Possibilitat de col·lapse de la civilització industrial? La NASA se’n desdiu!

A mitjans del mes de març passat es va fer públic un estudi (lligat principalment a les Universitats de Maryland i Minnesota dels EUA, i que hom pot trobar a:   http://www.atmos.umd.edu/~ekalnay/pubs/2014-03-18-handy1-paper-draft-safa-motesharrei-rivas-kalnay.pdf) i que, inicialment,  es va presentar com a lligat, i fins i tot atribuïble, a la NASA.

El ressò mediàtic als EUA va ser important. Tant que, sigui per això o per altres motius, la NASA se’n va desdir molt pocs dies després. Diríem doncs que és evident que hi ha relació entre els autors i la NASA però que, en aquest cas, la publicació concreta d’aquest estudi no va estar ben pactada entre ells i que, davant de l’impacte que es produïa, la NASA va decidir desdir-se’n bastant radicalment.

No pretenc fer un anàlisi de l’estudi en aquest blog, però si fer-me’n ressò tot citant-ne  algunes de les premisses i conclusions fonamentals.

 

Sobre col·lapses civilitzàtoris i sobre un de pròxim més que probable

D’acord amb els autors (els texts en cursives són traduccions textuals meves):

“Col·lapses de civilitzacions, fins i tot avançades, s’han esdevingut  diverses vegades en els passats 5.000 anys i, usualment, han portat a segles posteriors de declivi poblacional i cultural”.  “Els processos d’ascens i col · lapse són en realitat un cicle recurrent que hom troba  en tota la història”.

A l’estudi els autors han tractat d’identificar els factors conductors interrelacionats, més recurrents, que expliquin declivis civilitzàtoris i que, per tant, puguin ajudar a determinar l’actual risc de col·lapse. Aquests factors no són altres (n’hem parlat tantes vegades de tots ells; de fet els veiem tant clars intuïtivament, oi?) que:

“Població, clima, aigua, agricultura i energia”.

La conclusió dels autors és que aquests factors porten al col·lapse quan convergeixen en generar dos fets crucials:

• “la sobreutilització de recursos naturals a causa i amb conseqüència del/sobre l’estrès en la capacitat de càrrega ecològica” [la capacitat de càrrega és la quantitat de membres d’una espècie que el seu habitat pot suportar indefinidament].

i la

• “estratificació econòmica de la societat en elits (rics) i masses (pobres)”.   

Arribats a aquest punt els autors argumenten el seu escepticisme davant de les posicions (també sentides des de sempre, oi?) que apunten que la tecnologia ho resoldrà tot, i afirmen al respecte:

“Els canvis tecnològics poden augmentar l’eficiència en l’ús dels recursos, però també tendiran a incrementar tant el consum de recursos per càpita com l’escala d’extracció de recursos; de tal manera que l’increment en l’eficiència d’utilització dels recursos acabarà comportant un augment del consum que tindrà efectes, per així dir-ho, compensatoris.”

A partir d’aquí, i treballant en diferents escenaris com a metodologia comuna de previsió (no predicció) de possibles conseqüències de les realitats que millor reflecteixen la situació del món actual, els autors arriben a dues conclusions principals. La primera:

“Mentre que alguns membres de la societat incrementen l’alarma de que el sistema actual es mou cap a un col·lapse pràcticament inevitable i, llavors, proposen canvis socials estructurals importants, les elits, que s’oposen a realitzar aquest canvis, apunten per trajectòries cap a la sostenibilitat a llarg termini que, de fet, suposen, a la pràctica, no fer res”.

No sé al lector, però a mi em resulta tant familiar i tant fatalistament real aquesta constatació que em produeix esgarrifances.

Els autors només acaben situant, des del seu punt de vista, una única sortida:

“El col·lapse només es pot evitar,  i la població pot assolir un cert estat d’equilibri en el temps, si la destrucció de la natura per càpita es redueix a un nivell sostenible, i els recursos són distribuïts en una manera raonablement equitativa”  

Encara que aquí, potser també cal dir que aquesta conclusió és òbvia i no aporta res de nou.

 

Algunes reflexions finals a aquest post d’avui

Sintèticament:

1. La importància i l’interès de l’estudi rau, des del meu punt de vista, en deixar tant clar i evident, sobretot conceptualment, quelcom que, de fet, fa anys que es ve dient (informes del Club de Roma, per exemple). I insisteixo en el tema dels conceptes perquè, de fet, de models que diuen el mateix en tenim a grapats
2. La gran preocupació de la NASA per deslligar-se’n radicalment, malgrat reconèixer que els autors són científics que treballen habitualment amb i per la NASA, és potser un indicador més a favor de tenir en compte seriosament l’estudi
3. En uns moments que es comença la que serà la darrera cursa possible per prendre decisions polítiques, com a humanitat, sobre el problema del canvi climàtic, poder tenir el cap ben clar en relació al paper que jugaran els diferents actors i el que ens toqui jugar als que estem ben convençuts que cal canviar radicalment de rumb!

 

Xerca; 26 de maig de 2014