Canvi Climàtic 2013: Negociacions de Novembre a Varsòvia a la llum del nou informe de l’IPCC

28 oct.

Any darrera any per aquestes dates tornen les negociacions anuals sobre canvi climàtic. I ja farà 19 anys des de que el 1994 es reunís per primera vegada la Conferència de les Parts (COP) de la Convenció Marc de les NNUU sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC). Per això enguany sentirem a parlar de la COP19 (11-22 de Novembre): la reunió número 19 de la Conferencia de les Parts (essent les parts els estats que han signat i ratificat la convenció -el tractat-; actualment 195 estats!).

Canvi Climàtic 2013: Un any de transició sense pressió política, amb canvis importants d’elements contextuals claus

D’una banda, tenim l’aprovació de la Plataforma de Durban per la COP17 (2011), que pel que fa a les polítiques de mitigació d’emissions (tot assumint indirecta i incomprensiblement la pèrdua de la dècada actual com etapa d’acció real de lluita contra el canvi climàtic), va situar la COP21 (París 2015) com el nou “momentum polític” en el que s’intentarà aprovar quelcom (la naturalesa legal què també esta per determinar)  que defineixi  les noves polítiques de mitigació que es començarien a aplicar el 2020! Aquest data del 2020 com a data per començar a aplicar noves polítiques de mitigació d’emissions és doblement negativa: primer perquè certifica la ja mencionada pèrdua d’una dècada; segon perquè, gairebé amb tota seguretat, permet transformar el període 2015-2020 en un rosari de negociacions (mentre no arribi el 2020) i, per tant, posa de fet poca pressió política a la pròpia cita de referència actual: París 2015.

D’altra banda, tenim l’aprovació purament per a la galeria de la història, a la COP 18 de l’any passat a Doha, d’un “més que descafeïnat” 2n període de compromisos del Protocol de Kyoto pel període 2013-2020, en el qual ja només s’hi compromet, com aquell que diu, Europa i, evidentment, amb molt poques pretensions. Es va aconseguir així  treure’s de sobre del debat polític, com a mínim en els anys més propers, l’interminable i inabordable  discussió sobre si el Protocol de Kyoto ha de continuar sent o no un dels instruments polítics claus de la lluita contra el canvi climàtic. No hi entrarem avui en tornar-ho a analitzar!

En aquest nou context, la reunió d’enguany és la primera, en bastants anys,  que no té cap pressió; no ha d’aprovar res; només comença, teòricament en serio, el camí cap a París 2015!

Potser aquest és el primer canvi contextual clau d’aquesta reunió 2013. I si la manca d’urgències polítiques (que no pas d’urgències reals que hi són i in crescendo) permetés que els estats nació s’il·luminessin i trobessin vies de consensuar la manera d’afrontar d’una vegada el desafiament més gran que mai ha tingut la humanitat (com a tal espècie) davant seu, doncs podrien donar-nos fins i tot un vot per l’esperança. Per més que ho vulgui, sincerament, jo no crec pas que sigui així.

L’altra element contextual, que d’altra banda permet confirmar que aquest és un any de transició, és que estem en ple procés de debat i aprovació final del 5è informe de valoració de l’IPCC (el Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic) que es realitza en el període  2013-2014.

L’IPCC, el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic

A la seva pàgina web,  http://www.ipcc.ch/index.htm, on pot llegir -destacat en cursives- textualment:

“L’Organització Meteorològica Mundial (OMM – WMO) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ( PNUMA – UNEP) van crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic ( IPCC ) el 1988. Es tracta d’un grup obert a tots els membres de les Nacions Unides i de la OMM .

La funció de l’IPCC consisteix a analitzar , de forma exhaustiva , objectiva , oberta i transparent , la informació científica , tècnica i socioeconòmica rellevant per entendre els elements científics del risc que suposa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació i atenuació. L’IPCC no realitza investigacions ni controla dades relatives al clima o altres paràmetres pertinents , sinó que basa la seva avaluació principalment en la literatura científica i tècnica revisada per homòlegs i publicada .

Una de les principals activitats de l’IPCC és fer una avaluació periòdica dels coneixements sobre el canvi climàtic . L’IPCC elabora , així mateix , informes especials i documents tècnics sobre temes en els que es consideren necessaris la informació i l’assessorament científica i independent , i dóna suport a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic  mitjançant la seva tasca sobre les metodologies relatives als inventaris nacionals de gasos d’ efecte hivernacle .”

La importància històrica i actual d’aquest òrgan és peculiarment rellevant. Els seus anomenats informes de valoració (AR – Assesment Report) han estat, sempre, al darrera dels principals moments decisoris del sistema de les Nacions Unides en relació als temes del canvi climàtic.

El AR1 del 1990 (amb complements del 1992) va donar les bases que feren possible l’aprovació, a la Cimera de la Terra de Rio 92, del text de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCC) que, de forma ben excepcional, va ser signada i ratificada molt ràpidament pel nombre d’estats requerits, i va entrar en vigor el 1994 -l’any per tant de la COP1 a la que ens referíem indirectament en el començament d’aquest post d’avui-.

El AR2 del 1995 donaria bases més concretes i quantificades, que permetrien que, del context més qualitatiu de la UNFCCC, en sorgís el PK (Protocol de Kyoto) amb compromisos temporals concrets i quantitatius de reducció d’emissions (que la dinàmica de l’evolució de la vida humana en el planeta ha vingut fent gairebé ridículs com a tals, però paradoxalment encara in assumibles per molts estats importants del món).

Deixant avui de banda l’anàlisi del paper polític del AR3 del 2001, el AR4 del 2007 marca clarament l’agenda política de les properes COPs i, molt en concret, el Pla d’Acció de Bali (del mateix 2007) que hauria d’haver culminat a Copenhaguen el 2009 …però que va acabar, políticament, i malgrat la gran significança del AR4, en un gran fracàs!

2013-2014: Cap al 5è Informe de Valoració de l’IPCC

Des d’un punt de vista dels seus informes de valoració (AR), l’IPCC esta estructurat en 4 grups de treball que, usualment, defineixen les 4 parts fonamentals dels seus AR. Esquemàticament: I) Bases Científiques; II) Adaptació; III) Mitigació; IV) Síntesis.

El setembre d’aquest 2013 s’ha aprovat ja la part I del que serà l’AR5, amb el títol: “Canvi Climàtic 2013: les bases científiques físiques”. Amb, aquesta vegada sí, un reso mediàtic gens menyspreable.

Sens dubte, i encara que de moment només tinguem aquesta primera part de l’informe, el que marcarà, com a nou element de context  realment clau,  els debats i les direccions de les negociacions “intermèdies” a Varsòvia serà, precisament, aquesta ja nata 1a part.

Per això crec que avui, aquest post pot acabar-se perfectament amb la cita en cursives i negretes, traduïda al català, d’alguns dels requadres remarcats de texts conclusius del sumari per a polítics de la que ja és la 1a Part del AR5 i que, sens dubte, serà la referència principal de tot el que succeeixi des d’ara fins, com a mínim, París 2015. El document font el podeu trobar a:

http://www.climatechange2013.org/images/uploads/WGIAR5-SPM_Approved27Sep2013.pdf

“L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, i des de la dècada de 1950, molts dels canvis  que s’han observat no tenen precedents en les últimes dècades de mil·lennis. L’atmosfera i els oceans s’han escalfat, les quantitats de neu i de gel han disminuït, el nivell del mar s’ha elevat, i les concentracions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat”

“Cadascuna de les tres últimes dècades ha estat, successivament, més calenta a la superfície de la Terra que qualsevol anterior dècada des de 1850”

“L’escalfament de l’oceà és dominant pel que fa a l’augment de l’energia emmagatzemada en el sistema climàtic; que representa més del 90% de l’energia acumulada entre 1971 i 2010”

“En les últimes dues dècades, les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida han estat perdent massa; les glaceres han seguit disminuint gairebé arreu; el gel marí a l’Àrtic i a la coberta primaveral de neu a l’hemisferi nord han seguit disminuint”

“La taxa d’augment del nivell del mar des de la meitat del segle 19 ha estat més gran que la taxa mitjana durant els dos mil·lennis anteriors”

“Les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2), metà i òxid nitrós han augmentat a nivells sense precedents en almenys els últims 800.000 anys. Les concentracions de CO2 han augmentat un 40% des de l’era preindustrial, principalment per les emissions de combustibles fòssils i, en segon lloc, pels canvis en la utilització del sòl. L’oceà ha absorbit el 30% de l’emesa de diòxid de carboni antropogènic, provocant la seva acidificació”

“La influència humana en el sistema climàtic és clara. Això és evident per l’augment d’efecte hivernacle degut a les concentracions de gasos a l’atmosfera, a l’escalfament observat i a la comprensió que tenim del sistema climàtic”. “La influència humana ha estat detectada en l’escalfament de l’atmosfera i l’oceà, en els canvis en el cicle global de l’aigua, en la reducció de la neu i el gel, en la mitjana mundial del nivell del mar, i en els canvis en alguns extrems climàtics”

“Les contínues emissions de gasos d’efecte hivernacle causaran un major escalfament i més canvis en els components del sistema climàtic. Limitar el canvi climàtic requerirà substancials i sostingudes reduccions de les emissions de gasos d’efecte hivernacle”

A mena de comentari final

En la mesura que qualsevol errada en un informe de l’IPCC és automàticament utilitzada i amplificada, tant com sigui possible, per tal de desacreditar-lo, els procediments de realització i aprovació d’aquest AR5 estan sent especialment estrictes i rigorosos i els texts que hem recollit s’han de llegir, de fet, com la forma més mesurada i neutra possible de posar negre sobre blanc el que la comunitat científica (contrastada pel que els científics en que confien aquesta tasca els diferents estats membres de l’IPCC) conclou amb consens, en aquests moments, sobre l’estat de coneixement en el món del tema que ens ha ocupat avui.

ipcc13

Xerca; 28 d’octubre de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: