El Panel de NNUU sobre els nous ODMs projecta un món sense pobresa pel 2030: De 15 en 15 i no tiren perquè encara no deu tocar!

3 juny

La notícia

El passat divendres 31 de maig es feia públic un informe que porta per títol “Una nova Associació Global: Eradicar la pobresa i transformar les economies cap el desenvolupament sostenible”, emès per un nou “Panel d’Alt Nivell de Persones Eminents”, en aquest cas, sobre ” l’Agenda del Desenvolupament Post-2015″, que el SG de les NNUU va crear farà prop d’un any! Els copresidents d’aquest panel eren i han estat els presidents o  primers ministres d’Indonesia (Susilo Bambang), Libèria (Ellen J. Sirleaf) i del Regne Unit (Cameron); i, en general, en el Panel estaven presents persones prou “rellevants i/o representatives” de països com (per ordre alfabètic): Alemanya, Brasil,  Colòmbia, Corea del Sud, EUA, Japó, Jordània, Kenia, Mèxic, Moçambic, Nigèria, Suècia,  Turquia, Xina, etc. Podeu trobar l’informe a:

http://www.un.org/sg/management/pdf/HLP_P2015_Report.pdf#.UafAx9h1HTp

 

Sobre els Panels del SG de les NNUU i, en particular, sobre aquest darrer

Pel lector no familiaritzat, potser el primer que calgui contextualitzar és això dels “Panels d’Alt Nivell de Persones Eminents” que, sobre un tema determinat, els SGs de NNUU utilitzen sovint per tenir estudis, anàlisis,  propostes sobre temes d’interès de la organització.

N’he conegut, n’he llegit i n’he seguit uns quants …i la primera característica general que se’n pot  extreure és que, en la majoria d’ocasions, als informes finals corresponents se’ls hi acaba fent molt poc cas. És a dir, quan els estats membres de l’organització acaben decidint coses sobre el tema en qüestió (sobre el qual havia treballat un panel d’aquestes característiques), més aviat sembla que es produeixi una mena de rebuig a la feina feta pel Panel, i no és excepcional que molts d’aquests informes acabin en l’oblit més absolut.

Ara bé, cal fer notar d’entrada que, en aquest cas, els propis membres del Panel i la feinada, recursos i energia que hi ha dedicat l’organització han estat més importants que mai. Per tant no m’atreviria pas a afirmar que, en aquest cas, passi el mateix. És evident, si hom observa la composició i, en aquest cas si, “l’alt nivell” del panel, que és un clar intent de consensuar entre líders de països claus del món una proposta prèvia de nous ODMs post 2015. I, a més a més, el Panel no ha decebut gens respecte a aquesta perspectiva, sinó que, entre altres coses, l’informe acaba amb una proposta clara i treballada de nous ODMs! Una proposta, diguem-ho d’entrada, que crec que es pot qualificar de continuista; de fet el panel parteix d’una anàlisi molt positiva del que han estat i suposat pel món els ODMs vigents i, per tant, conclou com a premissa prèvia que la nova proposta no pot ser, no ha de ser, rupturista.

Cal esmentar també que, en aquest cas ( la setmana passada em queixava del contrari en un altre tema) la participació de la societat civil organitzada internacionalment en el procés de treball del panel ha estat, quantitativament, molt important! Tinc bastants més dubtes sobre la qualitat d’aquesta participació i, sense aprofundir avui en aquest aspecte, deixaré escrit només que, de vegades,  una manera de transformar en una resultant nul.la un procés participatiu, és fer-lo tant i tant intens i amb tants debats (més suposats que reals) a internet, que sigui del tot impossible extreure conclusions reals, i mínimament fortes i consensuades, dels actors que hi han volgut i pogut participar.

Aquest post d’avui serà, només, el primer sobre el tema. Una lectura aprofundida, una anàlisi de les parts més polítiques i de les propostes concretes de nous ODMs, és quelcom que em sedueix i que deixaré per un altre dia. Emperò hi algunes consideracions contextuals, tant passades com futures que, potser, són d’entrada el més important.

 

Algunes contextualitzacions històriques recents

a) La declaració del Mil·lenni i els actuals ODMs – 2015

Sense entrar en detalls i anant aquí directament a la meva visió, naturalment subjectiva, sobre la qüestió, crec que es bo recordar avui que les diverses i profundes realitats de pobreses amb que la humanitat canviava de mil·lenni eren tant  escandaloses que, si més no, NNUU no va amagar el cap sota l’ala i ho va deixar ben palès al marcar-se uns ODMs que , en si mateixos,  eren d’entrada, com a mínim, una crítica radical als resultats del període de globalització neoliberal liderat per les IBW durant els darrers 20 anys del segle XX i que tan progrés havia hagut de portar al món!

Criticats d’entrada (i sempre) per ambigus, poc ambiciosos i incomplets, cal reconèixer, en canvi, que es van transformar en una mena de referència per a l’acció a molts nivells i que, en aquest sentit, han estat agenda de treball de moltes organitzacions, associacions i persones en general  arreu del món.

 

b) Sobre el grau d’assoliment dels objectius

Una altra de las avantatges d’haver-se dotat dels ODMs és que, llavors, NNUU ha pogut i ha fet un intens seguiment de l’evolució sobre el seu assoliment i dels motius que ho explicaven.

En un estudi que vaig realitzar per al CCD de la UPC en motiu de la revisió del tema celebrada l’any 2010 per les pròpies NNUU, i que podeu trobar a:

http://upcommons.upc.edu/e-prints/handle/2117/12718

vaig poder concloure, que en un rang de -100 a +100 (-100 incompliment total; +100 compliment total) les dades del 2009 i del 2010 demostraven que mai, en el seu conjunt, s’ha pogut arribar al 0; sempre ens hem quedat en la franja negativa). Les darreres dades sobre els nivells de compliment o assoliment, les tenim ara ja pel 2012 i hom les pot trobar a:

http://www.un.org/millenniumgoals/pdf/2012_Progress_E.pdf

i segueixen movent-se, globalment, en la franja de l’incompliment!.

I l’anàlisi de motius s’ha caracteritzat, any rere any, per la constatació permanent, en un informe d’un grup de treball de les pròpies NNUU (MDG Gap Task Force), de que mai s’ha posat sobre la taula el finançament necessari per a l’assoliment dels ODMs, d’acord amb el que estava previst i amb el que es van comprometre l’any 2005 els propis estats membres (evidentment els països desenvolupats molt principalment amb el famós i reiteradament incomplert objectiu del 0,7%)!

 

c) Sobre el moment actual, algunes constatacions  i les properes passes

No deixaré de valorar molt positivament el treball que es fa des de les NNUU per donar continuïtat a tot el que ha suposat haver disposat, des del 2000, dels ODMs -2015. Crec, en canvi, que les valoracions que s’han de fer sobre el seu assoliment han de ser molt més crítiques i, en aquest sentit, crec que cal expressar , a manca d’una lectura reposada de l’informe, la disconformitat amb una mena de cofoisme sobre el que s’ha assolit i, en conseqüència, d’una mena de premissa, ja comentada, que el Panel planteja d’opció de continuïtat a partir del 2015.

D’entrada la frase citada en el títol d’aquest post d’avui segons la qual el Panel projecta un futur sense pobresa en el 2030 (i que ja s’ha transformat en titular de primeres notes de premsa sobre l’informe)  em sembla políticament impresentable. En els meus anys d’estudis a la facultat (els 70), la fam al món s’hauria acabat del tot per l’any 2000. En canvi, l’any 2000 no només no s’havia assolit aquesta realitat sinó que ens veiem obligats a situar un termini de 15anys per acabar-hi, i ara resulta que ens en donem 15 any més per treure de la fam i de les pobreses en general a mils de milions de ser humans. Crec que, sobre tot analitzat com a objectiu polític de les NNUU sona totalment al conte de l’enfadós i a una mena de joc de l’oca en la qual els països rics no cal que tirin encara, encara no els hi toca!; d’aquí a 10 anys, potser?

Una altre tema preocupant en aquests moments, és que malgrat tornar a posar el desenvolupament sostenible com el model cap al qual caminar, d’una banda l’informe segueix parlant del creixement econòmic (que sabem insostenible) com a creador de llocs de treball i de riquesa per sortir de la pobresa, però en canvi, l’informe no és capaç de mullar-se sobre la necessitat ineludible (per tants motius!) d’ajuntar d’una vegada les agendes del desenvolupament i del desenvolupament sostenible, i no fa pas cap opció per a una única agenda amb uns objectius de desenvolupament i de desenvolupament sostenible (els que s’han d’elaborar després de Rio+20) en una única estructura i plataforma política.

I pel que fa a les properes passes, l’agenda ens porta ara a la reunió extraordinària d’alt nivell (normalment amb aquesta frase es pretén remarcar que a la reunió s’hi esperen caps d’estat o de govern) de l’AG de les NNUU, prevista per la darrera setmana del proper setembre

panel2015

 

Xerca; 3 de juny de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: