L’actual intent de reforma del Consell de Seguretat

11 març

Tot a les NNUU en general, i des de sempre, està en possible procés de reforma. I evidentment la possible reforma del Consell de Seguretat no solament no n’és una excepció sinó que és una de les reformes més perseguides però, també, més esquives.

Pel que fa al Consell de Seguretat, actualment caldria que 128 vots (dos terços dels seus membres) a l’Assemblea General de les NNUU aprovessin una resolució per tal de realitzar-ne alguna reforma. La darrera vegada que se’n va fer una, per aprovar una petita expansió de membres no permanents del Consell, fou el 1963. Cal dir però que, des del 2009, estem, en teoria, en un procés de negociació formal o oficial del tema dins de la organització.

La setmana passada va córrer per la xarxa, i em va cridar l’atenció, un escrit molt punyent i, a l’hora, força optimista, del qui havia estat representant permanent de la Índia davant de les NNUU a New York, Hardeep S. Puri. Després de buscar fonts complementàries d’informació, he arribat a la conclusió que, a banda dels desitjos d’alguns estats (i evidentment de l’oposició total d’altres), potser si que s’estigui conformant una majoria suficient per aprovar una resolució a l’AG de les NNUU que reformés de forma molt important el Consell de Seguretat.

L’actual proposta de resolució, que d’entrada qui sap si arribarà mai a posar-se a votació, és del mes passat i és una mena d’evolució (ampliada en quan a recolzaments i amb pocs canvis de fons) de la que està en negociació des de fa uns 4 anys i que es coneix com la L69 (simplement pel número del document presentat com a proposta de resolució, però no arribada a votar, durant el passat 2012). Estava promoguda  per uns 40 països en desenvolupament amb el lideratge de Brasil, Índia i Sud Àfrica (si tenim en compte que tant la Xina com Rússia ja són membres permanents del Consell, ja tornem a estar davant d’una operació BRICS).

La novetat de la proposta de resolució que esta actualment sobre la taula,  no ho és tant en canvis importants de l’anterior sinó, suposadament, en el nombre de suports que podria estar recollint i que podrien acabar portant-la a votació al llarg d’aquest 2013. Bàsicament els nous recolzaments vindrien, de moment, dels països Africans i s’està pendent de reunions formals del conjunt d’aquests països per tal de  formalitzar-la definitivament. Emperò, en el que probablement sigui un moviment tàctic, els països del CARICOM (la comunitat caribenya que sempre juga un paper ensamblador dins de l’orbita dels països en desenvolupament) ha presentat ja, aquest febrer del 2013, la mencionada actual proposta de resolució.

Quines són les característiques principals comunes d’aquestes propostes de resolucions?

Les següents :

“Els seients addicionals a ser escollits per l’AG serien els següents:

  1. Dos seients permanents i dos seients no-permanents per estats africans, essent el Grup Africà a les NNUU el responsable de la seva nominació
  2. Dos seients permanents i un de no permanent pels estats asiàtics
  3. Un seient no permanent pels estats de l’Europa de l’est
  4. Un seient permanent i un de no permanent pels estats de Llatinoamèrica i el Carib
  5. Un seient permanent pels estats de l’Europa Occidental i altres estats
  6. Un seient no permanent pels estats insulars en desenvolupament (els grups regionals asseguraran aquesta representació)”

Passaríem per tant, dels actuals 15 membres -amb 5 de permanents amb dret a veto-, a 27 membres -amb 11 de permanents amb dret a veto-.

Comentaris analítics

És del tot evident que la pressió de reforma actual és una pressió per part de les economies emergents i els països en desenvolupament que, de fet, són una àmplia majoria a l’AG.

Defugint avui anàlisis més polítiques i de fons sobre el propi Consell de Seguretat i el gran tema dels membres permanents (amb dret de veto), em sembla interessant, en canvi, analitzar ara la proposta des del punt de vista de la seva viabilitat (aprovable pels 128 estats que representen els dos terços de l’AG de les NNUU), i de quin Consell acabaria, molt probablement, definint (des del punt de vista, precisament, dels seus nous membres permanents).

És evident, per mi, que es tracta d’una proposta maximalista que ha de garantir el suport de 128 estats. Això explicaria els nombres d’Àfrica, la presència de l’Europa de l’Est , etc. Per dir-ho clar, l’objectiu és una proposta que, bastant lluny de cap altra consideració, sigui, “al preu que calgui”, aprovable per 128 estats. Això és el que en l’actual multipolarisme actual sembli estar proper!

Quins nous estats permanents hi hauria, presumiblement, en el nou Consell de Seguretat? Doncs Brasil, Sud Àfrica i la Índia gairebé segur. Nigèria com l’altre gran pol africà. I un detall molt significatiu: hi ha portes obertes per la candidatura d’Alemanya i del Japó; els dos països que, després dels EUA, són els màxims proveïdors dels pressupostos de les NNUU i que sempre han reivindicat abandonar la seva no presència al Consell com a parts perdedores de la 2a guerra mundial. També hi ha portes obertes per la presència permanent d’un país àrab i/o islàmic.

Tot i que hem dit que no hi entraríem avui, és obvi, pel tema del veto, que un Consell de Seguretat amb 11 membres permanents amb dret a veto, en principi hauria de ser molt més incapaç de prendre cap decisió. Caldria doncs, com a mínim, continuar, immediatament, amb una reforma del sistema de presa de decisions només per àmplies majories.

 

Voting on Iran sanctions

 

Xerca; 11 de març de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: