La reunió del G20 de St. Petersburg: un batibull!

9 set.

Si agafem l’accepció de la paraula “batibull” com “a conjunt de coses en desordre i difícils d’aclarir” crec que ens aproximem una mica al que deu haver estat aquesta reunió dels passats 6 i 7 de setembre del G20 a St. Petersburg!

Què és el G20? Han servit i serveixen per alguna cosa les reunions del G20?

Immersos encara en la crisi financera i econòmica més important de la història del capitalisme (i ja hi portem 6 anys des d’aquell estiu del 2007), és difícil esborrar dels nostres pensaments algunes d’aquelles declaracions tan inusuals i tan espectaculars, “semblaven revolucionàries”, de líders mundials, al voltant de les dues primeres reunions del G20 (finals del 2008 i començaments del 2009). Aquell conjunt de països que “representaven” -potser seria més correcte dir que comprenien- uns  tants per cents molt espectaculars de la població i de l’economia (en termes del PIB) mundial, la qual cosa “els hi demanava i els hi atorgava” una “representació” i, en teoria, una capacitat d’actuació que ho resoldria tot; la que ens queia a sobre era molt forta i requeria la creació “d’un G20”, d’una mena de govern mundial fàctic, que ho resoldria tot!

A banda de tapar amb molts diners públics el gran forat en que s’havia transformat el sistema bancari internacional, però sense saber realment quin era aquest forat -i en gran part per això encara som on som: perquè no se sap!-, m’atreveixo a dir que poca cosa més efectiva i real ha donat de si la història del G20. Potser l’altre acord real i d’una certa efectivitat, però que tot just s’està implementant, són els anomenats acords de Basilea III (2010) que, en definitiva, exigeixen al sistema bancari internacional tenir unes tresoreries que, com a mínim, els hi permetin, en qualsevol cas, afrontar riscos com els que solen/poden/han de prendre. Però quan el G20 pren aquesta decisió, de fet ja ho esta fent, no tant com a G20, sinó més aviat com un dels organismes de governament financer mundial del complex conglomerat de Basilea, al voltant del Banc Internacional de Pagaments (BIP-BIS). Per això doncs no calia la teatralitat  del G20!

No és pas estrany, doncs, que el propi G20 trenqués totes les expectatives sobre ell mateix i el 2011 definís la seva existència i futur com la d’un altre fòrum més (diríem que tampoc qualsevol) que no podia considerar-se en cap cas, ja no com una mena de govern mundial com havia arribat a semblar, sinó tampoc com a cap nova organització intergovernamental.

En aquest context no és estrany que, en general, les reunions del G20 tinguin cada vegada menys reso dins de l’agenda internacional.

La reunió de G20 de St. Petersburg i el conflicte de Síria

La reunió de St. Petersburg ha trencat aquesta tendència i crec que, fins i tot, ha tingut algun efecte beneficiós en relació a la crisi més greu que estem vivint darrerament: la del conflicte de Síria.

Parlàvem d’aquest conflicte en el post de la setmana passada i no ens cal, doncs, tornar-lo a situar.

Que ha suposat la reunió de St. Petersburg del G20 pel conflicte de Síria. Diverses coses (algunes ben hipòcrites  però no per això dolentes) : a) el intercanvi de posicions directes entre els líders mundials; una casualitat (la reunió no tenia aquest tema a l’agenda, però, lògicament, l’agenda real actual del món entrava a la reunió per la porta gran); b) l’aïllament en que ha quedat l’anomenat “bloc occidental” en relació a l’opció dels EUA d’una intervenció de càstig per la utilització d’armes químiques per part del govern Sirià; c) el posicionament a favor de tot el BRICS al voltant de la posició de Putin (i d’una Xina menys sorollosa); aquest és un punt probablement novados en l’estatus quo internacional; és diferent, des del meu punt de vista, que Rússia i Xina juguin més o menys el paper de sempre en el Consell de Seguretat, que ara això estigui avalat  -gairebé representi- per tot el BRICS (amb la Índia, Brasil i Sud Àfrica); d) el posicionament de tot “aquest bloc no occidental” a favor de que qualsevol intervenció ha de partir del dret internacional i, per tant, i en aquests moments, del Consell de Seguretat de les NNUU; definitivament una intervenció dels EUA d’Obama, de la França d’Hollande i d’Austràlia, tipus el trio de las Açores, seria un cop molt dur, i de nefastes conseqüències futures en relació al governament dels temes de la pau i seguretat mundials, a la ja bastant maltreta “autoritat legítima”  de les NNUU.

Sigui com sigui doncs, els debats parlamentaris en les democràcies occidentals, l’intercanvi i la presa directe de posicions en el si d’una reunió com la del G20 que passava per allà, semblen conduir a un enfocament més racional i, sobretot, més multilateralment internacional d’un conflicte que no havia d’haver arribat mai on ha arribat (vegeu el post de la setmana passada) i que, tenint en compte la geopolítica de la zona, és, a més a més, un polvorí per la pau i la seguretat internacional.

D’un batibull de reunió a un batibull de post: i de que anava en realitat la reunió del G20 de St. Petersburg? 

He intentat, com sempre, seguir els fils de la reunió que tocava a St. Petersburg. I curiosament, o no, tenen bastant a veure amb alguns dels comentaris que he fet en el primer apartat d’aquest post.

Conscient de fer un post batibull, en consonància amb una reunió batibull, em sembla interessant deixar escrit quin era un dels temes de fons de l’agenda d’aquesta darrera reunió del G20.

En poques paraules i només enunciant-ho, es pot dir que el tema de fons de la reunió era intentar respondre a una pregunta que poques vegades es planteja i respon adequadament (potser perquè aquesta resposta és molt complexa).

Per què no hi ha manera d’estabilitzar el sistema bancari internacional?

Doncs bé, l’agenda i el comunicat final de la reunió del G20 que havia de ser i de fet ha estat, deixen més clar que mai, que mentre no es tregui de la boira (en un sentit internet) i de les tenebres (en un sentit totalment ocult i opac) el que per fi s’anomena sense embuts: “sistema bancari internacional a l’ombra” (ombra que passa sempre per els paradisos fiscals interconnectats en aquesta boira d’internet) no serà possible estabilitzar res ni tancar la part més incontrolada i amb trets de permanència de la crisis financera.

Bo que se’n parli, bo que se’n parli pel seu nom….potser alguna dia es farà alguna cosa en serio; cosa que no pot ser altre que actuar ja (tancant-los, tal com deia el comunicat de la 2a reunió del G20) sobre els paradisos fiscals.

G20russia

 

Xerca; 9 de setembre 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: