El mercat més especulatiu del món continua creixent molt!

7 oct.

Potser les meves fonts d’informació i d’anàlisi  no estan prou ben actualitzades, i el que comentaré en aquest post d’avui sigui ja ben conegut i estigui  rebent interessants anàlisis i valoracions.  Però, com a mínim, per si de cas no fos tant així i perquè, de tota manera, considero que  a nivell de ciutadà normal que s’informa i vol estar informat -per entendre una mica més en quin món de bojos vivim-, aquestes informacions i valoracions no arriben, jo faré el possible avui per comentar, dins de les meves limitacions pel tema que és, una noticia (és molt més que una notícia!) que jo crec que hauria d’haver estat, si més no, àmpliament comentada en la majoria de mitjans de comunicació seriosos del món. I, veritablement, em costa entendre perquè no ha estat així. Com així ve passant cada tres anys!

La noticia segurament hauria de tenir, tindria, té un encapçalament (en, naturalment, moltes -moltes- menys paraules periodístiques) que podria ser:

 

El Banc Internacional de Pagaments (BIP-BIS) acaba de fer públic (setembre de 2013) el seu “Estudi tri anual sobre el volum de negoci en el mercat de divises mundial (FOREX)”: aquest volum ha augmentat en un 35% respecte al del 2010, i en un 61% respecte al del 2007; aquest volum ja és, el 2013, prop de 25 vegades el valor del PIB mundial!

I l’article a continuació hauria de començar recordant (http://wp.me/p1IaoC-4S) que:

  1. El FOREX (FOREIGN EXCHANGE), el mercat d’intercanvi de divises mundial, és un dels mercats financers NO regulats del món; no l’únic ni molt menys; però un dels més importants per dos motius: a) pel volum de negoci (probablement, en aquest cas, el 2n en importància) i b) per la seva gran influència sobre el funcionament del sistema monetari internacional i, per tant, per ser un dels principals generadors de crisis financeres, a nivell de valor i de quantitat d’una moneda o monedes. En aquest darrer sentit és, probablement, un dels instruments més poderosos a mans de les noves -per com i on operen- oligarquies financeres per fer, en cada moment en el món, les seves polítiques especulatives en favor dels seus interessos acumulatius. En Georges Soros va ser un dels primers en utilitzar-lo -i sobretot en explicar-ho amb tot detall-,  per fer una operació amb grans guanys que va fer trontollar tota una “lliure esterlina”. En podeu llegir l’explicació, probablement insuficient, que jo en soc capaç de fer en el PS final del blog d’avui!
  2. El seu funcionament el gestiona -és una gestió principalment tècnica que fa possible que el continuat intercanvi es pugui realitzar i que, a més a més, evolucioni tecnològicament de manera que la freqüència d’operacions electròniques d’intercanvi sigui, cada dia que passa, més elevada- una companyia privada. Aquesta companyia privada però, te clars (caldria dir foscos, clar!) lligams, a nivell de consell d’administració, amb persones amb poder polític no pas petit del Banc Internacional de Pagaments (BPI-BIS) i de la Reserva Federal dels EUA, per citar un parell d’exemples. No podem oblidar que el dolar americà segueix sent el referent comú del sistema monetari internacional actualment en funcionament.
  3. Sent un mercat NO regulat i gestionat per una empresa privada tecnològica (amb tots els parèntesis que hi puguem i hi vulguem posar) teòricament no se sap, nosaltres segur que no ho sabem, que hi passa regularment. Podem observar-ne efectes, però poca més informació en tenim; actualment sabem, per exemple, que les monedes d’alguns països emergents del BRICS en pateixen forts atacs especulatius per mitjà d’aquest mercat.
  4. Però ves per on, cada tres anys, el BPI-BIS (el que s’autodefineix com una mena de Banc Central dels bancs centrals i que té la seva seu a Basilea -Bassel-) fa un profund estudi per estimar el valor de negoci mitjà en un dia, també mitjà, del mes d’abril de l’any d’estudi en qüestió. I fa uns pocs dies es va fer públic el del 2013, com s’ha vingut fent des del 1998. En un post informatiu previ a aquest, trobareu els links i la taula principal! Els titulars principals que, al meu entendre, sen poden extreure ja els donat!

Tota aquesta “noticia” és tan important i permet fer-ne tantes anàlisis i extreure’n tantes conclusions que  l’espai i el temps d’avui es queda curt. Però hi ha una d’aquestes conclusions que és tant evident i, a la meva manera de veure, tant -tant- important, que no puc deixar de destacar-la ben explícitament, en forma d’un altre possible “titular” dels d’aquest post d’avui”:

 

On estan anant a parar, a operar, una quantitat, relativament molt important, dels diners públics que han rescatat i continuen rescatant sectors financers privats? Doncs, probablement de formes indirectes, a mercats no regulats i especulatius, com el FOREX, que no han parat de créixer significativa, i jo diria que escandalosament, des d’abans, ja, del començament “oficial” (2007) de la crisi financera en la qual estem immersos! 

 

…………………………

 

Hi haurien, hi han!, altres titulars important a afegir però. Que els podríem posar a part i dels que, llavors, sen derivarien altres articles!  Per exemple, no menor, en uns temps ens els que es parla tant de taxes sobre les transaccions financeres, FTT (per la seva denominació anglesa: Financial Transaction Tax), la que s’aplicaria a aquest mercat concret ha rebut i podria continuar rebent (dins del conjunt de totes les altres i com a una FTT més) la denominació de taxa sobre les transaccions de divises, CTT (per la seva denominació anglesa: Currency Transaction Tax). I ja que tenim números actualitzats a la mà, l’altra titular que n’hauríem de treure és el de la recaptació que estaria donant una CTT. Periodísticament parlant amb, sempre, moltes menys paraules:

 

Aplicant una taxa, una CTT, del 0,005% (com la que proposava Ban ki Moon durant el 2008 -abans de la percepció real de la crisi- i per finançar l’assoliment dels ODMs) al mercat de transacció de divises, es recaptarien, anualment, al voltant de 675.000.000.000US$, és a dir, 27 vegades el pressupost total anual de tot el sistema de NNUU (acció humanitària,…, programes i agències especialitzades incloses)

Aquestes quantitats ens poden deixar més o menys descol·locats. Doncs, ràpid, col·loquem-nos. Posem a sota de la quantitat anterior només una data: el citat pressupost anual total de funcionament del sistema de les NNUU (administració general, acció humanitària i cascos blaus, programes principals -PNUD, …, i agències especialitzades -FAO, …).

675.000.000.000US$ (recaptat per una CTT del 0,005%)

  25.000.000.000US$ (pressupost total de NNUU)

Potser no cal afegir-hi res més!

neilta

 

Xerca; 7 d’octubre 2013

 

PS: Cóm es pot atacar i afeblir una divisa especulativament mitjançant el FOREX, o de com ha  esdevingut incomprensible la incapacitat política del G20 de reformar el sistema monetari internacional vigent i de regular-ne el FOREX?

a) Hem de tenir molts (molts) diners en la divisa que volem atacar per afeblir

b) Comencem a vendre en el mercat (en el FOREX) grans quantitats de la divisa a atacar per afeblir

c) La resposta més habitual, gairebé de manual, i moltes vegades la única resposta possible, és que el Banc Central associat a aquesta divisa respongui comprant molts actius, diners, de la seva pròpia divisa, per compensar la gran venta que s’està produint en el mercat, i mantenir-ne així el seu valor relatiu en aquest mercat en el qual, per un excés d’oferta, està tendint clarament a baixar de valor i, per tant, a provocar altres i més vendes per part d’inversors que tenen actius en la divisió en qüestió. Degut a les característiques del sistema monetari internacional -de relació entre les diferents divises- vigent actualment, que la mencionada resposta sigui pràcticament la única resposta possible, és la única situació que els protagonistes de l’atac s’han d’assegurar que passi

d) “Aquesta lluita” pot continuar durant un cert període de temps; avui en dia fins i tot molt poc, degut a l’augment del número d’operacions de compra venta per unitat de temps que la tecnologia va fent possible en el context del FOREX

e) Si l’atac està ben organitzat i es realment sòlid, amb una capacitat de vendre actius de la divisa en qüestió molt important , el més probable (finalment, gairebé sempre, l’únic possible) és que el banc central associat a la divisa atacada no pugui continuar comprant tants i tants actius de la seva pròpia divisa i, per tant, que el valor relatiu d’aquesta divisa en el mercat acabi baixant de forma significativa, quedant sensiblement afeblida, devaluada

f) L’objectiu d’afeblir la divisa és, actualment, el principal d’aquest tipus d’operacions, i els beneficis que sen treuen per part de l’atacant poden venir de moltes maneres  (per exemple, simplement, dels beneficis econòmics relacionats amb el comerç que es fa amb aquella divisa)

g) Un altre objectiu, actualment no el principal en la majoria de casos, pot ser disposar al final del “dia” d’una quantitat de diner en la divisa considerada, molt superior al que hom hagués pogut comprar al començament del “dia” d’autos, amb la mateixa quantitat de diner de la que jo disposava d’una altra divisa que s’ha mantingut estable

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: