Les primeres previsions econòmiques per al 2014 segueixen sent, globalment, dolentes

10 març

No és que m’agradi trobar cada setmana un títol que ens recordi que anem malament. Del que es tracta és d’intentar seguir analitzant la realitat el més correctament possible. I cada nou informe global ens continua portant a les mateixes conclusions. No vol ser el tema d’avui, però la tesi -el problema greu seria- que no estiguéssim en un període econòmic contra cíclic llarg, sinó que, com apunta Immanuel Wallerstein, aquest contra cicle ja no fos un període sinó una època. Queda pendent parlar-ne.

 

L’Informe anual de UN DESA (Departament d’Afers Econòmics i Socials de les NNUU) sobre la situació i les perspectives de l’economia mundial per al 2014   

Aprofito la circumstància per cridar l’atenció sobre aquest departament de les NNUU. En unes NNUU a les que gairebé els hi esta prohibit parlar d’economia, comerç i finances, doncs els mateixos estats membres  tracten aquest temes en altres organitzacions internacionals  (les IBW, la OMC, ..), la Secretaria General esta organitzada en departaments (de vegades divisions; en definitiva una mena de ministeris) presidits -cadascun d’ells- per un sots secretari general de l’organització que, lògicament, ha anomenat el SG de les NNUU. Doncs potser per la prohibició real esmentada, la Secretaria General de les NNUU té en aquest departament un dels seus centres de recopilació d’informació, de producció de coneixement i de generació d’activitat més potents del món.

Dins dels informes anuals que no falten mai a la cita, acaba de sortir fa unes poques setmanes el de la “Situació i perspectives de l’economia mundial per al 2014” que hom pot trobar (gairebé sempre -actualment- amb accés lliure) a:

http://www.un.org/en/development/desa/policy/wesp/index.shtml 

Després d’un any 2013 on l’economia mundial hauria crescut un 2,1% (continuant la tendència a la baixa dels anys anteriors) la tendència seria ara cap a un creixement del 3% en el 2014! Darrera d’aquesta tendència agregada cal tenir en compte però que, mentre que en els darrers anys, el manteniment del creixement ha estat gairebé en mans exclusives de les economies emergents (del BRICS principalment), ara aquestes economies estarien en tendència de reducció de les seves taxes de creixement que, en el 2014, s’hauria de veure compensat, per garantir les previsions, per unes esperades millores en les economies dels països rics. 

Emperò els riscos són molt i molt complexes d’avaluar quant, sobretot, als seus impactes. Els països rics, començant pels EUA, disminuiran l’aportació de liquidés pública als mercats i les conseqüències d’aquestes polítiques no són encara deterministes. No esta gens clar que l’economia estigui prou en marxa com perquè sense estímuls públics pugui continuar una remuntada creixent per ella mateixa. D’altra banda, i com efecte de la política anterior, els països emergents han començat a notar davallades importants en les inversions estrangeres directes (IED) i, per tant, veiem espurnes de problemes monetaris en alguns d’ells i ningú es capaç de predir, amb fiabilitat, quins efectes tindrà tot això, al llarg de l’any, sobre el creixement final d’aquests països.

En qualsevol cas però, l’alerta principal de l’informe es segueix situant en el tant elevat atur que tenim al món!

 

L’informe anual de l’OIT sobre les “Tendències Globals d’Ocupació 2014”

Efectivament, i de forma molt detallada, així ho corrobora l’altre informe anual que tampoc falla mai a la cita. En aquest cas el de l’agència de les NNUU dedicada al món del treball: la Organització Internacional del Treball, OIT, en el seu informe sobre les “Tendències Globals d’Ocupació 2014” que hom pot trobar també a:

http://www.ilo.org/global/research/global-reports/global-employment-trends/2014/WCMS_234107/lang–en/index.htm

L’any 2013 el nombre de persones aturades en el món s’haurà apropat als 202 milions (5 milions més que l’any anterior 2012; un 1,4% més d’atur al món). Si hom té en compte que la força de treball mundial haurà augmentat en uns 47 milions  -un 1,01%-, hom conclou que la destrucció de llocs de treball creix bastant més ràpidament que l’augment de la força de treball. Horrorós! I després llegirem que, a partir de segons quins tants per cents de creixement de l’economia, es crea ja ocupació. Com a mínim a nivell mundial actualment això no es pas així.

De fet, segons la OIT, el 2013 el dèficit haurà augmentat fins als 62 milions d’ocupació, inclosos 32 milions més de persones que buscaven feina i 7 milions de persones que ja l’han deixat de buscar.

I, a aquest ritme, la OIT preveu que per al 2018 arribarem a l’escandalosa xifra de 215 milions d’aturats al món.

Però tal com ja s’ha remarcat, la tendència més dura de digerir i que ens torna a fer pensar en elements sistèmics més que conjunturals, és la de que la creació neta de llocs de treball al món esta agafant una tendència decreixent molt preocupant. Haurem de tornar doncs a Wallerstein. De moment ens quedem amb la figura de l’informe que il·lustra aquesta tant negativa tendència: la creació neta de llocs de treballs, després de la crisis, segueix una tendència creixent en augment! 

jobs gap

Xerca; Barcelona, 10 de març de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: