Les negociacions sobre el canvi climàtic (Bonn, 20-25 d’octubre) segueixen del tot embarrancades a un mes de Lima i un any de París

27 oct.

Malauradament haig de persistir en titulars ben pessimistes. És ben cert que jo soc molt pessimista pel que fa a aquest transcendental tema. Però també és ben cert que, de vegades, dona la sensació que els estats del món s’hagin posat d’acord (implícitament) només en una cosa: tots i cadascun de “nosaltres” posarem tants pals a les rodes com puguem per tal que, sigui com sigui, no arribar, una altra vegada, a cap acord. I que, per tant, a mi ja em comença a venir al cap anomenar-lo “l’acord imaginari”.

Després d’aquest començament, i per tal de, malgrat tot, “motivar” al possible lector a continuar llegint el post d’avui, n’explicitaré prèviament el seu índex de continguts:

 

Sobre la darrera nova setmana de negociacions a Bonn (del 20 al 25 d’octubre) de l’ADP, abans de la COP 20 de Lima (a un mes vista) i de París 2015 (a un any en l’horitzó). Els “co-chairs” acaben anunciant ja reunions extraordinàries de l’ADP pel 2015 (la primera del 8 al 13 de febrer a Ginebra)!  

Es segueix dedicant una part important de l’energia de l’ADP en el que s’anomena l’eix de treball 2 (pre 2020 ambició), mentre que l’esmena de Doha 2012 que defineix el segon període de compromisos (2012-2020) del PK (Protocol de Kyoto) només ha estat ratificada per 18 països; només dos d’ells “desenvolupats”

El màxim de desacords polaritzats sobre la taula en l’únic tema que realment es pretén (s’hauria d’) aprovar a Lima: els continguts i la naturalesa legal de les INDCs (les Contribucions Nacionalment Determinades) que els estats han de presentar el proper mes de març de 2015 

Quan el desacord es troba fins i tot en quins han de ser els propis elements (document dels “co-chairs”: “esborrany dels elements dels que hauria de tractar un esborrany d’un possible futur text” per aprovar a París!) a considerar i debatre en el camí cap a París 2015

I sobre la hipòcrita “sortida a l’escena” de la UE

…………………………………………………………………….

 

Sobre la darrera nova setmana de negociacions a Bonn (del 20 al 25 d’octubre) de l’ADP, abans de la COP 20 de Lima (a un mes vista) i de París 2015 (a un any en l’horitzó). Els “co-chairs” acaben anunciant ja reunions extraordinàries de l’ADP pel 2015 (la primera del 8 al 13 de febrer a Ginebra)! 

Potser algun lector es pot preguntar, abans que res, com és possible treure un post avui dilluns sobre una reunió que es va acabar dissabte i a la qual no vaig pas poder assistir.

Malgrat que els estats segueixen entossudits en avorrir-nos molt, el món i la humanitat és molt més conscient de la importància del tema i no es cansa d’esperar quelcom interessant, fins i tot, d’una reunió com la d’aquesta darrera setmana; coherentment, hom ha tingut accés a, com a mínim, quatre fonts d’informació diferents especialitzades sobre el que, diàriament, passava a la reunió. No és el mateix ni molt menys que estar-hi present, però, si hom ha estat a altres reunions i coneix una mica el tema, és més informació que la necessària per treure conclusions clares sobre el que ha estat, essencialment, la reunió.

Comparteixo, naturalment, aquestes fonts:

  1. a) IISD Reporting Services; Earth Negotiations Bulletin; http://www.iisd.ca/climate/adp/adp2-6/
  2. b) TWN Bonn News Update; http://www.twn.my
  3. c) The Daily tck; http://tcktcktck.org/news
  4. d) ECO (de CAN) ;http://www.climatenetwork.org/event/adp-2-6-intersessional

I, en aquest context, potser la millor manera de copsar, d’entrada, el grau de satisfacció sobre la reunió és el recollit en el final del titular d’aquesta part del post. Els “co-chairs” que condueixin el procés de negociacions (com poden i amb moltes dificultats: si fan perquè fan i sinó fan perquè no fan) han hagut d’anunciar ja (independentment del que doni de si Lima) reunions extraordinàries de l’ADP per l’any 2015: la primera el mes de febrer (del 8 al 13)!

 

Es segueix dedicant una part important de l’energia de l’ADP en el que s’anomena l’eix de treball 2 (pre 2020 ambició), mentre que l’esmena de Doha 2012 que defineix el segon període de compromisos (2012-2020) del PK (Protocol de Kyoto) només ha estat ratificada per 18 països; només dos d’ells “desenvolupats”

Forma part del seu mandat i per això ho fa, però la veritat és que sembla ben inútil que l’ADP dediqui energies importants (en temps i discussions) en aquesta línia de treball que està condemnada simplement a no néixer mai. Encara que, com sempre, sigui veritat que de tot treball se’n treu, diuen, alguna cosa positiva.

Però crec que, pel que fa a aquest tema, la gran notícia ben desesperançadora, i que cal fer arribar arreu!, és que el nivell i la velocitat de ratificació de l’esmena aprovada a Doha i que defineix el 2n període de compromisos (2012-2020) del PK (Protocol de Kyoto), sembla molt lluny de que entri mai en vigor. L’han de ratificar -per tal que entri en vigor- 144 països i, en canvi, només ho han fet 18, dels quals només 2 es poden considerar “països desenvolupats”.

 

El màxim de desacords polaritzats sobre la taula en l’únic tema que realment es pretén (s’hauria d’) aprovar a Lima: els continguts i la naturalesa legal de les INDCs (les Contribucions Nacionalment Determinades) que els estats han de presentar el proper mes de març de 2015 

Per sort o per desgràcia, a Varsòvia (a la COP de l’any passat 2013), es va decidir, com a punt metodològic per caminar millor (o pitjor, però ara no toca valorar-ho) cap a París, que els estats parts de la Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic haurien de presentar formalment, als òrgans de la Convenció, el que, segons ells mateixos, siguin les contribucions que pensen dur a terme per tal d’afrontar els reptes plantejats al voltant del canvi climàtic.

A partir d’aquell moment, i amb tothom molt content per haver arribat a un, aquest mencionat, acord, tot han estat nous motius de desavinences sobre dues coses tant senzilles com les següents: a) “el tipus d’informació que els estats hauran de proveir” i b) “com aquestes contribucions han de ser considerades” posteriorment per la UNFCCC.

En aquest punt, i degut a la seva urgència i importància els “co-chairs” van presentar un esborrany de text pensat per el seu debat i aprovació final a Lima.

Emperò aquest text (“el que crema més actualment”) va despertar tots els dimonis ancestrals de les reunions en el si de la Convenció. Començant pel començament, està clar,: 20 anys després de l’aprovació de la convenció el món és encara binari (una part clarament desenvolupada i un altra part clarament en desenvolupament)? I, en funció de la resposta d’aquesta pregunta de sempre,: les INDCs han de ser iguals per a uns i per als altres?

L’únic i, per tant, el resultat més important aconseguit és que s’accepti que existeixi aquest text en el camí cap a Lima (a un mes de Lima!), però que els chairs l’han de re escriure tenint en compte el que s’ha dit aquests dies a Bonn (com si quadrar els cercles fos senzill). En definitiva doncs, tot feina oberta i ben oberta, ben pendent per la pròpia Lima.

 

Quan el desacord es troba fins i tot en quins han de ser els propis elements (document dels “co-chairs”: “esborrany dels elements dels que hauria de tractar un esborrany d’un possible futur text” per aprovar a París!) a considerar i debatre en el camí cap a París 2015

S’ha vist i es veu de tot en els processos de negociació al voltant de les NNUU i de totes les seves derivades.

Aquest procés n’ha portat un altre. Suposo que fins i tot haver parlat de “Non-paper” o “Non-document” -que ja té delicte- no hagués estat suficient per poder intentar discutir alguna cosa. Els “Co-Chairs” s’han inventat aquesta vegada el concepte “d’esborrany sobre els elements dels que hauria de tractar un esborrany d’un possible futur text”.

Se’ls hi ha de reconèixer que, com a mínim, la seva inventiva fa que ara hi hagi alguna cosa escrita sobre la qual “pensar”.  Però més enllà d’això cap avenç. Tot el que sigui començar a definir alguna cosa sobre el que hauria de ser el transcendental acord a aprovar a París segueix, per així dir-ho, vetat; i així ha estat, de fet, una altra vegada. …ja ho he comentat en altres ocasions: tot ha de venir de les parts i ser aprovat per totes!  Semblaria com si alguns poderosos deus dels estats pretenguin començar (per precisament no arribar enlloc) abans del moment 0 del Bing-bang i així, potser, esborrar-ne l’error original dels deus pel que fa al canvi climàtic!

La reunió, en aquest sentit, ha servit perquè, com a mínim, el Programa d’Afers Legals del Secretariat de la UNFCCC hagi fet públic un document que porta per títol: “Preguntes i respostes sobre alguns aspectes legals i institucionals de l’acord del 2015”. Ho comentarem properament. Potser sigui el llegat més important d’aquesta reunió!

Segons el pla de treball que han posat sobre la taula els “co-chairs”: el mes d’abril de 2015 hi hauria d’haver un primer text esborrany del possible acord que s’hauria de prendre a París 2015. De moment però, i tal com ja hem dit, després de la setmana passada a Bonn, “el més calent segueix sobre l’aigüera”. D’aquí la convocatòria immediata de noves reunions de treball.

Crec, finalment, que una frase per pensar, d’unes de les fonts d’informació citades al principi d’aquest post, és la següent: “Discussions en absència de negociacions no poden prosperar”; i potser per això, afirmaria jo, ningú sembla voler negociar.

 

I sobre la hipòcrita “sortida a l’escena” de la UE

La UE ha volgut estar indirectament molt present en aquesta altra setmana de negociacions de Bonn. Se li ha de reconèixer que, com a mínim, ha recordat als negociadors que de la única cosa de la qual no és parla és la realment important al final: els compromisos de reducció d’emissions.

Però, sincerament, crec que l’operació publicitària d’aquesta setmana és un intent de passar-se per sobre, per la mínima, el proper informe de síntesi que l’IPCC farà públic aquesta mateixa setmana del 27 al 31 d’octubre, després de més de dos anys d’un treball extraordinari i extraordinàriament ben fet.

Dic això perquè els números que ha posat sobre la taula la UE corresponen, exactament, als “targets” que l’IPCC posava l’any 2007 en el camí cap a Copenhaguen. Tothom que segueix el tema sap que l’impacte antropocèntric ha augmentat molt aquests darrers anys i que els nous “targets” que acabarà posant l’IPCC seran, lògicament (no hem fet pas la feina darrerament; ans al contrari), bastants més ambiciosos, però a la vegada del tot imprescindibles d’assolir, si es vol capgirar el greu i incremental problema que tenim a sobre.

És per això que veig una certa hipocresia en aquesta darrera “sortida a l’escena”  de la UE en anunciar el que seran, en l’argot actual, les seves INDCs. Ara que ja estan dites, sempre serà més difícil fer els hi canviar.

 

Temp_09-2014

 

Xerca; 27 d’octubre de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: