Ucraïna, Crimea, les NNUU i el Governament Mundial; (i el Moviment Federalista Mundial)

31 març

Sobre el conflicte

En aquest post d’avui no entraré ni en aspectes de descripció ni d’anàlisi del que ha estat, fins ara, el relativament curt però molt intens conflicte d’Ucraïna que, entre altres coses, hauria acabat amb una mena de nou estatus de Crimea: no reconeguda per pràcticament ningú com a nou estat del món, però essent part de Rússia (que no és pas poc).

No hi entraré, perquè només la descripció (i ja no diguem l’anàlisi) dels fets té tants matisos i perspectives que no tinc pas prou elements, ni molt menys, per donar-ne una visió pròpia mínimament coherent i rigorosa. En tot cas parteixo de la base que els fets són essencialment coneguts i que tothom en pot tenir, més o menys, la seva opinió pròpia.

D’altra banda el conflicte no esta pas acabat (i probablement ni molt menys). Quan aquest darrer cap de setmana de març escric aquestes ratlles, llegeixo que Putin ha trucat a Obama i han parlat de solucions diplomàtiques als conflictes (potser aquest fet no ens gens aliè al que és l’objecte d’aquest post d’avui).

Però, sobretot, no entraré en aquests  aspectes perquè sense ser-ne ni molt menys aliens, hi ha tota una altra història al voltant d’ells, podríem dir-ne que paral·lela, que ha provocat una mena de petit tsunami a les NNUU que permet, potser, avançar una mica en l’anàlisi i les propostes dels greus problemes i mancances que tenim de governament democràtic mundial.

 

El Consell de Seguretat, CS, de les NNUU i el conflicte: la pel·lícula de sempre!

Si l’enviament de tropes a Crimea per part de Rússia comença el 27 de febrer passat, i el “referèndum d’autodeterminació de Crimea es convoca”, pocs dies després, pel 16 de març, el Consell de Seguretat de les NNUU es reuneix el 15 de març per debatre una resolució presentada per diversos països (43 països que conformen una llista que no presenta sorpreses): la proposta de resolució S/2014/189 (http://www.un.org/en/ga/search/view_doc.asp?symbol=S/2014/189) .

Amb la presència sol·licitada i acceptada d’Ucraïna, qui presenta la proposta de resolució, es debat una resolució que, en essència, reafirma la sobirania, independència, unitat i integritat territorial d’Ucraïna i que, fent notar que Ucraïna no ha autoritzat el referèndum sobre l’estatus de Crimea, declara que aquest referèndum no pot tenir validesa ni pot suposar la base de cap canvi en l’estatus de Crimea. Com és normal, urgeix a totes les parts a perseguir una resolució pacífica del conflicte a través del diàleg polític directe.

És d’observar que la resolució obvia mencionar el tema de l’entrada de tropes de Rússia a Crimea, la qual cosa, amb la Carta de les NNUU a la mà és realment increïble (de fet hem assistit, en aquest punt, a una mena d’invasió que, és evident, que pot representar una amenaça a la pau i a la seguretat internacional i que, precisament, el Consell de Seguretat és l’òrgan que té la responsabilitat d’actuar davant d’aquests temes).

És de suposar que davant de la rapidesa en que transcorrien els fets, la tàctica darrera de la proposta de resolució tenia dues vessants: a) evitar preses de decisions irreversibles que posessin el conflicte en una situació encara més complicada; b) no enfrontar-se directament amb Rússia i involucrar-la en una sortida diplomàtica més congruent amb l’estatus i l’ordre internacional actual.

La proposta de resolució no va tirar endavant perquè, com és sabut, Rússia si va oposar i va fer ús del seu dret de vet! La pel·lícula de sempre, de la qual de vegades els protagonistes són uns; de vegades altres dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat amb dret a vet! Ja hem opinat abastament en altres ocasions sobre aquest lacra de l’actual sistema d’organitzacions internacionals.

 

El posicionament del Moviment Federalista Mundial (MFM-WFM)  

Davant de la convocatòria d’una reunió de l’AG de les NNUU pel passat dijous 27 de març, el Moviment Federalista Mundial (del qual l’associació projecte Governament Democràtic Mundial, apGDM, n’és l’Organització Catalana Associada) enviava una carta als Ministres d’Afers Estrangers, i als seus Representants Permanents a les NNUU, de tots els estats membres de les NNUU.

Considero que aquesta carta que hom pot llegir íntegrament a:

http://www.wfm-igp.org/site/wfm-igp/wfm-igp-letter-unga-member-states-ukraine-plenary-27-march-2014

té un alt i molt interessant contingut  polític del que en voldria emfatitzar els següents aspectes:

  •  en primer lloc el MFM mostra la seva gran decepció pel fet de que cap membre del Consell de Seguretat presentés objeccions formals sobre la legalitat i lo apropiat del comentat vet de Rússia a la proposta de resolució del CS del 15 de març. L’argumentació de la gran decepció és que el vet no hauria de ser utilitzat mai quan un membre permanent, amb dret a vet, és una part en disputa del tema que es tracta. És tant evident que sembla mentida que no es faci, oi? El MFM posa aquest vet com un altre exemple  més de l’ús del vet contràriament als propòsits, principis, lletra i esperit de la Carta de les NNUU.
  •  en segon lloc el MFM destaca que el CS pren decisions en nom de tots els membres de les NNUU. I per tant considera imperatiu que els estats membres han d’instruir i confrontar el Consell de Seguretat quan pren decisions no concordants amb la Carta de NNUU.
  • En aquest sentit el MFM considera de gran importància que l’AG enfronti els temes relacionats amb la situació d’Ucraïna i amb el vet de Rússia a la resolució considerada i proposa als estats membres que ho facin, sobretot, en base a la històrica decisió de l’AG 377a segons la qual,:

  “Si el CS, degut a l’absència  d’unanimitat dels membres permanents, falla en exercir la seva responsabilitat principal de mantenir la pau i la seguretat internacional […], l’AG considerarà el tema immediatament per tal de fer les recomanacions apropiades als estats membres per a mesures col·lectives […] per mantenir i restaurar la pau i la seguretat internacionals”.

(aquesta resolució 377a es coneix, posteriorment, com la resolució “Units per la Pau”:          http://www.un.org/Depts/dhl/landmark/pdf/ares377e.pdf )

  • El MFM acaba la seva interpel·lació demanant als estats membres que, tant per la problemàtica d’Ucraïna com per tot el que suposa per l’ordre internacional legal, l’AG assumeixi la seva responsabilitat

(Encara que no calgui donar validesa a uns continguts en funció de les trajectòries, em sembla que es bo recordar que el MFM -que en els seus dies fou l’organització on treballaren Bertrand Russell i Albert Einstein- té, entre la seva llarga història, l’aval d’haver estat l’impulsor principalíssim de la creació del Tribunal Penal Internacional -un dels millors exemples d’un organisme imprescindible per un governament democràtic mundial-).

 

Sobre la històrica adopció d’una resolució de l’AG de les NNUU sobre la “Integritat territorial d’Ucraïna”

Aquest passat dijous 27 de març, per 100 vots a favor (més del 50% dels estats membres de les NNUU i , sobretot, més dels que s’esperaven ), 11 vots en contra (Armènia, Belarus, Bolívia, Cuba, Corea del Nord, Nicaragua, Rússia, Sudan, Síria, Veneçuela i Zimbabwe)  i 58 abstencions l’AG de les NNUU ha aprovat una resolució sobre la “Integritat territorial d’Ucraïna”: http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/68/L.39

La resolució aprovada, fins i tot amb bastantes frases textuals idèntiques a les de la resolució presentada al CS el 15 de març, el que fa, de fet, “és aprovar aquella resolució” i, per tant: reafirmar la sobirania, independència, unitat i integritat territorial d’Ucraïna; far notar que Ucraïna no ha autoritzat el referèndum sobre l’estatus de Crimea i declara que aquest referèndum no pot tenir validesa ni pot suposar la base de cap canvi en l’estatus de Crimea. Com és normal, continua urgint a totes les parts a perseguir una resolució pacífica del conflicte a través del diàleg polític directe.

 

Algunes reflexions finals

Sense voler menystenir, ni molt menys, el problema que ha originat tot aquest procés ni la importància que la resolució pugui tenir per a la seva bona solució futura , si que voldria subratllar la importància històrica del procés, en el fet que l’AG hagi, potser per primera vegada a la història, actuat d’acord amb la citada resolució 377a, i hagi estat, per tant, un instrument de Governament Democràtic Mundial.

Vivim moments històrics molt difícils a molts nivells. També en els de la pau i la seguretat internacional. Síria ens ho continua cridant dia rere dia. L’enfortiment del sistema multilateral és capital per evitar retorns a passats que crèiem impossibles de reviure però que, a tants nivells, semblen a punt de retornar. En aquest sentit crec que, malgrat tots els malgrat (i totes les reformes i refundacions sobre les que tant he escrit i batallat i que segueixen sent imprescindibles), aquesta actuació de l’AG de les NNUU pot ser un punt d’inflexió que ens hagi caigut com a aigua beneïda!

 

UN_security_council_2005

                              (PER REFORMAR URGENTMENT!)

 

Xerca; Barcelona 31 de març de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: