Alguns pocs “transhumans” i molts humans desemparats!

3 febr.

PREVI:  he tornat a agafar-me un parell de mesos de vacances i avui escric el primer post del nou any 2014. És un post diferent.  En una època passada, en la que jo coordinava la Càtedra UNESCO a la UPC en Sostenibilitat, vàrem endegar diverses dinàmiques de treball transdisciplinar en relació a temes al voltant de la “tecnologia, els desequilibris, el desenvolupament sostenible y la globalització”.  En aquest context vaig tenir la oportunitat de conèixer i treballar transdisciplinariament amb l’Albert Cortina (un advocat que treballa en temes d’urbanisme). A finals de setembre passat l’Albert Cortina obria un dels temes de debat de “La Vanguardia”: “Humans o posthumans?” Ha aconseguit generar un interessant debat al voltant del tema a la “Vanguardia Digital” i em va proposar que hi participés i que hi digués la meva. En aquest context el post d’avui és, en primer lloc, un resum meu de l’article inicial de l’Albert Cortina i, a continuació, la meva participació en el debat. Gràcies Albert!

De l’article “Humans o post humans” de l’Albert Cortina (http://www.lavanguardia.com/opinion/temas-de-debate/20130929/54388125935/humanos-o-posthumanos.html)

Per a l’enginyer de Google Ray Kurzweil, la singularitat tecnològica està a prop. […] Cal dir que Kurzweil és un insigne representant de la ideologia transhumanista molt estesa en àmbits científics que desenvolupen tecnologies NBIC (nanotecnologia, biotecnologia, tecnologia de la informació, ciència cognitiva) i d’altres com intel·ligència artificial, robòtica o neurociència espiritual, així com entre filòsofs, intel·lectuals, financers i polítics que cerquen una finalitat: la millora de l’espècie humana, el canvi en la seva naturalesa i la prolongació de la seva existència.

El filòsof Nick Bostrom ha definit el transhumanisme com “un moviment cultural, intel·lectual i científic que afirma el deure moral de millorar les capacitats físiques i cognitives de l’espècie humana, i d’aplicar a l’home les noves tecnologies, a fi que es puguin eliminar els aspectes no desitjats i no necessaris de la condició humana: el patiment, la malaltia, l’envelliment i, fins i tot, la condició mortal”.

Som (afirma Albert Cortina al final de l’article) davant d’un gran debat sobre el futur de la condició humana, l’organització social, l’hàbitat urbà, el misteri de la iniquitat, i la nostra relació amb l’ordre natural que regeix el món i el cosmos. La racionalitat del cosmos pot entendre’s mitjançant la llei natural, fonament del dret positiu i de l’ètica universal que identifica el bé comú en cada moment i situació. La consciència en sentit ampli, els principis morals, i una democràcia avançada i justa, permetran fixar mesures d’autocontrol i definir els límits infranquejables davant les noves tecnologies, per tal d’evitar en el futur, el domini absolut d’uns quants posthumans envers la resta de la humanitat.

posthumans

O més aviat: alguns pocs “transhumans” i molts humans desemparats! (la meva participació en el debat)

No soc pas un expert en debats filosòfics i ètics en general i, menys, sobre el tema plantejat; emperò el tema és apassionant, i per a mi esgarrifós si ens el mirem des d’una perspectiva social i política.

Avui viuen al món més de 7.000 milions d’humans. Molt pocs de molt rics que es poden pagar ja tractaments mèdics individualitzats basats en els nous coneixements científics i tecnològics en els àmbits de la biologia en particular i de la medicina en general; suposo que estem parlant de primeres realitats “transhumanes”. La majoria però d’aquests 7.000 milions d’humans no es poden pas permetre aquests luxes. Al contrari, gairebé un 50%  viuen en la pobresa i tenen problemes per alimentar-se. Tot això en una tendència, ja totalment fora de dubta, de que d’aquí 25anys habitaran el planeta uns 9.000 milions d’humans. Algú creu que la immensa majoria d’ells tenen cap possibilitat d’esdevenir un “transhumà”?

No fa pas gaires dies un alt executiu de la farmacèutica Bayer ho responia, de fet, molt clarament; la noticia jo la vaig llegir en aquesta cita d’un diari espanyol:

“Nosotros no desarrollamos este medicamento para el mercado indio, lo hemos desarrollado para los pacientes occidentales que pueden permitírselo”. Son las palabras del consejero delegado de la farmacéutica alemana Bayer, Marijn Dekkers, en un foro de la industria farmacéutica celebrado el pasado 3 de diciembre en Londres y posteriormente recogidas por la revista semanal Bloomberg Business Week y que han provocado la indignación de muchos. Los medicamentos a los que se refiere son tratamientos contra el cáncer, VIH y la diabetes, según fuentes de Business Week citadas por Bloomberg, aunque podría ampliarse hasta 20.”

La singularitat no és tecnològica, o com a mínim mai ha estat ni mai serà només tecnològica. Ja fa molt de temps que tenim una singularitat ben discontinua al món: un singular desequilibri social (tant a nivell de món global com a nivell de cadascun de la majoria dels seus submóns), que no és cap realitat natural inevitable sinó el resultat de polítiques econòmiques tant clares i singulars, com la que ens acaben de reconèixer des de la Bayer, i que decisions polítiques (no pas resultats de cap evolució més o menys natural) dels darrers 50 anys han volgut fer possibles. Hi ha un clar i despòtic governament mundial exercit per les elits financeres i econòmiques del món, que només s’acabarà si s’aconsegueix reformar profundament l’actual sistema d’organitzacions internacionals tot transformant-lo en un veritable sistema de Governament Democràtic Humà –dels humans mortals-Mundial.

Després de més de 40 anys de fer-se el sord al discurs tant evidenciat dels límits del creixement i de la imperiosa necessitat d’un desenvolupament humà sostenible a la terra, tot apunta ja a incidències catastròfiques de les que molts i molts humans en pateixen ja i, sobretot, en patiran molt més les conseqüències.

Mentre tant, no tinc cap dubte, tal com apunten els autors del “tema de debat”, que hi ha dinàmiques molt poderoses en marxa per fer possibles “transhumants” i “posthumans” que, i això és el que jo voldria aportar humilment en aquest debat, de ser-ho en seran molt i molt pocs, perquè, entre altres coses no son pas a cost de recursos naturals zero. Em queda el dubte molt angoixant de si quedaran humans desemparats i de, en cas de resposta afirmativa, quines relacions de nous “esclavatges” (desgraciadament ja en tenim uns quants d’emergents ben importants en aquests moments en el món) tindran sota els “transhumans”.

Xerca; Barcelona 3 de febrer de 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: