El darrer dia internacional de les NNUU per a l’eradicació de la pobresa abans de l’agenda post 2015; no crec pas que anem pel bon camí

6 oct.

El proper 17 d’octubre es celebrarà, com cada any, el dia internacional per a l’eradicació de la pobresa. El mes d’octubre sen celebren molts de dies internacionals de les NNUU, però semblaria que aquest any es vol donar una especial rellevància a aquest dia dedicat a l’eradicació de la pobresa.

Tot i que a priori és una particularitat poc important, és el darrer any que celebrarem aquest dia abans que una nova agenda pel desenvolupament (o serà directa i explícitament pel desenvolupament humà sostenible?) s’aprovi l’any vinent com l’Agenda Post 2015, després de 15 anys amb una agenda basada en els ODMs i amb, ara i després de Rio+20, el repte de tenir també una agenda de ODSs!

Potser per això i perquè, sense cap mena de dubte, el primer objectiu de l’agenda post 2015 que s’acabi aprovant serà eliminar la pobresa al món, aquest any hi hagi aquesta voluntat particular de deixar ben palesa quina és la realitat del problema al món.

 

La pobresa, les extremes pobreses i les línies de pobresa

Ja han sortit alguna vegada en aquest blog però, en el mateix sentit particularitzador anterior, el BM ha volgut refrescar les seves estadístiques sobre les mesures que es fan sobre la pobresa.

Es considera que hom viu a l’extrema pobresa quan hom té uns ingressos econòmics per sota del que s’anomena la línia de pobresa extrema, és a dir, per sota dels 1,25US$ (en preus del 2005) / dia. Si apliquem aquest estàndard a un context de barri barceloní, i per tal de posar “realitat” al “número”, podríem dir que aquesta persona com a molt es pot pagar una oferta de pasta i tallat al dia; això és extrema pobresa, està clar!

Mirant enrere, al “mig-llarg termini”, el BM és molt optimista i afirma que, actualment (la referència és d’una nota actualitzada del passat mes de maig),

http://www.worldbank.org/en/topic/poverty/overview

el 21% de la gent en el món en desenvolupament viu en l’extrema pobresa per sota dels citats 1,25US$ diaris, però que això representa una baixada del 43% respecte a l’any 1990 i d’un 52% respecte a l’any 1981. Que en nombre de persones vol dir que al 2010 vivien en la pobresa extrema 1220 milions de sers humans (gairebé 2 persones de cada 10 de tots nosaltres), però que hi hauria hagut una baixada important comparada amb les 1940 milions que hi vivien el 1981. 720 milions de persones sortint de l’extrema pobresa no és una xifra menyspreable, cert …. però?

El mateix BM reconeix, en la mateixa nota que estic utilitzant de referència pel post d’avui, que mirat respecte a una línia de pobresa de 2 US$ / dia “els números no són tant bons”: 2400 milions de persones (entre 3 i 4 persones de cada 10 de tots nosaltres) viuen amb menys de 2US$ / dia i que, aquest nivell -això és probablement el més greu de tot-, és un molt petit decreixement respecte al nivell del 1981 en que hi vivien 2590 milions de persones.

Tornant a les ofertes d’un barri barceloní ara en tindríem per una pasta amb cafè amb llet (si sempre és més nutritiu un cafè llet que un tallat però….)

 

Alguna (esgarrifosa? sorprenent?) conclusió

No sé que en pensarà el possible lector, però em fa l’efecte que el que de fet sembla haver succeït al món és que d’aquells 720 milions que teòricament haurien sortit de l’extrema pobresa des del 1981 fins al 2010, la majoria d’ells, de fet, el que hagin viscut només, realment, és el pas del tallat al cafè en llet! I no estic pas fent broma, eh!

No es pot obviar al comentar aquests números que en un període d’anys com el que s’està considerant tant la població com l’economia mundial han crescut de forma molt important! Efectivament, la població mundial s’ha multiplicat per 1,53 i, en aquest sentit, l’anàlisi de les dades seria una mica més favorable.

Però l’economia mundial s’ha multiplicat en el mateix període per, aproximadament 5.5 i, llavors, i ara en aquest sentit, les coses es tornen més sorprenents! No descobriré pas res, però em sembla doncs que l’altra conclusió que s’extreu de tot plegat és que el creixement econòmic mundial, com a mínim (per ser cautelosos) tal com s’està duent a terme, no és, des del punt de vista, aquell factor conductor que tanta gent considera la condició sine qua non per eradicar la pobresa al món!

poverty2014

Xerca; 6 d’octubre de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: