Tag Archives: UNITED NATIONS

Sobre el “nostre” “Side Event” de l’1 de Juny a la Conferència de Bonn de la UNFCCC

25 maig

Nota prèvia: perdoneu que, per una vegada, el post no pugui ser en català; ja no dono/donem més de mi/nosaltres i només arribem a preparar el nostre a Bonn a partir del dilluns vinent!

———————————————————————————————————————————

Let us announce and specially invite you to the following side event in Bonn UNFCCC (ADP 2-9):

 

Mon, 01 Jun 2015 / 15:00-16:30h / Room: Berlin

1st PART (15:00-16:05h)

QUANTIFIED PROPOSAL – BASED ON CRITERIA OF CLIMATE JUSTICE PER CAPITA – OF THE DISTRIBUTION AMONG THE UNFCCC STATE PARTIES OF THE EMISSIONS MITIGATION GLOBAL OBJECTIVE DEFINED BY SCENARIO RCP2.6 OF THE IPCC’S AR5

 

Martin Khor (South Centre Director):

WHY THIS PROPOSAL IS INTERESTING?

Josep Xercavins & Olga Alcaraz (professors UPC):

PROPOSAL PRESENTATION

Rep. Norway delegation:

REACTION TO THE PROPOSAL

Open debate!

 

[…] the major obstacle in international negotiations on climate change is, and always has been, reaching an agreement on how much each state party of the UNFCCC  should contribute to the immense efforts (which are both essential and imminent) to reduce GHG emissions, particularly CO2 […]

[…] we wanted put forward a proposal that, developed around strong and clear criteria, could offer results within this framework, and which would be able to help the international community to achieve a much-needed positive final agreement at Paris 2015

And we know now that: “In order to achieve the objective/assumption of not exceeding a 2°C rise in surface temperature […], from all the RCP’s (Representative Concentration Pathways) considered, only one of them have a “likely” probability to achieve the objective: the RCP2.6 of IPCC’s AR5”.

[…] the most important element of RCP2.6 is not so much its trajectory over time, but rather the surface that it defines (and which many other trajectories could define), and which represent the exact global carbon budget that can still be released into the atmosphere in accordance with the criterion of not exceeding an increase of 2°C of the Earth’s surface temperature, when compared with that of the pre-industrial era: approximately 1000GtCO2. […]

The main result of applying our MCJ model is determining the quantified distribution of possible future emissions for each of the state parties if we attend to the criterion of climate justice per capita that has been accepted, developed and computerised.

 

So, in summary, we talk about:

 

The Carbon budgets that will prevent the average Temperature

of the Earth’s surface from increasing by more than 2°C when

compared with the temperature of  the pre-industrial era

 

Josep Xercavins & Olga Alcaraz (professors UPC -Technical University of Catalonia)

 

flyer blog 

Xerca; 25 de maig 2015

A punt de començar la fase final de les negociacions climàtiques en el camí cap a París: Conferència de la UNFCCC a Bonn de l’1 al 11 de Juny del 2015. Nosaltres hi participarem activament!

18 maig

Introducció

Arriba, després de tant parlar-ne, la fase final de negociacions climàtiques reals que ens ha de portar fins a París a finals d’any.

Probablement aquesta propera reunió, d’altra banda habitual en el funcionament de la UNFCCC -és la reunió d’estiu a Bonn dels òrgans subsidiaris de la Convenció Climàtica- serà, aquesta vegada, una de les reunions claus que marcarà, jo diria que bastant indefectiblement, les característiques de la conte enrere política cap a la COP 21 de París.

En particular, la reunió de Bonn serà la reunió 2-9 de l’ADP: l’òrgan subsidiari de treball específic que esta intentant fer el camí de Durban 2011 a París 2015 tot intentant desenvolupar la “Plataforma de Durban” que, en el seu moment, decidia elaborar un nou protocol -o  semblant!- que s’hauria d’aprovar el 2015 a la COP 21 -ara sabem que a París- per entrar en vigor el 2020. De vegades utilitzo l’analogia acadèmica de que París és “la repesca de Copenhaguen”.

http://unfccc.int/2860.php

Per què serà tant important aquesta reunió? Doncs perquè després de la reunió de Ginebra del febrer passat tenim finalment un “Negotiating Text” que, això, s’ha de començar a negociar. Per entendre’ns: el text de Ginebra és un embolic de textos en el que tots els estat parts de la UNFCCC hi posàvem el que hi volguessin posar. Ara, a la fi, ens queden com a molt uns 7 mesos per passar d’aquest jeroglífic o puzle desordenat i de màxim nivell de complicació -i amb moltes més peces que les que hi poden cabre- per ordenar i construir …amb una altra complicació afegida: el dibuix del puzle que s’ha de fer és, de moment, molt diferent segons qui se’l imagini/miri!

En aquest mateix blog podeu trobar-hi alguns fils per situar-vos millor en el moment actual:

http://wp.me/p1IaoC-jH

http://wp.me/p1IaoC-jH

http://wp.me/p1IaoC-iK

 

Participació personal en el context d’un grup de recerca de la UPC

La vida dona moltes voltes i, en aquesta ocasió, m’ha brindat una altra vegada l’oportunitat de ser present en un procés com aquest,  i de participar-hi potser molt més activament del que jo mateix hagués pogut imaginar.

Naturalment no és una participació personal sinó a través d’un col·lectiu: el del “Grup sobre el Governament del Canvi Climàtic, GGCC”, del grup singular de recerca en “Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme, STH” de la Universitat Politècnica de Catalunya, UPC.

http://sth.upc.edu

Un grup, val a dir-ho d’entrada, amb participació de persones d’altres universitats (directa o indirectament: de la UAB, de la UB i de la URLL) i d’altres diversos mons de fora de la universitat.

Doncs bé, després de més d’un any d’apassionant treball de recerca interdisciplinària amb voluntat d’acció política aquest grup ha arribat a elaborar una proposta que, formalment, porta per títol:

PROPOSTA QUANTIFICADA – BASADA EN UN CRITERI DE JUSTÍCIA CLIMÀTICA PER CÀPITA- DE DISTRIBUCIÓ ENTRE ELS DIFERENTS ESTATS-PARTS DE L’UNFCCC DE L’OBJECTIU GLOBAL DE MITIGACIÓ D’EMISSIONS DEFINIT PER L’ESCENARI RCP2.6 DE L’AR5 DE L’IPCC 

i que, més políticament, podria portar aquest títol:

“Els pressupostos de carboni que faran que la temperatura mitjana a la superfície de la terra no augmenti més de 2oC respecte a la temperatura de l’època preindustrial”

Aquesta proposta serà presentada públicament per primera vegada en un “Side Event” dins del programa oficial de la Conferència, el primer dia de la Conferència; és a dir, l’1 de Juny a les 15h a Bonn. El Secretariat de la UNFCCC ens ha donat doncs molta visibilitat política tot posant-nos, a més a més, en una de les sales de més capacitat. Podria ser que considerés interessant la proposta?

 

Perquè una proposta i de quin tipus de proposta es tracta

En el cor del nostre treball hi ha l’assumpció que quan es parla de canvi climàtic, el tema clau és (si o si) la mitigació de les emissions que l’actual sistema econòmic continua emeten, més i a més velocitat, cap a l’atmosfera i els altres embornals de CO2.

De fet, i en aquest sentit, tots els principals desacords de profunditat que hem tingut en les diverses COPs (especialment a Copenhaguen, és clar) eren, de fet, en aquest punt. Per això sense propostes noves i de pes sobre aquest tema París tornarà a ser un fracàs.

Ara bé, el darrer informe de l’IPCC, l’AR5 del 2013-14, ha aportat un nivell de coneixement recent més detallat relacionat amb els objectius globals de mitigació que s’haurien d’implementar per tal de satisfer la meta de no augmentar la temperatura mitjana a la superfície de la terra més de 2ºC respecte a la temperatura de l’època preindustrial.

Aquesta important i molt interessant novetat és l’estimació de la quantitat de Gt de CO2 que podrien ser encara enviades a l’atmosfera durant aquest segle XXI: al voltant de 1.000! Però no pas més!

Per tant, al nostre parer, estem en una millor posició per proposar un paradigma alternatiu relacionat amb els objectius de mitigació globals i nacionals en el context d’un possible “Acord de París”. El nostre treball ha estat proposar, d’una forma molt clara, senzilla, rigorosa i específica com s’hauria de distribuir aquesta quantitat entre els diferents estat parts de la UNFCCC, atenent a un criteri polític de Justícia Climàtica per Càpita. Un model matemàtic pensat i desenvolupat per la companya i professora Olga Alcaraz ens ha donat uns resultats poderosos, i des del nostre punt de vista molt interessants, que volem intentar que incideixen en el procés de negociació que començarà ara a Bonn i acabarà d’aquí uns mesos a París.

En la mesura que aquests resultats obeeixen a una voluntat de justícia climàtica, decanten clarament l’assignació dels “pressupostos de carboni” cap a aquells països que més els necessiten per eradicar la pobresa que, majoritàriament, encara regne al món.

 

Cap a una “Task Force a favor d’una forta Mitigació d’Emissions basada en un Criteri de Justícia Climàtica”

En aquest sentit la nostra presència a Bonn no es limitarà a presentar una proposta i continuar després en un paper més o menys habitual d’espectadors de les negociacions.

A partir de la presentació esmentada ens proposem començar, immediatament, un procés polític cap a una constitució  d’una Task Froce (en l’argot multilateral habitual: un grup actiu de pressió i intervenció), durant el procés, que es proposi influir tant com pugui en els redactats claus del text del possible “Acord de París” relatius als objectius de mitigació, on proposarem, òbviament, la consideració dels nostres criteris polítics i dels resultats concrets del nostre model.

 

Us mantindrem informats

Treballar en aquests temes a dia d’avui i a casa nostra (on hi ha tanta energia en moviment lligada a tants temes que fan malviure social i econòmicament a tantes persones) dificulta la comunicació del treball que es pot fer en una tema com aquest.

Intentarem, en la mesura de les nostres possibilitats, mantenir el màxim nivell d’informació que el temps (aquell bé tant escàs) ens permeti.

Durant les properes setmanes, doncs, ens trobareu en aquestes pàgines d’aquest blog que, en aquest període, serà més grupal (GGCC) que personal; també ens trobareu a la pàgina web del nostre grup de recerca:

http://sth.upc.edu/ggcc/participacio-a-la-reunio-de-bonn-de-la-unfccc-1-11-de-juny-2015

 

I, si voleu, ens hi podeu ajudar

Per acabar aquest singular post d’avui, m’atreveixo a demanar-vos que considereu la possibilitat de donar suport a aquest projecte. Hi ha tants llocs i tants temes on cal donar suport actualment, que no seré pas jo qui digui que aquest projecte té cap prioritat especial. Però si que diré que en una perspectiva de solidaritat amb les generacions futures, com acabi París té una importància cabdal.

I de la mateixa manera que, com he dit fa un moment, aquest no és un tema visible en aquests moments a casa nostra, doncs, òbviament, aquest és un tema que, actualment, no rep tampoc, pràcticament, cap suport d’enlloc. Va caminant a “peu coix” gràcies a l’esforç d’aportacions personals. Aprofito doncs, també, per donar-vos, per tant, un número de conte corrent on, si acabeu decidint fer una aportació econòmica al projecte, podeu fer la corresponent transferència bancària.

És la conte corrent de “la caixa”: 2100 1841 06 0200221867

I us agrairia que si hi feu una transferència hi féssiu constar el concepte: GGCC. És la conte corrent de l’associació sense ànim de lucre apGDM; associació que aquest any està de “sabàtic”, però que crec que és la més adient per rebre, si és el cas, donacions d’aquest tipus.

 

Informació concreta del Side Events a Bonn 2015

https://seors.unfccc.int/seors/reports/events_list.html

 

Captura3

 

Xerca; 18 de maig 2015

Fulls de ruta NNUU 2015. Audiovisuals sobre l’agenda post 2015 i els SDGs: RECURSOS IV

4 maig

Estic vivint uns dies de molta feina personal, tot preparant la participació a la propera reunió sobre canvi climàtic que tindrà lloc a Bonn de l’1 al 11 de juny propers!

Però mentre tant l’agenda post 2015 es va construint també, en un any d’una intensitat multilateral molt difícil de seguir. Per això com a mínim vull compartir un full de ruta en el qual es visualitzen gairebé tots (però que, insisteixo, són molts i ben importants) els processos que es viuen en el context de les NNUU; es tracta en aquest cas d’un calendari elaborat per CAFOD (la “Mans Unides” britànica):

 

cafod2015

 

I, a continuació, es poden veure tres vídeos que permeten, si més no, mirar i estar una mica en la matèria corresponent als nous Objectius de Desenvolupament Sostenible que s’aprovaran el proper mes de setembre.

El primer és una breu contextualització des del punt de vista de les pròpies NNUU:

https://www.youtube.com/watch?v=viWp53ISA8g&index=3&list=PLKnUaRyhTxD0l5fOt4ZgxV60Jyz2tkTd-

El segon, també breu, una altra contextualització des de fora de les NNUU:

https://www.youtube.com/watch?v=u5BDIBRwQ88&list=PLKnUaRyhTxD0l5fOt4ZgxV60Jyz2tkTd-

I el tercer, més llarg però més interessant, un vídeo també de les pròpies NNUU que es va presentar el febrer passat en una reunió de l’ECOSOC de les NNUU:

https://www.youtube.com/watch?v=kR-YRC5D-QY&list=PLKnUaRyhTxD0l5fOt4ZgxV60Jyz2tkTd-&index=22

 

Que us siguin interessants!

Xerca; 4 de maig 2015

Una nova web per al 70 aniversari de les NNUU

20 abr.

Si sou dels que, de vegades, aneu a donar una ullada a la web de les NNUU ja us haureu adonat que estem de canvis…canvis notables…una nova aparença però també una nova estructuració de continguts que, de moment, no soc pas capaç de valorar…s’haurà d’anar mirant i veient!

Però em sembla que una cosa que pot semblar anecdòtica té més importància de la que hom es pot imaginar. Actualment, una web ja no és només un conjunt de pàgines d’internet, és tota una concepció del que es vol i pot comunicar …i, en aquest cas, i tractant-se d’una institució tant complexa com ho són les NNUU, els mitjans de comunicació són gairebé tant importants com els continguts dels que informin.

Avui em limito a propagar la noticia. Noticia que, precisament, té la seva raó de ser en un any en el qual es celebra el 70è aniversari del naixement de les NNUU.

Aniversari que coincideix amb un any d’activitat frenètica i important a la casa.  Recordem que, a començaments de juliol, tindrem la tercera Cimera sobre Finançament per al Desenvolupament (FfD3)

http://www.un.org/esa/ffd/overview/third-conference-ffd.html

i que el mes de setembre s’aprovaran els nous ODSs que han de definir l’agenda post 2015 del desenvolupament i del desenvo0lupament sostenible al món.

http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/

 

Una Biblioteca Audiovisual de les NNUU

Però avui hem dit que ens quedaríem en la propagació de la noticia i, en aquest sentit, comentar, per acabar, que la nova web suposa la creació pública d’una biblioteca audiovisual de les NNUU. I ja que estem en any de commemoració pot ser interessant mirar el vídeo:

http://www.unmultimedia.org/avlibrary/asset/1005/1005113/

 

Captura

 

Xerca; 20 d’abril de 2015

“Les primeres INDCs escalfaran el planeta abans d’arribar a París 2015!”. Cap a una TASK FORCE pro Distribució forta i justa de MITIGACIONS?

13 abr.

Portal de les INDCs a la web de la UNFCCC

Ja estan arribant les primeres INDCs (Intencions de Contribucions Nacionalment Determinades) al portal corresponent de la UNFCCC; concretament, al lloc web:

http://www4.unfccc.int/submissions/indc/Submission%20Pages/submissions.aspx,

hom pot trobar ja les INDCs de la UE dels 28, dels EUA, de Rússia i de Mèxic com les més significatives de les 7 presentades, de moment, a finals de la segona setmana d’aquest mes d’abril.

 

Sobre les INDCs segons la Declaració Final de Lima

Recordem que a la Declaració Final de la COP 20 de Lima 2014, l’article 13 reiterava la invitació a les parts a:

to communicate their intended nationally determined contributions well in advance of the twenty-first session of the Conference of the Parties (by the first quarter of 2015 by those Parties ready to do so) in a manner that facilitates the clarity, transparency and understanding of the intended nationally determined contributions”;

mentre que l’article 14 anava fins i tot més enllà del que jo hagués esperat (tal com estaven les coses) quan (utilitzo cursives quan cito textualment i negretes per destacar el més important al meu parer) diu:

“14. Agrees that the information to be provided by Parties communicating their intended nationally determined contributions, in order to facilitate clarity, transparency and understanding, may include, as appropriate, inter alia, quantifiable information on the reference point (including, as appropriate, a base year), time frames and/or periods for implementation, scope and coverage, planning processes, assumptions and methodological approaches including those for estimating and accounting for anthropogenic greenhouse gas emissions and, as appropriate, removals, and how the Party considers that its intended nationally determined contribution is fair and ambitious, in light of its national circumstances, and how it contributes towards achieving the objective of the Convention as set out in its Article 2″ (PS.-)

Doncs bé comencen a arribar, tal com hem dit, les primeres INDCs. I de les primeres que arriben algunes ben importants; claus a ben segur les dels EUA i la UE dels 28.

I malgrat que l’article 8 de la mateixa Declaració de Lima diu també textualment:

“Notes that the arrangements specified in this decision in relation to intended nationally determined contributions are without prejudice to the legal nature and content of the intended nationally determined contributions of Parties or to the content of the protocol, another legal instrument or agreed outcome with legal force under the Convention applicable to all Parties;”

interpretable, a la meva manera de veure, en el sentit que una cosa són les INDCs i una altra el que digui el possible futur “acord de París”, esta clar que “tot esta a punt” per a un xoc de trens entre el que comencen a dir i diran que es proposen fer les INDCs i el que hauria de dir l'”acord de París” des d’una perspectiva global de món i tenint en compte, precisament, la pròpia preocupació que encapçala la mateixa Declaració de Lima:

“Noting with grave concern the significant gap between the aggregate effect of Parties’ mitigation pledges in terms of global annual emissions of greenhouse gases by 2020 and aggregate emission pathways consistent with having a likely chance of holding the increase in global average temperature below 2 °C or 1.5 °C above pre-industrial levels”.

 

Una primera anàlisi de les INDCs de la UE, els EUA, Rússia i Mèxic

1.La variabilitat de l’any base com a primera font de confusió

Mentre que per la UE i Rússia l’any base continua sent el 1990 (com ho fou en el Protocol de Kyoto), pels EUA és l’any 2005 i per Mèxic l’any 2013.

En canvi, les dades internacionals més consolidades i els darrers informes de l’IPCC aconsellerien, sens dubte, que l’any base sigui/fos el 2010; doncs no: tothom va a la seva i la comparabilitat inicial es fa, d’entrada, menys evident!

 

2. El % de reducció d’emissions per a un any futur, respecte a un any base, no és suficient per valorar quantitativament la proposta de forma acurada

En efecte, la trajectòria que es segueixi per tal d’evolucionar en el període de mitigació definit, és un altre factor determinant per valorar, llavors si amb certesa, les emissions que s’acabaran llençant a l’atmosfera durant aquest període. La superfície definida pels anys inicial i final del període i la trajectòria en qüestió ens donaria, llavors si, el “pressupost de carboni” que utilitzaria -que pensa utilitzar- l’estat-part en qüestió en aquell període.

 

3. És cert que no sona del tot malament sentir a parlar o llegir en les INDCs que:

 

  • La UE dels 28 reduirà un 40% les seves emissions de GEG (Gasos d’Efecte Hivernacle) pel 2031, i respecte a les del 1990, en el període 2021-2031
    • Permetria a la UE esta emetent sense límit durant els propers 5 anys; no dic ni que ho faci ni que ho pensi fer, però la possibilitat hi seria.
    • Ho dic perquè, de fet, llegim noticies d’arreu del món que fan pensar en que el període 2015-2020 pugui ser una mena de període de “no llei seca” en que hi puguin haver moltes iniciatives de “cremar tant combustible fòssil com es pugui…i com més brut millor”, abans de que no entri en vigor un suposat i hipotèticament progressista “acord de París”; els humans som capaços de fer això i més; i només cal recordar que el segon període de compromisos del Protocol de Kyoto 2013-2020 -aprovat a la COP de Doha 2012- és gairebé segur que no arribarà a entrar mai en vigor!

 

  • Els EUA reduirà entre un 26 i un 28% les seves emissions de GEG pel 2025, respecte a l’any 2005. I afirma que això estarà en la línia futura d’arribar a reduir un 80% pel 2050.
    • Es fa difícil entendre tanta precisió en el mig o gairebé curt termini i, en canvi, permetés el brindis al sol, sense justificació de cap mena, per l’any 2050
    • El desconeixement de les trajectòries fa prou difícil valorar, pels dos extrems anteriors, la magnitud real de la proposta que, emperò, sembla més que ben pobre pel que comentarem més endavant

 

  • Rússia reduirà entre un 70 i un 75% les seves emissions de GEG pel 2030, respecte a l’any 1990
    • Seria la “intenció més progressista”, en el sentit de més coherent  i més compatible amb l’esperit i la lletra del darrer informe de valoració, AR5, de l’IPCC

 

  • Mèxic reduirà un 25% les seves emissions de GEG pel 2030, respecte a l’any 2013
    • És molt important que Mèxic hagi fet els deures; sobretot en la mesura que Mèxic no és un país de l’annex I de la Convenció i, en canvi, esta fent seva obertament -quan fa aquests deures-, la idea de que l’acord de París ha de ser aplicable a totes les parts (cosa que afirma la Plataforma de Durban però que té, encara, una forta resistència per part de molts estats que troben en la mateixa Convenció Climàtica del 1992, en la qual s’ha de basar l'”acord de París”, arguments per diferenciacions radicals entre diferents tipus d’estats-parts

 

4. Però no n’hi ha prou en dir si sonen bé o malament; cal, com s’ha dit, una anàlisi més profunda de la que permet un text com aquest. I sobretot cal que aquesta anàlisi ens permeti fer: a) comparatives entre els estats-part i, sobretot, b) comparatives en relació a tot el món i a les metes globals que l’IPCC considera com a imprescindibles per frenar el canvi climàtic. Només així és podrà valorar la resposta a la pregunta clau: la suma de les parts serà igual al tot global necessari?

 

Propera presentació d’un estudi proposta de distribució quantificada de mitigació compatible amb l’escenari RCP2.6 de l’AR5 de l’IPCC

A la Conferència de la UNFCCC de Bonn del proper mes de juny,  el GGCC de l’STH de la UPC (el Grup sobre Governament del Canvi Climàtic, GGCC, del Grup Singular de Recerca en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme, STH, de la Universitat Politècnica de Catalunya, UPC) presentarà, per primera vegada i pública i formalment, un estudi proposta de distribució quantificada de mitigació d’emissions entre els estats-parts de la UNFCCC, que és compatible amb un escenari de futur del cinquè i ben recent informe de valoració, AR5, de l’IPCC. Aquest escenari és l’anomenat RCP2.6  i és l’únic que garantiria que, al llarg del segle XXI, la temperatura mitjana a la superfície de la terra no augmenti més de 2oC respecte a la temperatura de l’època preindustrial.

D’acord amb aquest estudi, que he tingut la oportunitat de co liderar amb altres companyes i companys del grup esmentat, puc avançar ja, des de la fase de redacció final en la qual estem, que la suma congruentment  comparable dels pressupostos de carboni que acabarien gastant d’aquí al 2050 (fent una extrapolació raonable de les seves propostes recentment conegudes -INDCs- i citades i pre analitzades en aquest text) els EUA, la UE i Rússia, conjuntament, seria dues vegades el que podrien utilitzar si hom vol que la seva contribució conjunta sigui/fos compatible amb la meta objectiu global reiteradament citada dels 2oC i que, per cert, tothom diu assumir plenament.

No, no anem pas gens bé. Així doncs, a aquesta velocitat i encara que dit de forma expressament exagerada el planeta i París 2015 es continuen escalfant més i massa!

 

Creació d’una “TASK FORCE pro DISTRIBUCIÓ FORTA I JUSTA DE MITIGACIONS” a la propera reunió de la UNFCCC – Bonn, 1 al 11 de juny, en el camí final cap a París 2015?

Lluny de quedar-nos en el terreny de l’anàlisi numèrica i científica més o menys acadèmica, o de la crítica política d’observadors forans, potser és l’hora de ficar-se a dins del procés i intentar incidir-hi políticament.

Copenhaguen, el 2n període de compromisos del PK, etc. no han arribat a bon port per la manca d’acord en la distribució del pressupost de carboni que es pot llençar a l’atmosfera en les properes dècades. Amb el repte afegit de que milions i milions de ciutadans han de poder sortir de la pobresa en molts països en desenvolupament on, per tant, s’ha de poder utilitzar una part important del pressupost de carboni mundial compatible amb els 2oC.

Aquest tema doncs s’ha de portar ja, ineludiblement, al primer pla -públic i transparent- de les negociacions finals, que comencen aquest juny a Bonn, en el camí cap a París 2015.

Em sembla doncs que ja toca intentar constituir una  “TASK FORCE pro DISTRIBUCIÓ FORTA I JUSTA DE MITIGACIONS” que segueixi i visqui en directe, i amb màxima voluntat d’incidència política, les properes reunions negociadores de l’ADP de la UNFCCC que tindran lloc a Bonn: aquest mes de juny primer, però després a finals d’agost i d’octubre, respectivament, i poc abans ja de París 2015.

Global_Warming

Xerca; 13 d’abril de 2015

La UNFCCC, “The Guardian”, etc. recolzen campanyes per a la desinversió en combustibles fòssils: RECURSOS – 4

23 març

El dilluns passat, dia 16 de març, el diari “The Guardian” donava un pas endavant més en la  seva pròpia campanya concreta relacionada amb els temes del canvi climàtic; és una campanya en el context i amb col·laboració  amb d’altres campanyes que es venen desenvolupant a diferents llocs del món en els darrers mesos i, naturalment, en el camí cap a París 2015.

Es tracta, aquesta vegada, d’un conjunt de campanyes a favor de que els combustibles fòssils es quedin en el subsòl del planeta i no siguin utilitzats per la humanitat (“keep it in the ground” és l’eslògan de la campanya de “The Guardian”), de campanyes de desinversió en combustibles fòssils (“divest from fosil fuels”), etc.

http://gofossilfree.org/

http://www.wearepowershift.org/campaigns/divest

http://350.org/category/topic/divestment/

 

—————————————————————-

 

Una part d’un dels articles amb els que “The Guardian” va animant la seva campanya concreta la podeu trobar a:

http://www.theguardian.com/environment/2015/mar/15/climate-change-un-backs-divestment-campaign-paris-summit-fossil-fuels

i, entre altres coses, diu (la traducció “lliura” és meva!) el següent:

 

“L’organisme de les NNUU encarregat de les negociacions mundials sobre el canvi climàtic està recolzant el ràpid creixement de les campanyes per persuadir als inversors a vendre els seus actius en combustibles fòssils. Afirma que esta donant la seva “autoritat moral” per a la campanya de desinversió, ja que comparteix l’ambició d’aconseguir un ferm i fort acord per afrontar l’escalfament global en la cimera de París al desembre.

“Donem suport a la desinversió, ja que envia un senyal a les empreses, especialment a les empreses de carbó, de que “l’edat de ‘cremar el que t’agrada, quan t’agrada’ no pot continuar”, va dir Nick Nuttall, portaveu de la UNFCCC.

És probable que la proposta d’aquesta mesura sigui polèmica en la mesura que les economies de molts països en la taula de negociacions depenen en gran mesura del carbó, petroli i gas.

Diversos anàlisis han demostrat que hi ha més combustibles fòssils en les reserves provades que els que es poden cremar per evitar l’escalfament global catastròfic. Les campanyes de desinversió argumenten que els bilions de dòlars que les empreses segueixen gastant en l’exploració per trobar més combustibles fòssils són un perill tant per al clima com pel capital dels inversors.

Molts alts càrrecs i institucions del món financer, incloent el Banc Mundial, el Banc d’Anglaterra, HSBC, Goldman Sachs i Standard and Poors, han advertit que només una fracció de les reserves de combustibles fòssils conegudes es pot cremar de manera segura, i que la resta podrien caure en picat en valor suposant enormes riscos per als inversors.

“Tot el que fem es basa en la ciència i la ciència és bastant clara quan diu que necessitem un món amb molt menys combustibles fòssils,” Nuttall ha dit a The Guardian. “Hem donat la nostra pròpia autoritat moral com a NNUU a aquells grups o organitzacions que s’estan movent. Estem dient: “donem suport als seus objectius i ambicions, perquè són justos i estan en la direcció de les nostres pròpies ambicions”, que són aconseguir un bon acord a París”.

Molts grups religiosos es troben entre les 180 organitzacions que ja han tret els seus fons d’inversions d’empreses lligades als combustibles fòssils, així com autoritats de ciutats i de les universitats. “Veiem la desinversió de les esglésies, en gran mesura, com un imperatiu moral per a ells”, va dir Nuttall. “Si el seu objectiu és alleujar el sofriment de milions de persones, llavors la desinversió està d’acord amb la forma en què volen que el món evolucioni”.

Un tweet recent de la UNFCCC deia: “La desinversió va servir per alliberar [Sudàfrica] de l’apartheid. Ara pot ajudar a alliberar-nos dels combustibles fòssils”. El tweet porta una citació   i la imatge de l’arquebisbe Desmond Tutu, qui el 2014 va declarar a The Guardian: “Les persones de consciència han de trencar els seus vincles amb les empreses que financen la injustícia del canvi climàtic”.

 

—————————————————————-

 

“Uniu-vos per demanar a la Fundació Gates i a Wellcome Trust per que comencin (i ho acabin de fer del tot en un termini de 5 anys) a des invertir ja en les 200 principals companyies de combustibles i congelin immediatament qualsevol nova inversió en aquestes societats”

Aquest és el darrer pas, ben significatiu, de la campanya de “The Guardian”:

http://www.theguardian.com/environment/2015/mar/20/guardian-climate-change-petition-reaches-100k-signatures

http://www.theguardian.com/environment/ng-interactive/2015/mar/16/keep-it-in-the-ground-guardian-climate-change-campaign

 

the guardian

 

Xerca; 23 de març de 2015

Dones i NNUU: de Beijing 1995 a la CSW59 2015. Planeta 50-50 pel 2030!

9 març

Ahir, diumenge 8 de març, el dia internacional de les dones!

 

D’avui, dilluns 9 de març, fins al divendres 20 de març, és reunirà la 59 edició de la CSW (Comissió Social de la Dona) de les NNUU, creada l’any 1946 per l’ECOSOC (de les pròpies NNUU).

No tinc la perspectiva històrica ni el coneixement suficient per valorar que ha suposat el treball d’aquesta comissió, al llarg dels anys, en la condició actual de les dones al món.

Emperò, no tinc cap dubte que devia jugar un paper important en la convocatòria de la 4a Cimera de les NNUU sobre la Dona que es va celebrar, ara fa 20 anys, a Beijing 2015.

http://www.un.org/womenwatch/daw/beijing/platform/

 

Aquesta Cimera i la seva “Declaració i Pla d’Acció”

http://www.unwomen.org/~/media/headquarters/attachments/sections/csw/pfa_e_final_web.pdf

forma part de les Cimeres de l’anomenada “època d’or” de les NNUU (que començà amb la Cimera de Rio 1992) i, de la qual, aquesta Cimera concreta de Beijing n’és un altre dels exponents més importants. En la mencionada reunió que comença avui a Nova York, s’analitzarà aquella Declaració i Pla d’Acció, el seu estat d’implementació i, sens dubte, se’n realitzarà la seva actualització tenint en compte les noves realitats i els nous reptes.

 

En la meva experiència de treball als voltants de les NNUU durant els primers anys d’aquest segle XXI si que puc afirmar, sense dubtar-ho, que aquella Cimera, de la qual aquest 2015 en celebrem el seu 20 aniversari, marca un abans i un després en el pes i el paper actiu de la dona en el món. Puc constatar, ben clarament, que, des fa uns quants anys i actualment, no hi ha cap reunió internacional important (o no tant) en la qual les dones no hi facin sentir la seva veu com a tals dones.

No em pertoca a mi opinar aquí i avui sobre el to i el contingut d’aquesta veu…com no em tocaria, tampoc i per entendre’ns, fer-ho en relació a la del món sindical…però si que crec que aquest dies del 2015 són una gran oportunitat per afirmar que les dones estan molt més presents que mai en el món internacional i que això, en si mateix, és tant important que és més que suficient per celebrar-ho i, sobretot, per continuar-hi lluitant per mantenir-ho i incrementar-ho.

 

Com a preparació d’aquesta reunió que comença avui hi ha hagut, com és habitual, campanyes i documents previs. Només en remarcaré una: “La Campanya Planeta 50-50 pel 2030”

http://beijing20.unwomen.org/en/step-it-up

No n’he tingut mai cap dubte i em sembla que la pràctica ho ha demostrat com l’únic camí cap la paritat real dona-home. Només amb polítiques de discriminació positiva que exigeixin, arreu i en tot àmbit, circumstància i moment, la paritat estricta, aconseguirem assolir aquest objectiu.

dona

 

Xerca; 9 de març de 2015

Els resums per als responsables de polítiques del darrer informe de l’IPCC en castellà: RECURSOS – 3

2 març

Els idiomes continuen sent, moltes vegades, barreres per a molts de nosaltres.

Per això em sembla “noticiable” i oportú comentar avui, breument, que estan començant a sortir, en castellà, algunes parts del darrer Informe de l’IPCC.

Se’l coneix, recordeu, com el AR5 que, en castellà, seria l’IV5: l’Informe de Valoració 5. Podem trobar la visió general, en castellà -ja no ho repetiré més, en el ben entès que tots els links que posi avui condueixen a informació en castellà de l’IPCC-, a:

http://www.ipcc.ch/report/ar5/index_es.shtml

tot recordant que l’informe en qüestió té tres volums i un quart de síntesi dels altres tres. I que són la base científica de les actuals negociacions sobre canvi climàtic que haurien de culminar a París 2015, a finals de novembre i començaments de desembre. Per tant són un recurs imprescindible per a tothom que vulgui seguir d’a prop i amb criteri les esmentades negociacions.

El primer volum és el de les BASES FÍSIQUES del Canvi Climàtic. Es va fer públic a finals del 2013 i ara tenim a la disposició el “Resum per a responsables de polítiques” que, per tant, és un text relativament curt i a l’abast d’un públic ampli. El trobareu a:

http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar5/wg1/WG1AR5_SPM_brochure_es.pdf

El segon volum és el de “IMPACTES, ADAPTACIÓ I VULNERABILITAT” del Canvi Climàtic. Es va fer públic a començaments de l’any passat i en tenim a la disposició el corresponent “Resum per a responsables de polítiques” que podeu trobar a:

http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar5/wg2/ar5_wgII_spm_es.pdf

El tercer volum és el de “MITIGACIÓ” del Canvi Climàtic, de mitjans de l’any passat. El “Resum per a responsables de polítiques” està anunciat ja i es trobarà, suposo que molt aviat, en el primer link que teniu en aquest post, i clicant a la portada corresponent. El mateix que passarà amb l'”INFORME DE SÍNTESIS” que va aparèixer a finals de l’any passat.

IV5

Xerca; 2 de març de 2015

 

“Text de negociació” de Ginebra per transformar en un possible “Acord de París 2015”: pas previ usual, imprescindible, no negligible però que, malauradament, tampoc garanteix res

23 febr.

Estat i full de ruta de les negociacions sobre Canvi Climàtic cap a París 2015

Del 8 al 13 de febrer passat es va reunir al Palau de les Nacions de Ginebra (“la casa de les NNUU” a Ginebra) la reunió 2-8 de l’ADP, o l’ADP 2-8.

Després de les seves dues darreres reunions (l’ADP 2-6, l’octubre passat a Bonn, http://wp.me/p1IaoC-iE, i l’ADP 2-7, a la COP 20 de Lima  de finals de l’any passat, http://wp.me/p1IaoC-jb) no es pot pas negar que l’ADP 2-8 de Ginebra és, probablement, el primer pas important cap a un possible “acord” a finals d’aquest 2015 a París.

Al final de la reunió es va aprovar amb una certa solemnitat (i evidentment amb les pressions i problemes propis de les darreres hores de les reunions de sempre d’aquest procés) que el text que s’havia estat treballant aquests darrers dies, en base a un text previ d’elements sobre els possibles continguts d’aquest text (si si, així es treballa a les NNUU) que s’havia treballat a l’ADP 2-6 i 2-7, era ja oficialment i públicament el text de negociació que constitueix, a partir d’ara, les bases de la negociació formal d’un possible “Acord de París”; per cert, aquell acord que, recordeu, no se sap pas quin tipus d’acord legal o de què ha de ser!

La fase de negociacions formals, a partir doncs i en base a aquest text de negociació, començarà a la reunió habitual d’estiu de la UNFCCC a Bonn, aquest any de l’1 al 11 de juny.

Emperò, s’ha aprovat ja, també, un calendari extraordinari i específic de reunions posteriors de l’ADP que passarà, com a mínim, per dues reunions més a Bonn, abans d’arribar a París, i que tindran lloc del 31 d’agost al 4 de setembre i del 19 al 23 d’octubre. París, recordem, comença el 30 de Novembre.

Com en moltes coses a NNUU, un canvi d’any significa molts relleus. Així hem canviat de co chairs (co presidents) de l’ADP. Ara són els membres de les delegacions d’Algèria, Sr. Ahmed Djoghlaf, i dels USA, Sr. Reinfsnyder. I dins de l’equip dels co chairs, el nou relator de l’ADP és un membre de la delegació de Xina, Sr. Yanf Liu.

No crec que sigui cap casualitat, ni molt menys, que els USA i la Xina estiguin en la conducció del procés. Però extreure’n cap conclusió positiva o negativa és, evidentment, prematur;  però també, com dèiem en el títol general del post d’avui: no negligible.

 

“The negotiating text / El text de negociació”

És, d’antuvi, un típic text de negociació de NNUU. Tot són parèntesis, claudàtors, claus, … i opcions diverses d’articles i sub articles. Res esta aprovat (i normalment, res esta aprovat fins que no esta aprovat tot …això ho sentirem tota l’estona al final, segur que agònic, de la reunió de París).

A partir d’un text d’elements de continguts, totes les delegacions hi han pogut posar el seus texts propis, les seves propostes, etc. No se l’hi ha de treure doncs cap mèrit, però quan durant la setmana passada s’ha estat parlant d’èxit o fracàs, crec que sincerament, el debat no és procedent, no toca. Com he dit, es tracta d’un pas imprescindible (una condició necessària) i, per tant, important, però que, pel que acabo de mencionar precisament, no garanteix res (és adir, en cap cas és una condició suficient per a res).

Un text de 86 pàgines (no reals perquè recullen opcions entre les quals escollir o, per entendre’ns, compaginar) i 103 articles, a aquestes alçades inicials reals de la negociació, és un text llarg i, per tant, amb una dificultat, en principi afegida, de negociar no menyspreable. De fet a Copenhaguen hi va haver, fins a l’arribada dels caps d’estat els tres darrers dies, un document (al meu parer bastant bo i que hagués anat molt bé si s’hagués pogut aprovar llavors) que tenia més de 300 pàgines. Esta clar que la seva pròpia llargada va ser una dificultat afegida i un  dels motius -no pas el principal, eh!- de la seva caiguda final.

Per cert, podeu trobar el text a:

http://unfccc.int/files/bodies/awg/application/pdf/negotiating_text_12022015@2200.pdf

 

L’Índex del text de negociació

Pels mateixos motius que he exposat a l’apartat anterior, tampoc l’índex es pot donar per aprovat (i també esta afectat de claudàtors, parèntesis, opcions, …), però, en aquest cas i sobretot perquè recull gran part de la tradició escrita, i més o menys de consens, en el tema dins de la UNFCCC, si que crec que es pot dir que, si més no, lo lògic seria que l’índex d’un “possible” document final, com a mínim, s’hi assemblés.

És més o menys (perquè segons les opcions és més o menys un o altre) el següent:

 

  1. Preàmbul
  2. Definicions
  3. Objectius generals
  4. Mitigació
  5. Adaptació i Pèrdues i Perills (E i F?)
  6. Finançament
  7. Tecnologia
  8. “Capacity Building”
  9. Transparència i Acció i Suport
  10. Temporitzacions i Processos relacionats amb els Compromisos
  11. Facilitació de la Implementació i el Compliment
  12. Disposicions de Procediment i Institucionals
  13. Annex (llistats de parts compromeses)

 

Sense sorpreses doncs fins el punt 8. Novetats a analitzar en els darrers punts -a partir del 9- sobre, precisament, els temes del tipus d’acord i de la seva implementació. Ho deixarem per més endavant.

 

Sobre mitigació

Ningú que hagi llegit algun post d’aquest blog -d’aquest tema en concret- alguna vegada, pot tenir ja cap dubte que l’apartat “D. Mitigació”, no és que sigui el més important, és que és l’apartat per excel·lència que determina i determinarà, ineludiblement, la possibilitat o no d’un acord més o menys substancial i rellevant a París.

Es fa molt difícil amb el tipus de text que tenim davant, fer cap valoració de si es pot entreveure alguna possibilitat de consens final en el tema. El text corresponent a aquest apartat ocupa 12 pàgines i 11 articles en aquesta primera versió per negociar.

Hi podem llegir frases fins i tot més radicals que alguns texts de l’IPCC…però també hi podem llegir frases que es queden en la cantarella de Copenhaguen i de que “ens comprometem a que la temperatura a la superfície de la terra no augmentarà més de 2C respecte a la de l’era pre industrial”.

No havent pogut seguir la negociació de manera presencial no puc valorar la distància real a la qual es pugui estar d’un acord, insisteixo que essencial, en el punt clau del camí cap a París.

Apel·lant a la benevolència del lector deixaré citat com a final d’aquest apartat un dels textos que, com a mínim a un servidor, ja el deixarien més que content si realment es pogués entreveure que aquesta opció del text pugui ser part de la d’un futurible consens:

“[13.2 Option 2: All Parties shall cooperate in achieving the peaking of global and national greenhouse gas emissions as soon as possible, recognizing that, consistent with emissions peaking for developed countries in 2015, they shall aim to reduce net emissions to zero by 2050, and further recognizing that the time frame for peaking will be longer in developing countries, bearing in mind that social and economic development and poverty eradication are the first and overriding priorities of developing countries, in the context of equitable access to sustainable development.] ”   

 

Alguns sorolls perillosos que comencen a sentir-se

En alguns dels relats que he “diagonalitzat” sobre temes que han estat sobre la taula a Ginebra, apuntades per algun estat part, o per alguna veu significativa, cal destacar-ne una que ja ha tingut alguna ressonància mediàtica important durant aquesta darrera setmana, en concret, en un article -ves per on- del New York Times.

Es tracta d’anar introduïnt la idea que no cal que de París en surti cap acord legal i, ni molt menys, vinculant. O si més no que allò que és realment important, és a dir, els compromisos de reducció d’emissions no siguin vinculants sinó voluntaris. L’article del NYT (Surprisingly, a Voluntary Climate Treaty Could Actually Work) ho defensa com a una opció plausible i desitjable potser! El podeu llegir aquí:

http://www.nytimes.com/2015/02/15/upshot/surprisingly-a-voluntary-climate-treaty-could-actually-work.html?_r=1&abt=0002&abg=1

Sinó fos perquè la humanitat si juga tant, algú com jo a qui l’hi agrada la política en majúscules, podria acabar aquest post d’avui dient que, sens dubte, estem davant d’un procés apassionant. Emperò el problema és que estem davant d’un procés dramàtic en el que s’hi juga el futur dels nostres fills i nets.

co chairs adp 2015

Xerca; 23 de febrer de 2015

El 2015: l’any en el que el món hauria de canviar de rumb! Nous Objectius de Desenvolupament Sostenible i nou instrument de lluita contra el Canvi Climàtic?

26 gen.

El 2015

Ja el tenim aquí! La màgia de l’evolució del temps i dels números l’ha senyalat com a singular. L’any 15 d’un nou segle, del segle XXI, hauria de perfilar ja, seriosa i rigorosament, algunes característiques significatives del que hauria de ser el futur de la humanitat al planeta terra.

De moment però, i si això és així, l’any nou s’ha estrenat amb molta i molt dolorosa sang humana; no és precisament un bon presagi! A Nigèria amb una matança de més de 2000 humans. A París amb una matança de 20 humans. Etc. Totes elles horribles i sense sentit de cap mena. Amb les seves “interpretacions polítiques”, com sempre; però com sempre interpretacions ben contradictòries i que ens tornen a fer pensar i “donar més voltes sobre guerres d’Iraq, 11Ss i 11Ms, revolucions àrabs i enquistaments cancerígens diversos a l’orient mitjà i a algunes antigues repúbliques soviètiques”. La pau, la seguretat, els drets humans (entesos en els més amplis dels seus sentits i de les seves assumpcions) i la justícia al món tornen a estar més en entredit que mai (com a mínim, des de la 2a guerra mundial).

En aquest context, i per no citar avui també com a part de tal context els temes de les crisis financeres i econòmiques que, entre moltes coses, venen dibuixant els majors desequilibris i iniquitats que hom pugui recordar en les èpoques modernes, la política internacional multilateral -però també els seus valors- que segueixen intentar liderar unes NNUU que, precisament, aquest 2015 compliran el juny els seus 70 anys de vida, es planteja una agenda política per l’any 2015 que és de les més importants que hàgim tingut mai sobre la taula.

Els darrers posts del 2014 d’aquest blog parlaven ja de tots els seus ingredients:

  • Una nova agenda de desenvolupament post 2015
    • Una nova agenda de Finançament per al Desenvolupament
  • Un nou instrument polític que permeti, definitivament, una lluita dramàtica però efectiva contra el canvi climàtic.

Recordem-ne només, avui, els calendaris de treball, les pàgines webs i els punts més conflictius que caldrà resoldre en cada cas.

 

A.- L’agenda del desenvolupament post 2015 amb uns nous Objectius de Desenvolupament Sostenible

La web central per seguir el procés, en la qual trobarem des dels documents fonamentals fins el calendari precís de negociacions, és:

https://sustainabledevelopment.un.org/index.html

Pel que fa al calendari de negociacions trobem reunions de negociació intergovernamental a NY totes les penúltimes setmanes de cada més de l’any (des de gener fins a juliol; el juliol les dues darreres setmanes).

I la cita clau final la tenim ben programada, de fa dies, en una cimera extraordinària del 25 al 27 de setembre, sempre a NY, i formant part destacada de les activitats del mes que coincidiran amb l’apertura de la sessió 70 de l’AG de les NNUU.

Sembla que molta feina estigui feta, sobretot perquè ningú sembla voler tocar la llista de nous ODSs a que va arribar un grup de treball específic, creat per acord de la Cimera Rio+20, i que hom pot trobar a:

https://sustainabledevelopment.un.org/sdgsproposal

El punt més polèmic als nivells més paradigmàtics, i que sortirà de fet, amb aquesta mateix qualificatiu, en totes les altres peces de l’agenda de l’any, és seguir considerant el creixement econòmic primer, com a objectiu en si mateix i, segon, com a condició sense la qual seguim sense atrevir-nos a voler concebre l’assoliment dels altres objectius realment finalistes i importants: humans, socials i ambientals.

 

B.- L’agenda del Finançament per al Desenvolupament

El lloc web de la 3a Cimera de les NNUU sobre el Finançament per al Desenvolupament és:

http://www.un.org/esa/ffd/overview/third-conference-ffd.html

On també hi podrem trobar antecedents, documents fonamentals i calendaris de treball abans d’arribar a la Cimera com a tal que es celebrarà a la capital d’Etiòpia, Addis Abeba, del 13 al 16 de juliol d’aquest atapeït 2015.

La convocatòria d’aquesta Cimera fou una sorpresa -per a mi- tal com també vaig comentar en el seu moment. L’objectiu inicial de la seva convocatòria, no crec que pugui ser un altre que intentar no discutir els temes de finançament en el mateix procés que ha de portar als nous ODSs.

Aquesta en principi hàbil maniobra suposa però obrir l’olla dels trons; i que ben oberta estigui des del meu punt de vista. Acabar convocant-se una 3a Conferència sobre el FfD i revisar i aprofundir en el Consens de Monterrey del 2002, concebut, com a mínim a grans trets, com l’alternativa al neoliberal Consens de Washington, és sempre un repte que cal tornar a afrontar amb ganes i renovades idees i sobretot alternatives.

 

C.- COP 21 de la UNFCCC a París: Un nou instrument per a la lluita contra el canvi climàtic

Aquests primers dies del nou anys no crec que hi hagi hagut ningú “que es presti” que no hagi situat el tema com el fonamental, el més important, el que ho pot hipotecar tot, el que més grans riscos presenta….des del Papa Francesc passant pel Fòrum de Davos no pararíem de citar gent que ja s’hi ha referit en algun d’aquests darrers termes que, no fa pas massa temps, haguessin estat acusats d’apocalíptics.

Com sempre la web de referència segueix sent:

http://unfccc.int/2860.php

I tingueu conte al anar-hi, perquè s’està procedint a una canvi de web de la UNFCCC que, en part, amaga una mica a la clàssica, però que és tot un compendi de la història i l’actualitat de la Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic, i per la que no podeu deixar de passar en tant en tant.

De reunions n’hi hauran moltes més però, de moment, les tres fonamentals són les següents (que marquen els grans tempos de la negociació):

  • Del 8 al 13 de febrer propers, reunió a Ginebra de l’ADP 2.8
  • Del 1 al 15 de juny, reunió a Bonn de l’ADP 4 i dels SB (òrgans subsidiaris)
  • Del 30 de novembre a l’11 de Desembre, a París, la COP21
  • L’AG de les NNUU no n’ha volgut quedar al marge, i sigui per bé o per mal, ha convocat un Acte d’Alt Nivell (caps d’estat i/o govern) a NY, el 29 de juny, per tal de seguir de prop l’evolució del treball de la UNFCCC.

Al meu parer hi ha però un momentum fonamental que és el de finals del primer trimestre de l’any, durant el qual les parts de la convenció estan convidades a presentar les seves NDCs (Contribucions nacionalment determinades), a la llum de les quals i sobretot de la seva agregació, i corresponent comparació amb els objectius de mitigació dibuixats clarament per l’Informe de Valoració 5 de l’IPCC, veurem la magnitud de la tragèdia que sens ve a sobre…potser llavors començarem a córrer!

Captura

Xerca; 26 de gener 2015

%d bloggers like this: