La OMC reprèn la negociació de la Ronda Comercial de Doha a la IX Conferència Ministerial de Bali els propers 3 al 6 de desembre de 2013: una mirada des de la història

4 nov.

Si una organització internacional ha tingut una vida convulsa i ha generat expectatives, controvèrsies  i passions, tant internes com en la societat internacional en general, aquesta ha estat, sens dubte, la Organització Mundial del Comerç, la OMC – WTO (World Trade Organization). I no com un món a part o aïllat, sinó com el terreny on s’ha lliurat la lluita política ideològica mundial més important en el procés de la globalització econòmica neoliberal.

Tot el que arriba en relació a aquesta IX conferència de la organització apunta a la continuïtat en les controvèrsies, lluites i passions. Ja ho seguirem! Avui però pot ser interessant fer una mirada enrere per  estar millor situats a l’hora de seguir-la i “intentar entendre-la”  d’aquí uns dies.

I una manera de fer-ho pot ser anant, des d’ara cap enrere, en grans períodes més o menys identificables com a tals de la vida de la organització.

 

El bloqueig paralitzant des del 2005 (VI Conferència Ministerial de Hong Kong) i la hipòcrita continua crida de tothom, però especialment del G20, de la importància, des de llavors, de tancar la Ronda Comercial de Doha el més ràpidament possible

A la VI Conferència Ministerial de Hong Kong les coses acabaven com si el món estigues al revés. Sempre he defensat que havia acabat molt bé, molt progresistament.  Brasil i la Índia (amb un encara incipient BRICS al darrera i actuant de cap de ratolí dels països del sud) aconseguien un acord històric que, molt resumida i esquemàticament, comprometia al nord ric del món (EUA, UE, etc.) a acabar amb la seva política de subsidis a les seves agricultures; com a mínim en aquell límit en el que el paper d’aquests subsidis fos afavorir les seves exportacions a preus més baixos, en els mercats internacionals, que els preus de cost dels mateixos productes en cap altra agricultura del món. El nord feia i fa encara dumping agrícola al sud.  Així d’escandalosa era i és el tema en els regnes on el paradigma de la liberalització és, teòricament, la religió fonamental.

Aquestes polítiques, amb les que els EUA i la UE -sobretot; però també Austràlia i el Canadà- trencaven i trenquen de soca arrel l’ideari de la suposada liberalització comercial mundial, estaven, i estan encara, ensorrant moltes de les realitats agrícoles del sud del món. I, per tant i de fet, contribuint a incrementar els problemes alimentaris del món.

Si s’hagués complert el compromís de 2005 de Hong Kong, els països del sud es comprometien, llavors i per això dir-ho com a contrapartida, a negociar normes liberalitzadores d’apertura en els seus sectors industrials i de serveis.

Però quan tot aquest gran pas s’havia de materialitzar (i personalment, insisteixo, sempre he defensat que era un molt bon pas), esclatà la crisi financera en la qual encara estem complexament instal·lats, i els països rics (EUA, UE, etc.) no solament no van complir el signat sinó que s’han tornat, com gairebé tothom en un món de desconfiances financeres i econòmiques, molt més proteccionistes i amb moltes més reserves a l’hora de continuar amb la liberalització comercial mundial; excepte amb sectors com el financer i el dels serveis on no solament no hi tenen res a perdre sinó, al contrari, tot a guanyar i on intenten i ho seguiran intentant (també ara a Bali) aconseguir acords liberalitzadors. Emperò, la batalla esta ben servida: amb el BRICS al capdavant el sud del món exigirà, abans de donar cap altre pas, el compliment dels acords signats de Hong Kong.

Entre tant, d’ençà de la crisi, ningú -i sobretot el G20- ha deixat de predicar el contrari del que ha fet: s’ha de tancar la ronda comercial de Doha.

 

De Singapur (1996) i Seattle (1999) a Cancún (2003) passant per Doha (2001)

Les ciutats i els anys corresponen a la 1a, 3a, 5a i 4a reunions, respectivament, de la Conferència Ministerial de la OMC.

Després de l’any del Windows 95 que donava totes les ales necessàries a una adolescència sorprenent d’internet, i en plena fase ja de gran deslocalització dels mercats econòmics de producció, treball  i consum, tot s’havia teixit per reunir per primera vegada una Organització que, no per falta d’intents al llarg de la història, s’havia aconseguit crear, finalment, un parell d’anys abans.

Les primers reunions no podien ser fàcils; ho veiem ara clarament amb la perspectiva dels anys. Els països rics que lideraven el procés de globalització i transnacionalització de les seves empreses volien anar el més ràpid possible (Singapur 1996) i els països del sud no estaven ni tant sols preparats per donar l’abast , ni en recursos humans negociadors, per seguir el dia a dia d’una nova organització que volia córrer abans d’aprendre a caminar. Aquesta gran contradicció esclataria a Seattle 1999, amb l’ajut gens menyspreable  de les mobilitzacions del recentment nat, també, moviment antiglobalització;  alguns historiadors posen l’origen d’aquest moviment en la revolta de Chiapas; en qualsevol cas, el moviment ja seria capaç de convocar, a començaments del 2001, el primer Fòrum Social Mundial a Porto Alegre.

Immediatament després de l’11 de setembre del 2011 (¡!) i en un lloc molt ben triat (llavors de molt difícil accés per a les ONGs i els moviments socials): la capital de Qatar, Doha, permetien que la nova organització fes ús de la vella metodologia (en funcionament des del final de les guerres mundials) i llancés una nova ronda de negociació de temes comercials: la Ronda de Doha! Amagada, al principi, sota l’atractiu nom de : “Programa de Doha per al desenvolupament”.

La creació de l’IBSA (Índia, Brasil i Sud Àfrica) -primera manifestació històrica i embrió del BRICS actual- transformaria Cancún 2003 en un altre mena de Seattle intern, on els EUA i la UE perden una batalla ideològica fonamental en front de Brasil i la Índia per la manera en que el dumping agrícola del nord esta començant a destruir la sobirania alimentària del sud.

Trencada la reunió, la ronda i la organització per totes bandes, Hong Kong canviaria en 360 l’hegemonia (cap al costat del sud del món) dins de l’organització cosa que, naturalment, tornarà a estar en disputa a la pròxima reunió de Balí, d’aquí un mes!

 

Del GATT i la UNCTAD i el Sistema de Preferències Generalitzades  

Però hi ha més antecedents a la història que també tornaran a marcar la reunió de Bali.

D’una banda, l’estructura de negociacions per rondes “open-ended” té els seus orígens en els acords sobre temes comercials presos després de les guerres mundials i continuen “auto obligant” a les parts que negocien a tancar la majoria de temes en negociació perquè es pugui considerar com a tancada equilibrada i definitiva de la ronda negociadora oberta. Actualment estem en el 12 any de negociació de la mateixa fatídica ronda de Doha.

Però d’altra banda la conformació post colonial dels països en desenvolupament, cap allà els anys 60, dona peu a NNUU a convocar una conferència sobre comerç i desenvolupament en la qual es teoritzaria i s’acabaria aprovant el principi del sistema de preferències generalitzades. Sistema que fou finalment incorporat al sistema de negociacions comercials oficial per allà els anys 70 i que, actualment, es considera plenament en vigor sobretot pel que fa als anomenats països menys avançats econòmicament parlant.

Si el comerç és la relació entre les economies que millor afavoreix el desenvolupament, els seus beneficiaris primers han de ser els menys afavorits econòmicament. Per això, els seus productes han de tenir un tractament diferencial prioritari a l’hora de poder entrar en els països rics, sense cap condició de reciprocitat i sense cap proteccionisme que ho desdibuixi en cap sentit ni direcció per part del món ric.

Malgrat que seguim estant molt lluny de la materialització efectiva d’aquest principi, és ben cert que és un comodí negociador que els països en desenvolupament sempre fan i han de fer servir per tal d’intentar equilibrar, comercialment parlant, un món tant desigual.

Ara que la OMC esta dirigida per un brasiler, la barreja en una mateixa reunió de tots els temes que conformen històricament però també actualment les regles del món comercial modern entraran en plena tensió que, sens dubte, haurem de seguir i analitzar amb molta cura.

Captura

 

Xerca, Barcelona 4 de novembre de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: