actualment, del tot impossible. Europa esta més que mai en mans del FMI i de les seves rejovenides polítiques d’ajustos estructurals neoliberals. Dins del G7 el percentatge de quotes-vots dels països europeus és del 18,586%; poc més, actualment i després de les darreres reformes, que  el del BRICS.

El BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud Àfrica)

No es pot entendre gairebé res en política internacional quan escollit Lula president de Brasil, l’any 2002, començava de seguida a fer política internacional en serio i, a la reunió de Cancún de la OMC per discutir la Ronda Comercial de Doha, amb estreta connivència amb la Índia i Sud Àfrica (es va parlar, per primera vegada, del IBSA), infligia la primera gran derrota política, en termes de comerç internacional, als EUA i a la UE (el G5 si voleu)!

Des de llavors ençà el G8 va intentar una i altra vegada integrar Brasil en el seu sí; però en contes d’això, Brasil va optar i segueix optant, com a mínim de moment, per liderar políticament les posicions internacionals del, finalment, anomenat i formalment constituït: BRICS! Durant aquesta primera dècada del segle XXI tot esta canviant tant que, actualment, la Xina ja és la segona potència econòmica mundial, Brasil la setena, Índia la desena i Rússia l’onzena (per davant d’Espanya).

Entre moltes altres de les coses que han passat durant els darrers 6 anys (crec que l’any 2005 pot ser considerat un any d’inflexió en molts sentits i nivells de la política internacional) el FMI no ha pogut ignorar aquesta nova realitat i en reformes molt més financeres que de cap altra nivell, ha canviat les quotes-vots dels membres més importants del BRICS que, en conjunt, representen ara el 14,177%. Aquest número, sobretot ara i aquí, s’ha de llegir en el sentit que les aportacions monetàries del BRIC als fons del, valgui la redundància, Fons Monetari Internacional, representen ja aquest important percentatge, tot donant-li, en contrapartida, el mateix percentatge de pes polític decisori.

La resta de països del G20

Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Corea del Sud, Indonèsia, Mèxic i Turquia.

Si hi sumeu la UE, que també en forma part com a tal, tindreu el G20. Espanya segueix en aquell estatus de convidat que tant feliç va fer a en Zapatero.

D’aquesta països, Austràlia, Corea del Sud, Mèxic i Turquia també formen part de l’OCDE.

L’OCDE

Dels seus 34 països, 21 formen part de la UE, 3 són els del G7 no europeus i amb els 4 citats que estan al G20 en tenim 28.

Dels que falten (no estan ni a la UE ni al G20, però si a l’OCDE) alguns d’ells son  prou importants i tenen característiques singulars en gairebé tots els casos: Islàndia, Israel, Noruega, Nova Zelanda, Suïssa i Xile.

La UE

Els 27 països “més perduts” del món en aquests moments! No toca avui!

En resum sobre el G20, la OCDE i el BRICS

A banda dels 6 països “singulars” acabats de citar, el G20 -que conté la UE- coincideix, numèrica i conceptualment, amb l’OCDE més el BRICS!

El G77 + Xina de les NNUU

Deixa’n de banda avui altres aliances militars i econòmic-comercials, la política internacional té un altre grup cabdal que, a més a més, i per complicar-ho tot una mica més, té interseccions ben curioses i interessants amb algun dels grups ja citats.

Efectivament, el BRICS és membre (tots els seus països en son) del G77+Xina de les NNUU.

El G77 el vàrem constituir 77 estats en desenvolupament a finals del anys 60; s’havia acabat el període de descolonització post segona guerra mundial i la no alineació d’una banda, però, sobretot, l’auto concepció com a països en desenvolupament de l’altra, va donar lloc a la creació d’aquest grup que, per bé o per mal -un servidor creu que per molt bé- va determinar gran part del que les NNUU serien a partir de llavors. En l’actualitat aplega 132 estats. Un d’ells és Xina com es fa notar explícitament en la seva denominació actual.

Una negociació a NNUU, en la majoria d’ocasions, suposa i ha d’acabar reflectint, d’una manera o altra,  l’equilibri, en cada moment històric, de les negociacions entre els EUA, la UE i el G77+Xina. Naturalment aquesta suma de 160 estats respecte als 195 que, des d’aquest any amb la incorporació de Sudan del Sud, constitueixin avui les NNUU, hi ha altres actors importants però que no representem mai una posició unitària davant d’un tema, sinó que en funció de quin sigui aquest tema es poden alinear diversament amb un o altre dels actors clau citats.

El segle XXI, el G77+Xina i el BRICS: “cola de león o cabeza de ratón” 

Abans he dit que tot el que fa referència al BRICS és cabdal en aquest començament de segle XXI.

Per no allargar més aquest “post” citaré només dos exemples ben representatius del que pot passar quan el BRICS juga, respecte al G77, un paper o un altre.

A la Conferència -que ja he referit en altres ocasions- de les NNUU sobre la crisis financera i econòmica i els seus efectes sobre el desenvolupament (Juny 2009), el BRICS es va inhibir total i  escandalosament i, per tant, totes les propostes, ben progressistes en aquell cas, presentades a la conferència van ser rebutjades. El G77 sense el BRICS perd una part molt important de la seva força política dins de les NNUU.

En canvi, a Copenhaguen, el desembre del mateix 2009, el BRICS liderava, “descaradament”, les posicions del G77+Xina en les històriques negociacions sobre el canvi climàtic. El fracàs de Copenhaguen (que recorda el de Cancún de la OMC) es el resultat, a la meva manera de veure, de l’actual bloqueig polític del món quan el BRICS fa de “cabeza de ratón”.

I permetran que em pregunti: I què deu defensar de debò el BRICS a les reunions del G20?

Jo crec que més aviat es miren com els EUA i la UE es van debilitant en relació a ells mateixos.

I per quan un nou Governament Democràtic Mundial?

Des de tots els punts de vista (financer, econòmic, energètic, climàtic, alimentari, població, etc.)  és imprescindible prendre decisions que permetin afrontar els grans desafiaments de la humanitat en aquest començament de segle.

Cal doncs acabar amb aquest bloqueig polític gairebé permanent d’uns estats en relació als altres i, amb la pressió imprescindible de la societat civil organitzada i mobilitzada globalment, definir i implementar ja les bases d’un nou governament democràtic mundial (en parlem un altre dia).

 

Xerca; 7 de novembre de 2011

Una resposta to “La darrera reunió del G20, altres poderosos Grups (G) i el governament mundial”

  1. Josep Ortega 13/11/2011 a 7:11 PM #

    Segurament és bo un G amb més països, però els països que aconsegueixen entrar en aquest grup selecte mostren més interès per exercir el seu nou poder que per construir un sistema de governança mundial. Amb la situació de feblesa institucional de la UE i el paper minvant de l’ONU, tot plegat dibuixa un panorama no gaire optimista per als ciutadans del món i demòcrates globals.

    Tanmateix, si no hi fem res perquè les coses vagin d’una altra manera, segur que res no canviarà. Felicitats pel blog.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: