Arxius | Març, 2015

La UNFCCC, “The Guardian”, etc. recolzen campanyes per a la desinversió en combustibles fòssils: RECURSOS – 4

23 març

El dilluns passat, dia 16 de març, el diari “The Guardian” donava un pas endavant més en la  seva pròpia campanya concreta relacionada amb els temes del canvi climàtic; és una campanya en el context i amb col·laboració  amb d’altres campanyes que es venen desenvolupant a diferents llocs del món en els darrers mesos i, naturalment, en el camí cap a París 2015.

Es tracta, aquesta vegada, d’un conjunt de campanyes a favor de que els combustibles fòssils es quedin en el subsòl del planeta i no siguin utilitzats per la humanitat (“keep it in the ground” és l’eslògan de la campanya de “The Guardian”), de campanyes de desinversió en combustibles fòssils (“divest from fosil fuels”), etc.

http://gofossilfree.org/

http://www.wearepowershift.org/campaigns/divest

http://350.org/category/topic/divestment/

 

—————————————————————-

 

Una part d’un dels articles amb els que “The Guardian” va animant la seva campanya concreta la podeu trobar a:

http://www.theguardian.com/environment/2015/mar/15/climate-change-un-backs-divestment-campaign-paris-summit-fossil-fuels

i, entre altres coses, diu (la traducció “lliura” és meva!) el següent:

 

“L’organisme de les NNUU encarregat de les negociacions mundials sobre el canvi climàtic està recolzant el ràpid creixement de les campanyes per persuadir als inversors a vendre els seus actius en combustibles fòssils. Afirma que esta donant la seva “autoritat moral” per a la campanya de desinversió, ja que comparteix l’ambició d’aconseguir un ferm i fort acord per afrontar l’escalfament global en la cimera de París al desembre.

“Donem suport a la desinversió, ja que envia un senyal a les empreses, especialment a les empreses de carbó, de que “l’edat de ‘cremar el que t’agrada, quan t’agrada’ no pot continuar”, va dir Nick Nuttall, portaveu de la UNFCCC.

És probable que la proposta d’aquesta mesura sigui polèmica en la mesura que les economies de molts països en la taula de negociacions depenen en gran mesura del carbó, petroli i gas.

Diversos anàlisis han demostrat que hi ha més combustibles fòssils en les reserves provades que els que es poden cremar per evitar l’escalfament global catastròfic. Les campanyes de desinversió argumenten que els bilions de dòlars que les empreses segueixen gastant en l’exploració per trobar més combustibles fòssils són un perill tant per al clima com pel capital dels inversors.

Molts alts càrrecs i institucions del món financer, incloent el Banc Mundial, el Banc d’Anglaterra, HSBC, Goldman Sachs i Standard and Poors, han advertit que només una fracció de les reserves de combustibles fòssils conegudes es pot cremar de manera segura, i que la resta podrien caure en picat en valor suposant enormes riscos per als inversors.

“Tot el que fem es basa en la ciència i la ciència és bastant clara quan diu que necessitem un món amb molt menys combustibles fòssils,” Nuttall ha dit a The Guardian. “Hem donat la nostra pròpia autoritat moral com a NNUU a aquells grups o organitzacions que s’estan movent. Estem dient: “donem suport als seus objectius i ambicions, perquè són justos i estan en la direcció de les nostres pròpies ambicions”, que són aconseguir un bon acord a París”.

Molts grups religiosos es troben entre les 180 organitzacions que ja han tret els seus fons d’inversions d’empreses lligades als combustibles fòssils, així com autoritats de ciutats i de les universitats. “Veiem la desinversió de les esglésies, en gran mesura, com un imperatiu moral per a ells”, va dir Nuttall. “Si el seu objectiu és alleujar el sofriment de milions de persones, llavors la desinversió està d’acord amb la forma en què volen que el món evolucioni”.

Un tweet recent de la UNFCCC deia: “La desinversió va servir per alliberar [Sudàfrica] de l’apartheid. Ara pot ajudar a alliberar-nos dels combustibles fòssils”. El tweet porta una citació   i la imatge de l’arquebisbe Desmond Tutu, qui el 2014 va declarar a The Guardian: “Les persones de consciència han de trencar els seus vincles amb les empreses que financen la injustícia del canvi climàtic”.

 

—————————————————————-

 

“Uniu-vos per demanar a la Fundació Gates i a Wellcome Trust per que comencin (i ho acabin de fer del tot en un termini de 5 anys) a des invertir ja en les 200 principals companyies de combustibles i congelin immediatament qualsevol nova inversió en aquestes societats”

Aquest és el darrer pas, ben significatiu, de la campanya de “The Guardian”:

http://www.theguardian.com/environment/2015/mar/20/guardian-climate-change-petition-reaches-100k-signatures

http://www.theguardian.com/environment/ng-interactive/2015/mar/16/keep-it-in-the-ground-guardian-climate-change-campaign

 

the guardian

 

Xerca; 23 de març de 2015

“L’ajut humanitari en un món sota el foc -de les guerres-“

16 març

Hem començat aquest 2015 amb un conjunt d’informes que, malgrat que habituals any a any, ens parlen de xifres que, quan hi poses el concepte darrera i hi penses un instant més de lo normal, ens fan posar la pell de gallina i, desgraciadament, ens porten a tornar pensar, concloure i dir que el món no para d’empitjorar; no para d’empitjorar perquè cada vegada hi ha més i més sers humans que, per un motiu o un altre, pateixen i pateixen molt -més cada dia que passa!

L’informe sobre “Els Drets Humans al Món 2014-15” d’Amnistia Internacional (de més impacte mediàtic), l’informe de l’ACNUR-UNHCR (Alt Comissionat de les NNUU per als Refugiats – United Nations High Commissioner for Refugees) amb dades de mitjans del 2014 (Mid-Year Trends 2014), l’informe de la Sra. Kyung-Wha Kang, representant de la OCHA (Oficina per a la Coordinació dels Afers Humanitaris) del UNHCR, davant del 3r Congrés Humanitari de Viena (amb el títol concret que aquesta vegada he utilitzat com a títol del post d’avui: “L’ajut humanitari en un món sota el foc”) celebrat el passat 6 de març, etc. ens condueixen, en paraules textuals d’aquesta representant, al “sentiment de que xoquem contra una paret”!

Algunes dades, alguns titulars (alguns d’ells coneguts i recollits pels mitjans de comunicació) que resumirien els continguts d’aquests informes i que fan ben entenedor el sentiment dominant d’impotència :

  • Més de 50 milions de refugiats al món; mai n’hi havia hagut tants des de després de la 2a guerra mundial
  • Més de 100 milions de persones que necessiten ajut humanitari; xifra que s’ha multiplicat per tres en els darrers 10 anys
  • Es requeririen uns 18.000 milions de US$ (xifra que s’ha multiplicat per sis en els darrers 10 anys) per tal d’atendre les necessitats d’aquestes persones que necessiten l’ajut humanitari
  • 30 conflictes amb violència en el món; dels quals 16 són considerats com a guerres amb més de 1000 morts per any
  • El 2013 varen ser atacades al món 474 persones que treballen en organitzacions humanitàries de la societat civil en zones de conflicte; 155 varen perdre la vida
  • ……

Fa feredat! I no és, apunta aquesta representant, que els donants habituals hagin deixat de fer-ho és que, evidentment, les xifres s’han disparat de tal manera que les necessitats augmenten tant que, actualment, “no hi ha pas manera d’arribar-hi”. Pensem que l’ordre de magnitud econòmic anterior ha arribat ja al nivell del de funcionament de tot el sistema de les NNUU.

I tot això clar, lligat fonamentalment a un augment creixent de guerres en el món; de les principals de les quals tenim el seu nom al cap: Síria, Iraq, Sudan del Sud, República Centreafricana.

El director general de la Creu Roja Internacional afirma davant d’aquesta situació: “El món s’enfronta a transformacions dràstiques i la política no esta a l’alçada”. Un frase que hem més o menys escrit desenes de vegades perquè, a més a més, és pot estendre perfectament a moltes de les realitats actuals en el món.

Salil Shetty, d’Amnistia Internacional, torna a posar el dit a la llaga i reclama que el dret de vet no sigui aplicable dins del Consell de Seguretat de les NNUU quan es tracti de valorar i prendre decisions en les que les NNUU tenen, en les que la comunitat internacional ha assumit, la “Responsabilitat de Protegir”.  En el 70è aniversari de les NNUU és més clar i evident que mai que el Consell de Seguretat esta concebut per la post segona guerra mundial i potser fins i tot per la guerra freda, però en el món multipolar d’avui, i després de que s’hagi sembrat tanta iniquitat en el món durant més de 25 anys, el Consell ha d’afrontar altres reptes i, per tant, ha de canviar substancialment.

Cadascun de nosaltres però ha de deixar arribar les dades i xifres anteriors al cap, no acostumant-nos-hi mai, i posant-hi sempre els rostres que ens les han de fer arribar al nostre cor i transformar-lo en motor de canvi.

mosul

Xerca; 16 de març de 2015

Dones i NNUU: de Beijing 1995 a la CSW59 2015. Planeta 50-50 pel 2030!

9 març

Ahir, diumenge 8 de març, el dia internacional de les dones!

 

D’avui, dilluns 9 de març, fins al divendres 20 de març, és reunirà la 59 edició de la CSW (Comissió Social de la Dona) de les NNUU, creada l’any 1946 per l’ECOSOC (de les pròpies NNUU).

No tinc la perspectiva històrica ni el coneixement suficient per valorar que ha suposat el treball d’aquesta comissió, al llarg dels anys, en la condició actual de les dones al món.

Emperò, no tinc cap dubte que devia jugar un paper important en la convocatòria de la 4a Cimera de les NNUU sobre la Dona que es va celebrar, ara fa 20 anys, a Beijing 2015.

http://www.un.org/womenwatch/daw/beijing/platform/

 

Aquesta Cimera i la seva “Declaració i Pla d’Acció”

http://www.unwomen.org/~/media/headquarters/attachments/sections/csw/pfa_e_final_web.pdf

forma part de les Cimeres de l’anomenada “època d’or” de les NNUU (que començà amb la Cimera de Rio 1992) i, de la qual, aquesta Cimera concreta de Beijing n’és un altre dels exponents més importants. En la mencionada reunió que comença avui a Nova York, s’analitzarà aquella Declaració i Pla d’Acció, el seu estat d’implementació i, sens dubte, se’n realitzarà la seva actualització tenint en compte les noves realitats i els nous reptes.

 

En la meva experiència de treball als voltants de les NNUU durant els primers anys d’aquest segle XXI si que puc afirmar, sense dubtar-ho, que aquella Cimera, de la qual aquest 2015 en celebrem el seu 20 aniversari, marca un abans i un després en el pes i el paper actiu de la dona en el món. Puc constatar, ben clarament, que, des fa uns quants anys i actualment, no hi ha cap reunió internacional important (o no tant) en la qual les dones no hi facin sentir la seva veu com a tals dones.

No em pertoca a mi opinar aquí i avui sobre el to i el contingut d’aquesta veu…com no em tocaria, tampoc i per entendre’ns, fer-ho en relació a la del món sindical…però si que crec que aquest dies del 2015 són una gran oportunitat per afirmar que les dones estan molt més presents que mai en el món internacional i que això, en si mateix, és tant important que és més que suficient per celebrar-ho i, sobretot, per continuar-hi lluitant per mantenir-ho i incrementar-ho.

 

Com a preparació d’aquesta reunió que comença avui hi ha hagut, com és habitual, campanyes i documents previs. Només en remarcaré una: “La Campanya Planeta 50-50 pel 2030”

http://beijing20.unwomen.org/en/step-it-up

No n’he tingut mai cap dubte i em sembla que la pràctica ho ha demostrat com l’únic camí cap la paritat real dona-home. Només amb polítiques de discriminació positiva que exigeixin, arreu i en tot àmbit, circumstància i moment, la paritat estricta, aconseguirem assolir aquest objectiu.

dona

 

Xerca; 9 de març de 2015

Els resums per als responsables de polítiques del darrer informe de l’IPCC en castellà: RECURSOS – 3

2 març

Els idiomes continuen sent, moltes vegades, barreres per a molts de nosaltres.

Per això em sembla “noticiable” i oportú comentar avui, breument, que estan començant a sortir, en castellà, algunes parts del darrer Informe de l’IPCC.

Se’l coneix, recordeu, com el AR5 que, en castellà, seria l’IV5: l’Informe de Valoració 5. Podem trobar la visió general, en castellà -ja no ho repetiré més, en el ben entès que tots els links que posi avui condueixen a informació en castellà de l’IPCC-, a:

http://www.ipcc.ch/report/ar5/index_es.shtml

tot recordant que l’informe en qüestió té tres volums i un quart de síntesi dels altres tres. I que són la base científica de les actuals negociacions sobre canvi climàtic que haurien de culminar a París 2015, a finals de novembre i començaments de desembre. Per tant són un recurs imprescindible per a tothom que vulgui seguir d’a prop i amb criteri les esmentades negociacions.

El primer volum és el de les BASES FÍSIQUES del Canvi Climàtic. Es va fer públic a finals del 2013 i ara tenim a la disposició el “Resum per a responsables de polítiques” que, per tant, és un text relativament curt i a l’abast d’un públic ampli. El trobareu a:

http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar5/wg1/WG1AR5_SPM_brochure_es.pdf

El segon volum és el de “IMPACTES, ADAPTACIÓ I VULNERABILITAT” del Canvi Climàtic. Es va fer públic a començaments de l’any passat i en tenim a la disposició el corresponent “Resum per a responsables de polítiques” que podeu trobar a:

http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar5/wg2/ar5_wgII_spm_es.pdf

El tercer volum és el de “MITIGACIÓ” del Canvi Climàtic, de mitjans de l’any passat. El “Resum per a responsables de polítiques” està anunciat ja i es trobarà, suposo que molt aviat, en el primer link que teniu en aquest post, i clicant a la portada corresponent. El mateix que passarà amb l'”INFORME DE SÍNTESIS” que va aparèixer a finals de l’any passat.

IV5

Xerca; 2 de març de 2015

 

%d bloggers like this: