Comentaris sobre l’objectiu de mitigació d’emissions que l’IPCC ha posat sobre la taula per a París 2015

10 nov.

Fa una setmana tot just podíem comentar el fet de la publicació de l’AR5 SYR (l’Informe de Síntesi de l’Informe de Valoració 5 de l’IPCC) i en podíem donar, al nostre parer, el seu missatge fonamental sota el títol “Ja tenim objectiu”.

Avui, havent pogut començar a llegir i a intentar comprendre millor les claus de l’informe, voldríem, també breument de moment, fer alguns comentaris contextualitzadors, en diferents sentits, de l’objectiu en qüestió.

Tenint en compte l’assumpció acceptada actualment “per tothom” de que les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant també, de la concentració dels mateixos a l’atmosfera terrestre, depèn dels següents factors (cito textualment l’AR5 SYR): “quantitat de població, activitat econòmica, estils de vida, us d’energia, tendències d’ús del sòl, tecnologia i política climàtica”, l’IPCC ha realitzat tota una sèrie de projeccions basades en aquests factors per descriure diferents possibles trajectòries o camins que poden seguir les emissions, i la concentració d’elles a l’atmosfera, al llarg del segle XXI. L’IPCC, les ha anomenat “Representative Concentration Pathways (Trajectòries Representatives de Concentracions), RCP”.

De totes les realitzades (directament per l’IPCC o recollides d’altres fonts d’investigació) per a l’IPCC només n’hi ha una, la RCP2.6 (molt restringent pel que fa a les emissions que es puguin emetre d’ara en endavant), que, d’acord amb l’informe AR5 SYR, permetria assegurar (-lykely (probablement)-; és la terminologia molt matisada que caracteritza tot l’AR5) que l’escalfament global es mantindria per sota o igual als 2 graus centígrads més, respecte a les temperatures de l’època pre industrial. Llindar de temperatura que, en teoria, mantindrien el canvi climàtic en unes condicions tolerables per la vida humana sobre el planeta.

En aquest context, l’IPCC remarca insistentment que, tenint en compte el que ja s’ha emès i acumulat fins ara i els seus efectes mesurables sobre la temperatura terrestre, s’observa gairebé una dependència lineal entre l’emissió i l’acumulació de més gasos d’efecte hivernacle i l’augment corresponent de la temperatura global, i continua establint la relació pràcticament lineal, doncs, entre 430ppm de concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i el no més de 2 graus centígrads d’augment de la temperatura a la superfície de la terra, respecte a les temperatures de l’època pre industrial.

Així doncs podem repetir més complertament el que destacàvem la setmana passada com l’objectiu:

“Per tal de mantenir la concentració de diòxid de carboni equivalent a l’atmosfera en el rang entre 430 i 480ppm i, per tant, probablement, la temperatura a la superfície terrestre no més de 2 graus centígrads per sobre de la temperatura pre industrial, el món ha d’haver reduït, l’any 2050, d’entre un 41 a un 72%  les seves emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (respecte a les seves emissions del 2010). I l’any 2100 d’entre un 78 a un 118%.”

que és el que diu resumidament la taula SPM.1 (pàgina SPM-23) i el que s’il·lustra a les figures SPM.5 i SPM.11 (pàgines SPM-31 i SPM-37) de la versió feta pública el diumenge 2 de novembre de l’AR5 SYR. S’adjunta a continuació la figura SPM.5:

 

Captura

 

 

Alguns comentaris sobre l’objectiu; a través del que ens diuen les mencionades taules i figures

 

Les figures citades (i una d’elles adjunta aquí) permeten aprofundir bastant en les característiques profundes de l’informe

 

  • L’IPCC ha fet un informe que parteix de la base que d’aquí a l’any 2050 no hi ha prou trajecte per assolir els objectius pretesos i, per tant, el 2100 passa a ser l’any de referència final sense ometre, emperò, una “definició clara” de l’objectiu intermedi imprescindible a l’any 2050

 

  • Fa temps que es parla de l’any pic, en el sentit de quin ha de ser l’any a partir del qual les emissions mundials ja no creixin més en cap cas i comencin a decréixer. Per a l’IPCC aquí no hi ha cap dubte, ni tant sols masses comentaris, el propi any 2020 en el qual ha d’entrar en vigor el que s’acordi a París 2015, ha de ser l’any pic. No es pot esperar més; qualsevol retard acabarà fent impossible els únics escenaris (trajectòries) acceptables

 

  • De forma probablement coherent amb el que diu l’Acord de Durban quan afirma que l’acord de París serà aplicable a totes les parts (i malgrat les contradiccions que això suposa amb el propi text de la convenció) aquesta vegada l’IPCC defineix rangs de mitigació mundials i no els concreta o distribueix per grups de països (annex I o no; desenvolupats o no). És un treball polític d’alta complexitat i contingut polític que resta fer en el camí cap a París.

 

  • A més a més, els rangs de mitigació s’han de llegir no com a una opció sinó més aviat com la incertesa relativa inherent als escenaris; per tant quan es diu entre un -72 i un 41% i entre un -118 i un -78% s’està referint a unes concentracions entre 430 i 480ppm, dient de fet, en la meva interpretació, que hem d’anar cap a una disminució del 118 d’emissions mundials pel 2100 passant, de fet, per una reducció del 72% l’any 2050. O com a mínim tant a prop d’aquestes fites com sigui possible.

 

El món no pot continuar, ni de bon tros, caminant com ho esta fent ara però, desgraciadament, tinc molts dubtes de que aquesta consciència estigui prou estesa i que tant els governants com nosaltres els pobles siguem conscients dels canvis que hem de fer en els nostres modus de vida.

 

Xerca; 10 de novembre de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: