“Els camins de les negociacions climàtiques són inescrutables (i II: Bonn, 1a setmana de setembre del 2015)”; o de quan “la necessitat d’arribar a un acord prima per sobre dels seus possibles continguts”

7 set.

“Nosaltres Proposem, Vosaltres Disposeu” (però a l’inrevés)!

Les negociacions climàtiques del passat mes de juny a Bonn es varen acabar amb una brillant intervenció del “co chair” nord americà que va utilitzar aquesta sentència lapidària: “Nosaltres proposem, vosaltres disposeu”. Nosaltres eren els “co chairs” i vosaltres els estats-parts de la convenció que negociaven.

El que he pogut viure aquesta darrera setmana a Bonn, en la penúltima setmana de negociacions climàtiques abans de París (només queda ja la setmana d’octubre) es podria resumir, des del meu punt de vista, amb la mateixa frase però a l’inrevés: “Vosaltres Proposeu, Nosaltres Disposem”. Els estats-parts ja han proposat o han intentat proposar, però qui ha disposat – fins i tot amb prepotència alguna vegada- han estat els “co chairs”.

Però anem a pams!

 

La “eina”  –la “tool”-  dels “co chairs”, del 24 de juliol, com a nou element clau del procés de negociació cap a París

Després de les dues setmanes de negociació de principis de juny passat, on els “co chairs” varen aconseguir, hàbilment, avorrir a tothom, els estats-parts van acabar “demanant” als “co chairs” que elaboressin una “eina” o un “instrument” nou que ajudés a avançar en la negociació. Si algun lector està interessat en “agafar el fil” el pot trobar a:

http://wp.me/p1IaoC-kJ

Aquesta era una novetat important perquè, de fet, trencava tot un període (que venia del post fracàs de Copenhaguen) en el que tot havia de ser “party driven” (conduït per les parts o estats-parts de la convenció). Els “co chairs” i, naturalment, el secretariat de la UNFCCC amb ells, tornaven a recuperar doncs la possibilitat de proposar i, en definitiva, d’intentar dirigir el procés.

Cal recordar aquí, també, que el “Geneva Negotiation Text, GNT” és una mena de compendi de textos (tots els que els estats-part hi varen aconseguir posar; pràcticament no hi varen haver límits a posar-hi “coses”) realment difícil de ser negociat. Emperò va ser el text que, finalment i després d’innumerables reunions, es va acordar com la única i definitiva base de negociació de cara a París.

En aquests contextos doncs, el 24 de juliol passat els “co chairs” varen fer pública la nova “eina”  –“tool”-  a la web de la UNFCCC (en aquests moments fins i tot ja no està gaire visible i costa de trobar):

http://unfccc.int/resource/docs/2015/adp2/eng/4infnot.pdf

Un document llarg i un xic complicat però que, en definitiva, i després de diverses introduccions i explicacions, és un document amb tres grans parts que, estructuralment, si que és, sempre des del meu punt de vista, un gran i molt important avenç en l’organització (una altra cosa és en els continguts –veure, pel que fa a aquest aspecte, les conclusions d’aquest text-) de les negociacions. Què hi ha o què són aquestes tres parts?

LA PRIMERA PART (UN ESBORRANY D’ACORD DE PARÍS).- Sens dubte el document clau concebut clarament i explícitament com a primer esborrany del que hauria i podria ser “L’Acord de París” en els termes que el va plantejar la “Plataforma de Durban”. I, en aquest sentit i com a mínim en aquests moments, s’està treballant –en això si- perquè acabi sent un document jurídicament a l’alçada d’un nou tractat o acord legalment vinculant en el marc de la Convenció Climàtica.

LA SEGONA PART (UN ESBORRANY DE DECISIONS DE LA COP DE PARÍS).- Els “co chairs” conceben aquesta part com el conjunt de decisions que es podrien prendre també a París, com en una COP més –i més normal o corrent-, però que no tenen la importància o el nivell o sobre tot el tipus de contingut com per estar dins d’un text tipus “tractat” com hauria de ser-ho “L’Acord de París”.

Cal dir abans de parlar de la tercera part de la nova “eina” que tots els textos que conformen les parts anteriors han estat bastant escrupolosament extrets del “Geneva Negotiation Text, GNT”; així es garantia que ningú es pogués queixar de que es canviava de referència de negociació; emperò, la forma de recollir-ho, el què s’ha recollit i el que no, fan d’aquests textos documents polítics com un campanar i són el resultat, naturalment, d’unes determinades opcions polítiques de concebre el que es pretén aprovar a París  – tot plegat i una vegada més, extremadament hàbil i intel·ligent per part dels “co chairs” i el secretariat-.

LA TERCERA PART (LA RESTA DEL GNT).- Per acabar-ho de fer molt bé des d’un punt de vista metodològic, la tercera part és tot allò que hi havia en el “Geneva Negotiation Text, GNT” i que no ha quedat recollit ni dins de la primera ni dins de la segona part anteriors. Els “co chairs” venen a dir –i sobretot a aplicar- d’aquesta part que tot allò que els estats-parts clarifiquin i acordin entre ells pot passar, pot “pujar”, a la primera o segona part de la nova “eina”.

 

Com es va concebre, teòricament, la reunió de negociació que s’acaba de viure a Bonn aquesta primera setmana de setembre

Amb moltes reunions preparatòries incloses, abans dels dies pròpiament de negociació oficial, la idea que es va vendre i emfatitzar al començament de la reunió era que:  a) les tres parts teníem exactament el mateix estatus i importància en la negociació; b) que es discutirien i treballarien totes tres; c) que es passaria text, com a resultat de les negociacions, entre les diferents parts de la “tool” –“eina”- .

Tothom quedava tranquil perquè preveia tenir l’oportunitat de defensar les posicions que no havien quedat recollides en les parts 1 i 2 i, per tant, tenia l’expectativa de que podria intentar fer-ho i, perquè no, aconseguir-ho si convencia, lògicament, a els altres estats-parts.

 

Les dues següents grans victòries dels “co chairs” durant el primer dia

Amb les clarificacions anteriors explícitament llegides i remarcades en el plenari d’obertura del 31 d’agost tothom tenia presa per començar a “negociar”.

Per tant, i perquè no dir-ho: com a mínim amb una certa sorpresa per la meva part, tots els estats-part acceptaven la “tool”  -la “eina”-  i es disposaven a treballar-hi.

Al fer-ho, s’estava visualitzant, concretant i en certa manera “aprovant”, per primera vegada, què podia ser allò que va plantejar la “Plataforma de Durban” com a “Acord de París”. No sé pas com acabarà tot aquest procés, però en aquell moment (31 d’agost al matí) s’estava donant un pas gegantí en la direcció correcte, metodològicament parlant, d’acabar tenint un “Acord de París” amb estatus legal important (fins i tot de tractat).

I tot això passava amb “pau”. “PAU A LES NEGOCIACIONS”!. Destacat per tothom i ben palpable en l’ambient i en les reunions que es van començar a realitzar, tothom estava d’acord en l’estructura i en la metodologia i, per tant, s’havia aconseguit quelcom que és imprescindible en un procés de negociació política i que així es destacava per part de tothom: s’havia aconseguit la “pau” en les negociacions.

Deu n’hi do doncs amb el que anaven construint els “co chairs”.

 

La crua i dura realitat de la darrera setmana de negociacions a Bonn

Podia ser tot tan bonic? No, hi havia gat amagat! I el gat era gros segons la consciència que n’acaba prenent un servidor el mateix darrer dia de les negociacions.

Els dos primers dies i mig de la setmana els diferents “co chairs” dels diferents grups de negociació (per cert, grups de negociació que seguien corresponent a les diferents seccions del document de Ginebra, GNT) tenien directrius molt estrictes que varen portar a terme fins a les darreres conseqüències.

Res de negociar text! Discussions generals i conceptuals sobre, principalment –això va anar decantant amb més claredat cada hora que passava-, la primera part de la “tool” –“eina”- dels “co chairs”.

I davant dels temes més polèmics els respectius “co chairs” dels grups de negociació, seguint directius clares i uniformes, creaven un “spin off” (en definitiva, un subgrup). Un altre principi de les negociacions post Copenhaguen queia de la seva poltrona: per tal que tots els estats-part poguessin participar activament en tots els processos de negociació, el nombre de grups de treball ha de ser molt reduït i les hores de les reunions dels respectius grups han de permetre que fins i tot delegacions molt petites puguin seguir, pràcticament, totes les negociacions. Doncs bé, si cada un dels 7 grups de negociació, establerts des de la reunió de Ginebra del febrer passat, creaven “spin off”, llavors, el nombre de reunions es multiplicava per molt i l’esmentat i comentat principi quedava, a la pràctica, anul·lat. No se’ls ha anomenat doncs pel seu nom clar i català: subgrups, però amb una paraula màgica –spin off-, de difícil traducció i significació real en aquest context, s’havia trencat un principi vigent. En grups com el de mitigació es van arribar a crear 6 “spin off”!

La única mostra de rebel·lia, l’únic intent de passar realment a la negociació basada en els texts, es va produir en un plenari informal, celebrat el dimecres 2 de setembre al vespre, demanat expressament pel G77. Però davant de la sorpresa de tothom, i malgrat que les peticions del G77 i els seus diferents subgrups van ser molt moderadament expressades i plantejades, les reaccions des de la taula es van moure entre l’agraïment per la crítica i les peticions (una de calenta) i una arrogància notòria que es reafirmava en continuar essencialment de la mateixa manera (una de freda) perquè així s’havia aprovat el primer dia. Això va provocar malestar i, potser, va estar a punt de trencar la pau en les negociacions; però, pel que sigui   –veure també en aquest cas, pel que fa a aquest aspecte, les conclusions d’aquest text-, això no va acabar passant.

Els dos dies finals, es podria dir que com a efecte en principi del plenari esmentat –però jo m’atreviria a dir ara que com a continuació d’una estratègia pre concebuda i ben volguda-, el text va aparèixer a les pantalles de les sales de reunions … però no van aparèixer tots els texts de les tres parts de la “eina” dels “co chairs” … només el text de la part 1 de la “eina”: l’esborrany de l’Acord de París. I sobre aquest text tampoc es va poder mai entrar en la negociació, i valgui la redundància, de text; només es podia entrar en comentar, criticar, expressar verbalment, però no de forma escrita, posicions de les diferents parts. Aquesta possibilitat quedava restringida a les reunions dels “spin off” que, després, informaven, però també sempre només verbalment, a les reunions plenàries dels grups de treball.

 

Com s’acaba la reunió i com continuarà la negociació a la darrera reunió a Bonn (del 19 d’octubre al 23 d’octubre) abans d’arribar ja a París

La reunió es va acabar –o com a mínim així ho vaig viure jo- de maneres estranyes.

Es va acabar amb “pau” però “amb frustració” de molts estats-part i amb el procés totalment en mans dels “co chairs” que, en un plenari a porta tancada amb, només, els caps de delegació dels estats-parts (una altra simbologia “secretista” que no es donava en tot el post Copenhaguen), tornen a aconseguir l’encàrrec de “re escriure” les dues primeres parts de la seva “tool” –“eina”- incorporant-hi tots els elements que els respectius “co chairs” dels grups de treball els hi han anat fent arribar i que, en teoria doncs, recollirà tot allò que s’ha pogut concloure de les reunions i, de la part 3 de la “tool” –“eina”-, el que hagi estat considerat més o menys de consens o el que algun o alguns dels estats-parts hagin insistit més en que s’hi incorpori.

Aquest nou “no document” (en l’argot usual en aquest casos) estarà disponible l’1 d’octubre i serà la base de la negociació de la reunió de la setmana del 19 d’octubre.

 

A mena de conclusions diverses, i de diferent tipus, finals

Quan el dissabte 5 de setembre escric aquestes ratlles tot esperant agafar l’avió de tornada cap a Barcelona, no vull ni puc ser massa agosarat. Però si he fet aquesta mena de crònica política ha estat principalment i lògicament per treure’n algunes conclusions, naturalment i com sempre ben personals.

1a. Semblaria que hi ha voluntat i que tenim estructura i bastanta delimitació (tot això fins a dia d’avui jo no ho veia pas per enlloc) d’un possible “Acord de París”.  A la web de la UNFCCC avui ja s’hi pot trobar un primer document de compilació del que s’ha treballat aquests dies. Sense tenir temps ni energia per analitzar-lo només el poso al vostre abast:

http://unfccc.int/files/bodies/awg/application/pdf/adp2-10_4sep2015t2030_cwd.pdf

2a. Diria també que malgrat que els estats-parts desitjaven un altre tipus de procés de negociació final i expressen la seva frustració per això, a la vegada sembla que acceptin com irremeiable que el procés i el primer esborrany del possible acord final sigui el que hi ha i s’hi estigui arribant com s’està fent. Segurament cap estat-part s’imagina, en aquests moments, com a responsable d’un final sense acord a París, tornant a suspendre l’assignatura com a Copenhaguen. I no em cansaré mai de recordar que només hi haurà acord si tots els estats-part hi estan a favor, perquè no esta aprovat el reglament de votacions en el si de la convenció. En aquest sentit si que, fins el darrer dia a la darrera hora, aquest espasa de Dàmocles estarà instal·lada sobre París.

3a. Una possible teoria interpretativa personal del que realment esta passant en aquests moments en la negociació: els estats-parts serien auto conscients de les seves enormes discrepàncies en relació al tema. I ja no només entre els blocs polítics més usual en unes negociacions internacionals, sinó també, i també molt clarament, dins del propi G77 que, en aquest context, no pot pas negociar mai com a tal grup; simplement, perquè no està pas en condicions de tenir una posició comuna. Per tant, i en aquest sentit, els estats-parts serien auto conscients de que per ells mateixos no serien capaços d’arribar a cap acord general en les diferents i molt diverses components del tema, i de que, llavors, un final tipus Copenhaguen estaria ben servit una altra vegada.

En aquest context, “deixar en certa manera a uns “co chairs” intel·ligents i hàbils “la direcció”, conjuntament amb el secretariat, de la negociació, podria fins i tot ser una cosa volguda i acceptada, a aquestes alçades del procés, per molts estats-parts. Això explicaria, des del meu punt de vista com sempre, que la “pau” de les negociacions, malgrat que hagi trontollat, no s’hagi trencat mai durant aquesta passada setmana.

I si això és així, i com que de tota manera aquests “co chairs” no poden fer miracles, llavors el seu paper es elaborar un acord de mínims (ja ho han fet! ja ho hem dit!) que no satisfaci a ningú però que tampoc permeti a ningú vetar-lo en un darrer moment. Per això, els “co chairs” no volen deixar “pujar” text a la seva proposta d’esborrany del “Acord de Paris” i, en canvi, l’ensenyen i l’exposen tant com poden –cada hora que passa: més- per tal d’anar-lo afermant en el procés. Ni tornarem a veure gaire la part 2 de les decisions i, sobretot, cada vegada veurem menys la part 3 de les restes (molt llargues i grans) del “Geneva Negotitaion Text, GNT”. Només quelcom que els hi vingui realment consensuat pels estats-parts podrà passar els seus filtres i esdevenir part del possible acord final.

De fet a la majoria de “spin off” la única cosa que s’ha constatat, moltes vegades, és que en aquell tema no hi ha cap acord entre els estats-parts. Més a favor dels “co chairs” i de la seva proposta d’”Acord de París”.

Si aquesta teoria interpretativa fos correcta, llavors, el proper “no document” de les parts 1 i 2 de la “tool” no serà ni massa diferent ni, sobretot, massa més llarg que l’actual. I, llavors, imagino també que continuarà un procés lent i carregós de negociacions –com el que s’ha viscut aquesta setmana- tant a la propera reunió d’Octubre de Bonn com a les dues setmanes de París.

4a. El problema principal de tot plegat segueix sent el nivell d’ambició de continguts de l’acord i si, llavors, l’acord estarà a l’alçada del que l’actual coneixement científic demana a la política internacional.

En un acte organitzat pel secretariat de la convenció, el mateix divendres 4 de setembre al migdia –molt  poca estona abans d’acabar la reunió-, des del secretariat es reconeixia que les actuals INDCs (les Intencions de Contribucions Nacionalment Determinades) no portarien pas al món, de moment, a mantenir la temperatura del planeta per sota dels 2oC, però que eren una millora respecte a les tendències actuals!. I, malauradament, el que sembla que va conformant el possible “Acord de Paris” són les contribucions nacionals, els esforços individuals i, més aviat, també de moment, a curt termini encara que a revisar amb periodicitats establertes i amb la voluntat de que les contribucions vagin sent més ambicioses.

Cada vegada sembla més llunyà un acord global d’esforç col·lectiu, amb metes globals a mig i llarg termini, a distribuir justament entre els estats parts que, des del meu punt de vista, seria la millor i potser única manera d’afrontar el més gran desafiament que mai ha tingut la humanitat i tots els éssers vius del planeta.

5a. Diria doncs avui per acabar, però més com a impressió en calent que com a conclusió ben fonamentada, que: a) començo a creure que hi haurà un “Acord de Paris”; b) que no serà un bon acord des del punt de vista del que els científics ens diuen que és imprescindible,  però que si, com a mínim, acaba sent un acord a revisar periòdicament cap a més ambició, serà aquí on continuarà la gran batalla contra el canvi climàtic; c) que semblaria que cada vegada es dona més importància al fet d’aconseguir que hi hagi un “Acord de París”, que als continguts que tingui aquest acord i que, havent vist, sentit i viscut el que ha anat passant aquesta darrera setmana a Bonn, ningú sembla massa disposat a intentar un altre camí.

Captura

Xerca; Bonn, 5 de setembre de 2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: