Tag Archives: G77 + Xina

“Cap a un nou ordre mundial per viure bé”. Reunió històrica del G77 a Santa Cruz de Bolívia

28 juny

Els passats 14 i 15 de juny s’ha celebrat una reunió extraordinària del G77+Xina, al més alt nivell de representació (amb presència de bastants caps d’estat i de govern), i en motiu especial del 50è aniversari de la constitució d’aquest grup de països en desenvolupament. El 15 de juny de l’any 1964 s’hi varen agrupar 77 països en desenvolupament que havien participat a la Conferència de les NNUU sobre el Comerç i el Desenvolupament, UNCTAD (de la seva denominació en anglès). Actualment en són membres 133 països en desenvolupament (entre ells països actualment amb molt pes de per se en els temes mundials: Xina, Índia, Brasil, Sudàfrica, Argentina, Xile, etc.)

(Un parèntesi del qui escriu: aquella Conferència va obrir la porta tàctica a les NNUU per a tractar, realment i encara que indirectament, temes econòmics, comercials i financers. Aquests temes estaven (i estan encara principalment) en mans de les Institucions de Bretton Woods (el BM i el FMI -n’hem parlat moltes vegades d’aquesta anòmala i desafortunada realitat-). Però el tema i la problemàtica del desenvolupament l’assumia, i ningú ho qüestionava, les NNUU; per tant, en aquella ocasió i per primera vegada, va ser possible parlar sobre “el comerç i el desenvolupament”. De la mateixa manera que, a l’any 2009, NNUU va convocar una conferència sobre “Les NNUU davant de la crisis econòmica i financera mundial i els seus efectes sobre el desenvolupament”, com a manera de parlar de fet, com a NNUU, sobre la crisis (malaguanyats materials i propostes que es van generar al voltant d’aquella conferència)!

 

La reunió històrica del G77 a Santa Cruz de la Bolívia de l’Evo Morales 

Sigui pel que sigui (qui sap si una manifestació de l’esperit de Chávez) la presidència del G77 durant aquest 2014 és Bolívia (cada any l’ostenta un país diferent escollit pels membres del grup) i, en aquest cas, l’Evo Morales, president de Bolívia, s’ho ha pres molt en serio i totes les fonts indiquen que de forma molt personal ha participat en el procés de preparació d’aquesta reunió extraordinària del G77 i en la llarga i laboriosa elaboració de la que s’ha anomenat, finalment, la “Declaració de Santa Cruz”.

Si faig aquesta personalització és perquè potser cal reconèixer (no soc pas jo qui ho ha de fer però com a mínim així ho valoro) que la personalitat política indígena de l’Evo Morales pot estar aportant al món molt més del que potser hauríem pogut pensar unes mentalitats occidentalitzades quan vàrem veure i viure la seva elecció com a president.

De fet, mira’t ara amb una certa perspectiva, potser podem entendre millor la importància de la  “Conferència Mundial dels Pobles sobre el Canvi Climàtic i els Drets de la Mare Terra” que es va realitzar del 20 al 22 de abril del 2010 a la ciutat de Cochabamba, Bolívia, convocada també per Evo Morales després del gran fracàs de Copenhaguen 2009.

En aquesta direcció acabaré aquest apartat del blog d’avui citant algunes frases textuals del/s discurs/sos de l’Evo Morales que, malgrat no arriben a incloure’s plenament en la declaració oficial final del grup, començant a impregnar-lo bastant (i que personalment m’agradaria que ho anessin fent més; destaco en negretes conceptes especialment interessants i importants des del meu punt de vista):

  • […] Avui en cada pas que donem per a la nostra alliberació, l’imperi augmenta la seva decadència i comença a enfonsar-se. No obstant, la nostra alliberació no és només l’emancipació dels pobles del sud, també ho és per a la humanitat completa
  • […] El nostre planeta esta sota un desafiament mortal. Hem i podem salvar la font de la vida i de la societat, la Mare Terra. Avui un altre món és indispensable perquè sinó cap món serà possible
  • […] El món de l’equitat, la complementarietat i la coexistència orgànica amb la Mare Terra només pot emergir entre la fraternitat dels milers de llenguatges, colors i cultures dels pobles del sud
  • […] Cal avançar cap a un model de desenvolupament integral compatible amb el bon viure (el viure bé en el títol de la declaració oficial) de les poblacions i la preservació ambiental

En el seu/s discurs/sos va enumerar diverses tasques que, segons ell, es necessari dur a terme per tal de construir un altre món i establir la societat del viure bé; entre elles les següents:

  • Viure bé en harmonia amb la mare terra
  • Viure bé per a tothom i satisfacció de les necessitats bàsiques com a dret humà
  • Emancipar-se del sistema financer internacional existent i construcció d’una  nova arquitectura financera
  • Construir un més gran partenariat econòmic, científic, tecnològic i cultural entre els membres del G77 i Xina (l’anomenada cooperació sud sud)
  • Eradicar la fam al món
  • Renovar democràticament els estats dels països en desenvolupament
  • Sorgiment d’un nou món des del sud per a tota la humanitat

Només comentar, per acabar aquesta visió personalitzadora, que l’Evo Morales va acabar el seu discurs central demanant la supressió del Consell de Seguretat de les NNUU, tot fent un cant, en canvi, a la seva Assemblea General i a la organització com a tal.

Ah, i convidant a Rússia a entrar al G77!

 

Sobre la “Declaració de Santa Cruz” del G77 + Xina

La “Declaració de Santa Cruz” és un document llarg, de 39 pàgines, amb 242 paràgrafs, estructurat en cinc parts principals: I. Context general; II. Desenvolupament en el context nacional; III. Cooperació Sud Sud; IV. Desafiaments Globals; V. Necessitats particulars de països en desenvolupament en situacions especials.

Per enllaçar amb l’apartat anterior d’aquest post d’avui citarem només, textualment (destacat en cursives, com sempre que la cita sigui textual), dos apartats de la Part II en la secció dedicada a “Estratègies de desenvolupament sostenible” en els quals podem llegir, per copsar el nivell de penetració del pensament de l’Evo Morales en el G77, el següent:

30. Reafirmamos que cada país dispone de diferentes enfoques, visiones, modelos e instrumentos, en función de sus circunstancias y prioridades nacionales, para lograr el desarrollo sostenible en sus tres dimensiones, que es nuestro objetivo general (Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Desarrollo Sostenible). En algunos países existe el enfoque del “Vivir bien” con un desarrollo integral encaminado a alcanzar las necesidades materiales, culturales y espirituales de las sociedades en el contexto de la Armonía con la Naturaleza.

31. Reconocemos que la Tierra y sus ecosistemas son nuestro hogar y estamos convencidos de que, para alcanzar un justo equilibrio entre las necesidades económicas, sociales y ambientales de las generaciones presentes y futuras, es necesario promover la armonía con la naturaleza y la Tierra. También reconocemos que “Madre Tierra” es una expresión común utilizada para referirse al planeta Tierra en diversos países y regiones, lo que demuestra la interdependencia existente entre los seres humanos, las demás especies vivas y el planeta que todos habitamos.

Emperò no és pas possible referir-se, en aquestes poques ratlles, a tot aquest document i, com és habitual en la meva perspectiva, en limitaré avui a citar, principalment, i a fer alguna valoració ben curta d’alguns dels paràgrafs de la seva Part IV. Desafiaments Globals. En la mesura que, com a nou document de referència actualitzat, hi podrem veure el pre posicionament del G77 en aquests temes, podrem entreveure també quina serà la seva possible posició en els grans debats i consegüents decisions que s’afrontaran durant l’any 2015.

En la secció dedicada a l’ “Aliança mundial per al desenvolupament”, tot fent referència a l’actual -i més incomplert- objectiu 8 dels ODMs, es diu:

119. También exhortamos a los dirigentes de los países desarrollados a que convengan en una nueva fase de cooperación internacional, y se comprometan con ella, mediante el fortalecimiento y la ampliación de la alianza mundial para el desarrollo, que debería ser el elemento central y el ancla tanto de los Objetivos de Desarrollo Sostenible como de la agenda para el desarrollo después de 2015. Esta alianza mundial fortalecida debería incluir las cuestiones relativas al suministro de recursos financieros a los países en desarrollo, la asistencia oficial para el desarrollo, el alivio de la deuda y la reestructuración de la deuda, el comercio, la transferencia de tecnología y una mayor participación de los países en desarrollo en la gobernanza económica mundial.

Mentre que en la part dedicada al Canvi Climàtic llegim el que tant bé coneixem ja:

179. Reiteramos que la medida en que los países en desarrollo lleven a la práctica efectivamente sus compromisos en virtud de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático dependerá de la manera en que los países desarrollados lleven a la práctica efectivamente sus compromisos en virtud de la Convención relativos a los recursos financieros y la transferencia de tecnología y tengan plenamente en cuenta que el desarrollo económico y social y la erradicación de la pobreza son las prioridades primeras y absolutas de los países en desarrollo.

i a la secció dedicada al Desenvolupament sostenible i Objectius de desenvolupament sostenible, de la mateixa part del document, podem llegir-hi:

209. Reafirmamos que los principios rectores del Objetivos de Desarrollo Sostenible deben basarse en todos los principios establecidos en las grandes cumbres y conferencias de las Naciones Unidas en las esferas económica, ambiental y social, teniendo en cuenta, entre otros, los enunciados en la Declaración de Río sobre el Medio Ambiente y el Desarrollo, el Programa 21 y el Plan de Aplicación de las Decisiones de la Cumbre Mundial sobre el Desarrollo Sostenible, y los derivados de la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Desarrollo Sostenible (2012), la Conferencia Internacional sobre la Financiación para el Desarrollo (2002) y la Cumbre Mundial sobre Desarrollo Social (1995), y deben ajustarse al derecho internacional. El proceso y los resultados del Grupo de Trabajo Abierto de la Asamblea General sobre los Objetivos de Desarrollo Sostenible deben respetar plenamente todos los Principios de Río, en particular el principio de la responsabilidad común pero diferenciada. Los Objetivos de Desarrollo Sostenible deben contribuir a la plena aplicación de los resultados de todas las grandes cumbres en las esferas económica, social y ambiental.

Text que ens reafirma en el nostre pensament de que només tindrem un nou joc d’objectius de desenvolupament (sostenible) en l’agenda post 2015, com també es pot deduir de la secció Agenda per al Desenvolupament després del 2015 de la mateixa part del document quan diu (tot fixant el 2030 com a any en el que definitivament acabar amb la pobresa al món!):

215. Recordando la afirmación hecha en la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Desarrollo Sostenible de que la erradicación de la pobreza es el mayor problema que afronta el mundo y una condición indispensable del desarrollo sostenible, hacemos hincapié en que la erradicación de la pobreza debe seguir siendo el objetivo central y conductor de la agenda para el desarrollo después de 2015. Estamos firmemente convencidos de que la agenda para el desarrollo después de 2015 debe reforzar el compromiso de la comunidad internacional de erradicar la pobreza para 2030.

216. Subrayamos la necesidad de adoptar un enfoque coherente en lo que respecta a la agenda para el desarrollo después de 2015, que refuerce el compromiso de la comunidad internacional de erradicar la pobreza e integrar las tres dimensiones del desarrollo sostenible de manera equilibrada, con la contribución del Grupo de Trabajo Abierto de la Asamblea General sobre los Objetivos de Desarrollo Sostenible, el proceso de financiación para el desarrollo, el Comité Intergubernamental de Expertos en Financiación del Desarrollo Sostenible, el proceso para formular opciones con respecto a un mecanismo de las Naciones Unidas de facilitación de la tecnología y otros procesos pertinentes.

217. Reafirmamos que la agenda para el desarrollo después de 2015 debe ajustarse plenamente a los Principios de Río, en particular al principio de la responsabilidad común pero diferenciada.

218. Subrayamos la importancia de fortalecer la alianza mundial para el desarrollo, que se ha de basar en objetivos cuantificados con plazos concretos, en consonancia con el octavo Objetivo de Desarrollo del Milenio y de conformidad con el principio de la responsabilidad común pero diferenciada en el marco de la agenda para el desarrollo después de 2015.[…]

222. Hacemos hincapié en que la agenda para el desarrollo después de 2015 debe ser una agenda para el desarrollo y en que, en este contexto, es importante promover el desarrollo económico, social y ambiental de manera integral, equilibrada y coordinada. Esta agenda debe tener un mayor alcance que los Objetivos de Desarrollo del Milenio y abarcar las esferas, las cuestiones y los grupos de población que son fundamentales para lograr el desarrollo sostenible.

Texts en el que, a més a més, queden molt més que reafirmades, entre moltes altres coses, les condicions negociadores clàssiques del G77.

 

L’ombra principal de la Declaració de Santa Cruz

En la secció Creixement econòmic sostingut i inclusiu de la Part II: Desenvolupament en el context nacional,  es pot llegir:

52. Afirmamos que el crecimiento económico sostenido, inclusivo y equitativo es necesario para erradicar la pobreza, generar empleo y elevar el nivel de vida de nuestros pueblos y generar ingresos públicos para financiar las políticas sociales. Observamos que los datos históricos han demostrado que ningún país ha logrado mejorar de modo constante las condiciones de vida y el desarrollo humano sin mantener un ritmo de crecimiento económico regular. Por lo tanto, instamos a la comunidad internacional y las Naciones Unidas a que ayuden a los países en desarrollo a lograr un crecimiento económico elevado y adecuado durante un período prolongado.

que ens obliga acabar avui constatant que el pensament bolivarià no penetra suficientment encara, ni molt menys, el pensament clàssic del G77, i del món en general, i no veu encara la imperiosa necessitat de sortir del paradigma del creixement econòmic. Llàstima … però potser hi estem una mica més a prop; sobretot si tornem al pensament de l’Evo Morales.

 

decla

 

Xerca; Barcelona, 28 de juny de 2014

PS: algú ha sentit o vist alguna referència comunicativa sobre aquest tema en els mitjans de comunicació de tot tipus que ens envolten a casa nostra?

%d bloggers like this: