Països “desenvolupats” vs BRICS: re lineaments en política mundial?

4 març

A banda que la nostra realitat més local (catalana, espanyola, sud europea) encara us en ho fa veure i viure tot amb més preocupació, és del tot evident que ja portem instal·lats més de 5 anys en una de les crisis mundials més greus i dures de la història.

S’ha dit, escrit, llegit i pronosticat de tot al voltant d’ella. Però de moment la metàfora del túnel del qual encara no es veu pas cap llum de sortida segueix sent l’únic resum encertat i adequat. A banda, també, del de la incapacitat dels instruments polítics internacionals existents (el Fons Monetari Internacional -FMI, per exemple),  o intentats crear (el G20 -no podem oblidar ni les seves primeres i prepotents  proclames , ni el seu final desmantellament en un altre fòrum mundial més), que han estat incapaços de donar-hi una resposta unitària, coherent i, sobretot, contundent i efectiva. Només veiem vacil·lacions, desacords, …i una mena de “campi qui pugui” que busca la “salvació” particular independentment de la del conjunt, incapaços tots plegats d’enfrontar-se políticament al “casino global” on la boira financera es cada cop més densa. 

Aquestes quatre ratlles d’avui no pretenen, en aquest cas, tornar-hi a donar voltes, sinó més aviat analitzar alguns moviments estratègics que semblen començar estar a punt de produir-se, i mitjançant els quals alguns, més o menys poderosos encara, estats nació, es començarien a re posicionar, prioritzant clarament els seus interessos a mig termini i defugint (i això si que ho vull criticar durament) la responsabilitat de donar respostes col·lectives i globals a una crisi que és ben global i que, probablement, és, en definitiva, la gran crisi de la globalització econòmica neoliberal i de la corresponent i darrera fase expansiva del capitalisme mundial, començada als anys 80.

Del bloqueig de la Ronda negociadora comercial de Doha a l’alineament proteccionista del “món ric”

Quan tota la dinàmica neoliberal globalitzadora començava a tenyir tot el món del seu color, la creació de la OMC i les seves propostes de màxima liberalització comercial, eren com una mena de pedra angular que coronaria l’edifici d’un món neoliberalment globalitzat on el “lliure mercat” seria, ja, l’únic govern real de tot el món.

A banda del fracàs de l’operació, fou precisament en el context d’aquestes negociacions en que es va començar a forjar una nova aliança que, al cap de pocs anys, ha donat lloc al BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud Àfrica).

Llavors encara en una forma bastant incipient com a grup, Brasil i la Índia, fonamentalment, van aconseguir donar un tomb molt important a aquelles negociacions. Si el món “ric” volia liberalitzar els mercats mundials de bens i serveis, abans havia d’acabar amb l’escàndol  del proteccionisme (i corresponent dumping) a l’exportació, del tot injust i deslleial, dels seus productes agrícoles. I de fet així ho van arribar a signar a la reunió de Hong Kong de l’any 2005, però per no complir-ho mai, i menys després del començament de la crisis actual.

Al contrari, aquell proteccionismes sembla estendre’s ara a tot tipus de realitat econòmica i a dividir el món en dos grans blocs comercials i probablement financers (de vegades sembla que només “sapiguem viure” cercant equilibris inestables de “mons bipolars”).

Les noves propostes comercials dels EUA

Efectivament, actualment, els EUA impulsen dos grans acords comercials plurilaterals.

D’una banda, el “Transpacific Partnership” que inclouria els seus socis llatinoamericans del TLC  (Tractat de lliure comerç) amb els seus millors aliats asiàtics (Singapur, Malàisia, Australià, etc.).

I, d’altra banda, acaba d’anunciar la seva intenció de promoure un nou “Tractat Transatlàntic”, a mena de nou TLC entre EUA i Europa.

Així doncs, els EUA estan apostant, diàfanament, per la construcció d’un súper bloc comercial financer que, es calcula, abraçaria un 60% del comerç i la inversió mundial, i que es clarament identificable amb el que anomenem “món ric”.   

Hom té el dret i el deure de preguntar-se que pot donar de si, en positiu, aquest nou bloc quan, precisament, els EUA acaben d’assumir, a la pràctica, el predicament sempre neoliberal de les polítiques austeres d’ajust estructural que ja regnen a tot Europa. No estarem davant de propostes d’aliances de fracassos i de protecció i intent d’afebliment d’altres blocs emergents?

Probablement la resposta sigui que aquesta no és, efectivament, una proposta per anar “cap endavant” sinó per defensar-se, comercial i econòmicament, dels actuals conductors del creixement de l’economia mundial: les economies emergents, el BRICS principalment.

Dels possibles resultats de la propera reunió d’alt nivell del BRICS (a finals d’aquest mes de març de 2013): El Banc de Desenvolupament BRICS  

Ja va quedar anunciat en la reunió corresponent de l’any passat, però ara s’ha concretat molt, i són tants els detalls que es coneixen ja de la proposta que hi haurà sobre la taula de la reunió que, com a mínim, anuncien una probabilitat molt elevada de que sigui la noticia d’aquest començament d’any.

 Es podria crear el BRICS Development Bank (Banc de desenvolupament BRICS). Moltes raons ho explicarien. Moltes conseqüències tindria.

Entre les raons, el permanent fracàs en la pretesa reforma del FMI que havia de donar un pes real, i corresponent a les realitats del món actual, als països en desenvolupament, a través fonamentalment -cal dir-ho tot- del augment, d’altra banda lògic donat el gran increment de la seva importància econòmica relativa, del pes del BRICS dins de la organització.

Entre les conseqüències, d’una banda, al crear-lo, el BRICS estaria posant-se al capdavant dels ajuts i les inversions en els països del sud que, d’una banda, deixarien de dependre del FMI i les seves condicionalitats i, d’altra banda -cal dir-ho tot-, garantirien l’increment de les dinàmiques comercials, d’inversió i d’ajut “sud – sud” que, òbviament, liderarien els propis països del BRICS. Tant la cooperació “nord – sud” com la inversió estrangera directa “nord – sud” passarien clarament a un segon terme i estaríem davant d’un canvi molt notable en el que de vegades s’anomena “l’ordre mundial”.  Però de fet és clarament una operació necessària: la crisi fa ja que el “món ric” estigui anant  molt a la baixa en les seves polítiques de cooperació i inversió al sud.

El tema monetari podria no quedar al marge d’aquesta opció. I la creació del nou banc podria anar lligada, a mig termini, a la internacionalització d’una moneda “BRICS” que, llavors si, capgiraria de soca arrel aquest referit ordre mundial.

Comentaris finals

Sobretot el que acabo de comentar en aquest darrer apartat d’aquest text seria, per a mi, una bona noticia, en la mesura, principalment, que crec que pot contribuir a treure moltes persones del món de la pobresa més dura i de condicions de vida inacceptables humanament parlant.

La vessant negativa, per a mi, de la qüestió general és, una vegada més, la incapacitat de trobar i donar sortides globals a crisis globals i que, a més a més, tenen conseqüències molt importants sobre altres crisis mundials com la climàtica i ambiental en general, o com la del multilateralisme, que podria quedar molt més maltret encara del que ho esta actualment. Com pot ser que el món no es torni a mirar les propostes de la Comissió Stiglitz que, davant de la crisis, NNUU va intentar, sense èxit pel boicot del G20, aprovar el juny del 2009?

Em temo doncs, finalment, que estaríem entrant en una fase clarament post G20 però també clarament fora de les NNUU, on, de moment, les “guerres” financeres i “comercials” serien les receptes per, qui sap si: sortir més aviat del túnel o quedar-s’hi encara molt més temps a dins.

Què difícils els temps de crisis paradigmàtiques, on, mentre no emergeix “el nou” paradigma, es continua fent i aplicant més del mateix com aquell que pica pedra sense cap capacitat ja de trencar-la més!

BRICS

 

Xerca; 4 de març de 2013

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: