“Canvi climàtic: evidències i causes” (Acadèmies nacionals de ciències dels EUA i de GB)

17 març

Una altra vegada “soroll” qüestionant el canvi climàtic

Cada vegada que comença un període significatiu que hauria de poder portar a acords internacionals sobre el tema del canvi climàtic, tornen a aparèixer noticies, opinions, “soroll” en general que qüestionen el tema i l’acaben portant, fins i tot, al terreny de la mofa.

En alguns mitjans de comunicació anglesos, de la boca d’alguns assessors de governants -australians en aquest cas-, i sempre animats per alguns think tanks escèptics, darrerament s’han pogut llegir frases com les següents:

“D’acord amb un nombre creixent de seriosos científics climàtics, els models computacionals utilitzats durant anys per predir imminents desastres són defectuosos” – Daily Mail      

“El darrer informe de l’IPCC està ple de ciència abracadabra”. “Els millors científics climàtics admeten que les prediccions sobre l’escalfament global estaven equivocades” – Telegraph

De fet aquests soroll s’ha tornat a sentir després de l’aparició de la primera part del 5è i nou Informe de Valoració (AR5) de l’IPCC, aparegut a finals de l’any passat, sobre les bases científiques del canvi climàtic. Sobre aquest important informe i sobre el mateix IPCC, em vàrem parlar fa poc en aquest mateix blog: http://wp.me/p1IaoC-el

Aquesta vegada el punt que hauria permès l’aparició de “nou soroll” ha estat el fet que les dades mesurades sobre l’augment de la temperatura mitjana a la superfície terrestre han estat menors de les que les tendències de les quals veníem semblaven augurar. Emperò, en un sentit contrari i sense estar previst, la temperatura mitjana de l’aigua dels mars i els oceans ha augmentat, amb la qual cosa, la gravetat del fenomen de l’escalfament global i del consegüent canvi climàtic, agafa dimensions potser encara més preocupants que les que ja havíem observat.

Analitzant aquestes crítiques acaba d’aparèixer un estudi ben interessant de la “New Economics Foundation” que hom pot trobar a: http://www.neweconomics.org/publications/entry/model-behaviour, i que precisament analitza, entre altres coses, l’acurat treball científic que ha vingut fent l’IPCC al llarg dels darrers 20 anys. El nombre de revisors científics, el nombre de models diferents utilitzats, la reiteració amb les previsions i prediccions fetes des de ja fa anys, no deixen lloc per l’especulació humorística.  

Però el tema és tant seriós que cal blindar-lo de tota sospita. Per això és d’agrair, i així ha estat subratllat per molt diverses fonts, que les acadèmies científiques nacionals dels EUA i de la GB hagin fent públic un informe que hom pot trobar a: http://www.nap.edu/catalog.php?record_id=18730 i que porta per títol el del post d’avui:

 

“Canvi climàtic: evidències i causes” (Acadèmies nacionals de ciències dels EUA i de la GB)

Un informe de dues de les més prestigioses institucions científiques del món és, evidentment, molt benvingut a la palestra. El paper d’aquestes institucions és precisament elevar a la categoria d’inqüestionable allò que els científics han fet evident després de nombrosos anys de treball rigorós i pacient.

En aquest sentit l’informe  esta escrit en llenguatge planer, és senzill d’entendre i inclou clares explicacions de les evidencies científiques del fenomen i, a més a més, es posiciona explícita i argumentadament en contra dels tòpics que es venen utilitzant per justificar el fet de no prendre decisions per lluitar contra el canvi climàtic i els seus efectes.  

Per exemple:

  • El fet de que la mesura directa de la concentració de CO2 a l’atmosfera hagi augmentat en un 40% des del 1800 fins el 2012, es considerat una evidencia de que el fenomen esta causat per l’activitat humana en aquest període, no poden ser atribuït a canvis naturals .
  • Essent cert que el CO2 ha estat sempre a l’atmosfera de forma natural, és evident que l’increment de concentració citada només es pot explicar per l’ús humà massiu de combustibles de fase fòsil.
  • La tendència menys acusada en l’augment de la temperatura mitjana a la superfície de la terra, d’acord amb el darrer informe de l’IPCC, no és cap evidencia de que l’escalfament global no estigui tenint lloc. Malgrat la velocitat d’increment més baixa, esta fora de tot dubte que els 2000s han estat més calents que els 1990s i que els fenòmens de canvi climàtic són i han estat sempre d’escala de temps llarga.
  • Les mesures directes des de satèl·lits, des dels 70s, mostren que la variació neta en les emissions energètiques solars, no poden ser les responsables de l’escalfament global  del nostre planeta. Les correlacions entre les dues variacions no poden explicar l’escalfament global del nostre planeta.
  • Un canvi de temperatura en la superfície de la terra d’entre 4 i 5C portaria irremissiblement, en una primera etapa relativament immediata, a canvis irregulars i variats però molt important en les meteorologies locals, tant a nivell de temperatures com de precipitacions.

Ho sabíem, però es bo tenir i recordar sovint aquestes afirmacions i les fonts de les quals provenen, per tal de que el “soroll” que només es justifica per defensar interessos econòmics a curt termini, no afebleixi la lluita per, definitivament, canviar el nostre rumb de vida a la terra.

cover

Xerca;  Barcelona, 17 de març de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: