El desarmament nuclear aquest 26 de setembre a les NNUU

23 set.

Dins de la setmana en la que els caps d’estat i de govern viatgen a la seu de les NNUU a Nova York (en parlàvem en el post de la setmana passada) , el dijous 26 hi haurà un diàleg especial d’alt nivell sobre el desarmament nuclear.

És la primera vegada que hi haurà una reunió a les NNUU en la que, per aquest tema, hi participaran  directament caps d’estat i de govern (fins a darrera hora no se sap mai quins d’ells). Això només ja és una altra noticia rellevant d’una setmana a Nova York que no canviarà el món però en la que deu n’hi do dels temes que s’hi tractaran. En la resolució de convocatòria d’aquest acte es pot llegir:

“In deciding to hold a High-Level meeting, Member States emphasized the importance of seeking a safer world for all and achieving peace and security in a world without nuclear weapons. Convinced that nuclear disarmament and the complete elimination of nuclear weapons are essential to remove the danger of nuclear war, the General Assembly recalled the resolve by Heads of State and Government, as contained in the United Nations Millennium Declaration, to strive for the elimination of weapons of mass destruction, particularly nuclear weapons, and to keep all options open for achieving this aim, including the possibility of convening an international conference to identify ways of eliminating nuclear dangers.”

Mr. Vuk Jeremić, President of the 67th session of the General Assembly (13 May 2013)
 

Són paraules, i el que sentiran les parets de NNUU el dia 26 de setembre seran paraules, també, que diran de bones intencions però que, en principi, seguiran   estan lluny, encara, de qualsevol decisió efectiva i positiva.

Serveixen les NNUU per alguna cosa?

El tema del que parlem, tota la problemàtica de Síria com el conflicte més viu i complex en aquests moments, fa que es puguin tornar a llegir, una vegada més, dissertacions molt diverses sobre la utilitat de les NNUU; en general sobre la no utilitat.

I tot i que no és el tema d’avui, si que val la pena recordar-nos que, en tot cas, les NNUU són una organització dels estats membres (no una institució amb competències pròpies) i que, per aquells que la resposta sobre la seva utilitat és sempre negativa, quan ho diuen, el que estan dient és que els estats son incapaços de prendre decisions col·lectives efectives i, sobretot, de fer-les complir. La qual cosa té poc a veure amb que la organització sorgida de les guerres mundials del segle XX serveixi  o no per alguna cosa.

La seva eficàcia resolutiva, dels estats membres com a col·lectiu,  esta clar que es ben minsa. Però, i ja ho destacava en el post de la setmana passada, el fet  de que existeixi l’organització de les nacions unides i, simplement, que els màxims líders actuals dels EUA, d’Europa, del BRICS (de Rússia i de Xina), de l’Iran (que enguany hi ve després d’unes eleccions de resultants sorprenent progressistes i emprant un llenguatge significativament  diferent del de fa molt poc temps ), etc. es trobin en un espai internacional de tots, l’acceptin i l’assumeixin com a tal (la presidenta del Brasil no visitarà els EUA aquests dies; anirà només a les NNUU), és, per a mi, una de les altres petites grandeses de l’existència, imprescindible però ben insuficient -certament-, de les NNUU.

Canviarà alguna cosa en relació al desarmament nuclear del món després de l’acte del proper 26 de setembre?

No hi cap expert que sigui optimista davant d’aquesta pregunta. Però precisament perquè si hi ha un tema en el que “la meva expertesa” és nul.la és aquest, la meva gosadia sempre pot ser més ingènua que en molts altres i, de fet, atrevir-me a somiar un escenari positiu resultat d’aquesta reunió: la convocatòria d’una conferència extraordinària de les NNUU sobre  desarmament nuclear que englobi -i desencalli a la vegada- una sèrie de fronts negociadors estancats (la conferència anual sobre desarmament de Ginebra que porta 15 anys sense prendre cap acord textual; la no entrada en vigor del tractat de prohibició completa dels assajos nuclears, la no realització de la conferència promesa sobre l’Orient Mitja com a zona lliure d’armes de destrucció massiva, les converses bilaterals EUA-Rússia sobre desarmament que estan totalment paralitzades, etc.).

Quins elements contextuals em permeten ser una mica o molt il·lús en la suposició anterior?

1. Tot el que ha passat a Síria, prenent Rússia el lideratge de la gestió del conflicte amb, sobretot, un efecte extremadament important: que no es tornés a actuar al marge de les NNUU i, per tant, il·legalment des del punt de vista internacional (vegeu al respecte el meu post de tornada de vacances).

2. L’inesperat, i ja citat, resultat de les darreres eleccions a l’Iran. La seva prevista reunió, al més alt nivell,  amb França i, potser fins i tot, amb els EUA, aprofitant aquesta setmana ben excepcional a les NNUU a Nova York pot significar un gir important en les relacions entre “aquests dos mons”. Maduro no té, ni molt menys la força política de Chávez, i l’eix Veneçuela i països bolivarians amb Iran es pot estar debilitant força.

3. La permanent i aguda inestabilitat  política violenta a l’Iraq, a l’Afganistan i al Pakistan (un país nuclear “no declarat” com a tal, com ho són també la Índia i Israel).

4. La irresolubilitat, ja gairebé com a principi endèmic , del  conflicte Israel-Palestina, envoltat ara per les “primaveres” àrabs i els conflictes entre xiïtes i sunnites .

Tant cecs poden continuar sent “tots” els líders mundials que, després de veure amb quina “facilitat i manca d’escrúpols -que una guerra civil fora de tot control pot provocar i ha provocat-” Síria hagi utilitzat les seves armes químiques contra els propis siris (crim de lesa humanitat), continuïn no veient  que tot l’Orient Mitja, en sentit ben ampli, és un polvorí que més aviat que tard provocarà la utilització d’armament nuclear a la zona amb unes conseqüències mai vistes ni imaginables al seu nivell i al del món sencer.

Jo espero, tinc la necessitat d’esperar,  que no!  Continuo trobant la necessitat de molta més pressió de l’anomenada societat civil organitzada internacionalment per tal de transformar aquestes esperances en realitats. Però com que això tampoc és així, només em queda un principi molt general al qual agafar-me: la millora de coses necessita prèviament el seu empitjorament! I com que crec que el nivell d’empitjorament, en el que ens ha ocupat avui, ha estat molt gran, vull creure que del dia 26 a NNUU a Nova York n’ha de sortir quelcom important i tant necessari com la convocatòria urgent de l’esmentada conferència extraordinària de desarmament nuclear.

nature

Xerca, 23 de setembre de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: