22 d’abril: dia de la Mare Terra (dies i cartes de la terra)!

22 abr.

Dia de la Mare Terra

L’1 de maig del 2009, l’Assemblea General de les NNUU designava el 22 d’abril com el “Dia de la Mare Terra”.  A la resolució corresponent si pot llegir:

“Reconociendo que la Tierra y sus ecosistemas son nuestro hogar, y convencida de que para alcanzar un justo equilibrio entre las necesidades económicas, sociales y ambientales de las generaciones presentes y futuras, es necesario promover la armonía con la naturaleza y la Tierra,

Reconociendo también que Madre Tierra es una expresión común utilizada para referirse al planeta Tierra en diversos países y regiones, lo que demuestra la interdependencia existente entre los seres humanos, las demás especies vivas y el planeta que todos habitamos,

Observando que cada año se celebra el Día de la Tierra en numerosos países,

1. Decide designar el 22 de abril Día Internacional de la Madre Tierra.

Aquesta declaració cal situar-la com un dels resultats de la creació, dins de l’ECOSOC de les NNUU, del “Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes”, que tingué lloc al voltant de la Cimera de Johannesburg 2002 (la tercera de les cimeres ambientals). Aquest Fòrum fou el que va promoure la creació d’aquest dia, després que, arrel de mobilitzacions i jornades al voltant de la problemàtica del canvi climàtic, des de Bolívia emergís de nou l’ancestral concepte de Mare Terra (Pacha Mama)!

El Dia de la Terra

De fet, enguany en fa 43 que els 22 de maig es venen celebrant els “Dia de la Terra”. El moviment ecologista dels anys 60 (per iniciativa d’un senador nord americà) es dotava així, l’any 1970 (dos anys abans de la primera de les anomenades cimeres ambientals de les NNUU: Estocolm 1972!) d’una jornada de lluita i reivindicació que, potser com cap altra, l’ha vingut simbolitzant i caracteritzant al llarg de tots aquests anys. El nostre petit país hi ha estat gairebé sempre present, i crec que és just homenatjar als militants ecologistes catalans que, en aquest tema, han estat sempre capdavanters i, valgui la redundància, al capdavant de moltes lluites ecologistes locals i globals.

La Carta de la Terra

Entre mig, després de la Cimera de de la Terra (la segona i més important de les cimeres ambientals celebrada a Rio el 1992), es va obrir un procés que va conduir a l’elaboració de la Carta de la Terra, aprovada inicialment per la UNESCO l’any 2000. De fet, a la citada Cimera de Johannesburg va estar assumida per NNUU com a document de referencial, fins poques hores abans de la finalització de la reunió; aquelles hores en les quals cauen i pugen coses dels documents finals a aprovar.

Segurament, però, aquest és un dels documents que més consens ha generat entre la comunitat humana com a una mena de carta magna constituent (al nivell sobretot dels valors) d’una organització futura del món a l’alçada dels greus desafiaments que tenim plantejats . La Càtedra UNESCO a la UPC en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global, fou, conjuntament amb el Centre UNESCO de Catalunya i l’Associació de les NNUU, responsable de la seva traducció al català i posterior assumpció, a diversos nivells institucionals del país, de la pròpia Carta.

Crec que és un bon dia per recordar-ne alguns dels paràgrafs del “Preàmbul” d’un dels textos, a la meva manera de veure més inspirats i inspiradors, escrits en el llindar del canvi de segle:

“Preàmbul

Ens trobem davant d’un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la humanitat ha d’escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, enmig d’una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú.

La Terra, la nostra llar

La Humanitat és part d’un immens univers en evolució. La Terra, la nostra llar, és plena d’una singular comunitat de vida. Les forces de la natura fan de l’existència una aventura exigent i incerta, però la Terra ha proveït les condicions essencials per a l’evolució de la vida. La protecció de la vitalitat, la diversitat i la bellesa de la Terra és un deure sagrat.

La situació global

Els models dominants de producció i consum estan causant la devastació ambiental, l’esgotament dels recursos i una extinció massiva de les espècies. S’estan destruint les comunitats. Els beneficis del desenvolupament no es comparteixen equitativament i la distància entre rics i pobres creix constantment. La injustícia, la pobresa, la ignorància i els conflictes violents s’estenen arreu del món i són causa de grans patiments. Un augment de la població humana sense precedents ha sobrecarregat els sistemes ecològics i socials. Els fonaments de la seguretat global estan amenaçats. Aquestes tendències són perilloses, però no inevitables.

Els reptes futurs

L’elecció és nostra: crear un partenariat per tenir cura de la Terra i els uns dels altres o arriscar-nos a destruir-nos a nosaltres mateixos i la diversitat de vida. Els nostres valors, institucions i estils de vida necessiten canvis fonamentals. Hem d’adonar-nos que, una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, el desenvolupament humà significa primordialment ser més, no tenir més.

Responsabilitat universal

Per portar a terme aquestes aspiracions, hem de prendre la decisió de viure amb un sentit de la responsabilitat universal i d’identificar-nos amb la comunitat terrestre global, així com amb les comunitats locals. Som alhora ciutadans de diferents nacions i d’un sol món en el qual els àmbits local i global estan estretament vinculats. Tots compartim la responsabilitat pel benestar present i futur de la família humana i del món vivent en tota la seva amplitud. L’esperit de solidaritat humana i d’afinitat amb tota vida s’enforteix quan vivim amb reverència el misteri del ser, amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l’ésser humà en la natura. Necessitem urgentment una visió compartida dels valors bàsics que donin un fonament ètic a la comunitat mundial emergent. Per tant, junts i amb esperança, afermem principis interdependents, per a un sistema de vida sostenible, com a fonament comú amb el qual s’haurà de guiar i valorar la conducta de tot i de tothom.”

 

EarthCharter poster

 

Xerca; 22 d’abril de 2013 (que lluny estem encara d’aquestes idees i valors)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: