L’AG de les NNUU inicia la seva 69 sessió amb focs d’encenalls sobre el canvi climàtic

22 set.

Aquest dilluns 22 de setembre, i fins el dia 30 del mes, es celebra a la seu de NY la primera reunió d’alt nivell (de caps d’estat i/o de govern) del nou i 69 període de sessions de l’AG de les NNUU. I l’endemà, 23 de setembre, hi ha, en aquest context, una cimera, que hom pot qualificar d’extraordinària (però comença a ser usual, en els temps d’en Ban ki-moon, que cada any ni hagi alguna sobre algun tema), sobre el Canvi Climàtic.

En aquest context diverses associacions de la societat civil, als meus diversos nivells: des del mundial fins al local, van convocar per ahir, diumenge 21 de setembre, la “Peopel’s Climate March”. Barcelona, no podria ser d’una altra manera, haurà estat entre les ciutats on hi haurà hagut manifestació. Hom espera, però, que aquesta vegada la manifestació més important, per la mobilització prèvia que hi hagut, sigui a NY mateix!

 

Els focs d’encenalls o el meu pessimisme

Encara que era evident que no podia ser d’altre manera, hom sempre espera que s’hagi fet quelcom diferent i s’hagi obert alguna possibilitat d’avançar en alguna direcció en aquesta nova oportunitat de parlar sobre un dels més grans i importants problemes de la humanitat en el planeta terra, quan estem a punt d’arribar a la meitat de la segona dècada del segle XXI.

Però no sembla pas que hagi estat ni sigui pas així. Si hom va a la pàgina web de la cimera:

http://www.un.org/climatechange/summit/

se la mira una mica i se’n va, específicament, al programa de la cimera, hom pot veure que, de fet, la cimera serà un conjunt d’intervencions de la majoria d’estats membres, on presentaran (es tractaria que presentesin) els seus anuncis d’objectius i mesures nacionals de lluita contra el canvi climàtic. També ho faran alguns organismes multilaterals i alguns sectors interessats (stakeholders).

D’acord amb declaracions d’un colaborador directe, per a la cimera, del SG de les NNUU, “no esta previst cap mecanisme formal per fer el seguiment d’aquesta cimera”. En altres paraules, els representants (serà interessant veure de quin nivell realment) dels estats faran anuncis sobre objectius i mesures que, després, ningú seguirà per verificar, mínimament, si eren un pur discurs retòric (és el que crec que seran en la immensa majoria dels casos), o si realment  passaran a formar part de les polítiques i accions reals d’aquests estats.

Per tant, a priori, ben conscient de que soc radical en la previsió, però molt convençut de que no serà -de fet crec que no pot ser de moment- d’altra manera, afirmo que estem davant d’un altre foc d’encenalls sobre el tema. No és cap novetat però si que comença a fer por de que tant fer focs d’encenalls acabem per acostumar-nos-hi i no siguem mai capaços de, finalment, afrontar el tema amb la gran i radical força i energia que necessita.

En què baso la meva afirmació? No se’m fa concebible que, després d’haver escoltat atentament, en una reunió celebrada el passat mes de juny a Bonn -en el context del marc i dels instruments operatius dels que les NNUU i els seus estats s’han dotat per dirimir formalment sobre aquest tema-, ara, els representants dels mateixos estats que intervindran demà 23 de setembre a NY puguin dir res massa diferent del que ja vaig poder sentir i que estava, i seguirà estant per tant i al meu entendre, molt, però molt, per sota del que caldria fer.

 

De quan la suma de les parts esta molt per sota de l’objectiu i les mesures globals que segons els experts s’han de prendre ja 

Per raons sobre les que avui no tornaré a insistir però que són importants, el fracàs de Copenhaguen i altres realitats polítiques internacionals fan que, en aquests moments, la metodologia de treball en el si de la UNFCCC estigui molt marcada per conceptes com: tot bottom-top!; sempre processos oberts, participatius, inclusius i de baix a d’alt! etc.!

Amb tot el respecte per aquestes posicions crec que, en aquests moments, no es pot deixar de dir i insistir tantes vegades com calgui que els objectius a assolir  i les mesures a prendre són tant importants i dràstiques, i tenen tants efectes molt importants sobre la vida de la humanitat en el planeta, que no podran ser mai el resultat d’una suma de bones intencions (sota les quals tothom intentarà -ben legítimament per altra banda- salvar els seus mobles).

Els objectius a assolir i les mesures a prendre només podran ser el resultat d’un acord global, realment difícil de prendre,  que, per tant, ha d’estar sustentat en una anàlisi molt profunda de la situació del tema i de les responsabilitats (històriques, actuals, per càpita, etc.) que hi té cadascú i de les capacitats reals, no suposades ni per suposar, de les diferents parts en l’exercici de justícia i solidaritat mundial històrica més important que es faci i s’hagi hagut de fer mai.

Espero (escric aquestes ratlles el mateix diumenge i no tindré temps de fer-ne una valoració) que les mobilitzacions del diumenge 21 hagin tingut la força necessària per canviar el rumb del que encara serà la inútil cimera de demà 23 de setembre.

 

Captura

 

Xerca; 22 de setembre de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: