La manera d’entendre el multilateralisme des dels “suds” del món, té el seu examen a la reunió de Bali de la OMC d’aquesta setmana

2 des.

Després de 8 anys de paràlisi en les negociacions de l’anomenada Ronda de Doha (ronda de negociacions comercials oberta a Doha el 2001, amb els darrers resultats significatius -la majoria d’ells incomplerts pels “nords” del món-  a la reunió de Hong Kong de 2005), aquesta nova setmana de negociacions al nivell ministerial, del 3 al 6 de desembre a Bali, serà un dels millors termòmetres per valorar l’estat del multilateralisme al món.

Entre altres coses perquè hi ha una gran diferència entre aquesta reunió i totes les anteriors. Acabat el període de direcció de l’europeu Pascal Lamy, actualment la Organització esta dirigida per un brasiler: Roberto Azevêdo! Les procedències territorials son aquí realment molt importants. D’una direcció general que, clarament, defensava principalment els interessos de la UE i dels EUA (de fet abans de ser-ne el director general, Pascal Lamy era el màxim representant d’Europa en la OMC), hem passat a una direcció general en mans de Brasil que, ja des de la reunió de Cancún el 2003, ha liderat, com a país, les posicions dels “suds” del món dins de la OMC, ha anat aconseguint que aquestes posicions fossin hegemòniques en el si de l’organització i, ara, s’ha atrevit a reobrir la “caixa de pandora de la Ronda de Doha” amb, evidentment, una significativa decantació cap a les visions multilaterals enteses segons el parer pels països en desenvolupament: en definitiva i en resum, el món s’ha d’equilibrar molt més i els interessos dels “suds” han d’estar per sobre dels interessos dels “nords”. Personalment no hi podem estar més d’acord!

Encara que això soni estrany, és la pròpia naturalesa de la OMC (fora de les NNUU, funcionament per consens, amb una cultura de pactes per cessions mútues d’interessos propis en relació als dels altres, resultat d’una altra ronda negociadora de temes comercials -la Ronda Uruguai-), la que explica la possibilitat i l’existència d’aquests trasbalsos tant importants en el si de la organització.

A Bali hi ha la possibilitat de que s’acabessin aprovant textos al voltant dels següents blocs de temes:

a. Agricultura

b. Facilitació del Comerç

c. Desenvolupament dels països menys desenvolupats

En el ben entès que això només serà així, implícitament i com a regla d’or interna fonamental de funcionament,  si s’acaben tancant amb acord (i per tant cessions mútues) en tots els seus aspectes i, per tant, com a paquet conjunt.

Els punts clau en negociació a la soterrada partida de pòquer habitual final

Amb el lideratge de la Índia (Brasil ha de jugar més a través del Director General; que no és pas poc), els “suds” del món tornen a exigir l’aprovació de l’abolició dels subsidis per a l’exportació de productes agrícoles que, principalment, els EUA i la UE no paren d’aplicar per afavorir els interessos dels seus corresponents sectors però, principalment, per controlar, en favor dels seus interessos com a potències agrícoles, els preus dels productes agrícoles en el mercat global.

Que estan disposats a “donar a canvi” els “suds” del món: determinats acords que facilitin el comerç de productes no agrícoles (manufactures industrials) des dels “nords” als “suds” del món. S’accepta que, actualment, fins a un 7% del valor del comerç global es perd en ineficiències (també se li poden dir polítiques, esta clar) en les fronteres entre els països.

Per tant, una vegada més, com a Hong Kong, la moneda de canvi principal estarà entre les abolicions dels subsidis agrícoles dels “nords” i les reduccions en els sistemes tarifaris dels “suds” del món als productes industrials dels “nords” del món.

Els “suds” del món no volen deixar passar l’ocasió de la seva hegemonia en la reunió, per aprovar també elements concrets importants que signifiquin l’aplicació explícita real del “Sistema de preferències generalitzades” per als Països Menys Desenvolupats; obrint els hi d’una vegada per totes i realment les portes dels “nords” del món als productes, principalment agrícoles, d’aquests països, com a millor manera de potenciar el seu desenvolupament i no perdre’ls en el camí d’una més gran equitat mundial.

Per què serà Bali un examen a la manera d’entendre el multilateralisme des dels “suds” del món?

Des del meu punt de vista perquè, d’una banda, els resultats que s’estan preparant (que no vol dir pas que s’aprovin) afavoririen realment un camí cap un món més equilibrat i per tant, i a la fi, realment més multilateral. En segon lloc perquè essent la primera vegada que aquestes negociacions estan sota el lideratge dels “suds” del món, es pugui copsar la seva capacitat de lideratge i de ser capaços d’arribar a acords amb els “nords” del món en benefici de tots però prioritàriament dels “suds” del món.

Aquesta darrera possibilitat significaria, a la meva manera de veure, l’avenç més important, en la direcció d’un món més multilateral, que hàgim pogut veure al llarg de gairebé tot el que portem de segle XXI.

L’alternativa, recordem-ho bé, son les negociacions i acords comercials entre blocs regionals que es decanten sempre en favor dels interessos dels meus poderosos. Una reunió multilateral, encara que ho sigui d’una organització tant peculiar com la OMC, és sempre més beneficiosa pel conjunt del món.

aksa-global-commerce-panificacion-de-mercados-0

Xerca; 2 de desembre de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: