L’informe del Panel de NNUU sobre els nous ODMs (II): un conte de fades conegut i dolent!

10 juny

La setmana passada vaig intentar contextualitzar un informe que acabava de sortir. Avui, després d’haver-lo llegit, m’agradaria entrar en una anàlisi de continguts que, ho dic d’entrada, m’ha generat des de frustració fins, en alguns moments, indignació i, en general, no masses esperances.

 

La visió del panel (capítol 1 de l’informe)

En el capítol 1 de l’informe el panel exposa la seva visió.

Una valoració optimista del que s’ha aconseguit des de l’any 2000 fins ara (em remeto aquí a la meva valoració bastant oposada en el post de la setmana passada), la constatació dels grans canvis que ha viscut el món (pel que fa a l’assoliment dels ODMs 2015 no gaires precisament!), i la consciència de que el món canviarà molt d’aquí al 2030 (utilitzaré “les cursives entre cometes” quan estigui citant textualment l’informe): “més urbà, més classe mitjana, més vell, més connectat, més interdependent, més vulnerable i més limitat en els seus recursos – i treballant encara perquè la globalització porti els màxims beneficis a tots”. 

Està bé ser optimista i dibuixar escenaris desitjats pretesament realistes, però d’aquí a afirmar taxativament el que s’acaba de llegir! Crec que, malgrat la lògica de les tendències conegudes, és exigible una mica més de rigor en segons quines afirmacions; de fet, al llarg de l’informe, el panel no amaga pas la realitat ni les dades que tan mal fan als ulls dels nostres  cors i als presagis dels nostres cervells; però en canvi, precisament, i aquest és el punt clau, perquè l’informe es situa en el conformisme d’un continuisme determinista i no qüestionat, llavors tampoc serà mai capaç de fer, realment, cap nova proposta substancialment transformadora. Tot acabarà sent i basant-se qüestió de bona voluntat.

La visió del panel es concreta en dues grans opcions:

 

1.1-De l’actual ODM-8 (Associació Global per al Desenvolupament) a la gran proposta que dona títol a l’informe del Panel: “Una Nova Associació Global” 

Ho comentava la setmana passada, els successius informes d’un grup de treball específic de les pròpies NNUU: MDG Gap Task Force (Grup de Treball sobre els incompliments en el ODM-8 ), mostren precisament que el que més ha fallat, el que més ha mancat és aquesta associació global que, ara si, per art i màgia del panel, serà la gran protagonista per canviar el món.

Potser cal esmentar que la paraula que utilitzem en català: “associació”, és una traducció poc expressiva de la paraula anglosaxona original: PARTNERSHIP!

És un concepte que va aparèixer a la palestra de les NNUU a la Cimera de Johannesburg 2002 sobre Desenvolupament Sostenible. A partir de llavors, els estats s’han tret la responsabilitat principal de sobre i, aprofitant la voluntat participativa de molts altres actors internacionals, han passat el testimoni a aquestes associacions públic-privades on, sense que mai s’hagi definit cap marc de funcionament ni de criteris ni d’objectius polítics públics (respecte als quals rendir contes), és evident que qui hi posi els diners (les empreses, les IBW, els bancs, etc.) en seran el principal definidor d’objectius reals i concrets. En aquell context de Johannesburg 2012, en Federico Mayor Zaragoza ho va saber, com és habitual, resumir-ho molt bé: “això és la privatització de la cooperació internacional”.

El Panel afirma, en aquest context, que “els grans desafiaments del món, poden presentar també oportunitats, si encenen un nou esperit de solidaritat, respecte mutu i benefici mutu, basat en la nostra comuna humanitat i en els Principis de Rio.”  Molt bonic però gens creïble. Sense dir res sobre que els principis de Rio els tenim des de ja fa 31 anys! Curiosament l’informe és explícitament conscient dels problemes de compliment amb l’actual ODM-8 però, malgrat això, opta, principalment, per repetir la mateixa, il·lusa i suspesa assignatura!

 

1.2.-“Un món: una agenda de desenvolupament sostenible”

Amb algun element d’anàlisi que, no per conegut o sabut o evident, deixa de ser interessant que un panel com el que teníem recollís, però també amb alguna  conclusió que, hores d’ara, hom només pot qualificar de barbaritat -veure a continuació algunes d’aquestes afirmacions-, el panel arriba a la gran conclusió de que si tenim un món, necessitem una agenda de desenvolupament sostenible, la qual cosa només pot interpretar-se, en principi, com una crida (però que de fet es quedarà aquí) a una unificació d’agendes post 2015:

-“desenvolupament, desenvolupament sostenible, i canvi climàtic sovint són vistos com separats”

“recomanem al SG que les deliberacions sobre una nova agenda per al desenvolupament s’han de guiar per la visió d’eradicació de l’extrema pobresa d’una vegada per totes, en el context del desenvolupament sostenible” […]”La capacitat d’innovació del ser humà, i la quantitat d’alternatives que ja existeixen, signifiquen que el desenvolupament sostenible pot, i ha de permetre a la gent en tots els països aconseguir les seves aspiracions” […] “sense que els països rics hagin de deixar de créixer per tal que els països en desenvolupament es puguin desenvolupar,  ni els països en desenvolupament hagin de sacrificar el creixement que els porti als estils de vida dels rics”. Aquesta darrera frase és una veritable  barbaritat!

“no és realista pensar que ajudar a 1000 milions més de persones a sortir per a elles mateixos de la extrema pobresa pel creixement de les seves economies nacionals, sigui possible  sense realitzar canvis estructurals en l’economia mundial”; tot i que aquesta afirmació dona per fetes coses ben qüestionables: que 1000 milions de persones hagin sortit ja de l’extrema pobresa i que això hagi estat lligat al creixement de la seva economia nacional; hom pot suposar que estem parlant dels països del BRICS, però llavors ens hem oblidat que la globalització econòmica neoliberal ha estat un element determinant per al seu creixement econòmic. Però bé, l’afirmació continua dient, en una de les seves frases més interessants però ben contradictòries a la ja citada i a la praxis de l’informe,: “Hi ha una necessitat urgent dels països desenvolupats de re imaginar els seus models de desenvolupament. Ells han de liderar el món cap a solucions pel canvi climàtic[…] “

– “necessitem pensar diferent. Acabar amb la pobresa no és un tema d’ajuda o cooperació internacional només. És una part essencial del desenvolupament sostenible, en els països desenvolupats i en desenvolupament”; i així el “nord ric” es treu senzillament de sobre les seves responsabilitats històriques i serà la pretesa  “Nova Aliança Global” qui les assumirà!

A partir d’aquí, però, cap nova proposta més enllà de la literatura de sempre sobre el tema. I amb una gran contradicció final, l’informe acaba amb una proposta formal i elaborada de nous 12 ODMs post 2015 que responen només (excepte dos d’ells), gairebé única i exclusivament, al que coneixem i anomenem com “agenda del desenvolupament”!

 

“De la visió a l’acció: Transformacions prioritàries per a una Agenda Post 2015” (capítol 2 de l’informe)

El capítol 2 de l’informe proposa Cinc Canvis Transformadors:

“1.-No deixar ningú darrera

2.-Posar el desenvolupament sostenible  en el nucli

3.-Transformar l’economia per a la creació de llocs de treball i un creixement inclusiu

4.-Construir Pau i Institucions Públiques  efectives, obertes i que rendeixen contes

5.-Forjar una Nova Associació Global”

Essencialment els canvis 2 i 5 no són altre cosa que una suposada concreció (més aviat reiteració) dels dos elements claus analitzats de la visió del panel. No hi ha massa cosa més a afegir-hi.

Per tant ens queda fer una ullada i alguna consideració sobre els punts 3 i 4 que, malauradament, no deixaran de confirmar ni la poca qualitat d’un informe de tanta persona eminent ni les contradiccions i incapacitats d’un panel que deu haver estat del tot presoner d’un consens hores d’ara impossible.

En relació al canvi transformador 3.-, l’informe no és capaç ni tant sols de recollir avenços conceptuals i propositius al voltant de l’economia verda de Rio+20. Un priorització de la creació de llocs de treball per part de l’economia és l’únic matis, obvi actualment, al paradigma de creixement econòmic clàssic  com a motor del progrés.

I pel que fa al canvi transformador 4.-, ni una sola crítica al funcionament del governament al nivell global ni al de les organitzacions internacionals i a les seves responsabilitats; tothom, i aquí soc testimoni de que la societat civil que ha participat activament en el procés també i molt especialment, esta molt preocupat per la transparència i la rendició de contes de les institucions públiques nacionals i locals (sobre el que no hi tinc res a oposar) com elements transformadors de la realitat. I així, quan l’informe concreta el paper de les Organitzacions Internacionals en la “Nova Associació Global” pràcticament només li associa el potencial d’utilitzar diner públic (que queda ben clar que serà ben poc) per catalitzar i mobilitzar diner privat! Diner privat al qual el panel situa com la font més important per assolir els nous ODMs; deu n’hi do!

Potser perquè és un tema que considero crucial, acabaré dient que en uns moments  que poden  portar a la humanitat a desastres imminents, i des d’aquest punt de vista, si que m’oposaria a la idea cada vegada més estesa de que la bona governabilitat als nivells tradicionals dels estats és la prioritat. Les crisis són globals i requereixen, imprescindiblement, dinàmiques ben fortes i ben democràtiques de governament global!

 

Captura

 

Xerca; 10 de juny de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: