“Text de negociació” de Ginebra per transformar en un possible “Acord de París 2015”: pas previ usual, imprescindible, no negligible però que, malauradament, tampoc garanteix res

23 febr.

Estat i full de ruta de les negociacions sobre Canvi Climàtic cap a París 2015

Del 8 al 13 de febrer passat es va reunir al Palau de les Nacions de Ginebra (“la casa de les NNUU” a Ginebra) la reunió 2-8 de l’ADP, o l’ADP 2-8.

Després de les seves dues darreres reunions (l’ADP 2-6, l’octubre passat a Bonn, http://wp.me/p1IaoC-iE, i l’ADP 2-7, a la COP 20 de Lima  de finals de l’any passat, http://wp.me/p1IaoC-jb) no es pot pas negar que l’ADP 2-8 de Ginebra és, probablement, el primer pas important cap a un possible “acord” a finals d’aquest 2015 a París.

Al final de la reunió es va aprovar amb una certa solemnitat (i evidentment amb les pressions i problemes propis de les darreres hores de les reunions de sempre d’aquest procés) que el text que s’havia estat treballant aquests darrers dies, en base a un text previ d’elements sobre els possibles continguts d’aquest text (si si, així es treballa a les NNUU) que s’havia treballat a l’ADP 2-6 i 2-7, era ja oficialment i públicament el text de negociació que constitueix, a partir d’ara, les bases de la negociació formal d’un possible “Acord de París”; per cert, aquell acord que, recordeu, no se sap pas quin tipus d’acord legal o de què ha de ser!

La fase de negociacions formals, a partir doncs i en base a aquest text de negociació, començarà a la reunió habitual d’estiu de la UNFCCC a Bonn, aquest any de l’1 al 11 de juny.

Emperò, s’ha aprovat ja, també, un calendari extraordinari i específic de reunions posteriors de l’ADP que passarà, com a mínim, per dues reunions més a Bonn, abans d’arribar a París, i que tindran lloc del 31 d’agost al 4 de setembre i del 19 al 23 d’octubre. París, recordem, comença el 30 de Novembre.

Com en moltes coses a NNUU, un canvi d’any significa molts relleus. Així hem canviat de co chairs (co presidents) de l’ADP. Ara són els membres de les delegacions d’Algèria, Sr. Ahmed Djoghlaf, i dels USA, Sr. Reinfsnyder. I dins de l’equip dels co chairs, el nou relator de l’ADP és un membre de la delegació de Xina, Sr. Yanf Liu.

No crec que sigui cap casualitat, ni molt menys, que els USA i la Xina estiguin en la conducció del procés. Però extreure’n cap conclusió positiva o negativa és, evidentment, prematur;  però també, com dèiem en el títol general del post d’avui: no negligible.

 

“The negotiating text / El text de negociació”

És, d’antuvi, un típic text de negociació de NNUU. Tot són parèntesis, claudàtors, claus, … i opcions diverses d’articles i sub articles. Res esta aprovat (i normalment, res esta aprovat fins que no esta aprovat tot …això ho sentirem tota l’estona al final, segur que agònic, de la reunió de París).

A partir d’un text d’elements de continguts, totes les delegacions hi han pogut posar el seus texts propis, les seves propostes, etc. No se l’hi ha de treure doncs cap mèrit, però quan durant la setmana passada s’ha estat parlant d’èxit o fracàs, crec que sincerament, el debat no és procedent, no toca. Com he dit, es tracta d’un pas imprescindible (una condició necessària) i, per tant, important, però que, pel que acabo de mencionar precisament, no garanteix res (és adir, en cap cas és una condició suficient per a res).

Un text de 86 pàgines (no reals perquè recullen opcions entre les quals escollir o, per entendre’ns, compaginar) i 103 articles, a aquestes alçades inicials reals de la negociació, és un text llarg i, per tant, amb una dificultat, en principi afegida, de negociar no menyspreable. De fet a Copenhaguen hi va haver, fins a l’arribada dels caps d’estat els tres darrers dies, un document (al meu parer bastant bo i que hagués anat molt bé si s’hagués pogut aprovar llavors) que tenia més de 300 pàgines. Esta clar que la seva pròpia llargada va ser una dificultat afegida i un  dels motius -no pas el principal, eh!- de la seva caiguda final.

Per cert, podeu trobar el text a:

http://unfccc.int/files/bodies/awg/application/pdf/negotiating_text_12022015@2200.pdf

 

L’Índex del text de negociació

Pels mateixos motius que he exposat a l’apartat anterior, tampoc l’índex es pot donar per aprovat (i també esta afectat de claudàtors, parèntesis, opcions, …), però, en aquest cas i sobretot perquè recull gran part de la tradició escrita, i més o menys de consens, en el tema dins de la UNFCCC, si que crec que es pot dir que, si més no, lo lògic seria que l’índex d’un “possible” document final, com a mínim, s’hi assemblés.

És més o menys (perquè segons les opcions és més o menys un o altre) el següent:

 

  1. Preàmbul
  2. Definicions
  3. Objectius generals
  4. Mitigació
  5. Adaptació i Pèrdues i Perills (E i F?)
  6. Finançament
  7. Tecnologia
  8. “Capacity Building”
  9. Transparència i Acció i Suport
  10. Temporitzacions i Processos relacionats amb els Compromisos
  11. Facilitació de la Implementació i el Compliment
  12. Disposicions de Procediment i Institucionals
  13. Annex (llistats de parts compromeses)

 

Sense sorpreses doncs fins el punt 8. Novetats a analitzar en els darrers punts -a partir del 9- sobre, precisament, els temes del tipus d’acord i de la seva implementació. Ho deixarem per més endavant.

 

Sobre mitigació

Ningú que hagi llegit algun post d’aquest blog -d’aquest tema en concret- alguna vegada, pot tenir ja cap dubte que l’apartat “D. Mitigació”, no és que sigui el més important, és que és l’apartat per excel·lència que determina i determinarà, ineludiblement, la possibilitat o no d’un acord més o menys substancial i rellevant a París.

Es fa molt difícil amb el tipus de text que tenim davant, fer cap valoració de si es pot entreveure alguna possibilitat de consens final en el tema. El text corresponent a aquest apartat ocupa 12 pàgines i 11 articles en aquesta primera versió per negociar.

Hi podem llegir frases fins i tot més radicals que alguns texts de l’IPCC…però també hi podem llegir frases que es queden en la cantarella de Copenhaguen i de que “ens comprometem a que la temperatura a la superfície de la terra no augmentarà més de 2C respecte a la de l’era pre industrial”.

No havent pogut seguir la negociació de manera presencial no puc valorar la distància real a la qual es pugui estar d’un acord, insisteixo que essencial, en el punt clau del camí cap a París.

Apel·lant a la benevolència del lector deixaré citat com a final d’aquest apartat un dels textos que, com a mínim a un servidor, ja el deixarien més que content si realment es pogués entreveure que aquesta opció del text pugui ser part de la d’un futurible consens:

“[13.2 Option 2: All Parties shall cooperate in achieving the peaking of global and national greenhouse gas emissions as soon as possible, recognizing that, consistent with emissions peaking for developed countries in 2015, they shall aim to reduce net emissions to zero by 2050, and further recognizing that the time frame for peaking will be longer in developing countries, bearing in mind that social and economic development and poverty eradication are the first and overriding priorities of developing countries, in the context of equitable access to sustainable development.] ”   

 

Alguns sorolls perillosos que comencen a sentir-se

En alguns dels relats que he “diagonalitzat” sobre temes que han estat sobre la taula a Ginebra, apuntades per algun estat part, o per alguna veu significativa, cal destacar-ne una que ja ha tingut alguna ressonància mediàtica important durant aquesta darrera setmana, en concret, en un article -ves per on- del New York Times.

Es tracta d’anar introduïnt la idea que no cal que de París en surti cap acord legal i, ni molt menys, vinculant. O si més no que allò que és realment important, és a dir, els compromisos de reducció d’emissions no siguin vinculants sinó voluntaris. L’article del NYT (Surprisingly, a Voluntary Climate Treaty Could Actually Work) ho defensa com a una opció plausible i desitjable potser! El podeu llegir aquí:

http://www.nytimes.com/2015/02/15/upshot/surprisingly-a-voluntary-climate-treaty-could-actually-work.html?_r=1&abt=0002&abg=1

Sinó fos perquè la humanitat si juga tant, algú com jo a qui l’hi agrada la política en majúscules, podria acabar aquest post d’avui dient que, sens dubte, estem davant d’un procés apassionant. Emperò el problema és que estem davant d’un procés dramàtic en el que s’hi juga el futur dels nostres fills i nets.

co chairs adp 2015

Xerca; 23 de febrer de 2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: