Els “líders” mundials són incapaços d’anar més enllà d’una declaració merament retòrica i hipòcrita a la reunió del 2014 del G20!

17 nov.

Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat a Brisbane (Austràlia) la reunió anual del G20!

Qui no recorda les expectatives i l’expectació que va generar la creació del que, inicialment, havia de ser pràcticament un nou govern mundial. En canvi, llegint avui la Declaració final d’aquesta darrera reunió corresponent a l’any 2014 (7 anys després de l’esclat de la crisis financera i econòmica més important de la història del capitalisme mundial), jo diria que tenim molts més elements per patir davant de les problemàtiques mundials existents, degut, entre altres coses,  a la manifesta incapacitat del G20 de fer anàlisis i/o propostes que ens permetessin mirar endavant amb una mica més d’optimisme i credibilitat!

 

El creixement de l’economia i dels llocs de treball

Constatar que la recuperació global va a poc a poc, que persisteixen els riscos, inclosos els dels mercats financers -i incrementats per les tensions geopolítiques-, està bé perquè és veritat!; però no pot portar només com a conclusió / compromís, gairebé únic, a l’afirmació “de que estem determinats a intentar aconseguir un creixement balancejat amb creació de llocs de treball”. I quedar-se tant tranquils afegint-hi que “hem pres un ambiciós objectiu que és fer créixer l’economia mundial un 2% més, del previst -del que tothom augura-, d’aquí a l’any 2018”. I ja podem estar tranquils perquè si això és així, diuen, s’afegiran a l’economia mundial molta capacitat d’inversió i molts llocs de treball.

I pràcticament hom només pot trobar una suposada línia de treball i decisió darrera d’aquesta pretesa voluntat compromís: una inversió global per a la construcció de grans infraestructures globals. I, a partir d’aquí, el de sempre: l’anunci de creació d’una “Global Infrastructure Facility” lligada al Banc Mundial per estudiar i fer propostes sobre el tema ….i res més!

Malgrat no ser experts en temes econòmics financers, sembla que es pot afirmar amb rotunditat que no sé sap pas on va el món ni com hi va o i deixa d’anar.

 

Una economia global resilient!

La nova paraula màgica que tot ho resolt: “resiliència”, arriba a l’economia de la mà del G20. Això si que són avenços.

Ningú es continua fiant un pel del nostre sistema financer i, per tant, en contes de reformar-lo a fons (cosa que es continua dient que s’ha de fer sense més concreció i més aviat amb propostes contradictòries al suposat fi), s’acaba demanant als bancs que continuïn mantenint les seves pèrdues per tal  d’absorbir capacitat (tresoreria) per saldar als clients en cas de fallides bancaries. Com per quedar-se realment tranquils.

S’afirma que els beneficis han de taxar-se en el lloc on les activitats econòmiques els generin i el valor es creí i per tal objectiu es demana que “tothom” que esta treballant en plans per fer-ho possible ho continuï fent i es preveu que cap al 2018 puguin començar, després dels canvis legislatius necessaris, els intercanvis automàtics d’informació entre els països sobre els temes fiscals corresponents. Tot sona tant artificial i volàtil que sembla ben bé que ni tant sols allò de que canviarà tot perquè no canviï res, estigui sobre la taula futura de la política internacional.

 

Enfortiment de les institucions i els processos internacionals oberts  

De vegades hom creu que es pensen que tothom és idiota.

Insistir en que s’han de tirar endavant les reformes treballades el 2010 del FMI i del BM, quan ja vàrem comentar en el seu moment, en aquest mateix blog (http://wp.me/p1IaoC-gd), que els òrgans parlamentaris dels EUA ho van fer impossible fa uns pocs mesos,  és tant inversemblant i hipòcrita que no em puc imaginar com troben algú que els hi escrigui la declaració final.

Seguir parlant de l’enfortiment de la OMC i de l’augment i liberalització del comerç internacional, quan la majoria dels països asseguts a Brisbane estant treballant en grups separats preparant-se per competir entre ells i, a la pràctica, acabar amb lo que podia tenir de multilateral la mateixa OMC és, també, hipocresia pura i dura.

I quan aquesta setmana s’ha parlat dels grans compromisos que posaven EUA i Xina en la lluita sobre el canvi climàtic (ja en parlarem en una altra ocasió) i trobar, llavors, com a punt de la declaració final de la reunió del G20 a Austràlia la repetició textual de l’Acord de Durban del que hom esperaria que s’ha de fer a París 2015 és, gairebé, un insult als mateixos països que representen aquests líders.

 

Captura

 

Xerca; 17 de novembre de 2014

PS: Hom pot trobar la Declaració comentada a:

https://www.g20.org/sites/default/files/g20_resources/library/brisbane_g20_leaders_summit_communique.pdf

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: