Que la gent decideixi: Parlament Mundial

21 oct.

Del 17 d’octubre de la setmana passada (dia internacional d’eradicació de la pobresa) fins  al 24 d’octubre d’aquest setmana (dia de les Nacions Unides) s’està desenvolupant una primera “Setmana d’Acció Global per a un Parlament Mundial”: ” Deixem que la gent decideixi – Parlament Mundial ja!”

Una setmana promoguda pels entorns de la Campanya UNPA (per a una Assemblea  Parlamentària a les NNUU) en la que es viuran debats, demostracions, accions, etc.  En, de moment,  més de 60 ciutats d’una banda a l’altra del planeta.

Demà a dimarts 22, a l’aula Calsamiglia, del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (Carrer Ramon Trias Farga 25) hi haurà una acte a Barcelona sota el nom “La creació d’un Parlament Mundial a debat”. Lourdes Benería, Josep Lluís Martí, Xavier Pons i Carme Valls, entre d’altres, obriran el debat amb les seves ponències i, en aquest cas, “l’associació projecte Governament Democràtica Mundial -apGDM” ens hi convida molt particularment a participar-hi.

El  lema de la campanya global -“Deixem que la gent decideixi”-  té diferents vessants, o es pot emfatitzar des de diferents punts de vista.  Personalment, sense menystenir-ne cap, jo en destacaré el que parteix de l’anàlisi de que l’actual sistema d’organitzacions internacionals esta “clavat”, auto  bloquejat i col·lapsat, i precisament per això no pren decisions, no es capaç de prendre decisions; decisions que, en canvi, en aquests moments són imprescindibles de prendre en moltes direccions i davant de moltes problemàtiques, si no volem veure’ns abocats a un futur  incert amb un increment -que ja ningú amb quatre dits de front posa en dubte- de situacions catastròfiques amb les que el nostre planeta respondrà, de forma natural -és a dir en funció en funció de les seves lleis de funcionament naturals que ni tan sols coneixem encara prou-, l’absurda síndrome de la nostra capacitat de fer-ne ús i dominar-lo, gràcies a les nostres capacitats, al nostra servei exclusiu i massa inconscient encara.

L’actual sistema d’organitzacions internacionals (resultat fonamentalment de les grans guerres del segle XX) es podria descriure, des del punt de vista de la seva legitimitat, com un sistema de democràcia representativa indirecta, amb capacitats de prendre decisions quan els seus actors polítics principals i gairebé únics – els estats-nació- es posen d’acord en prendre-les però amb molt poca (cada dia menys) capacitat de fer-ho quan aquest acord no existeix, i quan un acord basat en una possible majoria d’estats respecte a una minoria va quedant cada dia més descartat -és fa més i més impossible-, perquè les realitats tant distintes d’aquest estats no el legitimen.

En aquest sentit quan la legitimitat d’un sistema democràtic es tal que, finalment, acaba impedint que aquest sistema prengui decisions, la única solució és canviar la base d’aquesta legitimitat. I aquí rau el nucli de la meva argumentació d’avui. Si la sobirania que els ciutadans han cedit als estats no és serveix perquè aquests estats prenguin decisions a segons quins nivells o davant de segons quins problemes o situacions, llavors,  els ciutadans han de recuperar aquesta sobirania (que a la fi només es seva) i gestionar-la de manera que si permeti una presa de decisions democràtica davant dels nous problemes plantejats.

No sé veure (i, en general, m’atreviria a dir que ningú ha sabut veure una altra alternativa política a la que estem considerant en aquest post d’avui) cap altra possibilitat que la de cessió directe (no indirecta a través dels estats) de sobirania de les ciutadanes i ciutadans del món a un organisme polític de presa de decisions (amb totes les màximes garanties de respecte als drets de les minories en tots els sentits i de que les decisions més importants responguin a majories molt àmplies i sòlides) de naturalesa parlamentària: “el parlament mundial” que, efectivament, no és llavors cap caprici o malaltia participativista, sinó una imperiosa necessitat dels nostres temps i dels seus problemes.

De l’Informe sobre el Desenvolupament Humà del PNUD d’aquest 2013

Dins del capítol 5: “Governament i associacions en una nova era”, de l’edició 2013 de l’Informe sobre el Desenvolupament Humà del PNUD i, per tant, amb un  valor polític molt important per la seva simple existència com a requadre dins d’un dels informes més sòlids i influents de les NNUU, Jo Leinen -membre del Parlament Europeu- desenvolupa, sota el títol: “Un parlament Mundial per a una democràcia mundial?,  la següent argumentació:

“La legitimitat i la representativitat de la població mundial en la presa de decisions mundials són imperatives per al  governament  de qüestions d’aquesta índole, però no hi ha mecanismes institucionals que assegurin una participació ciutadana eficaç i influent en els organismes de presa de decisions mundials. En un moment en què la presa de decisions intergovernamentals ha revelat els seus límits, la recerca d’equitat i de sostenibilitat, i la urgència d’abordar reptes definits per al nostre planeta requereixen el compromís de la ciutadania mundial.

Un Parlament mundial funcionaria com a complement de l’Assemblea General de les Nacions Unides, ja sigui integrat formalment en el sistema de l’ONU o instituït com un organisme a part. Aquesta idea no és nova, però va madurant i rep cada vegada més suport d’actors de la societat civil i de Parlaments regionals (inclosos els Parlaments Europeu, Llatinoamericà i Africà).”

 

Captura

 

Xerca, 21 d’octubre de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: